Archive for the 'ERC' Category



El ‘caucus’ d’ERC

No és cap secret que el Congrés d’ERC del proper mes de juny es preveu molt mogut. La bicefàlia entre Carod i Puigcercós consagrada al Congrés de Lleida del juliol del 2004 se n’ha anat en orris (amb el 9-m com a punt d’inflexió) i el lideratge del partit serà decidit per la militància el proper mes de juny. El fins ara president, Josep-Lluís Carod-Rovira, ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció, però ha declarat la seva intenció de tornar a encapçalar la candidatura als propers comicis. Mentrestant, Jaume Renyer, Joan Puigcercós, Ernest Benach i Joan Carretero han mogut fitxa i opten a ocupar el seu lloc. D’altra banda, la secretaria general, un càrrec més de partit que de projecció exterior, és també cobejada pels mateixos sectors: el de Carod i Puigcercós, a més dels grups Reagrupament.cat i Esquerra Independentista.
ERC es manté com un rara avis en el sistema de partits català i europeu. El sistema assembleari ha estat abandonat arreu però els republicans l’han mantingut com a element fonamental per a fer funcionar el seu engranatge intern. (Tot sigui dit, la cúpula republicana l’intentà canviar al Congrés de Lleida, però la proposta fou rebutjada). Donat el caràcter “obert” de l’Assemblea, així com la baralla de noms i cognoms que es posen sobre la taula, l’interès mediàtic està servit.
Al Pati Descobert ens hem proposat analitzar les claus d’aquest “caucus” republicà que sens dubte ha despertat un gran ressò mediàtic per les possibles repercussions que pugui generar. Primer veiem com es reparteixen els militants:

Tot seguit analitzem la pèrdua de vots en cada una de les regions analitzades:

Dades extretes del diari El Punt

El component local del vot
A dia d’avui, les propostes de la majoria de sectors no divergeixen de forma substancial (tot i que hi hagi diferències de criteri). Per aquest motiu, els candidats hauran de centrar-se en captar el component local del vot. Àrea metropolitana, Girona i Camp de Tarragona s’erigeixen com a focus cabdals per guanyar el vot de la militància.

Convèncer els “arribistes”

Panebianco distingia entre els militants creients, ancorats al partit per un fort component ideològic, i els militants, “arribistes”, afiliats seguint incentius selectius. Segons un estudi de la militància d’ERC de l’any 1998 (que cal agafar amb pinces perquè el partit tenia aleshores molts menys militants), un 60% acudeix gairebé sempre als congressos i participa activament als actes de partit. Pel seu fort component participatiu, suposem que un elevat percentatge ja ha pres la decisió. I la resta? Els candidats hauran d’engrescar el militant menys “arrelat” oferint propostes i idees atraients.
Eix nacional i eix social
Que Esquerra té una posició clara en l’eix nacional, és a hores d’ara indubtable. Però, i en l’eix social? En el mateix estudi de l’any 1998 un 80% de la militància (de la que assistí al Congrés) es situava entre l’1 i el 4 de l’eix. Cal recordar que en el Congrés del 1998 hi van participar unes 1.000 persones. Avui ERC té uns 9.792 militants. No obstant això, les candidatures farien bé d’estudiar a quin eix donen prioritat els militants per tal de construir les propostes a mida.

Un combat d’esgrima
Un Congrés d’un partit polític hauria de servir perquè els compromissaris lliurement escollits per les bases poguessin debatre i aprovar l’ideari polític de la formació i, si es dóna el cas, escollir els dirigents idonis. Tot i això, al final, els congressos acaben sent un mer tràmit organitzat per un equip de buròcrates suficientment preparats perquè la direcció del partit mantingui el control sobre la formació. El conclau republicà genera expectació i pot convertir-se en un exercici de democràcia interna, amb totes les conseqüències (bones i dolentes) que això comporta. En els propers dies El Pati Descobert analitzarà les claus d’aquest combat d’espadatxins.


Toni Rodon

Torre de babel republicana

La Vanguardia (28/03/2008, pàgina 19)

ERC, on són els vots?

Les darreres eleccions generals ens han deixat uns resultats molt oberts a la interpretació. Fa dies que es debat on han anat a parar els vots d’ERC, n’ha perdut 350.000. Hi ha diverses hipòtesis però el cert és que ningú ha donat explicacions basades en un anàlisi detallat dels resultats. La temuda fal·làcia ecològica fa que aventurar-se a fer un anàlisi de resultats sense tenir enquestes postelectorals ens pugui portar a conclusions errònies. En tot cas al Pati ens hem decidit a descobrir on han anat a parar els vots. Si la Laia de la Moqueta ens deia que contra la opinió generalitzada el PSC no és qui n’ha recollit els vots sinó que ho ha fet CiU, nosaltres hem intentat corroborar la tesi amb dades extretes d’internet (encara no disposem de la base de dades oficial).
Analitzant el Districte del centre (número 1) per seccions censals de Sabadell obtenim el següent:

Els coeficients de regressió són: dif.psc (-.259) però no significatiu (o.125); dif.ciu (-0,488) i significatiu. Cal dir que si es vulgués observar correctament el comportament electoral a Sabadell caldria incloure tots els districtes. En tot cas podem dir que la tendència apuntada (que els vots van significativament a CiU i no al PSC) sembla que es pot confirmar per al districte 1 de Sabadell (34 seccions censals) a l’espera de dades d’enquesta postelectoral. Un cop disposem de bases de dades oficials provarem les regressions amb més poblacions i també per territoris. caldrà veure si aquests transvassaments es compleixen a la ciutat comtal i a l’interior o s’observen tendència diferenciades.

Les implicacions de la fuga de vot

On ha anat la fuga de vot republicà pot ser interessant de cara al debat intern d’ERC (el Congrés de juny es preveu molt mogut) però també pels seus socis de Govern a la Generalitat i per CiU. La tesi repetida els darrers anys ha estat l’acostament al vot socialista, ERC havia de guanyar vots al cinturó roig per consolidar-se com una força d’esquerres catalana. Els resultats de les darreres generals poden fer trontollar aquesta tesi. Si es confirmés que els transvassaments de vots han anat a CiU podria signifcar que cal redirigir l’estratègia o en tot cas tenir clar que amb el discurs actual només s’han aconsguit perdre votants cap a la federació nacionalista i no pas cap als socialistes. Per a CiU podria significar que una opció sobiranista els permetria créixer en detriment d’ERC.

Marc Sanjaume


La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

  • RT @accpolitica: 🎉Neix l'Associació Catalana de Ciència Política. 🔴Una finestra oberta a tot el món de la ciència política. 🍾Us hi espere… - 1 month ago
  • RT @RogerPala: Les generacions més joves ja no són (aparentment) tan independentistes com abans. Ho analitzem amb dades d'@elpatidescobert… - 2 months ago
  • RT @tonirodon: ❓ Els joves son menys independentistes? Com ha evolucionat el seu suport a la independència en els últims anys? Què diferenc… - 2 months ago
  • RT @marcsanjaume: D'aquí una estona seré a @elsmatins, estic molt content de participar al programa aquesta temporada! - 3 months ago
  • RT @tonirodon: La revista @sapienscat d’aquest mes cobreix un dels meus articles sobre vot a l’extrema dreta i camps de concentració @roger… - 3 months ago

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter