Archive for the 'El Pati Descobert' Category

El Pati dels Tarongers

Aquest serà el nom del nou espai que els membres d’El Pati Descobert tindran al nou diari ARA. Després de la proposta que vam rebre de l’equip del diari i d’haver-ho reflexionat, creiem que pot ser una bona oportunitat de participar en aquest nou projecte. Intentarem no canviar i fer-ho amb la il·lusió que intentem sempre posar-hi. L’espai el podeu visitar aquí. Us deixem també amb la introducció que hem escrit pel primer article d’aquest nou espai. Hi escriurem, com a mínim, un article setmanal. Esperem rebre les vostres visites i els vostres comentaris.

*Ara, aquí, demà

Si hi ha algun espai que sintetitza les cruïlles de la realitat política catalana, aquest és el Pati dels Tarongers. Centre neuràlgic del Palau de la Generalitat, el Pati ha estat testimoni de la història d’un país en totes les seves vessants: l’esplendor, la decadència, la recuperació i la incertesa. Els bons patis acostumen a ser oberts, amples, frescos i clarificadors. Quan un hi entra, ha de saber què hi farà i per quina porta en sortirà.

Adaptat als nous temps, les taronges eixutes del Pati són avui –com ahir- testimoni de les relacions polítiques. Lloc de circulació i de trobada, la realitat difícilment s’entén sense aquest espai, alhora físic i simbòlic. En situació de provisionalitat durant uns mesos, el Pati dels Tarongers tornarà a viure aviat el tràfec habitual de gent, persones i idees.

Les eleccions d’aquest diumenge ajudaran a determinar qui n’és l’inquilí. Sigui qui sigui, no estarà sol. El diari ARA, projecte transversal i polièdric, també hi serà. Política i mitjans es necessiten, en un agònic equilibri entre les dues parts.

El diari ARA ha nascut com una “àgora pública” i “amb plena llibertat per parlar de tot”. Sempre amb el compliment de les màximes de rigorositat, transparència i seriositat.

Per aquest motiu, ens plau que el diari ARA ens hagi convidat a prendre part d’aquest viatge. Els quatre membres d’aquest espai (els politicòlegs Sílvia Claveria, Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume) van iniciar fa un temps una aventura blocaire amb El Pati Descobert. Fidels a l’essència, l’objectiu d’El Pati dels Tarongers romandrà intocable: analitzar l’actualitat política del nostre país des d’una perspectiva analítica. Ho diem sempre: No rebutgem l’opinió, senzillament intentem analitzar el nostre entorn des del punt de vista el més neutre possible i seguint uns estàndards de rigor. ARA, en aquest sentit, que vol fer de la virtut el seu estendard, és una excel·lent plataforma per assolir aquest objectiu. La feina ben feta, en política, no té rival.

Una premsa lliure permet el naixement de la democràcia, diria Jefferson. Intentar entendre les regles pròpies de la política és, de fet, un altre mecanisme per millorar la qualitat democràtica del nostre sistema. Esteu convidats a entrar a El Pati i assaborir la complexitat des d’una òptica diferent. Nosaltres ho farem fascinats.

 

Reflexions sobre els Premis Blocs: els límits de la política

No volíem fer cap escrit sobre el resultat dels Premis Bloc de Catalunya, on per segon any consecutiu hi hem estat finalistes en la secció de Política, el premi de la qual se l’ha emportat Antoni Bassas pel seu bloc La Primera Esmena. Però, certament, després de llegir algunes argumentacions, i prometent que intentarem no repetir-ho de nou, creiem oportú parlar-ne, almenys col·lateralment.

No tenim la més mínima intenció de debatre sobre el sistema de votacions, que ja ha estat àmpliament criticat  (entre d’altres aquí, aquí, aquí o aquí). En cap cas tampoc direm que nosaltres érem mereixedors del Premi, perquè hi havia companys finalistes que se’l mereixien tant o més que nosaltres (aquí o aquí). Per contra, nosaltres ens voldríem centrar en un debat que va més enllà dels mateixos Premis Blocs però que també els afecta: què és la política? qui analitza la política? Quin paper tenen els politòlegs en la societat?

Igual que passa amb el Bloc de l’Antoni Bassas –un gran professional la trajectòria del qual hem seguit, seguim i admirem els membres d’aquest bloc– parlar de política no et converteix en un bloc de política, ni molt menys de ciència política. El Bloc de l’Antoni no deixa de ser un recull d’impressions, algunes relacionades amb la política, d’altres no, del corresponsal de TV3 als Estats Units. És el seu bloc de política? Analitza ell la política?

Precisament d’aquí és on creiem que neix tot el problema. Vivim en una societat on qualsevol s’atreveix a donar la seva opinió sobre la política. I no creiem que això per si mateix sigui negatiu; ans el contrari. Ara bé, si l’opinió és una cosa, l’anàlisi n’és una altra: estem deixant de manera sistemàtica que la política sigui analitzada per periodistes, economistes, etc. On són (som) els politòlegs? A quantes tertúlies hi ha politòlegs fent anàlisi? Quan es truca a un politòleg per un anàlisi de qualsevol problemàtica política? Ben poc sovint.

És tautològic dir que els periodistes dominen els mitjans de comunicació. Ara bé, per què poca gent s’atreveix a emetre judicis de valor sobre la situació econòmica i les solucions a les seves problemàtiques si no s’és economista? Per què davant de conflictes de dret és als juristes a qui se’ls dona la paraula? Per no parlar d’enginyers, biòlegs, informàtics, etc.

És la ciència política quelcom difús? Què fem els que l’estudiem i en fem una manera de (sobre)viure? Té valor l’estudi de la ciència política?

No cal dir que si en aquests moments estem aquí –i pensem continuar-hi sent– és precisament perquè creiem en el potencial i la necessitat de la ciència política. Aquest bloc va néixer precisament com a un mecanisme per apropar la ciència política a tothom, per desmitificar grans tòpics en relació a la política, i tot plegat amb un llenguatge el més planer possible –de vegades, és cert, ens excedim–. La nostre voluntat, evidentment, és la de continuar fent aquesta petita tasca.

Ara bé, la culpa és només dels periodistes? Ni molt menys nosaltres pensem això. La ciència política ha estat tradicionalment i continua estant allunyada de la societat. Que sigui una ciència relativament nova no és excusa. Nosaltres mateixos des de la universitat veiem dia rere dia aquest distanciament i com a la majoria de politòlegs del nostre entorn no els preocupa. El periodisme pot ser que sigui endogàmic; la ciència política probablement però ho és més.

No volem acabar l’article sense fer una petita referència a les conseqüències de la resolució d’aquest premi. En primer lloc, si Stic.cat volia donar rellevància als seus premis, ho ha aconseguit. Ha premiat a un bloc de periodisme en la secció de política que, el dia després, ha sortit a tot arreu. Probablement gràcies a l’Antoni Bassas –o als seus companys de Espai Internet, guanyadors també amb polèmica en l’apartat de Noves Tecnologies– els premis blocs són avui més coneguts. Ara bé, si volia premiar un bloc de política –la majoria dels que havien arribat a la final–, la història ja és una altra.

I en segon lloc, la novetat precisament és que no podem parlar de novetats: l’anàlisi política continua avui, igual que una setmana enrere, ben descuidada als mitjans de comunicació i a la societat en general. Com hem comentat abans, la nostra modesta tasca –conjuntament amb moltes persones que escriuen blocs sobre política– serà la d’intentar girar aquest mitjó i fer de la ciència política quelcom d’utilitat per la societat. Creiem en el potencial de la ciència política per explicar què passa precisament en el món de la política. Nosaltres seguirem al peu del canó, intentant aportar aquest petit gra de sorra.

Premis Blocs de Catalunya 2010

Aquesta nit hi ha la gala d’entrega dels Premis Blocs de Catalunya de l’any 2010 on, El Pati Descobert, per segon any consecutiu, ha quedat finalista en l’apartat de blocs de política (com no). Una representació dels membres del bloc formada per la Sílvia Claveria, en Marc Guinjoan i en Marc Sanjaume -en Toni Rodon està exiliat a Oxford i no hi podrà assistir- anirem a la cerimònia d’entrega dels premis.

Des de El Pati Descobert volem agrair molt sincerament el nombre de suports rebuts durant el procés, en què hem rebut un total de 517 vots, acabant sisens en el rànquing de blocs polítics. Val a dir que el resultat el considerem sumament  satisfactori donada la popularitat i la coneixença social de les persones que han quedat per sobre de nosaltres.

Aquesta nit El Pati Descobert es jugarà la victòria als Premis Blocs de Catalunya 2010 amb els següents blocs de política:

1 La primera esmena
2 Bloc Deu mil en Xarxa per l’Autodeterminació
3 Ricard Espelt – Comunicació en xarxa
4 Pensament i Acció. Albert Batalla, Alcalde de la Seu i Diputat al Parlament de Catalunya
5 Jordi Bertran – Idees que giren al voltant del món rural
6 El pati descobert
7 Bloc de Roc Fernàndez
8 Fragments interiors, bloc de notes i imatges de Carme Garcia Lores, alcaldessa de Rubí
9 Tot és política
10 Pau Canaleta

El jurat del concurs està format per les següents persones: Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya;Alícia Romero, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró; Judith Vives, periodista de Capgròs Comunicació; Miquel Duran, Comissionat 2.0 de la Universitat de Girona; Dani CortijoMarc Serena, dos dels guanyadors de l’edició passada; Teresa Férriz, responsable del programa Lletra de la UOC;Anna Nogué, subdirectora de l’Agència Catalana de Notícies, ACN; Jordi Iparraguirre, director de la Fundació PuntCat; Albert Castellanos, president de Talència; Àlex Araujo, professor del Tecnocampus de Mataró; Xavier Verdaguer, CEO d’Innovalley; i Trina Milan, presidenta de STIC.CAT.

Desitgem molta sort a la resta de blocs, i evidentment, que guanyi el millor!

Pd/ De nou, us animen que us afegiu al nostre grup del Facebook i al nostre Twitter.

El Pati Descobert, finalista per segon cop als Premis Blocs Catalunya

Per segon any consecutiu, El Pati Descobert ha arribat a la final dels Premis Blocs Catalunya. Després d’uns mesos de votacions, finalment aquest bloc s’ha situat en la sisena posició. Durant tot l’estiu vam ocupar la quarta per, finalment, situar-nos en la cinquena posició a finals d’agost. A una setmana de tancar les votacions vam ocupar la definitiva sisena plaça. És difícil competir amb segons quines persones (o institucions). És per això que estem satisfets d’haver superat els mil vots! Gràcies a tots pel vostre suport!

Els premis s’entreguen el proper divendres 1 d’octubre a Mataró, a la nova zona del TecnoCampus. Precisament l’únic mataroní d’El Pati no hi serà present, però la resta dels membres del bloc hi faran acte de presència.

Aquest bloc farà aviat tres anys. Fa poc vam canviar el disseny. També disposem d’un grup al Facebook i d’un Twitter des del qual, per cert, anem anunciant tots els processos electorals del nostre entorn.

Les visites han anat augmentat de forma important i, per ser sincers, ens alegra que hi hagi lectors que llegeixin segons quines coses que escrivim. Ja sabeu que El Pati Descobert intenta analitzar (interpretar) la realitat des d’una perspectiva diferent, bevent de les eines que la Ciència Política ens aporta.

Com sempre, estem oberts a tots els comentaris i suggeriments externs que ens arribin. De moment, ja n’hem inclòs un: millorar l’apartat de Qui Som, curiosament un dels més visitats del bloc. En breu hi penjarem més fotografies.

Els Premis Blocs passen i la política segueix. Les eleccions al Parlament de Catalunya ja gairebé són aquí. Per tant, passi el que passi, hi serem.

Les consultes a El Pati Descobert

Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, apareixen un parell d’articles a la xarxa gestats des de El Pati Descobert al voltant de les consultes populars sobre la independència del proper 25 d’abril.

En primer lloc, en el tercer informatiu diari sobre les consultes del 25-A a Vilaweb apareix un nou estudi realitzat pel membre de El Pati Descobert, Marc Guinjoan, i el també politòleg Jordi Muñoz sobre la previsió de participació en les consultes del proper diumenge. D’acord amb anàlisis estadístics que hem anat presentant al bloc, els dos politòlegs estimen una participació del 16,78%. En l’article també podeu trobar la participació estimada per a cadascun dels 193 municipis que celebren la consulta.

En aquest video, en Jordi Muñoz explica per què una participació d’aquest nivell no suposaria una desmobilització de l’electorat sinó el simple fet que els municipis on se celebren les consultes són més “complicats” que els precedents

Per altra banda, també publiquem a Crònica.cat un article d’anàlisi sobre aquesta taxa de participació prevista del 16,78%. Us el deixem a continuació.

Les consultes del 25A: participació prevista

El proper cap de setmana com ja és ben conegut se celebrarà una següent onada de consultes sobre la independència de Catalunya on més d’un milió de ciutadans d’un total de 193 municipis del Principat estan cridats a les urnes. Des de El Pati Descobert hem anat publicant una llarga d’anàlisis sobre les consultes que han estat resultat de l’anàlisi conjuntament d’en Jordi Muñoz (UAB) i Marc Guinjoan (UPF) sobre les diferents onades que s’han celebrat de consultes. El resultat més palpable, de moment, és l’article “Votar independència. Organització i participació a les consultes sobre la independència ” a la Revista Eines 11.

A pocs dies de la celebració de la següent onada publiquem al diari digital Vilaweb una predicció de participació per cadascun dels municipis que celebraran consulta. Mitjançant la tècnica estadística de la regressió lineal i tenint present els resultats obtinguts en les darreres tandes de consultes, prenem en consideració unes quantes variables (totes elles s’han mostrat estadísticament significatives per explicar la participació) per fer una estimació dels resultats esperables de participació: la població, la taxa d’estrangers, la participació en les eleccions autonòmiques del 2006, el fet que la consulta se celebrés a Osona o no, el percentatge de vots a ERC, a CiU i a ICV, i l’abstenció diferencial observada entre les eleccions autonòmiques i les estatals.

Els resultats per cadascun dels municipis poden ser consultats en l’informe que presentem, però aquí ens agradaria fer una petita valoració de la participació prevista. Aquesta, i si se segueixen els patrons de comportament que es van observar en les dues primeres tandes de consultes, quedaria en un 16,78%, 5 punts per sota de les consultes del febrer, i més de 10 per sota de les del desembre.

És aquest però un mal resultat? Quan parlem de participació en les consultes cal que tinguem present que hi ha dos elements que són extremadament rellevants per explicar l’assistència a les urnes: la mida del municipi (com més gran, menys participació per les dificultats de publicitació) i el percentatge de vot a ERC, CiU, i en menor mesura ICV. Vegem en els següents gràfics quina és l’evolució en les successives tandes d’aquests elements:

Dels dos gràfics ràpidament se’n desprèn que tan CiU com ERC cauen en percentatge de vot a mesura que avancen les tandes de consultes (presentem dades també per la resta de municipis on, fins i tot, el PSC supera a CiU, i el PP a ERC), al mateix temps que la mida mitjana del municipi augmenta.

Estem doncs cada cop davant de municipis més complicats, on la realitat social no afavoreix ni el desenvolupament de les comissions organitzadores ni l’assistència massiva a les urnes. De fet, entre les primeres consultes del desembre del 2009 a les darreres de febrer, i malgrat el buit informatiu per part dels grans mitjans de comunicació, només hi va haver una caiguda de l’1,2% atribuïble a factors no contemplats en l’anàlisi estadístic de la primera tanda.

Què podem esperar doncs de la participació d’aquest diumenge? Amb tota probabilitat, lamentablement, la participació no superarà el 20%. Probablement molta gent s’espera per aquest dissabte una gran onada de participació, però la tendència observada en les passades tandes és prou coherent com per pensar que aquest cop també s’hi assemblarà.

Això ens porta directament a dues reflexions: aquest diumenge tots els que puguem hem d’acudir a les urnes. Hem de convèncer a tots els nostres coneguts de la necessitat i de la importància que té pel nostre país que puguem decidir sobre el seu futur de manera lliure, ja bé sigui en favor de la independència o de la continuïtat a Espanya.

Ara bé, i dit això, hem d’afrontar una segona reflexió: fins quan? Les prediccions de participació per a la resta de municipis de Catalunya preveuen una participació del 6,42%. Evidentment no es preveuen realitzar consultes arreu del país, però en determinats municipis on ja s’està treballant es prediuen resultats de participació molt baixos que haurien de fer reflexionar. Les consultes s’han mostrat des del primer dia molt sensibles a determinats factors; tenir-los en compte al moment de decidir si celebrar una consulta en el propi municipi és una tasca tan difícil de fer des del punt de vista emocional com necessària.

Tot amb tot, les consultes, independentment dels resultats que hagin obtingut, hauran servit sens dubte per aglutinar a nivell local amplis sectors del sobiranisme que semblaven allunyats per sempre; hauran servit per demostrar que, en efecte, tenim un objectiu comú i que podem lluitar tots conjuntament per ell; i hauran servit per posar, un altre cop, el debat sobiranista sobre la taula. Estiguem convençuts que el nostre camí cap a la llibertat passa per aquí.

Ja ho sabeu, aquest diumenge, tots a votar!

El Pati amb Sant Jordi!

Sant Jordi ja el tenim aquí. Per aquest motiu, hem decidit que cada membre d’El Pati us recomani un llibre. Aquí ho teniu!

La meva recomanació passa per un llibre que no és una novetat. Tot i això, potser perquè em va sorprendre positivament, crec que és encertat suggerir-lo. Es tracta del llibre “Estimat doctor / Admirat mestre” (Acontravent), que recull les cartes entre dos catalans universals, el músic Pau Casals i el doctor Josep Trueta. Un llibre àgil i d’una editorial que s’ha fet un lloc entre els llibres de qualitat. Té l’avantatge de poder analitzar una època des de dues mirades lúcides i realistes amb les circumstàncies del país. Ja em direu què us sembla! (Toni Rodon).

Per la meva banda, jo us recomano un llibre que, malgrat una mica feixuc i llarg de llegir, planteja una sèrie de paradoxes molt interessants sobre la supervivències de les societats al llarg de la història i la seva capacitat d’adaptació al medi natural en el que es desenvolupen. Ens hem preguntat mai, quan per exemple visitem les ruïnes Maies o les magnífiques estàtues de l’Illa de Pasqua per què una societat com aquella va ser capaç d’erigir-se en un referent de la seva època per, posteriorment i en molt pocs anys, perdre-ho tot i esdevenir una societat pobra i endarrerida? En el llibre Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed” (Viking Press), l’autor Jared Diamond -guanyador del Premi Pulizer amb el llibre “Guns Germs and Steel“- ens planteja una revisió de la història de societats antigues des d’un punt de vista mediambientalista, amb el clar objectiu d’aprendre dels errors del passat per construir el futur de la terra. (Marc Guinjoan).

Una altra obra interessant que fins ara no ha estat traduïda a la nostra llengua és el darrer llibre del quebequès Michel Seymour “De la tolérance à la reconnaissance. “Une théorie libérale des droits collectifs” (Boréal). Malgrat que es tracta d’una obra adreçada a filòsofs o teòrics polítics la seva redacció és assequible i conté reflexions diverses sobre els estats plurinacionals, les nacions sense estat o el dret de secessió. Seymour reflexiona sobre aquests aspectes a partir dels aparells normatius de tres grans pensadors: Charles Taylor, Will Kymlicka i John Rawls. Els capítols estan dedicats a aspectes diversos que han preocupat a aquests filòsofs a l’hora de pensar l’encaix dels drets col·lectius i les minories a les democràcies liberals actuals. Resulta particularment interessant, des del punt de vista català, la defensa a partir de contraarguments dels drets col·lectius i la proposta de reconèixer un dret de secessió legítim. (Marc Sanjaume)

Si us interessen els entrellats o allò que es gesta a les bambolines de la política us recomano: Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Mina). Toni Aira, doctor en periodisme, aprofundeix en el backstage dels líders més destacats dels últims temps. Repassa alguns episodis polítics protagonitzats per alguns dirigents que van des de Bill Clinton fins a Zapatero passant per Blair, Bush o Sarkozy. De retruc, i em sembla bo ressaltar, aquest llibre mostra la diferència entre els polítics i els assessors dels mateixos. Potser a partir d’ara no preguntaran tant als politòlegs: Vas cap a polític?

En paraules de l’autor, director del Singular Digital: “Són els spin doctors, els estrategs polítics […], ben a tocar del líder, decideixen més del que molts estan disposats a admetre”. Fins a quin punt els xiuxiuejadors tenen el poder?. Bona lectura! ( Sílvia Claveria)


La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

  • RT @accpolitica: 🎉Neix l'Associació Catalana de Ciència Política. 🔴Una finestra oberta a tot el món de la ciència política. 🍾Us hi espere… - 1 month ago
  • RT @RogerPala: Les generacions més joves ja no són (aparentment) tan independentistes com abans. Ho analitzem amb dades d'@elpatidescobert… - 2 months ago
  • RT @tonirodon: ❓ Els joves son menys independentistes? Com ha evolucionat el seu suport a la independència en els últims anys? Què diferenc… - 2 months ago
  • RT @marcsanjaume: D'aquí una estona seré a @elsmatins, estic molt content de participar al programa aquesta temporada! - 3 months ago
  • RT @tonirodon: La revista @sapienscat d’aquest mes cobreix un dels meus articles sobre vot a l’extrema dreta i camps de concentració @roger… - 3 months ago

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter