Arran de les declaracions de Pasqual Maragall en què afirmava que “ara toca Mas”, el número dos de CDC, Felip Puig, va assegurar a Rac1 que “250.000 votants socialistes es plantegen votar a CiU” (notícia). És evident que el partit deu disposar de diversos analistes (politòlegs?) que escruten les enquestes i dissenyen la campanya electoral a mida.
Però, per què 250.000? Té CiU calculat el marge de vots necessaris per poder arribar a la majoria absoluta / governar amb una àmplia majoria? Segurament. Tanmateix, la pregunta és: són molts o pocs aquests 250.000 socialistes que estarien disposats a votar CiU?
Com en tots els partits amb una base de suport àmplia (el que tècnicament s’anomenen catch-all parties) hi ha uns electors que naveguen entre dues aigües. Una base comuna. En el cas de la relació PSC-CiU, aquesta “terra de ningú” és ben coneguda: votants socialistes a les generals que s’abstenen a la Generalitat (abstenció diferencial) i votants socialistes a les generals que voten CiU a la Generalitat (vot dual).
Descartats els segons, centrem-nos en els primers: quants votants socialistes estarien disposats a passar-se a mans convergents? El CIS disposa d’un baròmetre fet a Catalunya que ens permet aproximar-nos a aquesta qüestió (és força recent: gener del 2010). Una de les preguntes qüestiona als enquestats amb quina probabilitat votarien als diferents partits, entre els quals el PSC. A través d’un càlcul de probabilitats, hem calculat que entre el 12,5% dels i el 21,4% dels votants socialistes podrien anar a mans de CiU. Quants vots representa això?
El gràfic anterior mostra com entre 210.000 i 360.000 votants socialistes a les generals tindrien algun tipus de probabilitat (mitjana o alta) de votar a CiU. Per tant, no només Felip Puig no deia quelcom impossible, sinó que fins i tot podria haver apuntat baix.
Amb tot, seran decisius? Depèn, entre altres coses, de la participació i del grau de competitivitat de la campanya. En tot cas que hi hagi més de dues-centes mil persones del partit rival que et vulguin votar, ja pot ser una bona senyal. Això sí: sempre i quan cap votant de CiU vulgui marxar al PSC…
Article publicat a Crònica.
Actualització 19/09: Avui Carles Castro, a La Vanguardia, calculava que aquests electors són “superiors a 50.000 però inferiors a 100.000”. Sincerament no ho veig clar. Depèn de com això no arriba a tres diputats. No crec, però, que ens digui com ho ha calculat…
El Pati Descobert 
Bé Toni, en Puig juga molt bé amb aquesta ambigüitat, és l’art de la política suposo. No només caldria tenir en compte els votants convergents que podrien votar al PSC, sinó la resta de formacions que es presenten al Parlament. D’altra banda, aquests mateixos que podrien votar CiU venint de l’abstenció també poden tenir en compte votar altres formacions…No acabo d’entendre perquè calcules la probablitat de votar CiU dels votants del PSC abstencionistes al Parlament i no ho fas amb tot l’electorat del PSC, o amb el que els va votar a les darreres autonòmiques.
Trobo que és un post molt encertat, creus que la volatilitat dels votants del PSC i CiU augmentarà a partir d’aquestes eleccions?
Marc, no eres entrenant tu? 😛
No, no. L’únic que he fet és calcular la probabilitat dels votants del PSOE a les generals de votar CiU. Òbviament no tots els votaran: es poden abstenir o anar a altres formacions.
Ho podria haver calculat sobre els votants del PSC i, de fet, ho vaig fer. Però no m’acabaven d’agradar els resultats. La part de votants socialistes a les autonòmiques que fluctua és més baixa i vaig entendre que Felip Puig es referia a votants del PSOE a les generals i no a votants del PSC a les autonòmiques.
La solució no m’ha acabat d’agradar, així que hi seguiré pensant…
Crec que CiU està aconseguint consolidar un electorat força fidel. Només la irrupció de Solidaritat li podria fer patir alguna fuga. Dubto que els socilaistes puguin arreplegar algun votant convergent, per molt que vagin posant la por sobre el presumpte independentisme del Mas. És més, crec que aquests missatges, l’únic que fan, és consolidar encara més el vot a CiU.
Podem viure un descens històric dels socialistes. Ells ho saben i per això estan tan nerviosos.
Albert,
Merci pel comentari. Ets un dels nostres “comentadors” fidels!
Comparteixo la idea que em sorprèn la campanya del PSC. Parlar de canvi real i passar-se el dia tractant qüestions “d’encaix” (diguem-ho així) em despista.
Espero que CiU en prengui molts al PSC i SI molts a CiU!