Archive for the 'Consultes independència' Category

Manual de l’organitzador de consultes

[Article de Jordi Muñoz i Marc Guinjoan publicat al Diari ARA el 17/4/2011. Accessible a través de l’ARA Premium en aquest enllaç]

El moviment de les consultes sobre la independència, que va començar de manera gairebé casual a Arenys de Munt, s’ha estès com una taca d’oli per bona part de la geografia de Catalunya fins a abastar més del 58% dels 947 municipis. De manera irregular i progressiva, una mica a batzegades, les consultes han anat penetrant la geografia catalana i ho han fet de baix a dalt, amb un procés descentralitzat i de base voluntària que ha organitzat més de 500 consultes en què han votat 885.000 persones. És un fenomen participatiu sense precedents, i per aproximar-nos al moviment social que hi ha al darrere de les consultes hem fet una enquesta a les comissions organitzadores, de les quals han respost un 55%.

Organització

El primer que cal destacar és que gairebé 7 de 10 comissions han sigut creades expressament per a la consulta, i s’hi participava a títol individual, mentre que només un 20% estaven formades per entitats preexistents. Això ens dóna una indicació clara que som davant d’un moviment nou que va més enllà de l’independentisme tradicional. A més, el de les consultes ha estat un moviment de grans dimensions. Possiblement, la xifra que millor el representi sigui la del voluntariat: de mitjana hi han participat 2,14 voluntaris per cada 100 persones amb dret a vot. És una xifra força elevada: de fet, si els municipis que no han respost tinguessin la mateixa mitjana en l’organització de les consultes hi haurien participat al voltant de 45.000 voluntaris.

Pel que fa als recursos econòmics, mentre que en els municipis més petits s’ha superat l’euro per cada votant potencial, en els més grans ha quedat per sota d’aquesta xifra (al voltant de 0,2 als de més de 15.000 habitants). A més, es tracta de recursos generats al mateix municipi: en el 80% dels casos els recursos propis han suposat la majoria del pressupost.

Activitats

Què han fet les plataformes locals amb aquests recursos? Si fem una repassada a les activitats organitzades, veiem com la gran majoria de comissions han realitzat activitats clàssiques de propaganda (pancartes, cartes, cartells, etc.), mentre que un 70% han emprat internet per difondre la consulta. Pel que fa a activitats més específiques, un 43% han fet visites porta a porta, mentre que una de cada tres comissions ha dedicat esforços específics al col·lectiu immigrant.

Un dels elements centrals en la tasca d’algunes comissions ha estat el de la recerca del vot anticipat, que ha anat guanyant importància a mesura que avançava el procés. Mentre que en la primera onada (al voltant de desembre del 2009) els vots anticipats van suposar poc més d’un 8%, en les últimes onades (des de l’estiu del 2010 fins a la primavera del 2011) han representat al voltant d’un 30%. En alguns municipis, com Mataró i Sabadell, la majoria dels vots recollits van ser anticipats.

Ens trobem davant d’un moviment nou, que s’ha organitzat a cada població de manera relativament autònoma. El moviment ha desplegat una intensa activitat de mobilització i ha implicat a un volum molt important de voluntaris per realitzar activitats variades de cara a afavorir la participació en les consultes. Possiblement aquestes siguin algunes de les claus de l’èxit del moviment, però el que és segur és que el teixit i l’experiència organitzativa en seran la principal herència.

Per què la consulta sobre la independència a Barcelona ha sigut un èxit?

[article publicat a Directe!cat]

Els excel·lents resultats de la consulta sobre la independència de Catalunya en la seva prova de foc a la ciutat de Barcelona ha trencat totes les previsions i ha sorprès amb un índex de participació que ni els més optimistes podien imaginar. Al llarg del procés de les consultes els politòlegs Marc Guinjoan i Jordi Muñoz han provat d’explicar les claus de l’èxit o el fracàs de les consultes a les diferents poblacions. En el seu anàlisi apuntaven a la mida del municipi com un dels factors més rellevants que influeixen en la participació. En aquest article per a directe!cat analitzen quines variables han provocat que l’experiència de Barcelona s’hagi pogut escapar de la tendència esperada.

Hi ha un consens molt generalitzat entre els sectors sobiranistes en acceptar que la consulta sobre la independència celebrada el diumenge passat a Barcelona ha estat un gran èxit de participació. Barcelona s’erigia com la gran prova de foc d’unes consultes que havien mostrat una certa tendència a la desmobilització en els darrers temps, i els esforços bolcats per Barcelona Decideix i per les seves organitzacions a nivell de districte han permès obtenir uns resultats que ni en la més agosarada de les previsions s’havien apuntat.

En articles anteriors (a la revista EINES i a l’Informe sobre l’estat de la democràcia de Catalunya 2010) ja havíem explicat que la participació en les diferents consultes sobre la independència venia fortament determinada per la mida de la població. En municipis petits les campanyes voluntàries, basades en el contacte directe i el porta a porta, poden ser més efectives. En canvi, en els municipis grans les campanyes de comunicació es fan molt més complicades. Però no només això: la mida del municipi és ben sabut que recull, almenys parcialment, la composició del perfil sociològic de l’electorat català.

De fet, tal i com ens mostra la gràfica, existeix una clara associació entre la mida del municipi i la participació en les consultes. Cada punt és un dels municipis que han celebrat consulta, i hi veiem com els municipis més grans han recollit, en termes generals, menys vots a les consultes sobre la independència. La línia indica la tendència de manera clara. En canvi, hi ha alguns punts que s’allunyen força de la línia, i entre ells hi destaca Barcelona, ubicada molt per sobre del que hauríem pogut esperar atenent a la seva població.

Què ha passat a Barcelona? Què ha permès que la participació s’allunyi tant, per la banda alta, de la tendència esperada? A falta de més dades que ens puguin permetre analitzar amb més profunditat el per què del bon resultat de la consulta de Barcelona, podem apuntar a tres factors que semblen haver sigut determinants per aquest èxit.

En primer lloc, l’organització per districtes ha permès que la difusió de la informació sobre la consulta s’hagi fet des de la base. Cadascun dels 10 districtes de Barcelona s’organitzava autònomament amb la seva pròpia comissió, i malgrat que des de Ciutat s’enviaven ordres i sobretot recursos als districtes amb un perfil més complicat, les campanyes i la preparació de la cita del 10 d’abril s’han fet des dels districtes.

En segon lloc, l’experiència acumulada ha permès aprendre del passat. Això s’ha manifestat, especialment, en la recollida de vot anticipat. A mesura que s’han anat desenvolupant les respectives onades de consultes el percentatge de vot anticipat ha anat augmentat molt dràsticament, fins el punt en què en la darrera gran onada del 20 de juny del 2010, més del 50% dels vots obtinguts van provenir de la recollida de vot anticipat. En aquest sentit, Barcelona Decideix va decidir des del primer moment que la millor manera de promocionar la consulta era mitjançant la pròpia recollida de vot anticipat.

I finalment, la major presència en els mitjans de comunicació ha estat clau per donar a conèixer la consulta. Malgrat els grans esforços realitzats per les diferents comissions a nivell de districte per promocionar la consulta, el fet de no comptar amb el suport dels principals grups de comunicació va fer de la difusió una tasca molt complicada. Aquesta tendència però es va començar a invertir en el darrer mes, i va tenir el seu punt àlgid amb el vot de l’expresident Jordi Pujol i del President Artur Mas. Paral·lelament, el simple fet de tractar-se d’un esdeveniment que mobilitzava a tanta gent a la capital del país va donar una rellevància a la notícia més enllà del color polític de les idees que s’estaven defensant.

Amb tot, una correcta organització de les comissions, una major experiència en la celebració de les consultes i una forta presència en els mitjans de comunicació durant –almenys– els darrers dies han permès que la consulta sobre la independència de Barcelona hagi estat un èxit rotund. Finalment, el treball fet per milers de voluntaris durant un llarg any de feina ha tingut la seva recompensa. I és que així sí.

Marc Guinjoan i Jordi Muñoz

10A:més enllà de l’agitprop?

El proper diumenge 10 d’abril es celebrarà la consulta sobiranista de Barcelona tancant un cicle de mobilització de l’independentisme iniciat el setembre del 2009 a Arenys de Munt. Com que ja hi haurà temps de fer balanç, avui volem parlar de la manera d’entendre les consultes. Diversos intel·lectuals iperiodistes de tendències contraposades han coincidit a definir-les, rescatant un terme en desús, com una campanya d’agitprop.Recordem-ho, l’agitprop fou un concepte desnevolupat per Pléjanov i Lenin que unia els termes agitaciópropaganda; era una estratègia clau del Partit Comunista rus que posteriorment batejaria el departament d’agitprop com a Departament Ideològic on lapropaganda pesava més que l’agitació. Tot i que aquest terme va gaudir d’una certa popularitat durant els anys 70′ a casa nostra, aplicar-lo al fenomen de les consultes que hem viscut els darrers mesos sembla força desafortunat per diverses raons.

En primer lloc, és un terme associat al sentit més clàssic de partit, a l’adoctrinament ideològic, que posteriorment serví per legitimar el règim soviètic. Aquest, doncs, és a les antípodes de l’esperit de les consultes basat en la participació de la societat civil, el treball en xarxa, el voluntariat ciutadà i la transversalitat de militàncies i pertinences.

En segon lloc, és dubtós que l’objectiu de les consultes sigui merament propagandístic. Si ho fos s’hagués limitat a una campanya pel “dret de decidir” que podria haver consistit en accions puntuals dutes a terme per membres d’organitzacions independentistes i la difusió massiva de pancartes, pamflets, etc. Les consultes són quelcom més substancial que això perquè generen un espai de participació ciutadana que, tal com vam veure a Arenys de Munt, implica un grau de desobediència civil.

Finalment, lluny de ser una campanya exclusivament independentista, el centre de gravetat de les consultes és el “dret de decidir”. En aquest sentit la reivindicació és l’exercici de la democràcia per escollir un aspecte com és el de la sobirania legitimant, això és important, les posicions a favor i en contra de la independència política.

Així doncs,  resulta força sorprenent que el terme agitprop hagi fet fortuna per descriureun fenomen que té més a veure amb la desobediència civil, la participació ciutadana i la legitimitat democràtica que amb les campanyes d’adoctrinament dels bolxevics (del 17′ o dels 70′).

Refredament independentista?

Les darreres enquestes publicades a La Vanguardia (Institut Noxa) han generat tota mena de comentaris sobre el suposat refredament secessionista. Si l’enquesta duta a terme pocs dies després de la sentència sobre l’Estatut presentava un 47% de suport a la independència; la de fa pocs dies, dos mesos més tard, atorgava set punts menys de suport a la secessió, un 40%. Deixant de banda els valors (qüestionats per altres enquestes) i el mètode d’enquesta, diversos analistes ja han apuntat que hi hauria un suposat “refredament independentista”. Aquest discurs coincideix amb un estat d’ànim palpable després de grans manifestacions del 10-J que sol entonar amb un escepticisme, a un tel de ceba del cinisme,  allò de: “I ara què?”. Tot plegat contrasta enormement amb la ploriferació de candidatures que es proclamen independentistes de cara al 28-N. Així doncs: es refreda l’independentisme? Un cop més buscarem la resposta a la política comparada. Ho farem a partir de les dades d’enquesta recollides per François Yale (2008, L’évolution de l’appui à la souveraineté du Québec : effets de la formulation de la question et effets de contexte).

El cas quebequès amb una tradició secessionista sòlida, dos referèndums sobre la qüestió i diversos intents de reforma constitucional, ens pot ajudar a buscar la resposta a la nostra pregunta.

Observem l’evolució del suport a la sobirania-partenariat de les darreres dues dècades:

Malgrat que el cas quebequès és diferent del català en molts aspectes, per exemple, el 1980 ja s’havia celebrat unr eferèndum sobre la sobirania-associació; en podem extreure alguna conclusió. La primera és que el suport a la sobirania, efectivament, no és estable sinó que oscil·la i sovint ho fa en funció de l’evolució de l’agenda política dels aspectes constitucionals. Els punts d’inflexió del cas quebequès corresponen a la fallida de l’acord de Meech (reforma constitucional canadenca que havia de reconèixer el Quebec com a “distinct society”), el rebuig a la segona oferta de reforma del 92′, el referèndum sobre la sobirania-partenariat del 1995, i la publicació dels escàndols relacionats amb el referèndum entre el 2005 i el 2006. Una segona conclusió és que després dels moments de possible reforma constitucional (Meech, Charlottetown, Referèndum) es produeix un refredament del suport a la sobirania, però aquest no sembla ser tan brusc comels increments de suport. Finalment, pel cas quebequès, hi ha una base de suport a la sobirania al voltant del 40%.

I el cas català? L’oscil·lació registrada per l’enquesta de La Vanguardia encara no és una dada definitiva, ha passat poc temps des de la sentència del TC i, a més a més, el canvi percentual es podria moure dins del marge d’error de l’enquesta (vegeu aquest article del company Aubachs). Tot i així, el debat continua ben obert: tendència la baixa? Eixamplament de la base independentista? Bombolla independentista?

Com expliquem la participació aquest 20J?

Aquest diumenge 47 municipis de Catalunya han celebrat consulta sobre la independència del país. La participació ha estat al voltant del 14%, la més baixa de totes les tongades que s’havien celebrat fins ara, si bé també és cert que la base sociodemogràfica de la població que era consultada aquest diumenge era la més desfavorable a l’obtenció d’uns bons resultats.

Al Pati Descobert hem anat presentant diferents estudis sobre com es pot explicar la participació en les consultes independentistes després de cada onada. Hi ha diverses variables que s’han erigit com a explicatives de la participació en les consultes, i el model s’ha mostrat bastant estable al llarg de les subseqüents onades. En aquest cas no ha estat menys. A continuació presentem els gràfics bivariats entre la variable participació i aquestes diferents variables.

La mida del municipi (transformada en el seu logaritme) ha estat sempre la variable més destacada per explicar la participació. Clarament, a mesura que augmenta el municipi, la participació decreix.

La tradició participativa és també rellevant al moment d’explicar la participació: en aquells municipis on normalment es vota més, també hi ha una major participació en les consultes.

La població estrangera ha influït negativament en la participació obtinguda, tot i que en aquest cas mitjançant el gràfic l’evidència no és tan clara.

Els votants d’ERC acudeixen massivament a les consultes, de manera que hi ha una relació molt clara entre l’augment dels votants d’Esquerra i la participació obtinguda.

En el cas de CiU la relació no és tan forta si bé encara és positiva.

En aquells municipis on hi ha una major diferència de participació entre les eleccions al Congrés i al Parlament de Catalunya (el que s’anomena abstenció diferencial) és on hi ha una participació menor. Bàsicament és al cinturó de Barcelona on hi ha la major abstenció diferencial. El fet de votar en les eleccions al Congrés i no al Parlament coincideix generalment amb la població castellanoparlant de Catalunya, les persones que al mateix temps són les que tenen menys propensió a votar en els referèndums d’independència.

Finalment, i per aquells que dominen en el tema, presentem el model explicatiu de la participació dut a terme mitjançant una regressió lineal en OLS. Les variables contemplades expliquen més del 70% de la variança de la participació i totes elles són significatives al nivell del 95%, a excepció de la variable onada5, que només ho és al 90%.

Què ens diu aquesta variable? Doncs analitza si, controlant per la resta de factors, el fet que la consulta s’hagi celebrat avui enlloc d’en una altra de les onades ha tingut algun efecte. I malgrat que aquesta variable no és significativa en un nivell convencional de significació, el coeficient de -2 ens indica que és probable que en aquesta darrera onada hi hagi hagut una certa tendència a la desmobiltzació.

Al Pati Descobert seguirem analitzant les consultes!

Previsió de participació en les consultes del 20J

Tal com hem fet en les darreres consultes, presentem els resultats de participació previstos d’acord amb els paràmetres observats fins al moment pels 45 municipis que celebren consulta sobre la independència de Catalunya demà diumenge 20 de juny.

Molta sort i, no cal que ho diguem, esperem que els resultats superin els que la previsió marca. De moment ja sabem per exemple que a Mataró amb el vot anticipat aquest percentatge s’ha superat. Esperem doncs que aquesta sigui la tèndència general demà!

Després de saber els resultats de les consultes, com sempre, farem un anàlisi dels resultats.

Un estudi de cas: 25A a Granollers

A la ciència política no tot són estudis quantitatius – o l’intent d’estudis quantitatius, com diria el politòleg R.Taagepera– sinó que també existeixen altres metodologies (igualment vàlides) per estudiar la realitat. Nosaltres a  partir del mètode de l’observació participant traurem algunes conclusions del 25-A.

Primer de tot contextualitzaré el lloc de l’observació (ja se sap que de les metodologies qualitatives, molt sovint, no es poden generalitzar si no tens prou observacions). El lloc observat va ser Granollers Decideix, concretament a la zona de la Fontverda ( un dels 23 col·legis electorals que s’havien instal·lat per la consulta). És un barri on es concentra la vella immigració (dels 70’s) i la nova immigració. Per tant, la composició socioeconòmica d’aquest barri és complicada. És a dir, reunia gent amb característiques tan personals com agregades poc propenses a participar políticament: pel seu nivell socioeconòmic, nivell educatiu, la taxa d’estrangers o el percentatge de vots a ERC, CiU o ICV.

Però podem exposar algunes constatacions de la tendència dels ciutadans d’aquest barri:

1)      Molts veïns no volien anar a votar. Alguns exposaven que no en volien saber res d’aquest tema. Altres esgrimien arguments difícilment creïbles: deien que no estaven empadronats a la ciutat quan eren veïns de tota la vida, o aquells que exposaven que mai votaven i no canviarien la seva actuació per aquell cas.

2)      Els joves d’aquell barri no tenien cap mena d’interès: ni de forma positiva ni negativa. Simplement eren políticament apàtics. La teoria ja exposa que en la participació electoral (com definiríem aquest cas) els joves participen menys que la gent més gran. Tot i així, es podria esperar que fos un tema més atractiu per les noves generacions (degut al canvi d’identificació nacional que es produeix en les generacions més joves).

3)      Davant del grup d’estrangers, es perceben diverses actituds davant la consulta. Aquells ciutadans de pell negra (no sabem el país en concret) eren molt favorables a participar-hi -tot i els majors inconvenients. Fins i tot molts anaven a buscar amics i familiar perquè també participessin a la consulta. En canvi, els ciutadans llatinoamericans no percebien aquesta necessitat de votar. Seria interessant saber a què es deu aquesta diferència. Alguns apunten que és atès que les estructures mentals dels primers s’han construït amb la idea d’independència, ja sigui pel problema del Sàhara, per la idea de colònia prèvia o pels problemes interns que haguessin tingut al seu país natal.

4)      Cal una menció especial a la pregunta que es va formular: Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat dins de la Unió Europea? S’observa que hi ha una petita diferència davant la pregunta que es proporcionava des de la Coordinadora nacional, la de Granollers s’estalviava alguns complements del nom de l’Estat com: de dret, independent, democràtic i social. Això va poder fer trontollar la elecció a alguns ciutadans…

Tot i les preocupacions que es van tenir en un principi es van obtenir un total de 174 vots al col·legi electoral de la Fontverda. Un 75% sí, un 20% no i un 5% blancs. Aquests resultats van contribuir a la participació de Granollers que es va situar en un 17,11%, amb un 88,7% sí, un 8,1% no i un 3,1% en blanc. Uns 5 punts per sobre del que havien apuntat les prediccions.


La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter