Reflexions sobre els Premis Blocs: els límits de la política

No volíem fer cap escrit sobre el resultat dels Premis Bloc de Catalunya, on per segon any consecutiu hi hem estat finalistes en la secció de Política, el premi de la qual se l’ha emportat Antoni Bassas pel seu bloc La Primera Esmena. Però, certament, després de llegir algunes argumentacions, i prometent que intentarem no repetir-ho de nou, creiem oportú parlar-ne, almenys col·lateralment.

No tenim la més mínima intenció de debatre sobre el sistema de votacions, que ja ha estat àmpliament criticat  (entre d’altres aquí, aquí, aquí o aquí). En cap cas tampoc direm que nosaltres érem mereixedors del Premi, perquè hi havia companys finalistes que se’l mereixien tant o més que nosaltres (aquí o aquí). Per contra, nosaltres ens voldríem centrar en un debat que va més enllà dels mateixos Premis Blocs però que també els afecta: què és la política? qui analitza la política? Quin paper tenen els politòlegs en la societat?

Igual que passa amb el Bloc de l’Antoni Bassas –un gran professional la trajectòria del qual hem seguit, seguim i admirem els membres d’aquest bloc– parlar de política no et converteix en un bloc de política, ni molt menys de ciència política. El Bloc de l’Antoni no deixa de ser un recull d’impressions, algunes relacionades amb la política, d’altres no, del corresponsal de TV3 als Estats Units. És el seu bloc de política? Analitza ell la política?

Precisament d’aquí és on creiem que neix tot el problema. Vivim en una societat on qualsevol s’atreveix a donar la seva opinió sobre la política. I no creiem que això per si mateix sigui negatiu; ans el contrari. Ara bé, si l’opinió és una cosa, l’anàlisi n’és una altra: estem deixant de manera sistemàtica que la política sigui analitzada per periodistes, economistes, etc. On són (som) els politòlegs? A quantes tertúlies hi ha politòlegs fent anàlisi? Quan es truca a un politòleg per un anàlisi de qualsevol problemàtica política? Ben poc sovint.

És tautològic dir que els periodistes dominen els mitjans de comunicació. Ara bé, per què poca gent s’atreveix a emetre judicis de valor sobre la situació econòmica i les solucions a les seves problemàtiques si no s’és economista? Per què davant de conflictes de dret és als juristes a qui se’ls dona la paraula? Per no parlar d’enginyers, biòlegs, informàtics, etc.

És la ciència política quelcom difús? Què fem els que l’estudiem i en fem una manera de (sobre)viure? Té valor l’estudi de la ciència política?

No cal dir que si en aquests moments estem aquí –i pensem continuar-hi sent– és precisament perquè creiem en el potencial i la necessitat de la ciència política. Aquest bloc va néixer precisament com a un mecanisme per apropar la ciència política a tothom, per desmitificar grans tòpics en relació a la política, i tot plegat amb un llenguatge el més planer possible –de vegades, és cert, ens excedim–. La nostre voluntat, evidentment, és la de continuar fent aquesta petita tasca.

Ara bé, la culpa és només dels periodistes? Ni molt menys nosaltres pensem això. La ciència política ha estat tradicionalment i continua estant allunyada de la societat. Que sigui una ciència relativament nova no és excusa. Nosaltres mateixos des de la universitat veiem dia rere dia aquest distanciament i com a la majoria de politòlegs del nostre entorn no els preocupa. El periodisme pot ser que sigui endogàmic; la ciència política probablement però ho és més.

No volem acabar l’article sense fer una petita referència a les conseqüències de la resolució d’aquest premi. En primer lloc, si Stic.cat volia donar rellevància als seus premis, ho ha aconseguit. Ha premiat a un bloc de periodisme en la secció de política que, el dia després, ha sortit a tot arreu. Probablement gràcies a l’Antoni Bassas –o als seus companys de Espai Internet, guanyadors també amb polèmica en l’apartat de Noves Tecnologies– els premis blocs són avui més coneguts. Ara bé, si volia premiar un bloc de política –la majoria dels que havien arribat a la final–, la història ja és una altra.

I en segon lloc, la novetat precisament és que no podem parlar de novetats: l’anàlisi política continua avui, igual que una setmana enrere, ben descuidada als mitjans de comunicació i a la societat en general. Com hem comentat abans, la nostra modesta tasca –conjuntament amb moltes persones que escriuen blocs sobre política– serà la d’intentar girar aquest mitjó i fer de la ciència política quelcom d’utilitat per la societat. Creiem en el potencial de la ciència política per explicar què passa precisament en el món de la política. Nosaltres seguirem al peu del canó, intentant aportar aquest petit gra de sorra.

8 Responses to “Reflexions sobre els Premis Blocs: els límits de la política”


  1. 1 Marcel Octubre 5, 2010 a les 7:45 am

    Els vostres raonaments són prou assenyats. Potser caldria distingir (no sé si es fa als premis) les categories d’Opinió i Política. És evident que els registres (ni els punts de vista, ni els resultats) que utilitzeu els experts no són els mateixos que els aficionats amb un cert criteri polític que fem anar un bloc personal. Endavant, en tot cas, amb la vostra bona feina!

  2. 2 Miquel Quintana Octubre 5, 2010 a les 11:26 am

    Estic d’acord amb el que dius, però ja de base i d’inici el problema de les votacions ja feia caure els premis pel seu propi pes. No l’has tocat perquè dius que molts ja ho hem fet, però quan un esdeveniment com aquest comença amb mal peu, el final pot ser previsible.
    Quan al tema de comentar i opinar sobre política voldria fer-te arribar la meva opinió. Fer anàlisi sobre política la podeu fer els que heu estudiat i els que hi són dins de la política. Està clar que la vostra és més generalitzada que la dels altres. Ser dins de la política és quelcom que no s’imaginen els que no hi són. Viure cada dia amb el això suposa i comporta dóna prou experiència “de facto” sobre els fets i les realitats. És més, s’arriba a conèixer els interiors, els passadissos i els anar i venir del que això representa. Et dono la raó quan dius que tothom si veu capaç d’opinar. El mal és que no opinen, fan mal perquè en molts casos són comentaris fets pel que han escoltat, els hi han dit o intueixen. I opinar dels toros des de la grada, o fer d’entrenador de futbol des de la butaca de casa és gratuït.
    Crec que darrera dels premis hi havia un fet important de fer publicitat d’entitats com la Generalitat, que patrocina i va ser guanyadora d’un premi en l’edició del 2009, i de l’Ajuntament de Mataró, que va cedir la seva recent estrenada instal·lació per fer l’acte. No s’ha fet res en vers els altres patrocinadors i que en són molts. Però està clar que són empreses privades i potser no precisen en aquests moments d’ajuts publicitaris com les dues institucions governades per qui tothom sap i que en aquests moments pateixen una greu crisi.
    De totes formes, felicitats pel lloc en el que vareu quedar. En el meu cas vaig voler donar-lo de baixa però va ser impossible. Em vaig limitar a esborrar del meu bloc qualsevol referència als premis i així vaig veure que ja quedava solucionat.

  3. 3 marcguinjoan Octubre 5, 2010 a les 12:27 pm

    Miquel,

    Sí, ja vam estar al corrent de les teves crítiques al sistema de votació. Hi estic totalment d’acord, tot i que el fet de permetre tan sols un vot per persona no garanteix que aquells que tenen plataformes molt potents com ara tv3 o el seu partit polític per promocionar-se, sempre quedaran a dalt de tot de la llista. Nosaltres de fet estem prou contents d’haver quedat sisens en el rànquing, tenint present que els 5 bloc que hi havia per davant eren de polítics professionals + en Bassas. Un fet molt curiós va succeir a començaments de setembre: des del començament de tot nosaltres havíem estat quarts en la classificació. Curiosament però, el mateix 1 de setembre, dos blocs que ens anaven per darrere van sumar de cop i volta entre 100 i 150 vots, fentn per nosaltres impossible atrapar-los. Ordres de partit? funcionaris votant en massa?

    Pel que fa a l’opinió, en cap cas nosaltres volem tenir una visió elitista de la política. Que tothom opini sobre política és fantàstic, vol dir que és dinàmica i que d’alguna manera o altra funciona.
    Simplement diem que aquí qualsevol s’atreveix a fer anàlisi política pretesament tècnica, tothom té la solució a tots els mals. Te’n posaré un exemple que em toca molt directament: en el tema de la llei electoral, he sentit un futimer de persones que asseguren que amb llistes obertes o que amb representants escollits en districtes uninominals tot els problemes de la política se solucionarien… hem sentit algun expert en el tema dient això? empíricament, jo que em dedico a això, no està gens clar, però no dir directament que no hi ha cap evidència que porti a pensar que això podria passar!

    En fi, reflexions que ja fa temps que volíem treure i que ara ens hem decidit per fer. No creiem que això solucioni res, és evident, però com a mínim en deixem constància!

    • 4 Miquel Quintana Octubre 5, 2010 a les 12:41 pm

      Gràcies per respondre. Una pràctic poc habitual en segons quin blocs.
      Quan al tema de les votacions he posat com exemple el premi de 20 minutos, en el que tant sols poden votar els participants, els que han inscrit el seu bloc. I et donen tants punts a distribuir com categories han establert. I per tant, el vot dels amics, coneguts i saludats o imposats no tenen cabuda.
      Hi ha altres sistemes. Com els dels bons i importants premis de pintura. Cada membre del jurat disposa d’un numero de vots a repartir entre les obres presentades i ho fan de forma individual.
      Però deixar-ho en mans de tothom potser com els programes televisius de l’estil del “gran hermano”, “operación triunfo” en el que hom ha vist com han anat. I amb això no vull dir que els lectors dels blocs siguin així, però ja sabeu que en la xarxa hi ha de tot.
      Sobre el tema dels comentaris polítics ja us he dit que es parla d’oïda i això no porta enlloc. Ho veig a diari en Twitter i altres xarxes. S’opina sense cap sentit i en casos amb ressentiment i “mala llet” perquè es fan servir termes grollers i insultants.
      Comenteu un tema prou interessant. La reforma de la Llei Electoral. I la meva pregunta és: “algú ha seguit el debat del Parlament per saber el posicionament dels partits polítics que ara hi ha en el nostre Parlament?”. “Algú té en les seves mans el text que els partits tenien redactats?”. Segur que no. I hom parla per parlar. Sobre aquest tema vaig fer un article en el meu bloc però aportant arguments que s’havien tractat en l’hemicicle. Però desgraciadament hi ha més “destroyers” a les xarxes que els que puguem tenir informació directa i a sobre es permeten el luxe d’insultar, com ha estat en el meu cas. I per això he presentat denúncies als Mossos. Fins i tot orquestrades per alguns companys de partit que pateixen gelosies perquè voldrien estar i saber i realment ni són ni en saben.
      De totes formes és un tema per fer una trobada entre els que en podem saber i deixant fora als que es dediquen a destruir.

      • 5 marcguinjoan Octubre 6, 2010 a les 11:12 am

        Miquel,

        precisament sentia aquest matí a RAC1 un debat sobre les noves tecnologies i la facilitat que aquestes donen per opinar de manera grollera. És cert, i això és un problema: fa anys la gent no s’atrevia a trucar a la ràdio i despotricar contra qualsevol cosa i quedar-se tant tranquil, perquè hi ha elements coactius que li ho impedeixen: des del fet que coneguts seus el poden reconèixer per la veu, al fet que el locutor el pot desautoritzar amb qualsevol incís, o que li pot demanar més argumentacions i quedar-se sense saber què dir.
        L’exemple del que passava al Diari Avui per internet és ben clarificador: allò s’havia convertit en un fòrum d’insults i de barbaritats entre independentistes i espanyolistes de la vella escola. Què van haver de fer? demanar que la gent firmés amb nom i cognoms, per intentar pal·liar una mica aquella situació insostenible. La situació no s’ha solucionat, però en tot cas, ha millorat.

        En general, aquesta crec que és una de les màximes amenaces de la xarxa: la lleugeresa i la tranquil·litat amb què la gent dóna les seves opinions. Si a més a més estem parlant de política, la cosa encara s’agreuja més: en una disciplina on tothom s’atreveix a analitzar ja fora mateix de la xarxa, si a més a més ens trobem en un àmbit tan poc coactiu com és internet, les barbaritats que es poden dir ja són de l’alçada d’un campanar.

  4. 6 Miquel Quintana Octubre 6, 2010 a les 12:15 pm

    També he tingut l’oportunitat d’escoltar això que dius, sobre el tema de les xarxes. Malauradament és un espai on tot si aboca, fins i tot la brosa. I malauradament hi ha qui no sap estar i molt menys ser.
    Com ja et vaig comentar anteriorment, opinar sobre política ho pot fer tothom però mai intentar ser com una classe magistral. I el mal rau en això, que hi ha qui pensa estar en poder de tota la raó sense tenir cap idea del que realment succeeix dins dels soterranis polítics, que ja saps que n’hi ha i molts.
    De totes formes he fet unes accions que al menys em permeten poder comentar amb altres usuaris de forma seriosa, amb rigor i coneixement, i ha estat bloquejar a molts i moltes. Sobre tot als que quan obren la boca tant sols insulten, són com clavegueres amb cames. I n’hi ha alguns que fins i tot pertànyen a CDC, són militants, però el seu discurs s’acaba als pocs metres de la sortida i la seva resposta és l’insult. També vaig dir que en alguns casos he presentat denúncies a Mossos que estan seguint el seu tràmit.
    Hi ha un mal generalitzat i és el que dóna les limitacions de les persones. Els hi ha que les conèixen, se les conèixen, i actuen amb les conseqüències que això comporta. En canvi, els hi ha que no i que pensen que per tant sols llegir titulas els dóna crèdit i arguments per opinar. Però ja saps que això és el mateix que aparcar el cotxe d’oïdes. Al final s’atura quan s’escolta el cop.
    Per altra banda, reitero, hi ha qui actua per gelosia. Són persones febles i pussil·lànims i creuen que portar un carnet a la butxaca els dóna llibertat d’acció. Però en general acostumen a no tenir càrrecs en els mateixos partits i creuen que els que els tenen els han assolit per endoll. Però això ho generen en els seus cervells. I la millor arma per atacar és la desqualificació i l’insult.
    Reitero el fet que si cal parlar de política, fer un anàlisi de la situació actual es pot fer però amb moderació. Sóc dels que no combrego sempre amb el que el meu partit diu i quan veig temems que no m’agraden els exposo. I realment al final s’agraeix.
    Seguiu endavant amb la vostra tasca. I a mi em teniu a la vostra disposició pel que considereu.

  5. 7 Pere Octubre 13, 2010 a les 6:02 pm

    ningú ha dit que els premis fossin per blogs sobre ‘ciència política’, sinó sobre política

    per altra banda, això que feu en dieu ‘ciència’?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: