Bons aliments o bon cuiner?

A El pati descobert ja fa força setmanes que estem centrats en les eleccions catalanes del 28 de novembre, fins al punt en què recentment hem obert una nova pestanya en el bloc per anar seguint l’evolució dels pronòstics per a les properes eleccions.

Aprofitant l’apareixement d’una nova enquesta, en aquest cas de El País, volem alertar de quelcom que ja fa temps (aquí i aquí, entre d’altres) en parlem: de la capacitat de les enquestes per “modular” els resultats en funció dels interessos de qui l’encarrega, el que en cercles politològics es coneix com la “cuina de les enquestes”.

Doncs bé, més enllà de ser un mite d’alguns politòlegs, la rellevància de la “cuina” en les enquestes és molt present. Avui volem presentar un altre cop unes dades calculades pel nostre company i politòleg Xavier Fernàndez i Marín sobre quina és l’estimació del biaix entre la intenció de vot real i la intenció de vot atribuïda de cadascuna de les cases d’enquestes per a cada partit polític.

Mitjançant l’estadística bayesiana, tal i com ja en vam fer us en un post recent sobre la predicció dels resultats electorals, estem en condicions de saber quin és l’abast d’aquest biaix. Els següents gràfics presenten el biaix en punts percentuals per cadascun dels partits polítics que han entrat en cadascuna de les enquestes, per les diferents empreses enquestadores (d’esquerra a dreta: CEO (Centre d’Estudis d’Opinió); EM (El Mundo); EPC (El Periódico de Catalunya); LR (La Razón); LV (La Vanguardia); i PUB (Público)):

Els resultats que es desprenen de les taules segueixen en línies generals uns patrons bastant esperables amb el perfil de cadascuna de les entitats que ha encarregat l’enquesta: així, veiem com La Vanguardia dóna un suport especialment elevat a CiU, El Mundo al PP, el Público al PSC, tot i que sorprèn que el Periódico de Catalunya sobrerepresenti en comparació amb la resta de les empreses a CiU, i en canvi infrarepresenti al PSC.

Si canviem el gràfic i presentem resultats per partit polític enlloc d’en funció de l’empresa que encarrega l’enquesta, els resultats són encara més fàcilment interpretables, tal i com es desprèn del següent gràfic:

Observem doncs que si bé el més important de les enquestes és la base del suport de vot que té cadascun dels partits -el que, continuant amb el símil de la cuina seria tenir bons aliments-, és ben rellevant com es tracten i ens presenten aquestes dades -el seu cuiner-. Les empreses que donen resultats d’enquestes no són -en la majoria dels casos- neutrals, i rere qualsevol aproximació del suport d’un partit en les següents eleccions hi ha quelcom més que uns ciutadans expressant la seva preferència política.

Fa temps que és ben conegut l’efecte de les enquestes sobre les campanyes electorals i el suport als partits polítics, especialment pel que fa a la mobilització del vot (un gran marge de victòria desincentiva els votants del partit líder a anar a les urnes) i a l’activació del vot estratègic (les expectatives d’entrada incentiven el vot popularment anomenat com a “útil”).

Els partits i els mitjans de comunicació ho saben perfectament, i és per això que les seves cuines treballen amb els fogons ben encesos….

15 Responses to “Bons aliments o bon cuiner?”


  1. 1 aubachs Setembre 27, 2010 a les 9:19 am

    Aquest efecte es coneix -almenys als USA- com a ‘house effect’, he vist algun estudi (crec que el vaig penjar fa temps)

  2. 4 Júlia Setembre 27, 2010 a les 10:15 am

    Hola,

    Em sembla molt interessant tot el que expliqueu.

    A veure si guanyeu els premis blocs! Us ho merexeu!

  3. 6 Jordi Setembre 27, 2010 a les 11:42 am

    Ja posats només faltaria tenir en consideració el biaix depenent de l’autoria de l’enquesta. Independentment del client.

    Diria que GESOP, per exemple, esbiaixa igual tant si el client és el CEO com si és El Periódico. I que Feedback esbiaixa igual si el client és CiU (i fa l’enquesta-interna-pública) com si fa el Racòmetre de RAC 1.

    • 7 marcguinjoan Setembre 27, 2010 a les 12:36 pm

      Tens raó Jordi, estaria molt bé poder veure si el biaix és per efecte del contractant (els mitjans de comunicació) o per part de l’empresa. Coneixes tu qui fa la “cuina”, si és l’empresa o el mitjà de comunicació?
      M’atraveixo a dir que serà el primer el que esbiaixa els resultats. Si és però l’empresa contractada la que fa la cuina, suposo que deuen rebre instruccions oportunes sobre com interpretar els resultats…

      • 8 Xavier Setembre 27, 2010 a les 12:46 pm

        Tinc totes les empreses registrades. O sigui que també es podria fer per empresa. De tota manera, excepte el CEO, cada mitjà té sempre (diria, de memòria), la seva empresa.

        A les dades que hi ha a la web l’últim camp és el de l’empresa i també el sistema d’enquesta.

      • 9 tonirodon Setembre 27, 2010 a les 12:46 pm

        A vegades no és tan qüestió de rebre instruccions sinó de saber interpretar què vol exactament el client…

      • 10 Jordi Setembre 27, 2010 a les 1:24 pm

        Jo no em conec totes les cuines, ni tant sols la majoria. Però no crec que aneu del tot ben dirigits. Per projectar resultats a partir de dades necessites un punt de vista sobre el que ha de passar que no és estrictament tècnic. Una certa visió del que és raonable i del que no.

        I, és clar, Malo de Molina (Sigma Dos) és ideològicament de la mateixa corda que Pedro J., que és qui li encarrega les enquestes. Tenen el mateix punt de vista del món polític. L’Angels Pont (GESOP) és igual de militant socialista ara que quan feia de directora de l’Institut Municipal d’Informàtica. I a en Jordi Sauret (Feedback), tot el que l’he seguit, els resultats sempre tendeixen a esbiaixar-se-li en el mateix sentit. Que coincideix amb la seva corda.

        I això té una derivada estrictament tècnica. No tothom fa els mostrejos de la mateixa manera. Depenent de l’antiguitat dels telèfons o de com segmentis territorialment el país crearàs un biaix sistemàtic (per empresa) en un sentit o en un altre. Fixa’t que el Julián Santamaría (Noxa – La Vanguardia) és al capdavant d’un institut gallec. T’hi jugues un pèsol que el seu telefònic tendeix a tenir més en compte les localitats petites no urbanes que el de GESOP? Simplement amb això els resultats que oferirà Noxa seran més del gust de la Vanguardia.

        En essència no crec que sigui realment possible un exercici de projecció de resultats estrictament tècnic. Hi intervé la ideologia de l’adivinador del futur i hi intervé el criteri que s’usa a l’hora de seleccionar l’empresa: un client (d’una corda determinada) encarrega a algú (de la seva corda o que cregui que el fa quedar bé) la feina. L’expectativa que els resultats li deixin bé el cos i que no s’equivoqui gaire el dia de les eleccions es satisfà pel sol fet que és el client el que tria l’empresa.

  4. 11 marcguinjoan Setembre 27, 2010 a les 3:05 pm

    Jordi, com sempre moltes gràcies pel teu comentari, que en aquest cas ens aporta una visió molt més directa i personal de què hi ha darrere de les enquestes.
    Estic completament d’acord amb el que comentes però considero que és complementari amb el apunto en l’article. Al cap i a la fi, sempre hi ha una “cuina” en qualsevol enquesta, tingui l’origen que tingui. En aquest cas d’acord amb el teu apunt, la cuina de l’enquesta ve des del seu mateix disseny, en la determinació de la mostra. Cadascuna de les empreses escullen una mostra de referència que els garanteix obtenir els resultats que ells volen; en tot cas però, és cuina igualment. És evident que la projecció dels resultats estrictament tècnica és complicada, però crec que no impossible; i per sobre de tot, no sé quin és l’esforç de cadascuna de les cases d’enquestes per aconseguir-ho.
    I per altra banda un tema que no hem comentat encara però que és de rellevància: amb enquestes com la d’avui de LV de 1000 persones, realitzar un disseny mostral representatiu per cadascuna de les circumscipcions i després fer estimacions de repartiment d’escons amb un marge d’error baix és impossible. Si del que es tractés fos només de saber el suport de cada partit una enquesta de 1000 persones (amb un marge d’error de poc més del +-3%) seria raonable. El problema però és que estàs intentant derivar resultats electorals en nombre d’escons en quatre circumscripcions diferents, quan la N que tens per la majoria d’elles és extremadament petita (amb 150 enquestes per Lleida pots saber el percentatge de vots que tindrà un partit com SCI?). Aquí sens dubte també hi juga la cuina….

  5. 12 Albert Setembre 27, 2010 a les 5:56 pm

    Sobretot pel que fa la vot independentista, molta gent decidirà entre RCat I solidaritat segons quin dels dos surti més ben posicionat a les enquestes. A la d’avui a RAC1 es comença a donar una mica de llum al respecte. Pel que fa els petits, sorprèn la gran diferència entre els resultats d’una i l’altra, si bé el marge d’eror fa més difícil identificar els resultats dels més petits.

    • 13 Jordi Setembre 27, 2010 a les 6:32 pm

      Llum?

      L’enquesta de La Vanguardia de primers de mes era de tan sols 800 enquestes. I aixecava el cap Reagrupament. El Racòmetre de Feedback 1000 i surt més ben parada SCI. La enquesta d’ahir a El Pais era sobre 1200 entrevistes i surten ben bé igualets. Amb un vot decidit de l’ordre de 1,5%. Amb magnituds d’aquest ordre jo no hi veig llum per enlloc.

      Si tens la (al meu entendre vana) expectativa que desempatin amb enquestes si més no espera’t el Baròmetre d’Opinió del CEO de primers d’octubre amb 2000 entrevistes i mostres dignes per circumscripcions.

      • 14 tonirodon Setembre 27, 2010 a les 7:10 pm

        Jordi,

        D’acord amb tu amb un gran PERÒ. La població normal no es dedica a mirar les qüestions tècniques. No veig la idea de l’Albert tan absurda. Pot existir gent que oscil·li entre els dos i que decideixi actuar segons el qeu tingui més possibilitats d’entrar. No tothom calcula marges d’error per decidir el seu vot… de fet, acostuma a ser bastant més simple (més del que ens agradaria als politòlegs) del que sembla.

  6. 15 Jordi Octubre 17, 2010 a les 9:40 pm

    He entrat per error al cap del temps en aquest post i he advertit aquesta observació final del Toni Rodon que se’m va passar i que m’ha deixat un pél estupefacte. No veig què hi té a veure que les qüestions tècniques siguin qüestió de tècnics.

    Que hi hagi diferències molt petites entre RCat i SI, molt inferiors als marges d’error, no és només una qüestió tècnica sinó que significa que a efectes estadístics estan empatades. Posem per cas que en la mateixa setmana fessin diverses enquestes amb una mostra de 1000 enquestats cadascuna. Fàcilment en la meitat d’enquestes prendria avantatge RCat i en l’altra meitat prendria avantatge SI. Com haurien de desempatar en aquestes condicions?

    Sí estic d’acord però que en la mesura que siguin capaços de fer veure que van davant, com mira de fer la consultora israeliana que li cuina les enquestes al Laporta, podran capitalitzar el vot dels qui els voldrien veure plegats.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: