Nihilisme independentista?

Llegim a  l’Ara que ESADE i la Fundació Carulla han descobert dues tendències creixents a casa nostra. D’una banda, el suport al “Sí” en una hipotètica pregunta  sobre la independència ja arriba al 45%. De l’altra, la societat catalana és cada vegada més individualista. Davant d’aquests resultats alguns s’han afanyat a apuntar una deriva cap a una mena de nihilisme independentista*, ressaltant la suposada incompatibilitat del projecte col·lectiu, l’Estat propi, amb l’individualisme creixent.

Però és així realment? Són tendències contraposades individualisme i independentisme? Argumentarem que no, tot al contrari.

En primer lloc, cal distingir l’individualisme de l’egoisme. Si entenem el primer com una doctrina que fa de la llibertat individual el seu valor principal no va necessàriament associat al segon, això és a actuar sempre de manera autointeressada. Des d’aquest punt de vista,l’independentista de la llibertat individual és basa precisament en la reivindicació d’aquest valor per rebutjar formar part d’un Estat que l’oprimeix. Si a aquest valor hi afegim la llibertat d’associació, corol·lari de la llibertat individual – és a dir formar un col·lectiu amb qui vols i no pas amb qui t’imposen ja tenim la formula adequada per la creació d’un nou Estat.

En segon lloc, cal distingir l’individualisme del nihilisme. El segones confon amb el primer però en realitat no hi té gaire a veure. Mentre el nihilista rebutja tenir valors – siguin els que siguin, això no és un valor en sí mateix? – i sobretot els valors suprems; l’individualista ja hem dit més amunt que estima la seva llibertat per sobre de tot. Aquesta distinció, però, és altament suggerent d’altra banda: ha de ser un valor suprem la independència?

En tot cas, més que no pas la teoria és la naturalesa del projecte independentista – vegin les consultes populars – la que desmenteix l’acusació: potser som cada vegada més individualistes, però no pas egoistes i ni molt menys, nihilistes. Sabem el que volem.

* Aquest post ha estat inspirat pel comentari del lector de l’Ara: ricarddíaz.

6 Responses to “Nihilisme independentista?”


  1. 1 Ramon Bassas Febrer 24, 2011 a les 6:24 pm

    He fet un post a http://ramonbassas.blogspot.com/2011/02/valors-tous-en-temps-durs.html abans de llegir el vostre, però veig que podrien dialogar.

    • 2 tonirodon Febrer 24, 2011 a les 8:35 pm

      Ramon,

      Gràcies per comentar. Ara bé, dues coses:
      1) Vampiritzar? Sense comentaris…
      2) Efectivament. El catalanisme no ha estat independentista al llarg de la història. El problema és que els elements transversals als quals al·ludeixes han fracassats tots, un per un. El que realment “vampiritza” (amb perdó) és la capacitat d’alguns de quedar-se en esquemes antics i caducs sense aportar cap altra nova idea al debat.

      Em sap greu, però no acabo de veure el diàleg. ET refereixes a la relació entre individualisme i manca d’esperit col·lectiu. Sanjaume parla d’una cosa bastant diferent.

  2. 4 marcsanjaume Febrer 25, 2011 a les 11:45 am

    Hola Ramon, gràcies per participar. Jo no comparteixo del tot l’opinió d’en Toni sobre la tesi de la “vampirització”. Bé, entenc que el terme és una mica desafortunat però la qüestió de fons em sembla molt pertinent. Per desgràcia els posts a vegades no són prou llargs per expressar les idees que un vol transmetre. Del seu blog dedueixo que el que planteja és que l’independentisme és una mena de substitució del discurs catalanista “tradicional”. Al meu entendre això no ha de ser necessàriament així. La secessió és una opció estratègica que es pot fer complementària amb els valors del catalanisme: cohesió social, identitat, valor del treball…Evidentment hi ha riscos: que es prioritzi la independència a la cohesió social em sembla el més perillós. Però penso que els catalans som prou astuts per no caure en aquest parany.

    • 5 tonirodon Febrer 25, 2011 a les 12:20 pm

      Marc,
      Entenc per on vas i, de fet, també crec que el debat és pertinent. Ara bé, de l’article d’en Ramon, així com d’altres articles que ha publicat sobre el tema, jo en trec una altra conclusió: la seva idea és que l’independentisme ha “vampiritzat” (i no és desafortunat, està fet servir expressament) el catalanisme, fet que va en contra dels valors catalanistes que comentes.
      Al meu entendre aquesta anàlisi és un error. El catalanisme segueix sent el mateix (diguem-ne que els principis essencials són els mateixos). L’únic que ha canviat és l’estructuració política per la qual opta el catalanisme. I no perquè hi hagi hagut una “vampirització”, sinó pel fracàs de les opcions tradicionals i per la poca capacitat dels seus partidaris de presentar una alternativa.

  3. 6 aukeran Març 1, 2011 a les 3:41 pm

    ¿Laporta está vampirizando el independentismo?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: