Apunts sobre les revoltes al món àrab

El passat dijous el Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF va organitzar una magníficataula rodona sobre la situació política al món àrab que comptà amb els professors Josep Ibáñez i Abel Escribà com a ponents. L’acte va confirmar que les activitats sobre l’actualitat política, ben escasses a la Universitat d’avui, són un èxit si estan ben organitzats. Us deixem amb els apunts que vam prendre:

RevolucióSón revolucions el que hem vist a Tunísia o a Egipte? Si agafem una definició estricta del terme revolució aquesta implica una transformació de l’estructura de l’Estat. Per tant, podrem dir si són veritables revolucions quan disposem d’una certa perspectiva. L’horitzó electoral i de reforma constitucional que s’ha marcat Egipte pot transformar la revolta en revolució.

Llindar revolucionari. Un anàlisi racional dels processos revolucionaris es basa en aquest concepte. Cada individu té un llindar revolucionari diferent, és a dir, per decidir-se a participar necessita que un nombre determinat de persones ja ho hagin fet. Aquest és un problema clàssic de totes les accions col·lectives. L’inici de la revolució es produeix a partir d’individus amb un llindar revolucionari tendencial a zero; l’exemple brutal és l’home que es cremà viu a Tuníssia i que inicià la cadena revolucionària.

Economia. Un element que cal tenir present és la mala situació econòmica d’aquests països. L’efecte “bola de neu” necessari per desencadenar la onada de revoltes no s’explica sense aquest factor. Els ciutadans que han liderat les revoltes eren de procedència diversa, però cal destacar el fet que molts treballadors no qualificats provinents del sector metalúrgic i tèxtil hi ha donat suport. Aquests obrers tenen salaris miserables comparat amb la classe mitjana de Tuníssia i Egipte.

Noves tecnologies. Els esforços del Govern egipci per tallar les conexions de telèfon mòbil i internet, pressionant les companyies operadores, demostren que les noves teconologies hi han jugat un paper clau. Però quin és el mecanisme causal que explica l’impacte revolucionari d’aquests nous mitjans de comunicació? En primer lloc, ofereixen una finestra al món que permet obtenir informació de tot tipus sense que passi pels filtres governamentals. En segon lloc, en un moment de mobilització ciutadana permet conèixer quines són les “decisions” de participació d’altres individus. Aquí tornem a la qüestió del “llindar revolucionari”: si per exemple, els nostres amics del Facebook sabem que hi participen probablement hi acabarem participant.

Asils dictatorials. Les lògiques demandes de fer justícia amb els dictadors dels pobles revoltats xoquen amb una realitat molt més dura. Sovint la sortida del país dels dictadors és precisament el que permet una transició en aquests països, si els dictadors es veuen acorralats dins les seves fronteres solen perpetuar les dictadures per la força si disposen del suport de l’Exèrcit.

Interessos estrangers. Com a mínim cal tenir presents tres aspectes. La importància geopolítica de la zona passa en primer lloc per les energies: el gas i el petroli circulen o s’extreuen en aquesta zona. En segon lloc, Egipte controla el pas del canal de Suez que connecta la mar Roja amb la Mediterrània i permet el pas de mercaderies d’orient cap a occident. Finalment, la qüestió de l’auge de l’islamisme radical, amb el conflicte palestí de fons, preocupa als països occidentals. La prudència dels Estats Units o de la UE davant de les revoltes s’explica per aquests interessos, que alguns ja han afirmat que estarien més segurs sota el jou de dictadors com Mubarak o Ben Ali.

Fa uns dies parlàvem de les revoltes com una quarta onada de democratització, ho podeu veure aquí.

4 Responses to “Apunts sobre les revoltes al món àrab”


  1. 1 marcguinjoan Febrer 18, 2011 a les 12:41 am

    Marc, em queda un dubte: creus de fet que la primera de les persones que es va cremar a l’estil bonzo a Tunísia tenia una intenció revolucionària o més aviat va ser una reacció a una situaciuó de deseperament molt generalitzat per la seva situació laboral i les injustícies que la policia li inflingia en no permetre-li vendre els seus productes? Jo crec que aquesta persona va ser el desencadenant de l’inci de les protestes, però dubto personalment que el seu interès tingués un rerefons revolucionari.
    Amb tot, avui he sentit que la plaça principal de Tunis serà rebatejada amb el seu nom. Força indicatiu…

  2. 2 marcsanjaume Febrer 22, 2011 a les 11:43 am

    Ei Marc, bé, jo diria que si ho enfoquem des de la idea de la “bola de neu” tan és perquè es va cremar aquest home. El fet és que ho va fer i la seva acció, encara que fos de manera “involuntària”, va desencadenar l’acció col·lectiva. Que la plaça sigui rebatejada amb el seu nom indica que la seva acció es considera important pel moviment, recorda al txec Jan Palach que també es va cremar, en aquell cas contra l’ocupació soviètica a la Primavera de Praga el 1969…

  3. 3 tonirodon Febrer 22, 2011 a les 12:35 pm

    Marc(s), tot plegat m’enganxa a les notícies que fa por😛
    El meu dubte és: sortiran democràcies de tot plegat? I, si surten democràcies, de quin tipus seran?

    • 4 Marc Guinjoan Febrer 22, 2011 a les 4:02 pm

      Sí, crec que és un dubte que ens plantegem tots… hi ha notícies i motius per creure tant que sí com que no. Ara mateix per exemple un vaixell de l’Iran està travessant el Canal de Suez, cosa que no havien fet els iranians des del 1979. Bona notícia l’arribada de vaixells de guerra iranians a les costes mediterrànies? ho dubto.
      Ara bé, també hi ha bons motius per creure que en el mitjà termini es poden crear estats amb nivells de democràcia prou acceptables. Si arribaran a nivells occidentals ja és més dubtós!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: