(Re)centralisme absurd

L’ofensiva recentralitzadora liderada pel Partit Popular no es limita al monisme nacional. Segons Rajoy les autonomies són un obstacle per la recuperació econòmica. Rajoy fa seves les tesis recentralitzadores més extremes formulades per UPyD segons les quals la culpa de la crisi econòmica és de la descentralització. Les declaracions del líder popular ens recorden un magnífic article que publicà  el nostre col·lega Pablo Simón-Cosano: ¿Es el estado autonómico perjudical para la economia?

La idea que la descentralització política perjudica el creixement econòmic va contra la teoria econòmica moderna i la tendència internacional. Si ens fixem en la primera tres grans arguments fan pensar el contrari. En primer lloc, se sol argumentar que la descentralització acosta més el govern a les necessitats dels ciutadans i per això genera una distribució millor dels bens i serveis. Així doncs, es considera que millora l’eficiència assignativa, coneix les demandes concretes; i també l’eficiència econòmica, permet satisfer-les a un cost menor. En segon lloc, la descentralització permet un grau més elevat de correspondència política, és a dir, genera incentius als ciutadans per participar, dissenyar i finançar els bens i serveis que ha de proveïr el Govern. Finalment, és considerada un element democratitzador ja que es faciliten els mecanismes de rendiment de comptes si governants i governats són més a prop.

Deixant de banda aquest arguments de caràcter teòric, fer un cop d’ull al paisatge internacional en matèria de descentralització ens pot acabar de convèncer. Tal com ens recordava en Pablo al seu article, la dinàmica de recentralització va contra la tendència dels estats del nostre entorn. Potències econòmiques com Itàlia, el Regne Unit o França estan aplicant plans de descentralització; els EUA i Alemanya són federals i països emergents com ara Brasil o la Índia també.

6 Responses to “(Re)centralisme absurd”


  1. 1 aubachs Octubre 29, 2010 a les 12:27 pm

    La concepció sobre la relació entre eficiència i descentralització ha estat històricament pendular. Amb el desenvolupament dels estats de benestar post-IIa guerra mundial era la centralització el principi que es relacionava amb progrés econòmic. Posteriorment -si acceptem la idea de ‘fases’ i no una ‘llei general’- es va entrar en un període on la descentralització va assumir aquest valor ‘positiu’. De fa un temps cap aquí, està començant a reemergir la idea dels límits de la descentralització en termes d’eficiència, i això no té perquè implicar ‘desfer’ camins sinó acotar-los a un àmbit més funcional/administratiu i menys polític. Que és el quid de la qüestió en el cas espanyol, però també en d’altres com el mateix francès que esmentes. M’atreviria a qüestionar -els quantis poden ajudar amb això- que el sistema isntitutional sigui un factor i en tot cas caldria controlar-ho per altres factors. Paro que avui estic centralista, es veu…;)

  2. 2 marcsanjaume Octubre 29, 2010 a les 1:31 pm

    Aubachs! T’has llevat amb el peu centralista avui! Sí, hauríem d’incloure al post la qüestió de les fases. A mi em sembla molt interessant el debat sobre la relació entre descentralització i Estat de Benestar. En tot cas, dubto que a en Rajoy el preocupi gaire aquest debat quan parla de descentralització; per això encara trobo més sorprenent el fet que ataqui la descentralització quan per exemple els republicans americans tinc entès que la consideren un element que afavoreix l’economia…En fi, en parlem. Ah, sí, bé l’impacte de les institucions és evident que s’ha de controlar per altres factors.

  3. 3 Albert Octubre 29, 2010 a les 4:45 pm

    Aquests busquen qualsevol excusa per a intentar tornar a la “una, grande y libre” d’abans. Amb la crisi econòmica han trobat un nou filó on estendre una nova mentida. I compte, perquè dins de l’espanyolisme cada cop les postures són més extremes al voltant d’aquest tema. Encara rascaran vots!

  4. 4 Dani Octubre 29, 2010 a les 5:34 pm

    Excel·lent article del professor Pablo Simón. Això si, està per veure si en Rajoy manté aquest posicionament en cas de guanyar les eleccions de 2012 i necessitar suports puntuals dels partits no-centralistes. En cas de mantenir aquesta idea, segurament el grau de conflictivitat seria molt alt, i els partits catalans que defensen un catalanisme hispanista quedarien (una mica més) en evidència.

  5. 5 David Octubre 29, 2010 a les 7:21 pm

    Estaria bé donar una ullada als currículums de la majoria de dirigents del PP. Tots ells coincideixen en una cosa: a més de polítics han estat alts funcionaris de l’administració central. Qui no és advocat de l’estat és registrador de la propietat o inspector de treball. És a dir, persones que veuen que un estat efectivament descentralitzat implica menys poder que en una situació de major centralisme. A això sumeu-li uns quants lobbies empresarials (SEOPANs, AEGEDs, etc) molt interessats en la “unidad de mercado” i ja teniu l’explicació: PODER🙂

    • 6 marcsanjaume Octubre 29, 2010 a les 8:02 pm

      Ei Dani, bona aquesta. El centralisme no només ve del discurs del partit sinó de la mateixa formació dels polítics…Tens tota la raó.

      Salutacions.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: