Multiculturalisme o res?

Les expulsions per criteris ètnics del president francès Nicolas Sarkozy i les declaracions d’Angela Merkel sobre la multiculturalitat, decretant-ne el fracàs, han polaritzat un cop més el debat públic sobre la qüestió. Seguint la deriva caricaturitzada i grotesca que solen prendre els debats complexos on al nostre país; hom podria arribar a la conclusió que davant la diversitat cultural creixent arribada de la mà de la immigració només hi ha dues postures polítiques possibles, a saber: tirar entre a) la multiculturalitat extrema que a la llarga acabaria diluent la identitat comuna en una mena de mosaic de ghettos on la cultura autòctona en seria un més, o b) l’assimilacionisme tout court basat en la por a la deportació massiva mitjançant criteris ètnics i la imposició d’una suposada cultura local inmutable.

Un debat serè i pausat sobre la qüestió hauria de fer veure a l’opinió pública de casa nostra, de l’Estat espanyol i d’Europa que la qüestió no va de blanc o negre, sinó de grisos. Avui dilluns el pati descobert real, el de la Universitat Pompeu Fabra, acollirà al professor i col·lega Guy Laforest de la Université Laval que pronunciarà una conferència sobre l'”acomodació raonable”, el terme que empraren els professors Gerard Bouchard i Charles Taylor quan, per encàrrec del Parlament quebequès, escrigueren un informe per aconsellar al Govern quebequès quines mesures prendre davant del pluralisme cultural i religiós (la famosa Comissió Bouchard-Taylor).

Les conclusions de l’informe no són exportables. Foren fruit d’un debat obert, de grups de discussió i d’investigacions liderades pels professors esmentats en una societat com la quebequesa, acostumada als debats madurs entre intel·lectuals, que té clara la voluntat de defensar el secularisme i els valors liberals. Bouchard i Taylor, però, digueren tres coses que al meu entendre es podrien aplicar a casa nostra:

1) Cal tranquilitzar la societat, som lluny dels conflictes culturals i religiosos greus i en tot cas hem d’ignorar aquells que intenten desestabilitzar aquesta situació; 2) Cal fer entendre als immigrants la necessitat d’acomodar-se a la societat d’acollida i escoltar el que  necessiten i demanen per fer-ho “còmodament”; 3) Cal practicar una actitud oberta essent coneixedors dels límits de l’acomodació, per dur a la pràctica aquest tercer mandat cal tenir molt clar quina societat volem i definir uns principis i límits que no puguin ser trepitjats (per exemple: la igualtat entre homes i dones, secularisme si és el cas, etc…).

A més a més, Bouchard i Taylor llançaren al debat públic una manera d’afrontar la diversitat fruit de la immigració ben diferent de la dels canadencs: la interculturalitat. Si els canadencs apostaven per la multiculturalitat com a model, els professors quebequesos insistiren en la necessitat de bastir un marc de convivència basat en el respecte a les diverses cultures i els seus drets però també en l’intercanvi i els deures. La seva proposta no va ser acceptada per tothom però permeté generar debat sobre la qüestió.

Segur que avui el professor Laforest ens donarà més claus per abordar aquesta qüestió.  Som-hi!

4 Responses to “Multiculturalisme o res?”


  1. 1 tonirodon Octubre 25, 2010 a les 4:59 pm

    Com ha anat?

  2. 2 Ivan Octubre 26, 2010 a les 12:10 am

    Crec que el tercer punt és clau.

    Si a casa nostra quan surten temes com el laicisme ja és impossible que ens entenguem entre nosaltres, com pretenem arribar a un acord quan hi ha més gent?

  3. 3 marcsanjaume Octubre 26, 2010 a les 11:35 am

    Efectivament Ivan, tens tota la raó. I aquest és un dels punts febles de Bouchard-Taylor també. Fins ara el debat a Québec ha estat (fruit de l’acceptació de les tesis d’aquests professors) quins eren els límits admissibles en matèria religiosa, cultural, lingüística, de drets, etc…Al final tinc la sensació que entre les teories de l’interculturalitat i l’acomodació raonable i la realitat hi ha un “gap” tan enorme que la cosa s’acaba convertint en und ebat cas per cas, que va de polèmica en polèmica. Ei Toni, la Núria m’ha explicat el final de conferència perquè tenia el seminari de primer, en Guy ha portat una bona llista de bibliografia i ha exposat més o menys les conclusions que s’apunten al post. Crec que la Sílvia s’hi ha pogut quedar!

  4. 4 Dani Octubre 26, 2010 a les 1:32 pm

    Article molt interessant! Confio que pugueu actualitzar l’entrada amb les idees principals que hagi comentat en Laforest. Tan de bo hi hagi un debat serè sobre el tema, hi ha diverses aproximacions (més pes liberal -Kymlicka-, liberal amb més èmfasi en la comunitat -Tamir-, comunitarista -Taylor-, cosmopolitisme extrem -Young-, entre moltes d’altres) que mereixen ser tractades amb calma. Bona feina en aquest bloc!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: