Solidaritat Catalana i Reagrupament: irracionalitat electoral

Permeteu-nos avui que comencem amb una petita faula atribuïda a l’escriptor grec Isop:

A la vora d’un riu, un escorpí camina nerviosament, buscant la manera de passar a l’altra riba. De sobte, arriba una granota.

—Voldries carregar-me a l’esquena per fer-me passar el riu? –pregunta l’escorpí.

—Que et penses que sóc boja? –respon la granota–. Em picaries.

—No ho faria –replica l’escorpí–; que no veus que si ho fes jo també m’enfonsaria? A més, et pagaré bé!

Convençuda, la granota accepta de carregar-se l’escorpí a l’esquena. Comença a nedar cap a l’altra riba. Un cop enmig del corrent, l’escorpí pica la granota. Abans de morir, la granota pregunta:

—Però per què ho has fet?

—Perquè és la meva naturalesa, –diu l’escorpí, i s’enfonsen tots dos.

El nostre atent lector molt probablement ara mateix es deu estar preguntant quina és la relació entre aquesta faula i els dos partits polítics independentistes que encapçalen el títol d’aquest apunt.

Doncs bé, posem-nos mínimament en context i ben aviat ho entendrem. Avui mateix Solidaritat Catalana i Reagrupament han decidit que finalment concorreran en les eleccions separadament. En un comunicat digne de la més gran esquizofrènia, les dues formacions arriben afirmen que “s’ha acordat que cadascuna de les dues formacions es presentarà a les properes eleccions al Parlament, amb una estratègia paral·lela confluent, amb l’objectiu comú de treballar per la independència de Catalunya”. Sense tornar a entrar en els motius del per què del no-acord entre les dues formacions simplement ens posen de manifest que, malgrat que tenir una mateixa ideologia i uns mateixos objectius, no estan disposats a concórrer plegat. El nostre lector, que no es mama el dit, arribarà ben ràpidament al per què de tot plegat…

Pel que fa a les seves conseqüències, és bastant improbable que cap de les dues formacions puguin, de manera individual entrar al nou parlament. Tenint present que per obtenir un diputat a Barcelona es necessiten més de 60.000 vots i que per entrar en la resta de circumscripcions entre 10.000 i 15.000 vots, es podria arribar a donar el cas que 180.000 vots independentistes (60.000 per Barcelona i 10.000 per cada una de les altres circumscripcions, per cadascun dels dos partits) no fossin suficients per obtenir cap representant al Parlament.

I amb això la faula, quina relació té?

Doncs tan simple com el fet que, com l’escorpí en la nostra faula, la naturalesa de l’independentisme a Catalunya sembla cada dia més anar lligada indefectiblement a la divisió: el fet que dos partits polítics que essent iguals ideològicament no siguin capaços d’arribar a una acord per configurar unes llistes conjuntes al parlament quan abans de l’estiu tot semblava que era una bassa d’oli dóna una imatge de l’independentisme més aviat pobre.

Aquells que deien que calia superar els partits tradicionals per una nova manera de fer política han estat els primers que han caigut en el joc partidista. I la societat civil ara, on és? Cap on va?

PD. Tot i això, sempre ens quedarà el remei que el nacionalisme espanyol de Ciutadans i UPyD també concorreran per separat a les eleccions….

26 Responses to “Solidaritat Catalana i Reagrupament: irracionalitat electoral”


  1. 1 andreu Agost 30, 2010 a les 7:39 am

    Ah, però són iguals ideològicament??? Perquè jo encara no sé què opinen uns i altres del seu model social. De moment tenen tant en comú (finalitat) com de diferent (procediments).

    • 2 marcguinjoan Agost 30, 2010 a les 11:29 am

      Andreu,

      personalment considero que són el mateix perquè es defineixen de manera explicita com a independentistes. En quant al model social, encara que cap dels dos partits s’hi defineixen, el seu programa es bastant de dretes (potser el de SC més), de manera que crec que coincideixen en els dos eixos.

  2. 3 Miquel Agost 30, 2010 a les 10:14 am

    Marc,
    Creus que la solució independentista per a Catalunya només ens la portarà un únic partit independentista sense ideologia, o amb ideologia amagada? Jo no ho crec. El moviment independentista no té res a veure amb dretes i esquerres, és transversal, cada dia ho és més. Conec independentistes que normalment voten PP però que tenen clar que en un referèndum independentista votarien “sí”, bàsicament per motius fiscals. Però tenen encara més clar que mai votaran una llista d’esquerranosos per més independentista que sigui. Jo penso que els independentistes s’han de trobar al Parlament entre els diversos partits, 68 diputats com a mínim, i des d’allà proclamar la independència i convocar un referèndum. Tot el que sigui passar per una llista única d’independentistes sense més està condemnat al fracàs. Però també podria ser que jo estigués equivocat.

    • 4 marcguinjoan Agost 30, 2010 a les 11:32 am

      Miquel, és evident el que comentes, però ja saps que el sistema electoral, per bo o per dolent, no premia la divisió del vot, de manera que no és racional que dos partits que probablement tindrien moltes dificultats conjuntament per entrar al parlament de Catalunya, concorrin per separat dividint-se els vots. Si estiguéssim en un sistema electoral com l’holandès amb un districte uninominal únic de 120 diputats i una barrera electoral del 0,67% es podria fer el que volguessis, però en el nostre cas és important una mica d’estratègia!

  3. 5 Jordi Agost 30, 2010 a les 1:53 pm

    Comparteixo amb tu la idea que és irracional que no vagin plegats però no la faula perquè no hi veig ben bé ganes de fer-se mal.

    Simplement són en el que a hores d’ara per a mi és una realitat paral·lela: creuen que són més dels que són (i, per tant, que les enquestes s’equivoquen), creuen que ara és l’hora segadors i que o és ara o no serà mai (i que se l’han de jugar) i, finalment, creuen que tenen prou potencial per obtenir representació tant si van junts com si van per separat.

    És clar que també és una qüestió de qui predomina en una llista conjunta i, per tant, una qüestió de poder. Però si no estiguessin instal·lats en aquests pressupòsits probablement veurien molt més clara la necessitat d’arribar a un acord.

    • 6 marcguinjoan Agost 30, 2010 a les 2:01 pm

      Jordi,

      La faula no diu que es vulguin fer mal; al contrari. La faula diu que malgrat que l’escorpi demostra bones intencions de no fer-li mal, la seva naturalesa el forta inevitablement a pica la granota. Amb l’independentisme passa el mateix: la seva naturalesa el porta sempre inevitablement a la separacio, a la politica de capelletes. I aixo al sistema electoral, que per cert, es considerablement proporcional i permissiu, no li agrada…
      I francament, que vegin la possibilitat d’obtenir representacio cadascun dels dos jo ho veig dificil; pero es que encara que fos possible, sempre es millor concorrer plegats per paliar l`efecte de la subrepresentacio que genera la Llei d’Hondt en els partits mes petits (basicament el que es veu es que a mesura que augmentes el % de vots, el % de seients que obtens augmenta, de manera que els guanyadors sempre obtenen un % d’escons superior als vots i els partits petits al reves).

    • 7 tonirodon Agost 30, 2010 a les 2:03 pm

      Jordi,

      Estic d’acord. No deixa de sobtar, però, que sabent la dificultat d’entrar al Parlament no hagin sabut sobrepassar les diferències. Perquè encara no és qüestió de poder (bàsicament no en tenen). Pels seus interssos hauria estat més sensat esperar al repartiment d’aquest poder un cop a dins del Parlament.

      Comparteixo plenament amb tu la idea que la “realitat paral·lela” els sobrepassa.

      • 8 Jordi Agost 30, 2010 a les 2:45 pm

        Aquí el poder vol dir l’hegemonia dins de la teva escala de veïns. I si els que poden entrar al Parlament són els teus o són els dels altres. La crisi de Reagrupament de començaments d’any era (si jo no ho vaig entendre malament) per garantir que eren els de la majoria els que anaven a totes les llistes i els que estaven en posició d’entrar al Parlament.

        Estem d’acord respecte a que els interessa anar plegats i a que no hi ha raons ideològiques per a que no hi vagin però, insisteixo, en el seu món no crec es percebi amb prou intensitat la dificultat d’entrar al Parlament. No crec que es creguin prou que si no van plegats probablement no entraran cap dels dos.

      • 9 marcguinjoan Agost 30, 2010 a les 3:43 pm

        Jordi, segons es comentava en Laporta disposava d’unes enquestes que li donaven un percentatge de vot bastant important fa uns mesos. Independentment del fet que l’enquesta es va fer al final de curs passat en un context diferent, i que tots els votants de RCAT devien dir que el votarien (ell havia afirmat que se sentia moralment reagrupat), la fiabilitat de l’enquesta no es pot coneixer, i en tot cas, questiona totes les enquestes de CIS i CEO, que no li donaven en cap cas un % suficient de vots per entrar. Si van per separat, encara pitjor. Es a dir, que no entenc massa be en quin mon viuen…

  4. 10 L'home del sac Agost 30, 2010 a les 7:27 pm

    És demencial que no s’entenguin, però em penso que ara mateix en Carretero ja ha gastat tot el seu crèdit. Ja no en queda res del seu projecte inicial. L’únic que té és una llista feta a dit on la gent va fotent el camp… Tot el que deia de democràcia i regeneració ho va oblidar ràpid. No descarto que al final en quedin tants pocs que no es pugui ni presentar…

    • 11 marcguinjoan Agost 30, 2010 a les 8:53 pm

      L’home del sac, gràcies pel comentari.

      Amb tot, tu creus que en cas d’haver de fer una coalició hauria de tenir més pes SC que RCAT? Reagrupament disposa molt probablement de bastants més militants que Solidaritat, però malgrat això sembla que en cas d’una coalició seria SC qui s’emportaria la millor part… és així?

      • 12 L'home del sac Agost 31, 2010 a les 1:46 pm

        Doncs precisament per evitar la discussió sense cap solució possible de qui ha de tenir més llocs a les llistes, era una bona idea fer primàries per triar els candidats (que de fet era com Rcat deia que havia de triar als seus candidats). De fet, Rcat deia inicialment que la seva intenció era que a les eleccions s’hi presentés una candidatura independentista transversal i res més. Deien que no era el seu objectiu col·locar a ningú. Al final han fet tot el contrari i s’han muntat ells una llista a dit sense ser capaços d’atraure a gent preparada i mediàtica de fora de l’associació (i segurament sense ni tant se vols voler-ho, ja que portar gent de fora pot voler dir que no ballaran sempre al ritme del doctor).
        Si haguessin entrat a la coalició SCI, pactant a més, que que oficialment es demanaria el vot per en Carretero a Girona i en Fernández a Lleida, Rcat s’assegurava encapçalar aquestes dues llistes, que dos dels seus dirigents fossin molt visibles durant la campanya, a més que si els associats de Rcat s’haguessin posat d’acord per votar membres seus a les primàries, podrien haver col·locat a molta gent a les llistes (si és això el que els interessava, que crec molt més important posar-hi gent preparada i coneguda que no gent que sigui d’una o altra associació).
        Ara, un cop fetes les llistes de SCI, es tornarà a parlar d’una coalició, però clar, sense saber el poder que té cadascú, és complicat de posar-se d’acord en qui ocupa quins llocs. Potser si a Rcat se n’adonen que sols ho tenen més que complicat, s’espavilen una mica, però vista la follia del doctor, ho veig molt complicat.
        I que a Rcat són més militants no ho tinc gaire clar. Pel que sé la gent n’està marxant cansada de la dictadura del doctor…, i molts no paguen des de fa temps. I moltes de les persones que eren més actives i hi han dedicat més temps, ara són a SCI. Em sap greu per en Carles Móra, una persona que crec que val molt, acabarà desaprofitada en una llista que no va enlloc… No sé si mai havia sentit un polític parlar tant bé i amb tants ideals.
        Veurem.
        Si hi ha dues llistes amb un mateix objectiu, serà un nou fracàs històric de l’independentisme.

      • 13 L'home del sac Agost 31, 2010 a les 1:54 pm

        Ah, i totalment fora de lloc en López Tena, a qui jo tenia per les persones més intel·ligents en el sector independentista, en dir que anant per separat poden treure millors resultats. Sembli que no conegui ni el sistema electoral que tenim, ni vegi com aquesta divisió pot desanimar als possibles votants. Em penso, que si cap de les dues llistes despega clarament i es veu clar que entrarà, trauran un resultat força dolent, ja que molts, abans que llençar el vot, votaran a CiU o ERC.

      • 14 marcguinjoan Setembre 1, 2010 a les 10:23 am

        L’home del sac, de moment encara ens quedarem amb el dubte de quin dels dos partits és més fort… En tot cas SC no sembla tampoc que tingui massa militants, i en canvi RCAT està obrint locals per tot arreu. Tot i que estic completament d’acord amb tu que davant d’una coalició seria SC la que aconseguiria ocupar les millors posicions de la coalició.

  5. 15 aukeran Agost 31, 2010 a les 5:15 pm

    1.000.000/60.000 = 16.7 ?

    • 16 Jordi Agost 31, 2010 a les 6:57 pm

      Intueixo que és una pregunta perquè hi ha un interrogant al final. Però crec que entenc el jeroglífic perquè us podeu fer un tip de llegir-ho per blocs i diaris digitals.

      Aukeran, no hi ha un milió de vots independentistes que es puguin i necessàriament s’hagin de repartir les candidatures independentistes.

      Suposem que existeix un milió de persones al Principat que davant de la pregunta adequada diuen que són independentistes. Això no significa que aquesta opinió sigui allò que explica i motiva el seu vot, que sigui allò més important. Jo entre d’altres coses també sóc ecologista i en la vida se m’ha passat pel cap votar ningú que sigui només ecologista.

      • 17 tonirodon Agost 31, 2010 a les 8:40 pm

        Efectivament. Per sort el vot pot significar moltes coses. Des de l’òptica dels partits s’intenta també vendre un missatge global i no únicament centrat en un aspecte.

        Et diré meés: fins i tot podem extremar la situació i imaginar una situació altament improbable en què no hi hagi cap vot independentista però els partits, per tàctica o convicció, decideixen convocar un referèndum. Tindria zero vots favorables aquest referèndum? Òbviament no…

    • 18 marcguinjoan Setembre 1, 2010 a les 10:21 am

      Aukeran, d’on surt aquest milió? i per què ho divideixes per 60.000? 60.000 és el valor mínim per entrar a la circumscripció de Barcelona, però entres directament amb dos (o tres, si passes de poc el 3% diputats).
      I 1.000.000 de vots independentistes a Barcelona voldria dir el 45% dels vots emesos… sobre el total de Catalunya seria el 33%. Ara bé, no sé massa bé a què et refereixes.

  6. 19 Xavier Setembre 1, 2010 a les 1:10 pm

    Jo crec que en Laporta creu que és tant mediàtic i tant bo que pot ell sol treure representació al Parlament al marge dels altres. Diria que creu que ell ja és suficient actiu. El que m’estranya és que els seus assessors, gent del seu entorn, persones per qui tenia per intel·ligents com en Lopez Tena no s’adonin que presentar-se per separat és una bestiesa.

  7. 20 aukeran Setembre 1, 2010 a les 5:05 pm

    Es el famoso millón de manifestantes, es decir, o no había tanta gente, o la empenta no era tanta y los independentistas se desinflan cuando llega el momento de introducir la papeleta y escogen opciones más acomodaticias.

    Creo que el independentismo debería estudiar bien los números, puesto que lanza campanas al vuelo que pierden credibilidad frente a los resultados que obtienen en las siguientes elecciones. Si existe un independentismo sociológico firme de digamos un 15% más un independentismo “encabronat” de otro 15% ¿porque opciones como Estat Catalá obtienen 1774 votos?

    Me mojo: la suma de R+S: 30.000 +/- 3.000 votos.


  1. 1 Tweets that mention Solidaritat Catalana i Reagrupament: irracionalitat electoral « El Pati Descobert -- Topsy.com Retroenllaç en Agost 30, 2010 a les 7:14 am
  2. 2 Amaniments preelectorals Retroenllaç en Agost 30, 2010 a les 9:04 am
  3. 3 L’actualitat política en 7 enllaços Retroenllaç en Setembre 5, 2010 a les 9:06 am
  4. 4 RCat i Solidaritat: aprenem del passat? « El Pati Descobert Retroenllaç en Setembre 21, 2010 a les 11:45 am
  5. 5 Elecciones catalanas (II): La herida en Esquerra y la sal de Solidaritat | Retroenllaç en Novembre 30, 2010 a les 6:06 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: