L’èxit de la CUP (i II): com expliquem els seus resultats?

El dia passat analitzàvem quines eren les claus que expliquen la decisió de les diferents CUP locals de concórrer en les eleccions. Vam mostrar com en els municipis mitjans i grans la probabilitat de presentar-se augmentava, com la taxa d’atur era rellevant, el percentatge de persones nascudes a Catalunya i com el percentatge d’associats era important per determinar l’entrada en els municipis de dimensions més grans.

Avui, enlloc de ficar-nos en la decisió d’entrada en competició, volem analitzar quins són els factors que expliquen els resultats electorals obtinguts per la CUP. Mitjançant mètodes estadístics ens fixem en els 73 municipis on la CUP es va presentar (no incloem els municipis on es va presentar amb altres marques) per analitzar què determina el major o menor èxit de cada candidatura a nivell local. (L’anàlisi es fa a través d’una regressió per OLS. Val a dir que amb un nombre de casos tan baix les inferències que se’n desprenen mostren uns nivells de significació sovint per sota dels nivells convencionals).

Els resultats de l’anàlisi ens confirmen que la mida de la població és un factor rellevant per explicar l’èxit de la CUP. Mantenint constant la resta de variables incloses en el model, a mesura que la mida de la població augmenta, el percentatge de vots de la CUP disminueix, fet que posa de manifest una evidència com és el fet que les candidatures de la CUP basen les seves campanyes electorals i el seu èxit en la proximitat amb el votant.

De manera molt similar, el nombre relatiu de persones associades en organitzacions de caire nacionalista (mesurada mitjançant el percentatge d’associats a Òmnium Cultural per municipi) és un factor que també sembla erigir-se com a determinant per explicar l’èxit de les CUP. Això confirma la imatge que les CUP no només tenen èxit allà on les seves campanyes de proximitat es poden desenvolupar amb més facilitat sinó també en aquells municipis on hi ha un major percentatge de persones involucrades en associacions de caràcter nacionalista o sobiranista.

En tercer lloc, i com era d’esperar, la CUP obté millors resultats allà on hi ha un percentatge major de persones nascudes a Catalunya. Malgrat el discurs transversal i integrador de la candidatura és evident que les seves bosses de votants encara són en gran mesura les persones nascudes a Catalunya.

I ja per acabar, sembla ser que la implantació de la CUP és substancialment major a la demarcació de Barcelona i de Girona en comparació a Lleida i Tarragona. Mantenint fixes la resta de variables mencionades fins al moment, una candidatura presentada a Barcelona o a Girona obtindria fins a 5 punts percentuals més de suport electoral que en un municipi de Lleida o de Tarragona, fet que posa de manifest l’existència de processos de difusió territorials del partit.

La següent taula mostra els resultats de l’anàlisi estadística.

Abans d’acabar amb l’article no volem deixar passar l’oportunitat per donar un parell d’informacions ben curioses.

En primer lloc, tenint present els resultats electorals de la CUP en aquests 73 municipis, on prediuen les estadístiques que el partit s’hauria de presentar en el futur? Si seleccionem només els municipis de més de 3.000 habitants (valor agafat aleatòriament, si algú ho desitja es pot donar la informació per tots els municipis de Catalunya) i excloem els municipis on la CUP ja es presenta, observem que candidatures locals podrien obtenir bons resultats en els següents pobles: Artesa de Segre, Caldes de Malavella, Sant Pol de Mar, Cardona, Torrelles de Llobregat (tots ells amb un 15% de vot predit); Puig-reig, Matadepera, Taradell, Cabrera de Mar, Dosrius, Moià i Vacarisses (16%), Porqueres (17%) i Bescanó (19%).

I en segon lloc, només pels autèntics amants de l’estadística, i responent a una petició en el post anterior, duem a terme un model Heckman d’estimació dels resultats, amb la variable de selecció “taxa d’atur”, que s’ha demostrat significativa per explicar la decisió d’entrada de la CUP però no pas els seus resultats electorals. Com mostra el model, els resultats pràcticament no canvien…

4 Responses to “L’èxit de la CUP (i II): com expliquem els seus resultats?”


  1. 1 tonirodon Juliol 5, 2011 a les 10:57 am

    Molt bé!
    Continuo dient que això d’Òmnium Cultural no m’acaba d’agradar, però bé, accepto que data is data.
    Ara podríem fer un model ecològic i veure d’on vénen els vots cuperos, no?

  2. 2 Roger Buch Juliol 5, 2011 a les 1:06 pm

    Bona feina, molt interessant!! evidentment com sempre també depèn del paper dels adversaris propers, allà on ERC no punxa tant perquè té un bon cap de cartell, etc, però aixó és anar-hi ficant més variables🙂

  3. 3 Marc Guinjoan Juliol 5, 2011 a les 4:41 pm

    Roger, sens dubte. Aquí hi podria haver darrere una anàlisi molt més qualitativa, o si més no de caràcter quantitatiu però molt més exhaustiva, però evidentment les restriccions en el temps no ens permeten anar molt més enllà… n’estic segur però que si ens fixéssim en la qualitat del candidat d’ERC o si el partit ha estat en el govern local en els passats 4 anys trobaríem moltes coses interessants!
    Si algú té ganes de codificar doncs, d’idees per testar no ens en faltaran!😉

  4. 4 pratxanda Juliol 7, 2011 a les 12:31 pm

    Perquè d’ICV com a variable, ni em parlem, oi?😉 per saberd’on vene els vots. Uns exemples

    Girona:
    Sumant els vots a Girona de les CUP i ERC a Girona el 2007 tenim 5083 vots. Sumant els votd’ ERC , les CUP i SI (que també per vots per la seva dreta sobiranista) el 2011 tenim 5371 vots. Un terç, gairebé, dels vots que ha perdut ICV a Onyarcity.

    Navarcles.

    Passem a Navarcles, on el 1955 ICV tenia el 12% dels vots. Finalment ha acabat quedant fora del consistori amb el 5,11% dels vots. Primer va perdre vots per la competència d’ERC, però actualment, el 2011, la CUP entra al consistori amb el 10% dels vots i ERC es queda amb un 7%. Pràcticamnet s’han invertit esl termes.

    Molins de Rei:

    Més clar és el cas de Molins de Rei on ERC passa de 1423 a 800 vots (més 277 de SI), però les CUP passen de 539 a 1797 paparetes. Cal fixar-nes en el resultats d’ICV que baixa de 3094 a 1581. En total el 2007 el grup ICV/CUP/ERC és de 5056 vots i el 2011 el aquest mateix grup més SI és de 4455 vots.

    Jo és que no tinc temps…
    Felicitats xls anàlisi
    D’això del CEO… quan?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: