Archive for the 'Monarquia' Category

Xiulada representativa?

Anit escoltava per RAC1 una tertúlia on un dels convidats va realitzar una afirmació tan irracional com absurda: el contertulià afirmava que les persones que havien xiulat el rei i l’himne espanyol al camp de Mestalla en motiu de la final de la Copa del Rei eren una majoria a l’estadi però una minoria a Catalunya. En termes precisos aquesta persona va dir: “dels 25.000 seguidors que hi havia del Barça a l’estadi de Mestalla, devien xiular el 80%, és a dir, uns 20.000. Ara bé, són 20.000 persones sobre 7 milions de catalans; de fet, aquests són els mateixos de sempre”.

Sense entrar a fer judicis de valor –que no és el que es proposa aquest bloc- ens plantegem rebatre de manera tècnico-especulativa els arguments del contertulià. No cal dir que els arguments que es plantegen no tenen l’estimat suport de les dades, però esperem que amb la col·laboració de tots puguem treure l’entrellat de la situació que es planteja.

En primer lloc és evident que els 20.000 que xiulen no ho estan fent sobre el total de la població catalana, la gran majoria de la qual no va tenir l’oportunitat d’assistir al partit, sinó sobre els 25.000 catalans que deia que hi havia. Una enquesta de 25.000 persones –i assumint aleatorietat de la mostra, després tornarem sobre aquest punt– té un marge d’error de +-0,62% (amb un nivell de confiança del 95%), és a dir, un marge completament irrisori (que bascularia entre 79,38% i 80,62% pel global de la població catalana en cas que efectivament els que xiulessin al camp fossin el 80%).

Tanmateix, probablement assumir aleatorietat de la mostra com a representativa de la població de Catalunya és un xic –molt probablement– agosarat. Tot i això, i atès que els 150.000 socis del Barça van tenir tots per igual accés a les entrades per la Copa del Rei i aquestes es van adjudicar per sorteig, no hi hauria d’haver cap motiu pel qual aquesta mostra no fos aleatòria. Així doncs, en primer terme hauríem de suposar que aquest percentatge de xiuladors és representatiu de l’afició del Barça.

I aquest percentatge és representatiu dels simpatitzants del Barça? Molt probablement menys del que ho és dels seus socis: en primer lloc hi ha un component de classe que podria explicar per què menys simpatitzants xiularien al rei: ser soci del Barça requereix gaudir d’una certa condició econòmica, i és ben sabut que, entre les persones d’aquest rang, el sentiment de pertinença i voluntat alliberadora nacional hi està més arrelat. A més a més, en segon lloc, entre el soci del Barça hi ha un percentatge de catalanoparlants més elevat que no pas entre els seus simpatitzants. Ara bé malgrat que el percentatge de simpatitzants que xiulessin el rei podria disminuir, dubto que ho fes de manera dramàtica.

I encara un nivell més: és aquest percentatge representatiu de Catalunya? Probablement encara menys que dels simpatitzants del Barça. Sense ganes d’entrar en el típic determinisme sostrerià de què els seguidors de l’Espanyol –i del Madrid, per extensió– són espanyolistes (l’experiència m’ha ensenyat ben bé el contrari) sí que sembla bastant irrebatible que entre aquestes persones, i entre les persones que no tenen cap tipus d’adscripció futbolística, el sentiment catalanista-nacionalista hi està menys arrelat. Quan de menys? Això són figues d’un altre paner, i la seva resposta probablement no la sabrem mai.

En conclusió: si bé el soci del Barça sembla bastant clar que ideològicament no és perfectament representatiu de la població catalana, tenint present que un percentatge molt elevat de catalans són del Barça i que aquest és relativament semblant al soci del Barça, és agosarat dir que els que xiulaven a Mestalla són una minoria a Catalunya (argument que per altra banda ha emprat també la vicepresidenta Ma. Teresa Fernández de la Vega).

Quan alguns sectors de la premsa i del govern fan ulls clucs a una situació com aquesta, és de manera deliberada o realment creuen que els que xiularien són una minoria a Catalunya? Especular sobre el percentatge de catalans que xiularien al monarca és molt complicat; tanmateix, segons la modesta opinió d’un servidor, aquest percentatge seria bastant superior que la mencionada “minoria”. Què en penseu?

Sant Jordi 2009

Haguéssim pogut recomenar llibres, però això ja ho faran els periodistes. Avui la ciència política no toca. Us deixem amb un text que parla de l’eròtica del poder i que vaig llegir fa un temps força llarg. A veure qui sap de quin llibre és!
– Doncs et jutjaràs tu mateix – va respondre el rei -. És la cosa més difícil. És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar els altres. Si arribes a jutjar-te bé és que ets un autèntic savi. – Jo em sembla que en algun lloc del meu planeta hi ha una rata vella. La sento de nit. Podràs jutjar la rata. De tant en tant les pots condemnar a mort. Així la seva vida dependrà de la teva justícia. Però cada vegada li perdonaràs la vida per estalviar-la. Només n’hi ha una.
– A mi no m’agrada condemnar a mort i em sembla molt que m’envaig.
– No – va dir el rei.
Però ell, que havia acabat els preparatius, no va voler entristir el vell monarca:
– Si la Vostra Majestat desitja ser obeïda puntualment, em podria donar una ordre raonable. Per exemple, em podria ordenar que me n’anés abans d’un minut. Em sembla que les condicions són favorables…
Com que el rei no responia, ell primer va dubtar, però després, amb un sospir, se’n va anar.
– Et faig ambaixador – es va afanyar a cridar el rei aleshores.
Tenia un aire de molta autoritat.

A propòsit del 14 d’abril…

Es miri com es miri, quan en un país es valora més la monarquia que qualsevol institució escollida (directa o indirectament) es té un problema…

Taula 1: Valoració d’institucions públiques (mitjana). CIS, febrer 1998.

Pel que diuen les dades, no sembla que hagi de canviar…

Taula 2: Acord o desacod amb les afirmacions sobre la monarquia (en percentatges). CIS, gener 2002.

Toni Rodon

La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

  • RT @accpolitica: 🎉Neix l'Associació Catalana de Ciència Política. 🔴Una finestra oberta a tot el món de la ciència política. 🍾Us hi espere… - 1 month ago
  • RT @RogerPala: Les generacions més joves ja no són (aparentment) tan independentistes com abans. Ho analitzem amb dades d'@elpatidescobert… - 2 months ago
  • RT @tonirodon: ❓ Els joves son menys independentistes? Com ha evolucionat el seu suport a la independència en els últims anys? Què diferenc… - 2 months ago
  • RT @marcsanjaume: D'aquí una estona seré a @elsmatins, estic molt content de participar al programa aquesta temporada! - 3 months ago
  • RT @tonirodon: La revista @sapienscat d’aquest mes cobreix un dels meus articles sobre vot a l’extrema dreta i camps de concentració @roger… - 3 months ago

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter