La Catalunya papal

Aquesta setmana hem conegut tots els detalls de la visita del Papa a Barcelona el proper 7 de novembre. Com acostuma a passar, les posicions polítiques ja s’han començat a mostrar: ICV diu que no participarà en els actes i els catòlics progressistes asseguren que es mobilitzaran contra la cúria vaticana.

És ben sabut que Catalunya, a semblança de la majoria de països europeus, ha patit un intens procés de secularització. La influència de la religió sobre la política ha anat decreixent i, al mateix temps, és dubtós que la religió jugui un rol important entre aquells que encara se’n senten. Una simple ullada a les dades del CEO dels darrers anys (amb cautela pel marge temporal) ens indica una certa estabilitat en els posicionaments religiosos: Al voltant del 50% de la població catalana se sent catòlica no practicant, aproximadament el 15% diu ser catòlica practicant i el 30% es considera agnòstica o no creient.

La religió ha constituït durant molt de temps el que es coneix com a cleavage latent. Per què?

a) Tot i ser un país eminentment de tradició catòlica, el pes de la religió sobre el vot ha anat decreixent. Les batalles religioses, a excepció d’alguns episodis, no van tenir molt de protagonisme durant la dècada dels vuitanta o dels noranta.

b) Hi ha un cert consens en afirmar que amb l’arribada el PP al poder, la influència de la religió torna a augmentar, sobretot pels catòlics practicants. La conferència episcopal va voler jugar un rol polític i determinats votants es van enganxar al missatge. Només cal recordar aquelles paraules de l’Església: “No tots els programes dels partits són compatibles amb les exigències de la vida cristiana”.

A Catalunya el pes de la religió sobre el vot és baix i, fins i tot quan ho és, no representa l’element més important per decidir la papereta que es vol introduir a l’urna. Però, com ha passat a l’Estat, els partits tenen la capacitat d’introduir temes que els afavoreixin i, qui sap, a poques setmanes de les eleccions, potser hi ha algú que creu que convé parlar-ne per esgarrapar vots. Només cal que algun spin doctor ho consideri convenient.

2 Responses to “La Catalunya papal”


  1. 1 Pere Octubre 13, 2010 a les 6:08 pm

    Bé, no dieu res de nou, per variar, però bé, sobre els termes que useu jo més aviat diria que Catalunya ha ‘gaudit’ un porcés de secularització, no que l’hagi ‘patit’, ja que com menys presència té la religió en una societat, més lliure i avançada és

    el millor remei per a contrarrestar els intents dels diferents cabdills o gurus religiosos d’incidir en la política i en les vides de la gent, inclosa la que no té res a veure amb les seves supersticions absurdes, és no votar mai res del que ells recomanen, segur que així l’encertes


  1. 1 La Catalunya papal: els arguments « El Pati Descobert Retroenllaç en Octubre 31, 2010 a les 9:33 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: