Archive for the 'participació' Category



Un estudi de cas: 25A a Granollers

A la ciència política no tot són estudis quantitatius – o l’intent d’estudis quantitatius, com diria el politòleg R.Taagepera– sinó que també existeixen altres metodologies (igualment vàlides) per estudiar la realitat. Nosaltres a  partir del mètode de l’observació participant traurem algunes conclusions del 25-A.

Primer de tot contextualitzaré el lloc de l’observació (ja se sap que de les metodologies qualitatives, molt sovint, no es poden generalitzar si no tens prou observacions). El lloc observat va ser Granollers Decideix, concretament a la zona de la Fontverda ( un dels 23 col·legis electorals que s’havien instal·lat per la consulta). És un barri on es concentra la vella immigració (dels 70’s) i la nova immigració. Per tant, la composició socioeconòmica d’aquest barri és complicada. És a dir, reunia gent amb característiques tan personals com agregades poc propenses a participar políticament: pel seu nivell socioeconòmic, nivell educatiu, la taxa d’estrangers o el percentatge de vots a ERC, CiU o ICV.

Però podem exposar algunes constatacions de la tendència dels ciutadans d’aquest barri:

1)      Molts veïns no volien anar a votar. Alguns exposaven que no en volien saber res d’aquest tema. Altres esgrimien arguments difícilment creïbles: deien que no estaven empadronats a la ciutat quan eren veïns de tota la vida, o aquells que exposaven que mai votaven i no canviarien la seva actuació per aquell cas.

2)      Els joves d’aquell barri no tenien cap mena d’interès: ni de forma positiva ni negativa. Simplement eren políticament apàtics. La teoria ja exposa que en la participació electoral (com definiríem aquest cas) els joves participen menys que la gent més gran. Tot i així, es podria esperar que fos un tema més atractiu per les noves generacions (degut al canvi d’identificació nacional que es produeix en les generacions més joves).

3)      Davant del grup d’estrangers, es perceben diverses actituds davant la consulta. Aquells ciutadans de pell negra (no sabem el país en concret) eren molt favorables a participar-hi -tot i els majors inconvenients. Fins i tot molts anaven a buscar amics i familiar perquè també participessin a la consulta. En canvi, els ciutadans llatinoamericans no percebien aquesta necessitat de votar. Seria interessant saber a què es deu aquesta diferència. Alguns apunten que és atès que les estructures mentals dels primers s’han construït amb la idea d’independència, ja sigui pel problema del Sàhara, per la idea de colònia prèvia o pels problemes interns que haguessin tingut al seu país natal.

4)      Cal una menció especial a la pregunta que es va formular: Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat dins de la Unió Europea? S’observa que hi ha una petita diferència davant la pregunta que es proporcionava des de la Coordinadora nacional, la de Granollers s’estalviava alguns complements del nom de l’Estat com: de dret, independent, democràtic i social. Això va poder fer trontollar la elecció a alguns ciutadans…

Tot i les preocupacions que es van tenir en un principi es van obtenir un total de 174 vots al col·legi electoral de la Fontverda. Un 75% sí, un 20% no i un 5% blancs. Aquests resultats van contribuir a la participació de Granollers que es va situar en un 17,11%, amb un 88,7% sí, un 8,1% no i un 3,1% en blanc. Uns 5 punts per sobre del que havien apuntat les prediccions.

Les consultes a El Pati Descobert

Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, apareixen un parell d’articles a la xarxa gestats des de El Pati Descobert al voltant de les consultes populars sobre la independència del proper 25 d’abril.

En primer lloc, en el tercer informatiu diari sobre les consultes del 25-A a Vilaweb apareix un nou estudi realitzat pel membre de El Pati Descobert, Marc Guinjoan, i el també politòleg Jordi Muñoz sobre la previsió de participació en les consultes del proper diumenge. D’acord amb anàlisis estadístics que hem anat presentant al bloc, els dos politòlegs estimen una participació del 16,78%. En l’article també podeu trobar la participació estimada per a cadascun dels 193 municipis que celebren la consulta.

En aquest video, en Jordi Muñoz explica per què una participació d’aquest nivell no suposaria una desmobilització de l’electorat sinó el simple fet que els municipis on se celebren les consultes són més “complicats” que els precedents

Per altra banda, també publiquem a Crònica.cat un article d’anàlisi sobre aquesta taxa de participació prevista del 16,78%. Us el deixem a continuació.

Les consultes del 25A: participació prevista

El proper cap de setmana com ja és ben conegut se celebrarà una següent onada de consultes sobre la independència de Catalunya on més d’un milió de ciutadans d’un total de 193 municipis del Principat estan cridats a les urnes. Des de El Pati Descobert hem anat publicant una llarga d’anàlisis sobre les consultes que han estat resultat de l’anàlisi conjuntament d’en Jordi Muñoz (UAB) i Marc Guinjoan (UPF) sobre les diferents onades que s’han celebrat de consultes. El resultat més palpable, de moment, és l’article “Votar independència. Organització i participació a les consultes sobre la independència ” a la Revista Eines 11.

A pocs dies de la celebració de la següent onada publiquem al diari digital Vilaweb una predicció de participació per cadascun dels municipis que celebraran consulta. Mitjançant la tècnica estadística de la regressió lineal i tenint present els resultats obtinguts en les darreres tandes de consultes, prenem en consideració unes quantes variables (totes elles s’han mostrat estadísticament significatives per explicar la participació) per fer una estimació dels resultats esperables de participació: la població, la taxa d’estrangers, la participació en les eleccions autonòmiques del 2006, el fet que la consulta se celebrés a Osona o no, el percentatge de vots a ERC, a CiU i a ICV, i l’abstenció diferencial observada entre les eleccions autonòmiques i les estatals.

Els resultats per cadascun dels municipis poden ser consultats en l’informe que presentem, però aquí ens agradaria fer una petita valoració de la participació prevista. Aquesta, i si se segueixen els patrons de comportament que es van observar en les dues primeres tandes de consultes, quedaria en un 16,78%, 5 punts per sota de les consultes del febrer, i més de 10 per sota de les del desembre.

És aquest però un mal resultat? Quan parlem de participació en les consultes cal que tinguem present que hi ha dos elements que són extremadament rellevants per explicar l’assistència a les urnes: la mida del municipi (com més gran, menys participació per les dificultats de publicitació) i el percentatge de vot a ERC, CiU, i en menor mesura ICV. Vegem en els següents gràfics quina és l’evolució en les successives tandes d’aquests elements:

Dels dos gràfics ràpidament se’n desprèn que tan CiU com ERC cauen en percentatge de vot a mesura que avancen les tandes de consultes (presentem dades també per la resta de municipis on, fins i tot, el PSC supera a CiU, i el PP a ERC), al mateix temps que la mida mitjana del municipi augmenta.

Estem doncs cada cop davant de municipis més complicats, on la realitat social no afavoreix ni el desenvolupament de les comissions organitzadores ni l’assistència massiva a les urnes. De fet, entre les primeres consultes del desembre del 2009 a les darreres de febrer, i malgrat el buit informatiu per part dels grans mitjans de comunicació, només hi va haver una caiguda de l’1,2% atribuïble a factors no contemplats en l’anàlisi estadístic de la primera tanda.

Què podem esperar doncs de la participació d’aquest diumenge? Amb tota probabilitat, lamentablement, la participació no superarà el 20%. Probablement molta gent s’espera per aquest dissabte una gran onada de participació, però la tendència observada en les passades tandes és prou coherent com per pensar que aquest cop també s’hi assemblarà.

Això ens porta directament a dues reflexions: aquest diumenge tots els que puguem hem d’acudir a les urnes. Hem de convèncer a tots els nostres coneguts de la necessitat i de la importància que té pel nostre país que puguem decidir sobre el seu futur de manera lliure, ja bé sigui en favor de la independència o de la continuïtat a Espanya.

Ara bé, i dit això, hem d’afrontar una segona reflexió: fins quan? Les prediccions de participació per a la resta de municipis de Catalunya preveuen una participació del 6,42%. Evidentment no es preveuen realitzar consultes arreu del país, però en determinats municipis on ja s’està treballant es prediuen resultats de participació molt baixos que haurien de fer reflexionar. Les consultes s’han mostrat des del primer dia molt sensibles a determinats factors; tenir-los en compte al moment de decidir si celebrar una consulta en el propi municipi és una tasca tan difícil de fer des del punt de vista emocional com necessària.

Tot amb tot, les consultes, independentment dels resultats que hagin obtingut, hauran servit sens dubte per aglutinar a nivell local amplis sectors del sobiranisme que semblaven allunyats per sempre; hauran servit per demostrar que, en efecte, tenim un objectiu comú i que podem lluitar tots conjuntament per ell; i hauran servit per posar, un altre cop, el debat sobiranista sobre la taula. Estiguem convençuts que el nostre camí cap a la llibertat passa per aquí.

Ja ho sabeu, aquest diumenge, tots a votar!

Votar independència. Organització i participació a les consultes sobre la independència

En el darrer número de la Revista Eines publicat per la Fundació Josep Irla en Jordi Muñoz i en Marc Guinjoan presentaven un article d’anàlisi sobre les consultes del 13 de desembre del 2009 a 167 pobles de Catalunya. Des del Pati Descobert hem fet un seguiment molt exhaustiu d’aquest procés democràcia directa organitzat des de la mateixa societat civil i aquest article, que us el podeu descarregar des d’aquest enllaç, n’és doncs el resultat més palpable.

A continuació presentem alguns dels resultats més interessants que es destaquen en l’article, tot i que evidentment us convidem a què us el llegiu. Es tracta d’un document de fàcil i ràpida lectura que, des de la distància i l’objectivitat, aprofundeix en un procés de tanta rellevància tant per al nostre país com per al coneixement de les dinàmiques en democràcia directa.

Per a la realització de l’estudi, que es va centrar en com es poden explicar els resultats de participació obtinguts, es va dur a terme una anàlisi estadística de tots els 167 municipis que van organitzar consulta independentista el passat 13D; a més, es va enviar una enquesta a tots aquests municipis per aprofundir en les dinàmiques internes d’organització, i es van obtenir un total de 94 respostes, el 56% dels 167 pobles que van celebrar consulta.

Heus aquí alguns resultats.

La majoria dels municipis valoren positivament el suport que van rebre per part dels consistoris locals:

La primera reunió es va realitzar de mitjana 57 dies abans de la celebració de la consulta.

L’activitat que més popularitat va tenir va ser la bustiada, seguit per la realització de pancartes i de cartells. Les dues menys realitzades van ser la reunió amb immigrants i el porta a porta. Les comissions van realitzar de mitjana poc més de 6 actes de promoció de la consulta.

S’observen moltes diferències en funció de la mida del municipi pel que fa als col·legis electorals, els habitants per voluntari, el pressupost per habitant, l’origen dels recursos i el compliment de les expectatives.

A Osona la feina es va fer molt bé. Les dades ho corroboren:

Malgrat que la participació mitjana va ser del 27,5%, més de la meitat dels municipis van registrar una participació d’entre el 30 i el 40%.

Tal com ja havíem anat enunciant en diversos posts, la mida del municipi va ser l’element més important per determinar la participació registrada.

Tot i això, la tradició participativa en cadascun dels municipis és un element que també explica la participació registrada: allà on normalment es vota més, també es va participar més el 13D

Lamentablement les consultes van tenir moltes dificultats per captar el vot immigrant. A mesura que augmenta el percentatge de població immigrant, disminueix la participació.

I finalment, el nombre de voluntaris també és un element explicatiu de la participació.

Aquests són només alguns dels resultats obtinguts en l’estudi sobre les consultes d’independència del passat 13 de desembre. Si en voleu saber més, només cal que us llegiu l’article!

La participació ciutadana és una farsa?

Als últims anys la participació ciutadana ha patit un increment a les Administracions públiques. El màxim exponent es va donar al gener de 2004 quan es va crear la conselleria d’Interior, relacions institucionals i participació. Encara que amb estranys companys de conselleria, naixia amb una missió: promoure la participació ciutadana.

Tot i la eufòria del començament han sortit molts detractors a aquest tipus de participació. Moltes vegades per la forma d’implementació del mateix procés que ha provocat que es generin aspectes negatius i es vegi com una farsa. Per exemple, les administracions només posen dins del procés participatiu aspectes poc rellevant de les propostes, hi ha una manipulació dels processos per part de l’administració, es convoca la participació una vegada ja es tenen decidides la majoria dels aspectes, o es convoca la participació massa d’hora i provoca frustració a la població.
Però perquè s’ha escollit la participació per la pressa de decisions públiques si els ciutadans no ho reclamen? Per què s’incorporen al mercat laboral més politòlegs i han creat necessitat del no res per donar feina a gent? Per què els polítics són cínics i d’aquesta manera poden recolzar amb més fortalesa la seva decisió?

En primer lloc, crec que la participació ciutadana no és només una via, sinó una finalitat. Utilitzant aquest mètode es pot arribar a construir una comunitat i generar ciutadans (encara que molt lluny d’una democràcia deliberativa).I això beneficia a la ciutadania en general.

En segon lloc, actualment les polítiques públiques que s’implementen són transversals, així que afecten a diferents àmbits. Per tant, és necessari que no només intervinguin els tècnics, sinó que hi intervinguin els ciutadans a la presa de decisions per tenir en compte aquestes diversitats. D’aquesta manera, el trade-off entre eficiència i participació -ja que aquesta última és molt més costosa- es dilueix. Provoca finalment que la participació ciutadana sigui més efectiva i eficient, ja que tot i els costos de la mateixa participació, és més probable que les polítiques surtin a la llum, i no hi hagi reticències a l’hora d’implementar-ho un projecte entre els ciutadans.

Perquè no m’acusin de ser una naïf, cal explicitar que portar a terme una participació ciutadana efectiva i eficient no és una tasca senzilla. No és només convocar a ciutadans perquè cadascú digui la seva. Sinó que s’han de controlar el timing, els participants –que sigui inclusiva socioeconòmicament, i no hi hagi prejudicis de classe, gènere o raça (com Sanders pronosticava)-, equilibrada entre ciutadans veïns i no-veïns i els aspectes a debatre. A més cada cas és únic, i s’ha de tractar com a tal. Així, es pot criticar la manera d’implementar la participació política, però no la idea de fons.

Internet i la participació política

Avui al Periódico de Catalunya es publicava la notícia titulada “Teranyines als blocs dels polítics”. En aquest article, el que es posa de manifest és que els polítics que tenen un bloc bitàcola 1) No el renoven gaire, 2) alguns els creen per actes puntuals ( ex. com per les campanyes electorals, o per resoldre els dubtes sobre la proposta d’Ibarretxe), 3) mentre que d’altres volen donar la imatge de blocs propers, quan són en realitat blocs institucionals. 4) A més, la meitat dels parlamentaris de Catalunya no tenen blocs.
D’una banda, sembla estrany que el polítics no utilitzin al màxim els instruments que tenen per apropar la política als ciutadans, o fer-la més personal i propera. Sobretot en aquest país, on hi ha diversos estudis que mostren que Espanya és un dels països amb nivells de participació política i social més baixos d’Europa. Autors com Torcal, Montero i Gunther han atribuït aquesta passivitat dels ciutadans a l’alt nivell d’escepticisme, desconfiança i desafecció envers a les institucions i els seus representants polítics. De l’altra banda, la noticia pot ser coherent amb la visió racional dels partits polítics, ja que aquests prioritzaran mobilitzar al seu electorat- per obtenir rèdits electorals-, que apropar-se a la població en general.
Tanmateix, considerem que sobretot el govern i els partits més igualitaristes haurien de fer un esforç per apropar encara més la política al conjunt de la població. Així, afavorir uns nivells de participació més alts, i això de retruc afectaria a la millora de la igualtat del sistema democràtic. Primer, perquè afectaria positivament l’establiment d’agendes socials -paral·leles a les agendes mediàtiques-, controlant millor al govern i ampliant el debat polític. Segon, la participació política a través d’Internet cada cop està creixent més, i aquest tipus de participació dins la participació no-electoral, (si excloem els ciutadans de la fractura digitals, és a dir si només tenim en compte aquells ciutadans que han nascut posteriorment del 1965) és de les més igualitàries. Només sembla afectar-li la variable del nivell d’educació. Així el gènere, els ingressos, la ètnia, el capital social no afecten tant com a d’altres tipus de participació. A diferència del que alguns pensaven, Internet sembla contribuir a unir als ciutadans o que aquests participin més activament a actes no virtuals.
Sílvia.
PD: Cal remarcar que la participació és molt escassa i hem d’anar en compte amb fer segons quins tipus d’afirmació

Votar o no votar? El cas del Regne Unit

Ara que hi ha hagut eleccions locals, potser haureu vist que el Regne Unit és un cas especial pel que fa a les diferències entre el vot a les eleccions parlamentàries i a qualsevol tipus d’eleccions. El gap entre les eleccions generals i les europees o locals és considerable. Segons John Curtice, la democràcia local a Gran Bretanya es troba en crisis: “Gran Bretanya sembla tenir un problema amb la participació política en dos grans sentits: primer, la inusual diferència que es produeix entre les eleccions parlamentàries i un altre tipus d’eleccions. Segon, en els darrers anys la participació ha recollit rècords negatius en qualsevol tipus de comici. Sembla clar doncs que no hem de mirar la democràcia local de manera aïllada, sinó considerant teories generals sobre el perquè la participació és tan baixa”. Una possible explicació seria la percepció que l’eficàcia dels ens locals és menor que la del govern central. La següent taula ho intueix: la participació puja quan les eleccions locals se celebren el mateix dia i moment que les generals (s’entén doncs, que l’elector va a votar i aprofita per votar als dos comicis. Un fenomen semblant succeeix al nostre país. Quan les eleccions europees se celebren al mateix instant que les generals o locals, la participació és més alta).

Taula 1: Participació en les eleccions locals a Gran Bretanya
(les columnes en negreta indiquen que les eleccions locals van coincidir amb les generals)

Malgrat l’aparent declivi de l’eficàcia local, no és clar que sigui menys eficaç que el govern central. Segons dades del 1999, un 55% pensa que els electes locals han perdut el contacte amb la gent, però el 52% pensa el mateix en el cas dels MPs (“diputats al Parlament”). Què fer doncs? Múltiples respostes seran necessàries per un fenomen complex. Alguns autors semblen haver trobat la resposta: “Votar no és l’única ni la més efectiva forma de participació política. Encara que votar és una forma de participació que demana un mínim d’esforç i no implica “conflicte” aparent, té el problema de no impactar significativament en el contingut de les polítiques i no generar beneficis tangibles i immediats per l’elector” (Dalton, 1996). En tot cas, podem aquí recórrer a les frases de Mettler i Soss: “Cal explicar perquè algunes polítiques públiques impliquen els ciutadans a la vida pública i altres indueixen a la passivitat”. Potser també és útil la famosa sentència de Churchill a la cambra dels Comuns: “La democràcia és la pitjor forma de govern, excepte totes les altres formes que s’han provat en el temps” (1947).

Toni Rodon


La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

  • RT @accpolitica: 🎉Neix l'Associació Catalana de Ciència Política. 🔴Una finestra oberta a tot el món de la ciència política. 🍾Us hi espere… - 1 month ago
  • RT @RogerPala: Les generacions més joves ja no són (aparentment) tan independentistes com abans. Ho analitzem amb dades d'@elpatidescobert… - 2 months ago
  • RT @tonirodon: ❓ Els joves son menys independentistes? Com ha evolucionat el seu suport a la independència en els últims anys? Què diferenc… - 2 months ago
  • RT @marcsanjaume: D'aquí una estona seré a @elsmatins, estic molt content de participar al programa aquesta temporada! - 3 months ago
  • RT @tonirodon: La revista @sapienscat d’aquest mes cobreix un dels meus articles sobre vot a l’extrema dreta i camps de concentració @roger… - 3 months ago

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter