La participació a Catalunya: un fet diferencial

De totes les dades de les eleccions municipals, una ha passat aquest cop bastant inadvertida: la de la participació electoral. Normalment baixa, la participació registrada el 22 de maig no ha produït grans escarafalls ni les habituals proclamacions al buit, malgrat que la xifra catalana és la més baixa de totes les comunitats autònomes. Concretament, del 55,01%. Només en les eleccions del 2006 la participació va ser tan baixa (el 53,86%).

L’ideal democràtic àmpliament acceptat ens diu que la participació hauria de situar-se al 100%. Només així es podria obtenir una representació plena de cadascun dels ciutadans i ciutadanes que componen el nostre país. No és difícil de veure que Catalunya es troba en aquests moments lluny d’aquest ideal i, de fet, cada vegada se n’allunya més.

El següent gràfic mostra la participació en les darreres eleccions celebrades en els últims anys al nostre país. Ràpidament s’observa que el percentatge de vot no ha estat constant i que hi ha una variació elevada. Les eleccions més participades són, per aquest ordre, les generals, autonòmiques, locals i europees, aquestes últimes a molta distància.

Fins i tot en les general, per què es dóna constantment aquesta xifra tan baixa? Els politòlegs Reif i Schmitt van anomenar “eleccions de segon ordre” a les eleccions europees, caracteritzades per una baixa participació, l’augment del vot de càstig i el creixement del vot protesta. Unes característiques que es poden aplicar a grans trets a les eleccions locals i autonòmiques.

Però aquesta explicació és limitada atès que la catalana constitueix una xifra especialment baixa. Quin són els motius que, una vegada i altra, porten a Catalunya a unes xifres de participació baixíssimes? Tradicionalment hi ha hagut un argument que s’ha imposat i que s’ha referit, sobretot, a les eleccions al Parlament de Catalunya. Es deia que la manca de partits d’esquerra espanyolista deixava orfe un espai d’oferta política important.

Les eleccions municipals trenquen amb força aquest argument. Fins i tot en comicis d’estricta òptica local, en què la proximitat i la coneixença amb els polítics juga un paper important, els nivells d’abstenció són considerablement elevats. L’argument que Catalunya té quelcom especial relacionat amb una mena de nacionalisme dominant ofegador per uns quants ja no resulta vàlid, fins i tot menys quan aquest espai d’oferta política s’ha progressivament ocupat.

Al meu entendre l’estudi de la participació/abstenció catalana s’hauria de reenfocar i situar-se de nou en paràmetres reals. Dos factors emergeixen com a viables a l’hora d’explicar-la: 1) Contextuals. Se li dóna un pes exagerat a l’hora d’explicar l’abstenció, però és cert que la imatge de la política no passa pel millor moment. La correcta connexió ciutadania-política genera una confiança que atrau més persones a les urnes, trencant l’espiral de la desafecció i diluint la insatisfacció. 2) Interès per la política. Tot sovint preguntar-se per què la gent no vota resulta paradoxalment incorrecte per estudiar la participació. Convé preguntar-se: Té interès la gent per votar? L’interès per la política és baix, raquític, i, si bé és cert que la política en té part de culpa, força gent té un desinterès previ a qualsevol contacte polític que el porta a abstenir-se permanentment.

Hi ha factors conjunturals que mouen la participació, com l’economia, el perfil polític del candidat o determinades polítiques públiques, però només arribant a les raons de fons es podrà arribar a augmentar unes xifres constantment baixes i que s’estan convertint en un altre fet diferencial català.

Anuncis

2 Responses to “La participació a Catalunya: un fet diferencial”


  1. 1 PereJP Juny 14, 2011 a les 12:06 pm

    Hola,

    No estic d’acord amb tu en un parell de punts i ho vull comentar amb tu.

    Per un costat dius que l’interés per la política és raquític a Catalunya. Sempre es repeteix que a ningú l’interesa la política, quan més aviat el que no interesa és la politica que fa la ‘classe politica’. ¿Quins temes ocupen el debat públic a Catalunya abans i després de les eleccions i quins temes ocupen la campanya electoral? Fa anys que el discurs a les eleccions és un i la realitat és una altra. En la pràctica es té la sensació que ‘els politics fan el que volen’. La desconnexió entre ambdós discursos genera, en la meva opinió, desconfiança i abstenció.

    Per l’altra banda jo sí que crec que les eleccions generals mouen a molta més gent que les autonòmiques precisament per ser això: eleccions generals en clau espanyola. El votant d’arees tan importants com les conurbacions de Barcelona o Tarragona està orfe de partits quan arriben les autonòmiques. Un partit com el PSC perd milers de vots de les generals a les autonòmiques i considero que és a causa d’aquesta transformació de partit d’ambit espanyol a les generals, a jugar a ser més nacionalista que CiU a les autonòmiques. És la meva opinió, però sí el PSC recuperés el discurs nitidament espanyolista que tenia als 80, és possible que recuperés gran part de l’espai electoral perdut, ja que ha buscat el vot catalanista (afí a CiU o Esquerra) i ha oblidat el seu graner metropolità.

    Tanmateix és necessari que entre tots plantejem d’una vegada què dimonis pasa a Cataluna i per què tanta gent es queda a casa a les eleccions.

    Salut i gràcies!

    • 2 tonirodon Juny 14, 2011 a les 2:56 pm

      Pere,

      Gràcies pel comentari. Tens raó amb el que dius sobre l’interès per la política. Però no oblidem que la manca d’interès per la política no és sempre fruit de la mala política. Hi ha una bossa important de població (més de la que sembla) que no té cap mena d’interès pels assumptes públics, independentment de si aquests estan ben gestionats. Quanta gent coneix l’alcalde d’allà on viu o, encara pitjor, els regidors que governen? Fa un temps va sortir una enquesta del CEO en què deia que 2 de cada 3 catalans (si no recordo malament) no sabia quins partits formaven el tripartit, i això 7 anys després de formar-se. És això culpa dels polítics? Culpar el sistema és fàcil, però abans cal un petit esforç individual.

      No estic massa d’acord amb l’últim punt. Ara ja hi ha partits que fan discursos netament espanyolistes i han obtingut el seu rèdit. Ara bé, fent això no seràs mai un partit de majories.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: