És la desigualtat, estúpids

El biaix dels economistes americans, i alguns de casa nostra, cap a les tesis neoliberals és vox populi als dos costats de l’Atlàntic. I més després de la crisi financera que, sembla ser, no ha acabat d’encaixar als models d’alguns gurús de l’enginyeria financera. És per això que aquests dies l’economista de Massachusetts David A. Moss, és notícia per les seves investigacions. Professor de la Harvard Bussines School, Moss desafia els seus col·legues al seu darrer treball afirmant que les crisis financeres són fruit de la desigualtat de renda.

Mentre els seus col·legues renyaven els Estats per un excés de dèficit i deute públic, Moss ha investigat les dades de desigualtat de renda, fallides bancàries i regulació bancària als EUA per arribar a la conclusió que existeix una forta correlació entre la desigualtat mesurada com la riquesa del 10% més ric i les fallides bancàries tal com es veu al gràfic.

Ara bé, la crítica no s’ha fet esperar gaire. El mateix professor Moss ja havia alertat que cal seguir investigant aquesta correlació per assegurar-se de la seva rellevància però això no ha evitat que els seus col·legues li fessin la crítica que es temia: correlació no implica causalitat. És a dir, malgrat que les dades indiquen una relació positiva entre les dues variables, aquesta podria ser espúria. Gleen Hubbard, exassessor de George W. Bush, apuntava precisament aquesta objecció, per ell és una relació poc clara ja que també estaria correlacionat amb moments de creació de riquesa: “Cars go faster every year, and G.D.P. rises every year, but that doesn’t mean speed causes G.D.P.”. Una altra crítica que el mateix Moss ha anticipat és la direcció de la causalitat. Suposant que aquesta existís, “què és causa de què?”, de la mateixa manera que la desigualtat genera bombolles financeres es pot argumentar que les bombolles generen desigualtat.

Finalment, el mateix mecanisme causal també ha estat discutit per alguns, com ho fa la desigualtat per generar crisis financeres? Per a Moss hi ha dos mecanismes causals: la desigualtat podria a) donar incentius al 10% més ric, cada cop més poderós, per desregular a favor seu el mercat financer o b) donar incentius al als més pobres per prendre decisions de risc que generarien inestabiltat al sistema financer. Sigui com sigui, l’estudi resulta inquietant, el fet que la desigualtat fos màxima just abans de la crisi del 1929 i del 2008 fa pensar que la relació és evident. Paul Kurgman, un altre economista de renom, apunta una tesi semblant aquí.

14 Responses to “És la desigualtat, estúpids”


  1. 1 Xavier Novembre 9, 2010 a les 1:33 pm

    Molt interessant sobretot tenint en compte el missatge que des de determinats sectors s’estan repetint: La crisi és culpa de TOTS i TOTS ens hem d’apretar el cinturó.

    • 2 marcsanjaume Novembre 10, 2010 a les 10:51 am

      Ei Xavier, tens raó, no sé gaire si això va de “culpes” però en tot cas té unes implicacions clares. El 10% més ric té la paella pel mànec, això diu Moss, no sé perquè ja ens ho ensumàvem😉

  2. 3 marcguinjoan Novembre 9, 2010 a les 1:37 pm

    Marc, llegir-te parlant d’economia, de “correlació no implica causalitat”, de relacions espúria, de mecanismes causals, etc. és quelcom que no té preu!😉
    Desconeixent perfectament també aquest tema em decantaria sobretot per la segona de les crítiques que el professor Moss fa, i que no és cap altra que la arxiconeguda endogeneïtat: què és primer? què causa què? (si és que alguna cosa causa l’altra, tal com el professor planteja en el seu primer dubte).
    Suposo que estaria bé que algun economista ens il·luminés sobre la racionalitat del seu argumentari, tot i que no sé fins a quin punt treballant sobre aquests temes és possible deixar de banda judicis normatius de la pròpia persona…

    Ah, i només una última cosa: fa dies que el company de la taula del costat del despatx (sí, ell!!) té un llibre que es diu: “Why more equal societis almost always do better”. No sé per què però crec que l’autor de l’article que presentes i el del llibre es posarien d’acord…!😉

  3. 4 nu Novembre 9, 2010 a les 2:02 pm

    aaaah…. correlation is not causation…. and everything is endogenous itself eh…

    De tota manera, dir que la relació pot ser espúria, i utilitzar l’exemple de cotxes anant més ràpid i GDP creixent em sembla, honestament, RIDÍCUL.

    Reduïnt els meus coneixements en economia (i en econometria, de pas) a l’absurd, afegiria que dubto que sigui la desigualtat en sí, sinó totes les circumstàncies que envolten les majors desigualtats….

    Finalment, alguna cosa em diu que en el millor dels casos s’arribarà a acceptar que desigualtat i crisi es retroalimenten…

  4. 6 andreu orte Novembre 9, 2010 a les 2:04 pm

    Independentment de la relació causal sembla força lògic pensar que els països amb menor desigualtat de renda seran els que tindran més capacitat per sortir de la crisi. Clar que primer caldria posar-nos d’acord en què es pot considerar crisi, perquè en el millor dels escenaris, un 20% de la població americana treballa del que pot i té ingressos molt inferiors a la mitjana. Això en la crisi s’agreuja. Aquí ve part del problema, per determinar els cicles econòmics ens basem en dades macroeconòmiques i en indicadors de renda per capita. Quan analitzem una crisi recorrim a la microeconomia i a indicadors de desigualtat.
    Dit això seria interessant veure si els països amb menor desigualtat i millor capacitació dels treballadors són els que surten millor de la crisi. Potser no és la desigualtat de renda, sino més aviat el sistema d’incentius per a la formació que evita fugides del sistema cap al món laboral de sous baixos i poques opcions de mobilitat social ascendent.

    • 7 marcguinjoan Novembre 9, 2010 a les 2:13 pm

      Gràcies Andreu, crec que has estat bastant la font d'”il·luminació” que necessitàvem. Un altre cop dins del desconeixament del tema, la teva argumentació em sembla molt plausible!

    • 8 marcsanjaume Novembre 10, 2010 a les 10:54 am

      Ei Andreu, d’això deu parlar el llibre que comenta en Guinjoan! Em sembla interessant el plantejament, la crisi ja hi és per tant és millor veure qui se’n surt millor, tens raó que tot apunta que són els països amb menys desigualtats!

  5. 9 roger Novembre 9, 2010 a les 3:00 pm

    Molt interessant l’estudi del senyor Moss. Així doncs, que la crisi la paguin els rics quan els pobres es posin a estudiar?

  6. 10 Heron Novembre 9, 2010 a les 5:10 pm

    Desde la meva ignorancia, jo crec que la velocitat si que ajuda a que puji el PIB, no? Més velocitat es més mercat, més mercat es més PIB?

    Bueno, ja et vaig llegint😉
    Salutacions!

  7. 12 aurora Novembre 9, 2010 a les 6:49 pm

    El professor Vicenç Navarro porta dient-ho molt de temps!

  8. 13 Clara Novembre 11, 2010 a les 12:05 am

    Cuando el rio suena, agua lleva, que dicen en mi tierra.

    Besos Marc,
    C


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: