RCat i Solidaritat: aprenem del passat?

Fa pocs dies ja vam fer referència a la irracionalitat que suposà la decisió de Reagrupament i Solidaritat Catalana, amb ideologia i objectius iguals, de presentar-se per separat: argumentàvem que electoralment és una estratègia pràcticament suicida. Avui, volem recordar una situació de fragmentació similar que es produí a les primeres eleccions al Parlament després de la Dictadura, el 1980, i podríem veure repetida el proper 28-N.

L’any 1980 davant de les primeres eleccions democràtiques a casa nostral’independentisme es presentà fragmentat en tres candidatures diferents. Cal recordar que, d’acord amb els documents del partit, ERC no apostava per la secessió. Sí que hi havia, però, diverses organitzacions polítiques independentistes disposades a obtenir representació parlamentària que

s’embarcaren en tres candidatures: Nacionalistes d’Esquerra (NE), Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional i Unitat Popular del Socialisme – CUPS.

Malgrat que en aquell moment totes aquestes formacions, especialment NE i BEAN compartien el dret a l’autodeterminació com a objectiu i es situaven a l’extrema esquerra; problemes organitzatius i sobretot personalismes feren fracassar els intents de formar una candidatura conjunta. Antics militants d’aquestes formacions han recordat que un dels esculls principals fou la rivalitat pel lideratge i la incompatibilitat entre Jordi Carbonell (NE) i Lluís Maria Xirinacs (BEAN).

Vegin aquesta crònica històrica de Gemma Aguilera, o aquesta d’en Roger Buch.

En tot cas, les dades del 1980 parlen per sí mateixes: cap partit independentista obtingué representació. El cert és, però, que lluny de ser grups marginals aquestes candidatures aplegaren prou vots per, en cas d’haver presentat una candidatura conjunta, haver obtingut representació. Si fem un càlcul ràpid veiem que: NE amb 44.798, BEAN amb 14.077 i UPS – CUPS amb 33.086; amb una candidatura conjunta probablement haurien superat els 90.000 vots, que en funció del repartiment per circumscripcions, fàcilment hauria comportat 3 o 4 diputats. Si, a més a més, tenim present l’efecte del vot estratègic els resultats haurien estat superiors.

Així doncs si només canviem els noms, 30 anys més tard, es podria repetir una situació ja viscuda per l’independentisme català.

13 Responses to “RCat i Solidaritat: aprenem del passat?”


  1. 1 Jordi Setembre 21, 2010 a les 12:16 pm

    Estic d’acord amb el fons del que dieu però trobo en l’exemple històric no s’hi val a sumar-hi la UPS que eren la LCR i el MCC i que, en aquella època, estaven molt allunyats de l’independentisme i de la mera idea de nacionalisme d’esquerres. Per molt que parlessin d’autodeterminació de tant en tant encara els faltaven uns quants anys d’evolució ideològica.

    Potser sí que podien haver entrat al parlament NE i BEAN si haguessin anat plegats però per l’efecte multiplicador d’anar plegats, sense sumar-hi vots de gent aleshores molt allunyada.

  2. 2 marcsanjaume Setembre 21, 2010 a les 2:12 pm

    Jordi tens raó. No obstant, les CUPS sí que eren independentistes, la llàstima és que no podem saber quin suport tenia cada organització (LCR i MCC) perquè es van presentar junts. D’altra banda el discurs sobre la independència és complicat, de fet Nacionalistes d’Esquerra i el BEAN també incorporaven molts federalistes i confederalistes. Ens ha semblat que el paral·lelisme era interessant des del punt de vista històric i dels resultats que pot tenir presentar candidatures amb programes semblants (malgrat la poca deifnició programàtica de SCI i RCat).

    Salutacions.

  3. 3 Jordi Setembre 21, 2010 a les 3:24 pm

    Diria que cap dels integrants de la CUPS eren independentistes en 1980 per la qual cosa se’m fa estrany això que la CUPS sí que en fos. Eren, com tota l’esquerra extraparlamentària d’aleshores, autodeterministes.

    Els grupets que vaig tractar més, la LCR i el MCC, van esdevenir independentistes a mitjan-finals dels 80, per coherència amb la seva participació a la Crida. Eren independentistes d’una mica abans a Euskadi els equivalents bascos, la LKI i el EMK. Abans d’això tots plegats eren autodeterministes.

    En qualsevol cas això és arqueologia marxista i tampoc no ve d’aquí.

  4. 4 Albert Setembre 21, 2010 a les 3:54 pm

    Crec que el context històric és diferent i que el resultat no serà tan llastimós. Per començar, l’independentisme té una força molt superior avui que no fa 30 anys. Segon, hi ha una bossa d’abstensionisme molt important d’independentistes que fa més factible que un dels dos entri. A més, crec que a poques setmanes de les eleccions, via enquestes i presència als actes, hi haurà una opció que destacarà per sobre de l’altra i que llavor recollirà, per vot útil, la força dels dos. Esperem que no passi el mateix!

    • 5 Jordi Setembre 21, 2010 a les 4:33 pm

      I tant que l’independentisme té una força molt superior ara, tanta com té 21 escons. Però no està gens clar que la part que sobreix d’Esquerra perquè vol una casa comuna de l’independentisme sense ideologia (i no la variant independentisme + esquerra) sigui més gran que el que era l’independentisme en general fa 30 anys. Ai, això de fer com si Esquerra no existís …

      En qualsevol cas el que no passarà és que les enquestes desempatin entre les dues formacions i determinin qui du avantatge. Estem parlant de formacions que tenen un percentatge de vots més petit que el marge d’error de qualsevol enquesta de les que es publiquen. És allò que els periodistes titulen sempre com a empat tècnic. En una enquesta sortiran els uns amb 1,5% i els altres amb un 2,5% i en una altra enquesta serà al revés. Una diferència tan lleugera se la consumeix el marge d’error.

      Són formacions massa petites i hi ha massa poca diferència entre elles per a que desempatin mitjançant enquestes.

    • 7 tonirodon Setembre 21, 2010 a les 9:51 pm

      Roger,
      Gràcies. Servidor ja el va llegir en el seu moment!😛

      • 8 marcsanjaume Setembre 22, 2010 a les 9:11 am

        Estic d’acord amb tu Jordi, això de que les enquestes desempataran les dues propostes ja ho he llegit més d’una vegada i no ho veig clar. Ei Roger, ara cito el teu article al post també, recordava el de la Gemma Aguilera. Per cert, felicitats per la tesi, era fora quan la vas defensar. Espero poder llegir-la aviat!

        Salutacions!

  5. 9 marc Setembre 22, 2010 a les 9:00 am

    Hola,

    El Convit independentista és un intent d’aplegar blocs (i blogs) que volen la independència i que, a més, creuen que l’Estat català és necessari i urgent. Res més.

    Si vols formar-ne part, envia un correu a dusming@msn.com o bé deixa un comentari al Convit.

    Salut.

  6. 10 Albert Setembre 22, 2010 a les 6:01 pm

    Realment penso que és una estratègia ben estúpida, però què hi farem. Per a fer la coalició els dos han de voler. Crec que malgrat i això com a mínim una de les dues formacions entrarà, encara que tinc la sensació que ho faran raspadets i que no seran decisius per a condicionar les majories i per tant la propera legislatura serà una legislatura de frustracions, amb CiU intentant aconseguir el concert ves a saber amb quins socis de govern.

    En quant a Esquerra, és evident que no són independentistes. Un partit independentista només pot denunciar la situació d’expoli continu i les discriminacions a que som sotmesos els catalans, no pots fer president un espanyolista, etc. res que no se sàpiga ja.

    • 11 Jordi Setembre 23, 2010 a les 8:54 am

      És evident, és evident … El que tenen les evidències Albert, també en l’àmbit de la política, és que van per barris i que el que a tu et sembla evident potser no li sembla a ningú altre.

      El que a mi em sembla evident és que l’únic partit independentista que serà segur al parlament serà Esquerra.

      També em sembla evident que en l’independentisme han conviscut els qui pretenien fer política (parlar de més coses que no la independència i posicionar-la en l’esquerra política) i els qui se’ls enfot res que no sigui la independència, ara i ja.

      I em sembla bona idea que es puguin comptabilitzar per separat ambdues estratègies. Perquè els minoritaris estiguin en condicions de constatar si representen o no la majoria (igual com em sembla bé que Ciutadans estigui comptat amb marge del PSC: abans de Ciutadans el Francesc de Carreras pensava que la seva veu era la del PSC).

      Finalment em sembla evident que tenen molts números per quedar-se fora tots dos, precisament perquè no demostren tenir prou sentit de la realitat i diuen coses com ara això que Esquerra no és independentista. Sona com quan un grupuscle marxistoide diu que Iniciativa són uns revisionistes: de fora del teu cercle et fa semblar un freaky.

  7. 12 caleglin Setembre 29, 2010 a les 2:15 am

    Definitivament se l’han jugat molt i segurament per temes personals i de lideratge, però veig de partida pitjor a Rcat que no pas a SCI (tot i que si fa no fa…).

    Si aconsegueixen entrar les dues forces al parlament serà la única manera que la divisió es converteixi en èxit, la resta, segurament impliqui fusions, absorcions o desaparicions.

  8. 13 un veterà Octubre 13, 2010 a les 5:55 pm

    Nacionalistes d’Esquerra era extrema esquerra tant com ho pugui ser ERC avui dia

    o sigui gens

    si que poseu pes a la dreta de la vostra balança, renou, PXC què la trobeu, de centre?

    per favor…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: