Ed el ‘Roig’

El Partit Laborista britànic té des de fa una setmana nou líder: Ed Miliband. El seu rival en les primàries va ser ni més ni menys que el seu germà, David Miliband. El germà petit ha guanyat al gran i aquest últim, per evitar pulsions fratricides, ha decidit marxar del partit per deixar “espais lliures, sense distraccions”. David no ha amagat el seu enuig: fins fa uns dies era el favorit en les enquestes i ha perdut aconseguint el 49.35% dels vots, un marge reduït respecte el 50.65% del seu germà.

Ja hem dit alguna vegada que les eleccions primàries (i la democràcia dels partits en general) constitueix una bella paradoxa: les persones demanen democràcia interna i, al seu torn, castiguen la divisió interna. En el cas del Partit Laborista el debat sobre com s’ha de gestionar la pluralitat interna ve de lluny. L’any 1979, després de perdre les eleccions i de cloure un període en què el partit va passar de 700 mil a 200 mil militants, els laboristes van decidir introduir reformes profundes. D’entre elles, la gran novetat va ser la de dividir el col·legi electoral en tres seccions diferents: societats afiliades al partit (com els sindicats), grup parlamentari i agrupacions locals.

S’ha parlat molt de la necessitat de democràcia interna dels partits. No cal que recitem de nou els avantatges, àmpliament coneguts per tothom. Però el cas laborista ens serveix per fer un exercici de realisme i subratllar-ne dos inconvenients principals:

1) La ‘radicalitat’ dels militants. Els militants dels partits acostumen a tenir una visió ideològica més forta que els votants d’aquest mateix partit. En el cas laborista, s’afirma que el poder dels sindicats durant els noranta va impedir que el partit fes propostes més “realistes” al votant mitjà del partit.

2) Faccionalisme. Tots els partits grans tenen diverses ànimes. La facció socialdemòcrata i la ‘socialista’ dels laboristes són més aviat latents. Però si es decideixen qüestions de responsabilitat, el debat pot esdevenir una lluita aferrissada.

El 1997, però, quan Blair va presentar el seu programa, més moderat que la resta que s’havien presentat fins aleshores, va obtenir el favor d’una gran majoria. Ja se sap: sovint, quan no es té el poder, val més la pena fer algunes “concessions”. Aquest cop, Ed Miliband (Ed “el Roig”, segons la premsa conservadora) ha optat per mantenir una posició transversal entre les diferents seccions del partit, tot i que se l’acusa d’haver guanyat gràcies als sindicats. Com assenyalen alguns autors, la introducció de primàries reforça la posició dels líders. Va passar als noranta. Veurem si passa en els propers anys i Ed ‘el roig’ aconsegueix ocupar el 10 de Downing Street.

La intenció de vot (YouGov):

—————-

Pd/ Servidor, seguint el camí dels seus companys (aquí i aquí), ha marxat a fer una estada de sis mesos a la universitària ciutat d’Oxford (aquí). Seré, per tant, una mica més pesat del que és habitual amb la política anglesa. Això signfica també que demà no podré assistir als Premis Blocs, que enguany se celebren a Mataró, la meva ciutat (també és mala sort…). Sort al Pati!

7 Responses to “Ed el ‘Roig’”


  1. 1 David Setembre 30, 2010 a les 2:29 pm

    No creieu que, a mes a mes de la divisio del col.legi electoral, en aquest cas tambe te importancia l’us del sistema de vot alternatiu (AV) enlloc del mes tradicional FPTP a l’hora d’elegir el lider? En David Miliband era la primera opcio per a molta gent, pero tambe devia ser vist amb recel per molts altres.

    • 2 tonirodon Setembre 30, 2010 a les 3:59 pm

      Sí, segurament. És díficil d’imaginar què hauria passat amb un altre sistema de votació (en el sentit que els militans ja sabien quin era el sistema).

      Ja que has esmentat el vot alternatiu, veurem com queda la reforma dels Lib o la “vella” reforma de Brown, que introduïa, precisament, un sistema de vot alternatiu (i no estranya gens, perquè amb aquest darrer sistema Brown hauria guanyat les eleccions…)

  2. 3 Albert Setembre 30, 2010 a les 6:46 pm

    Sort per Oxford! Les primàries inclouen un element d’imprevisibilitat que permeten sorpreses com aquesta, ni que sigui amb aquest marge tan estret.
    Veurem com els hi van les coses als laboristes a partir d’ara. Crec que per molt “Roig” que sigui, serà prou intel·ligent com per a saber quina és la centralitat del seu votant mitjà.

  3. 4 aubachs Setembre 30, 2010 a les 8:28 pm

    El seu pare en pau descansi deu estar regirant-se a la tomba amb això de ‘red’. Doctors té l’església laborista com per decidir un ‘wait and see’ a veure si el Cameron es menja el Clegg i tornen els ‘good old times’…

    que vagi bé per nuffield…

  4. 6 marcguinjoan Octubre 1, 2010 a les 3:11 pm

    Això que comentes de la radicalitat dels militants és bastant curiós: la persona que va parlar per primer cop d’aquest tema va ser May el 1999 i de fet la teoria s’anomena “the May loop” perquè el que ve a dir és que tan les elits com els votant són més moderats, mentre que els activistes són els més radicats.
    I la corba ve del fet que si en un gràfic on l’eix de les ordenades hi ha la radicalitat i en les abscisses hi ha, per aquest ordre, elits – activistes – votants, si s’uneixen els tres punts es traça una corba en forma d’U invertida…

    • 7 tonirodon Octubre 1, 2010 a les 4:13 pm

      No sabia que s’anomenava May loop. M’imagino que deu haver-hi una interacció amb la sofisticació política o amb la priorització de determinats eixos. De fet, es podria mirar si els partits que només prioritzen altres eixos també pateixen aquest fenomen en l’eix esquerra-dreta.

      Per cert, vull crònica de la jornada d’avui eh!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: