Archive for the 'Abstenció' Category

A la caça del socialista trànsfuga

Arran de les declaracions de Pasqual Maragall en què afirmava que “ara toca Mas”, el número dos de CDC, Felip Puig, va assegurar a Rac1 que “250.000 votants socialistes es plantegen votar a CiU” (notícia). És evident que el partit deu disposar de diversos analistes (politòlegs?) que escruten les enquestes i dissenyen la campanya electoral a mida.

Però, per què 250.000? Té CiU calculat el marge de vots necessaris per poder arribar a la majoria absoluta / governar amb una àmplia majoria? Segurament. Tanmateix, la pregunta és: són molts o pocs aquests 250.000 socialistes que estarien disposats a votar CiU?

Com en tots els partits amb una base de suport àmplia (el que tècnicament s’anomenen catch-all parties) hi ha uns electors que naveguen entre dues aigües. Una base comuna. En el cas de la relació PSC-CiU, aquesta “terra de ningú” és ben coneguda: votants socialistes a les generals que s’abstenen a la Generalitat (abstenció diferencial) i votants socialistes a les generals que voten CiU a la Generalitat (vot dual).

Descartats els segons, centrem-nos en els primers: quants votants socialistes estarien disposats a passar-se a mans convergents? El CIS disposa d’un baròmetre fet a Catalunya que ens permet aproximar-nos a aquesta qüestió (és força recent: gener del 2010). Una de les preguntes qüestiona als enquestats amb quina probabilitat votarien als diferents partits, entre els quals el PSC. A través d’un càlcul de probabilitats, hem calculat que entre el 12,5% dels i el 21,4% dels votants socialistes podrien anar a mans de CiU. Quants vots representa això?

El gràfic anterior mostra com entre 210.000 i 360.000 votants socialistes a les generals tindrien algun tipus de probabilitat (mitjana o alta) de votar a CiU. Per tant, no només Felip Puig no deia quelcom impossible, sinó que fins i tot podria haver apuntat baix.

Amb tot, seran decisius? Depèn, entre altres coses, de la participació i del grau de competitivitat de la campanya. En tot cas que hi hagi més de dues-centes mil persones del partit rival que et vulguin votar, ja pot ser una bona senyal. Això sí: sempre i quan cap votant de CiU vulgui marxar al PSC…

Article publicat a Crònica.

Actualització 19/09: Avui Carles Castro, a La Vanguardia, calculava que aquests electors són “superiors a 50.000 però inferiors a 100.000”. Sincerament no ho veig clar. Depèn de com això no arriba a tres diputats. No crec, però, que ens digui com ho ha calculat

Electorat socialista ‘mandrós’

Fa uns dies el flamant nou cap de campanya del PSC, Jaume Collboni, va explicar a Rac1 els diferents reptes de la propera campanya a les eleccions al Parlament de Catalunya. Segons va detallar, una de les claus de l’èxit socialista és “despertar al nostre electorat, que es troba en un estat una mica mandrós” (em sembla recordar que va dir quelcom així). Mandrós?

L’evidència de les dades que ens ofereix el CEO és contradictòria. Mirem primer els votants socialistes a les darreres eleccions que diuen que els tornarien a votar.

El percentatge de “fidels” és força elevat l’any 2007 i al principi del 2008. Un 80%, aproximadament, diu que mantindria el seu vot (els percentatges anteriors al 2007 són gairebé idèntics que el març d’aquest any). És a partir de meitats del 2008 que la volatilitat del vot al PSC augmenta. La xifra més baixa, de fet, la trobem el maig del 2010: el 56,7% de votants socialistes diuen que no els tornarien a votar.

Significa això que s’abstindrien? No necessàriament. Les enquestes del CEO ens permeten complementar aquesta informació. En el següent gràfic es pot veure el percentatge de persones que van votar al PSC que manifesta que probablement no aniran a votar. És a dir, que amb tota probabilitat (diuen) s’abstindran.

L’augment en aquest cas és més lleuger. El març del 2007 només el 6,5% de votants socialistes reconeixien que no anirien a votar. Aquest percentatge és del 15,5% en l’últim mes de la sèrie.

Es pot, doncs, concloure que una part (important?) de votants socialistes s’abstindran? Les dades no són definitives (ho serien més si disposéssim de la base de dades, però l’hermetisme del CEO ho impedeix) i és probable que una bona part acabi votant un altre partit abans d’abstenir-se. O fins i tot al contrari. En els temps que corren, la intenció de vot als socialistes s’oculta. La gent té menys predisposició a dir que els votaran.

Sigui com sigui, a Collboni i als seus se’ls gira feina, tant per motivar els mandrosos com per retenir els que s’escapen. Una famosa classificació de Milbrath divida els electors en gladiadors (participen sempre), apàtics i espectadors. La clau de volta es troba sempre en aquests últims. Si volen guanyar, caldrà que, com en algunes performances, passin d’espectadors a implicats.

Un nom per a cada cosa

Al darrer número de la Revista de Debat Polític, editada per la Fundació Campalans, hi ha un seguit d’articles interessants sobre la desafecció, l’abstenció, la insatisfacció i la interacció entre tots tres.


Molt interessants són les reflexions del Catedràtic de Ciència Política, Fernando Vallespín (entrevista):

Creo que el problema más grave es que la política interesa poco. Sí que hay desafección, pero no creo que sea tan dependiente de algo coyuntural sino que es algo más profundo, que está más vinculado a un cambio casi cultural“.

Hay una cierta crisis de la dimensión ciudadana. Y esa crisis en el interior de cada uno de nosotros tiene como consecuencia la apatía, la desafección, el desapego. Nos consideramos casi autosuficientes, y no nos sentimos dependientes de un cuerpo más alto, salvo en momentos críticos.”

En un dels articles, titulat abstenció i desafecció, es diu:

Existeix aquesta desafecció política? Les dades de que disposem semblen indicar que sí. Des de fa uns anys, tant el CIS com el CEO construeixen indicadors de confiança o satisfacció política. Tant en un cas com en l’altre, s’observa una caiguda.

De què parlem, doncs? D’insatisfacció o de desafecció?

El Pati Descobert en parlava fa uns mesos.

La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

  • RT @accpolitica: 🎉Neix l'Associació Catalana de Ciència Política. 🔴Una finestra oberta a tot el món de la ciència política. 🍾Us hi espere… - 1 month ago
  • RT @RogerPala: Les generacions més joves ja no són (aparentment) tan independentistes com abans. Ho analitzem amb dades d'@elpatidescobert… - 2 months ago
  • RT @tonirodon: ❓ Els joves son menys independentistes? Com ha evolucionat el seu suport a la independència en els últims anys? Què diferenc… - 2 months ago
  • RT @marcsanjaume: D'aquí una estona seré a @elsmatins, estic molt content de participar al programa aquesta temporada! - 3 months ago
  • RT @tonirodon: La revista @sapienscat d’aquest mes cobreix un dels meus articles sobre vot a l’extrema dreta i camps de concentració @roger… - 3 months ago

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter