La visita del Papa: els arguments

Fa dies comentàvem la visita del Papa al nostre país fent referència a l’impacte de la religió catòlica i dèiem que la majoria dels catalans se senten catòlics no practicants. Avui ens proposem fer una síntesi no exhaustiva dels arguments de favorables i detractors de la visita.

El primer argument fa referència al cost de la visita per l’erari públic, que ascendirà al milió dos-cents mil euros comptant protocol, seguretat i retransmissió televisiva. Els partidaris d’un Estat laic han criticat que la visita d’un líder religiós, en aquest cas la màxima autoritat de l’Església catòlica, sigui subvencionada amb diners públics i més si presenta un cost tan elevat. Aquesta crítica ha estat rebatuda des de diversos flancs: (a) l’Ajuntament de Barcelona i col·lectius com e-Cristians han calculat que, si bé el cost és elevat, l’impacte econòmic positiu de la visita a Barcelona podria ser equivalent a la visita del Tour de França l’any passat, aportant uns 35 milions d’euros a la ciutat en concepte d’allotjament i manutenció dels feligresos desplaçats a la capital catalana; (b) d’altra banda també s’ha argumentat que el Sant Pare no tan sols és la màxima autoritat de l’Església catòlica sinó que també és Cap d’Estat, en aquest cas del petit Estat que és el Vaticà; finalment, col·lectius com el mateix e-Cristians han recordat que (c) també s’han subvencionat visites d’altres líders espirituals i caps d’Estat amb un cost més elevat que el d’aquesta ocasió.

Un segon argument, també presentat per col·lectius laïcistes, fa referència a la presència pública d’una figura religiosa i al fet que aquesta imparteixi doctrina públicament davant de les màximes autoritats del país. La contracrítica en aquest cas també s’ha centrat en tres aspectes: a) l’homilia de Ratzinger es llegirà a la Sagrada Família, un temple cristià, i no pas en un espai públic com ara un Parlament i b) un país de tradició catòlica com és Catalunya i amb una majoria de la seva població que se’n declara justifica la presència de les autoritats polítiques del país que, a més a més, c) reben un cap d’Estat peculiar. Un apunt a aquest penúltim contraargument ve d’associacions de cristians de base que han criticat fortament la presència del Papa pel fet de voler representar el catolicisme des d’una autoritat que segons ells no pot axercir sobre una majoria de catòlics que, malgrat mantenir la fe, no admeten l’organització institucional actual de l’Església catòlica.

Finalment, hem trobat un tercer argument  que el podem anomenar ad hominem. La visita de Benet XVI seria rebutjable pel fet de representar el sector conservador de l’Església associat als postulats més retrògrads i no pas la totalitat del col·lectiu cristià. Aquest darrer argument també ha estat rebatut denunciant una certa mala premsa de l’actual Papa que no es correspondria amb les seves creences i que, en tot cas, seria irrellevant ja que la importància rauria en la seva posició jeràrquica dins l’Església catòlica.

Davant de tots aquests arguments la visita papal ens ha generat preguntes que suggereixen un debat de fons. Una democràcia liberal ha de donar suport públic a les visites dels líders de diverses confessions? Si ho ha de fer, a quines ha de donar suport? És justificable el suport del poder públic a la visita del Pontífex argumentant que una majoria de la població catalana és catòlica? Es pot considerar aconfessional o laica una societat que els seus representants polítics acullen, escolten i promocionen la visita de la màxima autoritat de l’Església catòlica? El debat de fons és la relació entre la democràcia i la religió, en aquest cas la catòlica. Els crítics a la visita papal han atacat la legitimitat del protocol recordant que l’Estat Espanyol, malgrat que es declara aconfessional, manté un tracte preferencial a la religió catòlica a través del Concordat amb el Vaticà que no fou derogat al pacte constitucional; i que a més a més, ha signat acords amb líders d’altres confessions religioses per promoure-les amb diners públics. En canvi, els defensors del suport institucional a la visita n’han defensat la legitimitat precisament apel·lant a la necessitat de promoure una fe majoritària i arrelada a la tradició del país.

Aquests debats mai no solen protagonitzar l’agenda mediàtica en abstracte, sinó associats a esdeveniments concrets. És a dir, a les democràcies del nostre entorn ha estat un debat substantiu en la mesura que ha buscat trobar respostes a conflictes concrets entre secularització i religiositat: el vel, la relació entre homes i dones, els anticonceptius, l’avortament o les visites de líders espirituals. Davant d’això, considerem que la visita de Benet XVI és una bona oportunitat per tornar a plantejar aquest debat a casa nostra. Parlem-ne!

15 Responses to “La visita del Papa: els arguments”


  1. 1 rA Octubre 31, 2010 a les 11:28 pm

    Aquest es un debat que tambe podriem tenir amb els Reis Mags…

    Nomes senyalar un contra-contra-argument sobre la despesa i els beneficis economics de la visita. El cost es diner public (el paguem tots) mentre l’impacte economic estara molt concentrar en un sector (l’hostaler). Em sembla que aixo es un punt que s’ignora massa sovint en aquests calculs de cost-benefici.

    • 2 marcsanjaume Novembre 1, 2010 a les 2:34 pm

      Hola rA, a mi em sembla que els càlculs cost-benefici ho tenen força en compte. De fet d’això es tracta, de que el sector públic promogui activitats que dinamitzen l’economia. Una altra cosa és que aquesta lògica no ens agradi o considerem que el sector de l’hosteleria no és una dinamització positiva de l’economia…

  2. 3 Sílvia Claveria Novembre 1, 2010 a les 6:22 am

    A veure, anem a pams. Des de la meva profunda ignorància envers al tema, crec que encara no es té clar en quin “paradigma” estem jugant: 1) Volem un espai públic on l’estat sigui neutral ( que d’uan altra part se sap que mai serà neutral) 2) Volem un espai públic on hi hagi un diàleg entre diferents postures, més a l’estil Habermas? que també implica que sigui un estat laic. Depenent en quin dels dos paradigmes ens trobem podem donar o no per vàlids els arguments que es proposen ( Veig que implícitament al text s’adopta la primera visió). Crec que ni com a societat, ni els poders públics tenen clar aquesta visió, i és clau per la posterior coherència entre els diferents respostes que es donin a problemes concrets.

    • 4 marcsanjaume Novembre 1, 2010 a les 2:36 pm

      Ei Sílvia, totalment d’acord. Però tot i així no queda clara quina ha de ser la posició de l’Estat, si és neutral què vol dir exactament: que no ha de fer res o que ha de promoure totes les religions igual?

      • 5 Sílvia Claveria Novembre 1, 2010 a les 2:57 pm

        Potser no m’he expressat bé. La qüestió és si volem un espai públic lliure d’influències o si acceptem un espai públic on totes les religions hi puguin ser presents. Després ja es determinarà el paper que ha de jugar l’estat.

  3. 6 Bernat S. Novembre 1, 2010 a les 1:24 pm

    Doncs, a mi em sembla que el debat és una mica absurd. Per començar l’estat és laic, que no laicista! I cal tenir molt clara aquesta petita gran diferència en l’adjectiu. I no podem oblidar com s’ha dit que el catolicisme avui per avui no és només la religió majoritaria a Catalunya, que també, sinó que és la responsable de una bona part del serveis socials, educatius i santiaris del país, així com la propietària de la major part del patrimoni cultural, i amb grans influències en el sector empresarial. Dir que és una religió que pesa com les altres aquí, em sembla un plantejament una mica desenfocat, (sense oblidar que estem parlant d’un cap d’estat petit però amb molta influència, que si bé no parlarà en cap Parlament, no ho deixarà de ser durant la visita).

    Sobre què ens hem de gastar els diners amb això o amb allò altre, podriem trobar molts exemples d’aquest tipus. Per exemple, tot el dispositiu que es desplega cada cop que el Barça juga partits importants, si jo fós de l’Espanyol (que no ho sóc) em podria semblar desmesurat. I els mandataris també s’asseuen a la llotja a mirar el partit, no?

    Sigui com sigui, no deixa de ser un acte al que assistiran moltes persones i el poder públic com a gestor de l’espai públic i la seguretat ha de canalitzar aquestes coses, i com sempre això val diners!

  4. 7 marcsanjaume Novembre 1, 2010 a les 2:40 pm

    Hola Bernat, gràcies per la teva aportació. A veure, no hem dit pas que sigui una religió com les altres la catòlica, precisament comentàvem que una majoria dels catalans se senten catòlics tot i que no practicants. Això de que l’Estat és laic no sé exactament d’on ho treus perquè no ho és, en tot cas és aconfessional i a més a més ha signat certs tractes preferencials amb l’Església catòlica que tenen derivades en el món de l’educació per exemple. Una altra cosa, com molt bé dius, és que hi hagi laïcistes que pretenen que l’Estat sigui laic com ara el mateix president del Govern espanyol si no vaig errat (tot i que més d’una vegada ha assistit a actes religiosos com ara durant la darrera visita als EUA). En fi, no em sembla que sigui tan absurd el debat si, a més a més, tenim en compte l’influència de la religió catòlica que descrius. Salutacions!

    • 8 Bernat S. Novembre 3, 2010 a les 10:12 pm

      Hola Marc,

      El comentari era sobre el debat general que hi ha aquests dies, no deia que no ho diguessiu que no és una com les altres. Dit això: no seré jo qui defensi la situació actual de l’Església, que deixa molt a desitjar. Ara bé, aconfessional-laic.. n’entenc el mateix. I ja que estem en semàntica sí que diferencio entre laicitat i lacisme (d’aquí el meu comentari).

      És cert que l’estat afavoreix a una determinada religió en segons quins aspectes: en les derivades del món educatiu com bé deies, però no siguem ingenus l’estat també se n’aprofita de la infraestructura que té muntada l’Església (per rèdits històrics, cert) i que seria incapaç d’assumir si es trenquessin els concordats! Tot i això, l’Estat no afavoreix el catolicisme en la vida privada.. i si aquesta fos la intenció, diguessim que el negoci no els estaria sortint. A mi, que un president vagi en actes religiosos o no és una cosa que trobo que cau dins la seva llibertat personal (un fet poètic, fins i tot), per això governen persones i no màquines!

      Per últim cal dir que tot el tema dels concordats és amb l’única religió que ho pot fer. És un acord Estat-Estat (com si ara les escoles franceses o alemanyes a Catalunya esdevinguessin concertades). En aquest sentit, val a dir que l’Església va saber moure molt bé les fitxes en el seu moment i això li dóna una preponderància sobre les altres religions a Europa, que no sembla estigui en risc de perdre!

      Apa, (perdoneu per la llargada)!

  5. 9 ateurematat Novembre 1, 2010 a les 4:46 pm

    No crec que sigui gaire productiu buscar arguments des de la racionalitat per discernir qui té ‘raó’ amb aquest tema perquè senzillament és impossible convèncer els que hi estan a favor. Sortim al carrer i impedim la visita, deixem-nos de correccions polítiques, és evident que tenim raó, és un cas massa flagrant d’interessos i ignorància

    • 10 marcsanjaume Novembre 1, 2010 a les 8:23 pm

      Benvolgut ateurematat, no n’estic segur que la millor opció sigui deixar de discutir sobre la qüestió en aquest cas. No sé si els favorables a la visita són “convencibles” o no, en tot cas a la resta els poden interessar els arguments d’un i altres. Precisament, tal com dèiem al darrer paràgraf, pensem que és productiu parlar-ne perquè els debats entre democràcia i religió solen formular-se arran de fets concrets. Sortir al carrer no em sembla incompatible amb discutir racionalment; i encara diria més, discutir racionalment al carrer pot ser una bona aspiració per una societat que es fa dir democràtica. Salutacions.

  6. 11 Dani Novembre 2, 2010 a les 12:24 am

    Article molt interessant. És un tema tan complexe que no tinc una posició clara, però tendeixo a pensar que els arguments en favor de la neutralitat estatal són sovint errats perquè aquesta neutralitat és més un mite que un fet. De la mateixa manera que els “estats neutrals” afavoreixen més la nació majoritària que les minoritàries dins de l’estat (Kymlicka, Requejo, etc), sembla raonable pensar que també s’afavoreix la religió majoritària, o el seu “verí” (les festivitats, els símbols, els valors). Per tant, tendeixo a pensar que l’argument de la neutralitat és erroni. Potser cal que a l’esfera pública hi sigui tothom. Aquesta tesi desperta altres preguntes, com ara si cal posar límits i on posar-los, i aquestes preguntes són ben difícils. Em quedo amb la negació de l’argument de la neutralitat, doncs. Bon article!

  7. 12 Mn. Josep Novembre 2, 2010 a les 7:42 pm

    Us felicito per la seriositat em que heu tractat el tema i per els comentaris que hi han publicats. Hi veig seriositat i respecte cap els dos poscionaments. No és normal i menys a vigílies d’un esdeveniment com el del cap de setmana proper que els comentaris es moguin amb gaire respecte. sinó, només amb l’interès de “reventar” i desacreditar a l’Església católica. Com a catòlic evidentment en soc un fervent defensor d’un acte públic com aquest. Però sempre també respectaré quensvol altre acte públic amb una despesa de fons publics com pugui ser una cursa pels carrersr de Barcelona, una manifestació del tarennà que sigui, o un cercavila dels jugadors del Barça per haber guanayat una copa. El respecte entre els diferents pensaments i les diferents persones ha de ser primordial per la bona convivència entre els homes i dones que convivim junts ,en aquest cas en una gran ciutat. I afagir que en quensevol cas, un acte com aquest pot ser enriquidor per a la nostra cultura encara que un no es consideri católic.

  8. 13 Mn. Josep Novembre 2, 2010 a les 7:45 pm

    Ah! Per cert. L’estat ha de ser laic, no laiciste. Aquest últim seria un posicionament en contra de; I per el mateix fet de ser laic, ha de defensar, promoure, i fins i tot subvencionar quensevol manifestació, politica, cultural o religiosa dels color que sigui per el fet de mantenir-se plural.

  9. 14 marcsanjaume Novembre 3, 2010 a les 6:24 pm

    Estimat Mn. Josep, gràcies per les paraules que ens dedica. Compartim la idea que cal respectar els diversos pensaments sobre aquesta qüestió i això és el que hem intentat reunint arguments en aquest article. Salutacions!

  10. 15 aurora Novembre 9, 2010 a les 7:00 pm

    A toro pasado, és força evident que l’argument del benefici econòmic cau pel seu propi pes. La visita a València podria haver-se considerat el precedent, de ser així, s’haguera vist que és una autèntica ESTAFA (i, en el nostre cas, amb agreujants!)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: