Archive for the 'Corrupció' Category

Corruptes i miops

Durant aquest últim any els casos de corrupció han sovintejat arreu. Des del cas Gürtel al País Valencià als escàndols diversos a Andalusia, la corrupció ha esquitxat força comunitats autònomes. Els ciutadans de molts territoris s’han acostumat a veure com els escàndols de corrupció ocupaven dia sí dia també les pàgines dels diaris. I tanta insistència, com les diferents notícies polítiques, fa que la ciutadania canviï l’opinió sobre determinats temes en relació al seu entorn.

De seguida, però, sorgeix un dubte: En quines comunitats els ciutadans perceben que la corrupció està més estesa? Cadascú tindria la seva resposta, però a priori el País Valencià i Múrcia ocuparien les primeres posicions, atès el gran nombre de casos que hi ha hagut en els darrers mesos. Per comprovar-ho, la base de dades del CIS Ética pública i corrupció (2009) ens permet endinsar-nos en la qüestió. Una de les preguntes del qüestionari demana als ciutadans si creuen que la corrupció està molt estesa en la política autonòmica. Ho he dividit per comunitat autònoma i en surt el següent gràfic (el percentatge equival a la gent que assegura que la corrupció està “molt” o “bastant” estesa a nivell autonòmic. S’han eliminat aquelles comunitats amb un número escàs de casos):

El País Basc és on els ciutadans creuen que la corrupció està més estesa, seguit d’Extremadura i d’Aragó. Catalunya ocupa la vuitena posició (de 12). El País Valencià la novena.

Per què el País Valencià es troba tant avall? Per què un territori que ha patit casos de corrupció diversos i continuats no mostra nivells encara més elevats de percepció de la corrupció? Una vegada més la política ens en pot explicar una gran part. Si mirem la percepció segons la proximitat partidista, el panorama és diferent. El 81.69% dels afins als socialistes consideren que la corrupció està molt o bastant estesa. Per contra, prop del 65% dels afins al PP ho veuen de la mateixa manera.

Un element més per un procés arxiconegut i que porta a recordar que la corrupció, si no es compleixen uns condicionants determinants, té uns efectes electorals molt baixos (per no dir pràcticament nuls). I és que la corrupció, com tantes altres coses, també és un fenomen filtrat per la visió política de cadascú: mentre alguns hi veuen més del compte, altres són, ras i curt, miops per voluntat.

Un quilòmetre

Un quilòmetre és la distància que hi ha entre el número 10 de Downing Street i Buckingham Palace. Pels que hi hagueu anat, sabreu que el trajecte té dues cares: d’una banda, l’ebullició de la Whitehall, plena de trànsit i de turistes que s’obren pas entre la multitud. De l’altra, The Mall, camí que voreja el St James Park i que, si bé ple de turistes, ofereix una passejada amb calma i que resulta agradable. És precisament aquest el trajecte que el primer ministre britànic, Gordon Brown, va fer el passat 6 d’abril per demanar formalment a la Reina la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions.

Es tracta d’un trajecte que amb cotxe oficial no deu durar més de dos minuts. Tot i això, com diria Javier Cercas, un instant pot ser revelador de tota una trajectòria. Brown esgota un mandat que, com el camí a Buckingham Palace, ha estat dur, tosc i complicat, però també ha acabat mostrant un camí d’esperança, de calma i de possibilitats polítiques reals. Del Gordon ‘down’ s’ha passat a uns laboristes que encara es veuen amb opcions.

El problema és que la fuga de votants d’aquests anys ha estat especialment intensa. Per què? Dit d’una altra manera, per què els votants laboristes ara no opten un altre cop pel ‘seu’ partit? Per on ha de començar a treballar Gordon Brown i els seus per recuperar suports?

Podem establir vàries hipòtesis: la guerra d’Iraq, els escàndols de corrupció, la frustració de les expectatives, el suspens de la gestió governamental o la situació econòmica.

A través d’una anàlisi de regressió logística (veure peu de pàgina), tres grans factors apareixen com a determinants perquè votants dels laboristes en el passat deixin de fer-ho. Es tracta de la corrupció, les simpaties cap a Brown i la gestió de la crisi econòmica. Curiosament, la guerra d’Iraq, les expectatives frustrades i suspendre o no l’obra de govern no tenen impacte.

Considerar a Brown un candidat poc honest i amb qui no es pot confiar augmenta un 70% les probabilitats de donar l’esquena als laboristes. D’altra banda, la imatge de Brown no és molt positiva entre aquells que abandonen la “Casa Gran” del labour. Per exemple, entre aquells que el valoren amb un cinc, la probabilitat de no tornar-los a votar creix un 36%.

El factor determinant, però, és la gestió de la crisi econòmica. El següent gràfic mostra la probabilitat que els votants laboristes abandonin el seu partit (per votar a algun altre o abstenir-se) segons l’avaluació econòmica futura.

Els resultats mostren com el Labour no desperta molta confiança perquè solucioni la situació. Entre aquells que creuen que l’economia anirà millor, la probabilitat de deixar de votar el partit laborista encara es troba per sobre del 30%. Un percentatge elevat si es compara amb els Conservatives, als quals la gent els atorga més credibilitat per solucionar la situació.

Gordon Brown ha estat reconegut internacionalment per ser un dels líders que millor gestió ha fet de la crisi financera. Tot apunta que el Regne Unit serà un dels primers en abandonar els valors negatius. En canvi, al seu propi país els votants laboristes penalitzen Gordon Brown per no veure clar el futur econòmic. Curiosa paradoxa.

————————————————————————————–

Pd/ (nota metodològica). El càlcul s’ha fet amb la base de dades de juny del 2008 del British Election Study (es pot descarregar aquí). La VD defineix aquells que van votar els laboristes i ho tornarien a fer (1) i aquells que el van votar però no ho tornarien a fer (0). El model inclou variables de control socioeconòmiques i actitudinals. S’han fet testos de postestimació que descarten multicol·linealitat. Models posteriors canviant la VD (diferenciant entre aquells que votarien a Cameron, als liberals o anirien a l’abstenció) indiquen resultats similars.

¿Per què hi ha tanta corrupció a l’Estat espanyol?

Aquesta pregunta d’investigació és la que es planteja avui al diari El Pais el professor Lapuente Giné. I apunta, i discuteix, diverses variables independents que poden explicar els nivells anormalment elevats de corrupció a l’Estat espanyol respecte les democràcies liberals occidentals:

– V1. Cultural: Forma part del caràcter mediterrani (picaresca postfeixista que diria un altre professor) robar diners públics, fer tractes de favor, pagar suborns, etc…Aquesta variable no el convenç: ens porta a un problema d’endogeneïtat: què és primer, la cultura corrupte o un disseny institucional que l’afavoreix? La literatura ha demostrat que determinats dissenys institucionals afavoreixen la corrupció, i pertant generen una cultura de corrupció (no pas a la inversa).

– V2. Disseny institucional: Segons l’autor aquesta explicació és la més plausible. El disseny institucional espanyol és dels que té més càrrecs polítics de les democràcies europees. En una ciutat d’entre 100.000 i 500.000 habitants arreu d’Europa depenen del partit X que guanya les eleccions unes tres persones. A l’Estat espanyol en depèn tota una xarxa de persones.

Nosaltres hem pensat que s’hi pot afegir una tercera variable:

V3. El rendiment de comptes de la ciutadania. Si observem una taula de corrupció percebuda veurem que la posició del nostre Estat està lluny de ser la que li pertoca ( tot i que potser ha pujat el darrer any). Dades de Transparency International.

Considerem que la preocupació de l’electorat per aquesta qüestió és cabdal perquè els partits polítics estiguin obligats a actuar amb transparència i honestedat. I que qualsevol variació del disseny institucional per intentar solucionar el problema de la corrupció només es podrà implementar si compta amb un grup de pressió de la societat civil que hi doni suport ja que, tal com demostra l’article del professor Lapuente Ginés, és molt difícil que les porpostes es facin des dels mateixos partits.


La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

  • RT @accpolitica: 🎉Neix l'Associació Catalana de Ciència Política. 🔴Una finestra oberta a tot el món de la ciència política. 🍾Us hi espere… - 1 month ago
  • RT @RogerPala: Les generacions més joves ja no són (aparentment) tan independentistes com abans. Ho analitzem amb dades d'@elpatidescobert… - 2 months ago
  • RT @tonirodon: ❓ Els joves son menys independentistes? Com ha evolucionat el seu suport a la independència en els últims anys? Què diferenc… - 2 months ago
  • RT @marcsanjaume: D'aquí una estona seré a @elsmatins, estic molt content de participar al programa aquesta temporada! - 3 months ago
  • RT @tonirodon: La revista @sapienscat d’aquest mes cobreix un dels meus articles sobre vot a l’extrema dreta i camps de concentració @roger… - 3 months ago

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter