El joc d’internet a la campanya electoral

La campanya a través d’Internet va ser molt important per donar-li  la victòria a Obama. Aquell fet semblava el tret de sortida perquè la política colonitzés i instrumentalitzés el món de la xarxa. No obstant, aquella acció sembla més un punt aïllat que el començament d’una tendència; la campanya de Gran Bretanya no va utilitzar aquest instrument, i a Catalunya el punt més revolucionari en aquest aspecte ha estat el twittervistic, una iniciativa lloable, però no ha tingut el ressò que li seria apropiat.

Sembla que estem presenciant un canvi progressiu, però Internet encara no ha canviat els terrenys de joc de la política. Aquest mitjà té unes potencialitats encara sense testar profundament: pot arribar a ser més eficient, ja que el cost en distribució, en comparació amb les campanyes tradicionals és menor; també es poden distribuir missatges concrets a audiències més específiques (llistes de distribució, xarxes socials, blocs) i a molta gent a la vegada  (comunicació many to many), i així poder arribar a un tracte més directe amb el ciutadà (amb la conseqüent més capacitat de persuasió).

Entrant en raons substantives però, per què encara no s’empra la total potencialitat d’aquest mitjà de comunicació?

En primer lloc perquè Internet fa por. És un mitjà on ni els partits ni els mitjans de comunicació poden controlar el missatge. Pot arribar un punt on tothom pot ser informant i informador, i on es pot arribar a intercanviar molta més informació de la que els mitjans de comunicació convencionals i partits estan disposats a proporcionar.

En segon lloc, per la poca implantació que el mitjà té encara avui en dia. A Catalunya només un 22% s’informen a través d’Internet; d’aquests un 17% s’informa sobre política, és a dir un 8% del total de la població. D’entre els quals, un terç no confien en les informacions extretes d’Internet. Potser aquest fet fa que el cost d’entrar els polítics en aquesta roda superi els potencials ciutadans que podrien captar.

I en tercer lloc, i malgrat que ha estat mitjançant la xarxa que s’han produït nombrosos estímuls en la mobilització política (més aviat des de tribunes no institucionals), els partits saben que aquells que s’informen mitjançant Internet i participen d’aquestes xarxes interactives són els mateixos que ho fan de manera offline.  Per tant, existeix un paral·lelisme clar entre els ciutadans que participen tant a nivell online com offline. La teoria del reforç és encara vigent.

Mentre el perfil del participant polític online i offline continuï sent tan similar, no es desenvoluparan incentius per tal que els partits polítics entrin de ple en la e-política. Els polítics encara se senten encara còmodes en el terreny de la política convencional, i davant de la perillositat de tenir una arma de doble fil com Internet, han preferit de moment deixar –parcialment– de banda aquest mitjà.

Temps al temps però…

 

* Dades extretes del Baròmetre del CEO (3ra onada 2010) i de l’estudi del CIS 2736.

9 Responses to “El joc d’internet a la campanya electoral”


  1. 1 roger lloret Octubre 21, 2010 a les 1:16 pm

    La penetració d’internet a Catalunya arriba sobretot als més joves i a aquests sí que hi arriba el missatge polític que es genera a través d’internet. Hi ha partits que fan servir més o menys internet, però n’hi ha algun, com ara Solidaritat, que conscient de que no apareixerà gaire als blocs informatius de TV s’està abocant força a internet: webs, xarxes socials, vídeos, banners, etc tot donant un missatge on després la gent se’l fa seu i el propaga, si fa no fa com va fer n’Obama. Ells mateixos ho han dit. Així doncs no acabo de compartir el que comenteu.

    • 2 tonirodon Octubre 21, 2010 a les 2:52 pm

      Roger,

      Gràcies pel comentari. No veig pas que el que comentes sigui contradictori amb el que diu la Sílvia, no? La utilització d’interet per part dels partits no és homogènia, però crec que la Sílvia parlava en general i se centrava bàsicament en els partits “tradicionals”.

  2. 3 Albert Octubre 21, 2010 a les 5:20 pm

    Per desgràcia, el motiu més important sembla ser que, mlagrat les grans potencialitats, molt poca gent s’informa de política per Internet. La majoria, encara, ho fa per TV sobretot i pels diaris de paper. La catosfera és un món molt viu i conscienciat, però no representa la mitjana de la societat catalana.

  3. 4 sclaveria Octubre 21, 2010 a les 6:22 pm

    Hola Roger!

    Efectivament hi ha hagut petites incursions en aquest món, però sense arribar a canviar els terrenys de joc. S’observa com CiU ha creat la xarxa pròpia de Cativistes, gairebé tots els polítics tenen perfil a facebook, fins i tot l’electorat d’ERC va fer una campanya per internet ( a les europees) on l’eslògan era “Yes we cat” o també Tremosa va utilitzar internet per captar donacions…però no s’han explotat massa. Supososem que en un futir tot canviï ja que per campanyes electorals internet és molt més eficient.

  4. 5 roger lloret Octubre 21, 2010 a les 7:43 pm

    Sí, ben mirat teniu raó, malgrat alguna que altra excepció minoritària com el partit pirata, solidaritat, etc els partits en general no fan prou ús de la xarxa

  5. 6 L'home del sac Octubre 21, 2010 a les 9:41 pm

    Em dóna la sensació que aquí la cosa va a l’alça, però lluny del que va ser durant el fenomen Obama. Tpt i això, tots els partits l’estan utilitzant: perfils dels candidats al facebook, twitter, xarxes de blocs, videoblog, etc… Suposo que anirà evolucionant a mesura que el percentatge d’ús d’internet també vagi pujant. Estic veient que són els partits més petits els que l’estan utilitzant més, com ara Reagrupament i Solidaritat. Concretament, Solidaritat, formació a la que estic inscrit com a simpatitzant, arriben a fer-se pesats amb la gran quantitat de correus electrònics que no paren d’enviar. Només avui ja n’he rebut sis, i ahir quatre o cinc més… Em penso que així només es fan pesats i fan que els acabi esborrant… Haurien de trobar el sistema de centralitzar més la informació i solucionar-ho tot amb un correu al dia, perquèr tal com ho fan ara, entre correus de la central, de la coordinadora territorial, de la comarcal, de la local, del cap de campanya de no sé què, etc… parlant amb algun altre simpatitzant o adherit ja els anomemen (en to irònic) “els spammers de Solidaritat”.

    • 7 marcguinjoan Octubre 22, 2010 a les 2:31 pm

      L’home del sac, això lligaria doncs amb el que comentava el Roger Lloret en el seu primer comentari: són els partits que no poden arribar a la població mitjançant els mitjans de comunicació els que fan un ús més intensiu d’internet com a mitjà de difusió de la seva ideoloogia. Ara bé, això no treu que tot plegat encara sigui bastant endogàmic, ja que les persones que s’informen per internet són les més disposades a votar, i les que estan més disposades a votar són les que s’informen més per internet…
      suposo que a mesura que internet es faci un mitjà (encara més) transversal els partits polítics li donaran una major importància. També és veritat però que el context polític ara mateix no acompanya gens a Catalunya (amb molta insatisfacció per la política), molt diferent del que passava als EUA quan l’Obama va guanyar…

      • 8 L'home del sac Octubre 24, 2010 a les 1:49 pm

        Sí, però jo em referia que fins poden arribar a fer-se pesats. La veritat, és que per mi, que sóc un simple simpatitzant, és bastant pesat rebre tants i tants missatges de tot tipus. Que si fan un autobús per anar a la convenció, que si l’endemà m’ho recorden, que si un altre dient que només queden deu places, etc… més missatges d’una llista de distribució comarcal on quan contesta algú també els rebo, etc… Rebre cinc o sis missatges diaris d’una mateixa organització no sé si és la millor forma de comunicació possible.


  1. 1 Xarxes per mobilitzar Retroenllaç en Octubre 21, 2010 a les 12:35 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: