Archive for the 'Vot útil' Category

Quo vadis, Reagrupament?

Ahir al vespre ens acomiadàvem del dia amb una xocant notícia: Joan Carretero, Ruth Carandell i 11 persones més de la direcció de Reagrupament deixaven el partit per desavinences amb la resta de directius de la formació independentista. A poques hores d’aquesta decisió i encara sense creure’ns-ho massa, ens agradaria fer un mínim anàlisi de quines poden ser les conseqüències sobre el futur del partit, sobre la política catalana, sobre el nou parlament que ha de sortir de les eleccions de finals d’any, i una petita reflexió al voltant de la creació de noves formacions:

Reagrupament s’ha quedat amb només 6 directius: sembla ser que havent perdut el principal dels seus actius, Joan Carretero, el partit queda molt debilitat. Sense disposar d’enquestes sobre la intenció de vot del partit, ja es feia, abans d’aquesta decisió, molt complicat de preveure els resultats electorals d’aquesta formació. En situacions d’incertesa (“informació imperfecta”) sobre la possible entrada o no del partit al parlament, molts dels seus possibles votants era d’esperar que duguessin a terme un “vot estratègic” i acabessin votant per la seva segona opció preferida (normalment o CiU o ERC). Amb la divisió del partit, la incertesa augmenta i el potencial votant està molt menys disposat en confiar en el partit. El “vot expressiu”, en contraposició amb el vot estratègic, disminueix i les possibilitats del partit d’entrar al nou parlament es veuen reduïdes.

Per què confiar en un partit que és com tota la resta? Per si el punt anterior no fos poc, molts votants que havien considerat a RC una alenada d’aire fresc en la política catalana ara veuen que el partit té comportaments propis de formacions “tradicionals”. Per què confiar en un partit que es presenta com a regenerador de la política catalana però que fins i tot abans d’anar a les eleccions ja té disputes internes?

Esquerra somriu: Si el potencial votant de RC finalment du a terme un vot estratègic, dues formacions se’n veuen directament beneficiades. ERC sembla que podria frenar una mica la tendència a la baixa que indiquen totes les enquestes; és d’esperar per part d’Esquerra que en els propers mesos accentuï el discurs sobiranista, una mica deixat de banda durant el segon tripartit, de manera que algun potencial votant de RC podria acabar donant el suport a Esquerra.

– CiU ja es veu a Plaça Sant Jaume: Convergència per altra banda també se’n pot veure beneficiada, però en tot cas dependrà de com gestioni el discurs sobiranista; en els darrers dies estem observant com la federació nacionalista intenta jugar a dues bandes, entre el pols sobiranista i el centrisme més pujolià. Si aconsegueix atreure el vot més sobiranista, sense que això suposi perdre el del més moderat, CiU ho tindria fàcil per arribar a la Generalitat.

Un Parlament menys fraccionalitzat del que es pensava: En la situació que ha quedat ara mateix RC semblaria difícil que el partit pogués obtenir representació al Parlament. Si a això se li afegeix el fet que C’s i UPyD sembla que es presentaran sols als comicis catalans i que tenen poques opcions per obtenir representació (per la divisió del vot espanyolista), el que podia haver estat el parlament més fraccionalitzat de la història recent, probablement es quedarà tal i com està ara.

Què passa amb Joan Laporta: és difícil saber exactament quina ha estat la gota que ha fet vessar el got d’aquesta situació. Ara bé, sembla que la possible entrada de Joan Laporta com a candidat al partit i el fet que aquest no estigués disposat a passar unes eleccions primàries en les quals hauria pogut perdre però sobretot, on s’hi haurien pogut crear confrontacions amb altres candidats, hauria pogut fer prendre la decisió als ara directius dimissionaris, de celebrar unes primàries més “còmodes” per l’actual president del Barça, malgrat que la ponència organitzativa establia que el candidat s’escull en primàries i a nivell de districte. Els 6 directius que no han dimitit podrien haver estat doncs els únics defensors del procediment convencional del partit d’elecció de candidat.

Què passa amb els partits de nova creació? A C’s ja fa temps que va esclatar una pugna fratricida que ha acabat amb la separació dels diputats del grup mixt i una mala maror interna que fa difícil el redreçament del partit espanyolista.
A UPyD tres quarts del mateix: fa uns pocs dies una colla de dirigents encapçalats per l’històric Mikel Buesa deixaven el partit per discrepàncies amb la direcció de Rosa Díez; en determinades direccions “regionals” també hi ha hagut algunes crisis amb la direcció de difícil solució.

Sembla que en els tres casos -C’s, UPyD i RC- el mecanisme que explica aquestes crisis és el mateix: una direcció molt forta que estira del carro i aconsegueix sorprenents resultats electorals (o expectatives de bons resultats, en el cas de RC), sobretot a partir de la figura d’un gran líder. En els tres casos el partit empra la retòrica de la regeneració democràtica i de la necessitat de crear nous partits que esborrin del mapa els tradicionals. Problema: quan el partit comença a créixer en militància i es planteja crear una direcció funcional i adaptada a la realitat política, els valors fundacionals de la formació xoquen amb els valors pràctics. La regeneració es demostra en aquests casos que no és més que una cortina de fum sota la qual es presenta el partit; els conflictes en aquests casos, i tal com s’ha demostrat, estan assegurats.

En el cas de RC, el fet que el partit es volgués presentar a les eleccions a través d’un discurs unipolar (nacionalisme català-espanyol) enlloc del tradicional bipolarisme (nacionalisme, esquerra-dreta) feia preveure pugnes dins mateix del partit en el moment d’haver de decidir sobre determinades qüestions econòmiques i socials. La guerra ha començat però fins i tot abans del previst….

Veurem què passa els següents dies al voltant de Reagrupament, però a hores d’ara les coses no acaben de pintar massa bé per a la nova formació independentista. Des de El Pati Descobert seguirem ben atents a tots els moviments que es facin!

El sistema polític català: fossilitzat o en mutació?

El director del CEO, Gabriel Colomé, quan ha d’analitzar les enquestes que regularment treu el centre acostuma a esmentar dues o tres frases recurrents. Una d’elles és la fossilització del sistema de partits català i, sobretot, l’estabilitat en la intenció de vot dels catalans i les catalanes. Apreciacions encertades?

Com si es tractés d’un dinosaure en evolució, el sistema polític català pot canviar en un futur no massa llunyà. Aquesta és la conclusió principal a la qual ha arribat un estudi realitzat per l’historiador i politòleg, Xavier Casals, segons llegíem el diumenge a La Vanguardia. De fet, l’article comença: “el sistema polític català podria tenir els dies comptats”. Ras i Curt.

És realment factible el que preveu l’estudi? Diversos dubtes planen sobre aquest exercici de futurologia política.

Vot útil. Donar el vot a formacions que no es troben dins del Parlament, les quals tenen una visibilitat inferior, no és fàcil. En la mesura que aquests partits puguin fer visible la seva “utilitat”, tindran opcions d’entrar al Parlament.

Barcelona és bona, si la bossa sona. Aconseguir escons fora de la província de Barcelona és complicat. Tanmateix, han de ser molts els vots per escó a la província principal del país per obtenir un seient.

Fragmentació, per a què? Parlaments més fragmentats poden provocar que la ciutadania reaccioni amb contrarietat. En cas que noves formacions entressin i (situats en un món hipotètic) i el clima s’enrarís, el votant podria tornar a un vot més segur. Però també pot passar el contrari, que el ciutadà s’enroqués i el clima pugés de to.

Abstenció i insatisfacció. Tots dos factors poden ajudar a què nous partits entrin al Parlament. El ciutadà, cansat de les formacions tradicionals, a qui jutja amb més capacitat crítica que a les noves formacions, es trasllada d’unes a les altres.

Nous missatges, portes obertes. L’estudi vincula l’entrada de nous partits al Parlament amb l’eclosió de nous missatges, sigui per nous missatges independentistes o per noves ofenses contra la immigració.

En definitiva, es generarà una estructura d’oportunitats favorables a l’augment de la fragmentació del Parlament? Explosionarà el sistema de partits català? O, ans al contrari, es reduiran el nombre de formacions?


El futur dirà.


(El gràfic indica l’evolució del Nombre Efectiu de Partits (eix esquerra) i dels partits que no van entrar a les eleccions del següent any (eix de la dreta))

La incògnita navarresa

Unió del Poble Navarrès (UPN) i Partit Popular (PP) han partit peres. La decisió s’ha precipitat després que UPN suspengués cautelarment de militància a Santiago Cervera, que dijous va desobeir la decisió del partit i va votar amb els populars en l’aprovació dels pressupostos (notícia). UPN i PP concorren junts a les eleccions des que el 1991 van signar un pacte de col·laboració institucional. Els navarresos s’integren al Grup parlamentari popular i, almenys fins ara, han d’obeir les directius que vénen del carrer Gènova. La crisi entre populars i UPN té el seu origen en la decisió del partit navarrès de no sumar-se al vot negatiu contra els pressupostos del PSOE. Rajoy ja s’ha apressat a dir que els expedients disciplinaris que UPN va presentar eren “inexplicables” i que els diputats díscols tenen les “portes obertes” per regenerar el partit a terres navarreses.

Per tant, vista la trencadissa, i si fem cas que el PP “escoltarà UPN tal com fa amb altres formacions polítiques”, se’ns obre un altre espai interessant de competició electoral. Tindrà èxit el PP en el seu intent de formar un “nou” partit a Navarra? En cas de fer-ho, quin electorat aconseguirà captar? Què passarà amb UPN?

Primera hipòtesis: Suposem que el partit ha mostrat dos perfils, un en l’arena autonòmica i l’altre en la local. D’aquesta manera, en les eleccions autonòmiques se subratllaria el perfil UPN i en les generals el perfil PP. Al contrari del fenomen del vot dual que castiga el PSC en les autonòmiques, no sembla que UPN/PP pateixin un efecte semblant. El següent quadre mostra que el suport rebut no depèn de l’arena electoral.


Segona hipòtesis: UPN/PP satisfà les demandes ideològiques de votants que, malgrat no veure’l com el més proper ideològicament, decideixen optar per ell. Aubachs analitzava fa temps el cas de CiU. En el cas del partit català, els votants de CiU s’autoubicaven a l’eix esquerra-dreta a una posició força diferent de la que ubicaven el partit. Per tant, sota aquesta hipòtesis, suposem que, un cop trencat el partit, hi haurà electors que donaran primacia a la seva autobuciació i, d’altres, que preferiran acostar-se a la imatge que projectarà el partit. Aquesta suposició, però, sembla que no s’ha de produir en el cas d’UPN/PP. Vegi’s que els votants del PP s’autoubiquen al mateix lloc on ubiquen el seu partit. És a dir, els votants d’UPN/PP “són” de dretes i així consideren també al seu partit. Aquest fenomen (per desgràcia meva…) es repeteix a les eleccions generals.


Tercera hipòtesis: Com en el cas català, hi ha un partit/perfil que és vist com el més proper a la gent, el més capaç de solucionar els problemes de la gent (PSC en el cas català, PSOE o un altre partit en el cas navarrès) i, un altre partit (CiU en el català, UPN en el navarrès) com el que millor representa els interessos del territori. També a desgrat meu, la hipòtesis queda rebutjada. UPN guanya percentualment en tots els aspectes.
Conclusió: En un anàlisi (reconec un xic matusser) no semblen detectar-se clarament les dues ànimes de PP/UPN. Segurament existeixin. Els escenaris podrien ser diversos: que UPN desaparegués a nivell general i es mantingués a l’autonòmic (el vot útil, fonamentalment, l’ofegaria) o que PP es mengés bona part de l’electorat d’UPN i l’escenari navarrès es fragmentés. Tot plegat, sense descartar que una nova aliança es produís. Sigui com sigui, UPN es formà amb un principis fundacionals clars:

Per molts esforços que es facin, l’òptica de Madrid no és la mateixa que la de Navarra […], nosaltres volem que els problemes es resolguin segons una òptica navarresa […], no desitgem que en temes que afectin a Navarra pugui existir una disciplina de partit (Jesús Aizpun).


Veurem si aconsegueix mantenir la “marca” o se li podrà aplicar aquell himne que diu “you’ll never walk alone”…

Toni Rodon

Vigileu! Que ve el llop!

Andreu Orte comentava en el penúltim post d’aquest bloc que la por havia sigut un element essencial per a explicar la victòria socialista a Catalunya. A banda de ser una encertada apreciació, al Pati Descobert volem veure si les dades ens indiquen que aquesta por és certa. De moment, només tenim dades agregades: les que proporciona el Centre d’Estudis d’Opinió. Vegem què diuen. El següent gràfic mostra dos arguments que van portar a decidir el vot (“votar en contra del PP” i “per vot útil”) tabulat segons el record de vot a les autonòmiques.

Així, el gràfic mostra el següent: els electors que argumenten que van votar al “seu” partit (a manca de dades individuals no podem saber quin) amb l’objectiu de votar en contra del PP havien votat sobretot ICV a les autonòmiques catalanes. El partit ecosocialista sembla ser també el més afectat pel vot útil. D’altra banda, els votants d’ERC a les autonòmiques argumenten que van votar a les generals “en contra del PP” i, en menor mesura, “per vot útil”. Podem deduir a partir d’aquestes dades que la por al PP i el vot útil va afectar sobretot ICV i ERC? Clarament no. No sabem si els votants de les autonòmiques s’han mantingut estables ni podem afirmar que el vot útil o el vot contra PP es canalitzi a través del PSOE. Però tot plegat mostra un patró més o menys clar: el vot en contra del PP sembla ser present arreu dels electors de tots els partits excepte, òbviament, el mateix PP (us imagineu un votant del PP votant perquè té por del PP? Difícil…). En segon lloc, el vot útil sembla polaritzar-se entre el mateix PP i ICV, fruit de possibles nombroses raons (m’atreveixo a apuntar que el vot útil dels votants del PP va romandre a aquest partit mentre que el vot útil d’ICV canvià al PSC. Tot i aquesta suposada lògica, caldrà comprovar-ho). Per intentar fer més prediccions, mirem un altre gràfic que mostra els votants que canvien de vot a les eleccions autonòmiques, segons record de vot. El canvi de vot segons el tipus d’eleccions (fenomen conegut com a vot dual i estudiat àmpliament per una professora de la UPF, Clara Riba) sembla afectar CiU, ERC i, en menor mesura, ICV. El vot dual es produeix quan l’elector vota a un partit a les autonòmiques i un altre partit diferent a les generals.
Què podem dir doncs? Les dades semblen apuntar a un efecte por que provocà un transvasament de vots d’unes formacions a unes altres, provocat majoritàriament per la por o pel vot útil, entre d’altres. Aquest efecte és molt diferent al d’afirmar, com s’ha fet reiteradament, que la campanya va ser molt bipolar i això va ofegar els partits petits.

En aquest procés, però, no només és d’interès analitzar com la por va mobilitzar l’electorat, sinó com la resta de partits van ser incapaços d’oferir un missatge que tranqués aquest possible espiral del silenci (això ho deixem per propers posts). El llop podia venir, sí, però la reiteració del conte del llop i la incapacitat per canviar de conte potser ha fet que tots els electors es convertissin en caputxetes i decidissin optar per aquell que, com els contes, els garantia un final feliç, fos o no el millor.


Toni Rodon


La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

  • RT @accpolitica: 🎉Neix l'Associació Catalana de Ciència Política. 🔴Una finestra oberta a tot el món de la ciència política. 🍾Us hi espere… - 1 month ago
  • RT @RogerPala: Les generacions més joves ja no són (aparentment) tan independentistes com abans. Ho analitzem amb dades d'@elpatidescobert… - 2 months ago
  • RT @tonirodon: ❓ Els joves son menys independentistes? Com ha evolucionat el seu suport a la independència en els últims anys? Què diferenc… - 2 months ago
  • RT @marcsanjaume: D'aquí una estona seré a @elsmatins, estic molt content de participar al programa aquesta temporada! - 3 months ago
  • RT @tonirodon: La revista @sapienscat d’aquest mes cobreix un dels meus articles sobre vot a l’extrema dreta i camps de concentració @roger… - 3 months ago

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter