Quan el politicòleg pregunta…

Normalment intentem donar respostes a dubtes que ens plantegen esdeveniments polítics o socials. Si ho aconseguim o no, això ja és un altre tema. Però ho intentem. L’anàlisi de les eleccions del 28 de novembre anirà progressant a mesura que passin els dies i tinguem dades (dilluns ja en vam publicar una primera anàlisi aquí), però primer convé endreçar les idees. Així que ho farem al revés i posaré en pla les preguntes “politològiques” que em venen al cap. Intentaré no repetir totes les que ja han fet els mitjans de comunicació fins ara. Aquí les teniu:

1. Gran victòria de CiU, davallada espectacular del PSC. CiU guanya a ciutats on no ho havia fet mai, prenent grans feus socialistes i retallant distància allà on els socialistes encara mantenen la majoria. El dubte, però, és: estem davant de la “història de sempre”, en què CiU era amo de les eleccions catalanes i el PSC de les locals/generals? O bé això suposa un punt d’inflexió en el patró polític dels catalans?

2. Sense ser un terratrèmol electoral, les eleccions suposen unes quantes vibracions a l’escala de Richter. En ciència política es parla d’eleccions crítiques o de realineament, quan els partits veuen com la seva base de suport canvia; i d’eleccions desviades, en què hi ha un canvi de resultat però el perfil del votant de cada partit segueix sent el mateix. Estem davant del primer cas o del segon?

3. En aquest sentit, si mirem als suports del PSC i el transvasament de vots que imaginem que ha tingut, estem parlant d’un canvi en profunditat de l’electorat socialista? O es tracta senzillament d’un vot de càstig llargament covat? Perdrà totes les cotes de poder que encara té?

4. Els partits derrotats seguiran una lògica de proximitat (acostar-se al centre, la posició majoritària) o de direccionalitat (emfasitzar la seva ideologia)?

5. L’espanyolisme parlamentari té més diputats que mai. Li servirà per trencar inèrcies en territori “hostil” i fer-se amb el poder de la Moncloa (el seu vertader objectiu) o el sostre de vidre només s’ha esquerdat en unes eleccions puntuals?

6. CiU aglutina i basteix el centre-dreta catalanista. Descartada l’aliança entre les esquerres catalanes, quedarà orfe el centre-esquerra catalanista per un període llarg de temps? L’espai de centre-esquerra catalanista serà capaç de ressorgir i bastir una alternativa real? Com ho faran si reneguen dels pactes i de la possibilitat numèrica d’arribar-hi?

7. Com dèiem en el Pati, el creixement del sobiranisme és més civil que electoral. Com es recompondrà aquest espai en els propers anys? Serà capaç de superar l’eterna fragmentació i la irracionalitat perpètua que el caracteritza?

8. Els ecosocialistes es mostren satisfets per ser els que menys cauen. És cert, com insinua molta gent, que el seu electorat és més immune a l’acció governamental? Dit d’una altra manera, anteposa la ideologia sobre un possible càstig per la feina feta?

Algunes preguntes i moltes més que en podríem fer. Però, sobretot, una pregunta principal: aquestes eleccions s’acosten al que tècnicament s’anomenen eleccions crítiques o de realineament o es tracta d’unes eleccions desviades del patró habitual?

Fetes les preguntes, El Pati (Descobert i dels Tarongers) posa les màquines al cent per cent per analitzar-ho.

4 Responses to “Quan el politicòleg pregunta…”


  1. 1 Albert Novembre 30, 2010 a les 6:30 pm

    Sembla que, més que votar a CiU, molta gent ha votat anti-tripartit. I la millor opció que han trobat ha estat a qui estava a l’oposició, en aquest cas a CiU. Sorprèn que CiU hagi aconseguit guanyar a municipis del Vallès o el Baix Llobregat on fins ara els socialistes arrasaven. El maig veurem si es confirma aquesta tendència. En un prinicpi, el que està clar és que com a mínim hi haurà una reducció de els diferències, però en determinats municipis és molt complicat que hi ahgi un canvi de color. On més fàcil sembla que pot passar això és a Barcelona i segurament també a Girona. Seran unes municipals molt interessants!

    • 2 tonirodon Desembre 1, 2010 a les 12:39 pm

      Albert,

      Gràcies pel comentari. Efectivament, veurem què passa. Un dels dubtes és si aquests canvis són conjunturals o es consolidaran a llarg termini.

  2. 3 Higini Desembre 2, 2010 a les 12:54 pm

    Una cosa que caldria que analitzéssiu com afecta el vot ocult a les enquestes ja que cap donava possibilitats a PxC però durant el recompte gairebé van entrar amb 3 a Bcn! I tampoc gairebé cap enquesta preveia un ascens tan gran del PPC.

    Per cert, felicitats pel bloc!

    • 4 tonirodon Desembre 2, 2010 a les 12:59 pm

      Higini,

      Gràcies pel comentari i les felicitacions!

      El tema que proposes està en cartera. Si remenes pel bloc veuràs que ja fa molt temps que en vam fer algun. En tot cas és cert el que comentes: el vot ocult és un fenomen corrent amb el PP. I amb el PxC, la tendència creix. Hi ha algunes tècniques, però, que intenten superar aquestes limitacions. Les explorarem!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: