Continuem en aquest segon post (veure el primer aquí sobre CiU i PSC) l’anàlisi de les claus dels resultats electorals obtinguts en les eleccions del passat diumenge.
3. L’increment del PP. El PP augmenta en 40% en el suport electoral i fa bones les previsions que apuntaven a molt bons resultats del partit espanyolista. Segons apunten les darreres informacions el partit podrà governar a Badalona, la tercera ciutat del país, amb un suport probablement extern de CiU. A Castelldefels encara queda per veure. A Tarragona, on CiU i PP han empatat en regidors és probable que la formació espanyolista permeti l’elecció del candidat convergent, amb el possible bescanvi de la presidència de la Diputació de Tarragona, on CiU ja hi té majoria absoluta. D’aquestes eleccions el PP en treu una conclusió molt evident: allà on ha jugat el discurs demagògic de la immigració (com a Badalona) s’ha impedit l’entrada de PxC al consistori; en canvi, en municipis amb problemàtiques i perfil molt similar (Sant Adrià, Santa Coloma, Hospitalet) on el PP no ha jugat el paper de la immigració tan fort, el partit xenòfob de Josep Anglada ha entrat. Una lliçó molt perillosa doncs per a la democràcia que ja intuíem però que ara confirmem: fer demagògia amb la immigració dóna vots.
4. La devallada d’ERC: Malgrat que Esquerra millora en dos punts percentuals els desastrosos resultats electorals de les passades eleccions autonòmiques on van obtenir un molt magre 7%, hi ha consens en afirmar que el partit independentista ha estat, conjuntament amb el PSC, l’autèntic derrotat de la jornada electoral del diumenge. Tot i que en els municipis petits la pèrdua de vot no és massa acusada –per l’efecte de la proximitat; en els municipis petits es vota en clau de persona més que no pas de partit polític- en els municipis mitjans i grans ha patit una autèntica sagnia, que fa molt evident el desastre. S’han quedat sense entrar a Girona, Lleida, Tarragona, Reus, Terrassa, Sabadell, Manresa, etc. i a Barcelona, malgrat l’aposta de la unitat independentista, han entrat per un marge ben curt de vots. En la gran majoria dels casos la sortida d’ERC dels consistoris locals ha estat per l’entrada de les CUP, que amb un discurs netament independentista i de proximitat han sabut captar els vots d’ERC.
Havent dimitit la direcció en bloc a Esquerra li toca dur a terme una profunda renovació. De moment dos possibles candidats sonen amb força: per una banda Joan Ridao, que si bé podria comptar amb el suport parcial de la militància d’esquerra, des de fora seria vist com al continuisme que el votant tant ha castigat. Per altra banda, l’historiador Oriol Junqueras també sonaria com a un possible candidat a presidir Esquerra. A favor hi jugaria el seu perfil allunyat del polític convencional i la seva capacitat didàctica; en contra un possible alunyament d’Esquerra de la “centralitat” que els darrers anys els seus líders han cercat. A aquestes dues persones se’ls hauria d’afegir altres candidats que han obtingut bons resultats a les passades eleccions municipals com ara Pere Prat (Manlleu), Jordi Solé (Caldes de Montbui), Andreu Francisco (Alella), David Rodríguez (Solsona) o Laura Vilagrà (Santpedor).
5. L’inelasticitat del votant d’Iniciativa. Cada dia sorprèn més la fidelitat del vot del partit ecosocialista. Malgrat que en el total de Catalunya ha perdut poc més de 15.000 vots i una cinquantena de regidors, ICV és el partit que millor aguanta l’estrebada del tripartit. A Barcelona, amb un candidat representant del sector més catalanista del partit, han superat fins i tot els resultats de la controvertida Imma Mayol. Els ecosocialistes aconsegueixen guanyar al Prat de Llobregat, però no revaliden la victòria a Molins de Rei, on es converteixen en la quarta força al consistori. I malgrat que no recuperen el seu antic feu de Cerdanyola del Vallès, sí que ho fan a Sant Feliu de Llobregat i a Santa Perpètua de la Mogoda, on podran governar amb el PSC.
En el proper article analitzarem l’ascens de PxC i de les CUP, i l’aparició de multitud de noves candidatures en el territori que han obtingut resultats sorprenents.
El Pati Descobert 
L’anàlisi d’ICV està plena de prejudicis. El dos governs del tripartit són amb dades a la mà els millors governs que ha tingut Catalunya tot i que els atacs sistemàtics i demagògics dels mitjans carques del país han creat un imaginatiu col·lectiu contrari a la seva acció (i que quedi clar que no estic dient que tot ho van fer bé). No s’havien fet mai polítiques mediambientals ni d’habitatge tan coherents ni s’havia invertit tant en sanitat i educació. Si aguanta els atacs demagògics i desproporcionats no pot ser també per la coherència dels seus principis i perquè van en la línia del que el món necessita: justícia social i respecte a la natura. I tampoc dic que tot ho faci bé.