Refredament independentista?

Les darreres enquestes publicades a La Vanguardia (Institut Noxa) han generat tota mena de comentaris sobre el suposat refredament secessionista. Si l’enquesta duta a terme pocs dies després de la sentència sobre l’Estatut presentava un 47% de suport a la independència; la de fa pocs dies, dos mesos més tard, atorgava set punts menys de suport a la secessió, un 40%. Deixant de banda els valors (qüestionats per altres enquestes) i el mètode d’enquesta, diversos analistes ja han apuntat que hi hauria un suposat “refredament independentista”. Aquest discurs coincideix amb un estat d’ànim palpable després de grans manifestacions del 10-J que sol entonar amb un escepticisme, a un tel de ceba del cinisme,  allò de: “I ara què?”. Tot plegat contrasta enormement amb la ploriferació de candidatures que es proclamen independentistes de cara al 28-N. Així doncs: es refreda l’independentisme? Un cop més buscarem la resposta a la política comparada. Ho farem a partir de les dades d’enquesta recollides per François Yale (2008, L’évolution de l’appui à la souveraineté du Québec : effets de la formulation de la question et effets de contexte).

El cas quebequès amb una tradició secessionista sòlida, dos referèndums sobre la qüestió i diversos intents de reforma constitucional, ens pot ajudar a buscar la resposta a la nostra pregunta.

Observem l’evolució del suport a la sobirania-partenariat de les darreres dues dècades:

Malgrat que el cas quebequès és diferent del català en molts aspectes, per exemple, el 1980 ja s’havia celebrat unr eferèndum sobre la sobirania-associació; en podem extreure alguna conclusió. La primera és que el suport a la sobirania, efectivament, no és estable sinó que oscil·la i sovint ho fa en funció de l’evolució de l’agenda política dels aspectes constitucionals. Els punts d’inflexió del cas quebequès corresponen a la fallida de l’acord de Meech (reforma constitucional canadenca que havia de reconèixer el Quebec com a “distinct society”), el rebuig a la segona oferta de reforma del 92′, el referèndum sobre la sobirania-partenariat del 1995, i la publicació dels escàndols relacionats amb el referèndum entre el 2005 i el 2006. Una segona conclusió és que després dels moments de possible reforma constitucional (Meech, Charlottetown, Referèndum) es produeix un refredament del suport a la sobirania, però aquest no sembla ser tan brusc comels increments de suport. Finalment, pel cas quebequès, hi ha una base de suport a la sobirania al voltant del 40%.

I el cas català? L’oscil·lació registrada per l’enquesta de La Vanguardia encara no és una dada definitiva, ha passat poc temps des de la sentència del TC i, a més a més, el canvi percentual es podria moure dins del marge d’error de l’enquesta (vegeu aquest article del company Aubachs). Tot i així, el debat continua ben obert: tendència la baixa? Eixamplament de la base independentista? Bombolla independentista?

5 Responses to “Refredament independentista?”


  1. 1 marcguinjoan Setembre 13, 2010 a les 9:34 pm

    Hola Marc,
    cada dia em captiva més el paral·lelisme entre els diferents moviments secessionistes arreu del món. Sembla ser que davant d’atacs directes a l’autonomia tals com la sentència de l’estatut a casa nostra o la fallida dels acords del llac Meech al Quebec incrementen ràpidament la voluntat independentista en el conjunt de la població, però això no és més que un miratge temporal que, en el moment en què les aigües es tornen a calmar o quan l’estat fa alguna proposta decentralitzadora, decau ràpidament.
    Per tant crec que no és tant important en aquest món del secessionisme mirar els “pics” de suport a la independència sinó el suport estable al llarg del temps, i en moments en què no hi hagi factors conjunturals que puguin esbiaixar el suport a la secessió. És en aquestes conjuntures quan ens podem fer una idea real del suport al moviment…

  2. 2 tonirodon Setembre 14, 2010 a les 12:40 pm

    Crec que també depèn molt de la capacitat dels polítics d’ubicar aquest tema en l’agenda pública. Encara no hi ha un debat públic intens sobre el tema (només hi serà quan es convoqui el referèndum) i aquestes oscil·lacions són totalment comprensibles.

  3. 4 marcsanjaume Setembre 14, 2010 a les 1:10 pm

    Hola, he llegit coses sobre l’impacte de la campanya, especialment Robert Young (no recordo el títol, quelcom de The struggle for Quebec). El suport a la secessió va augmentar quan es va fer públic el pacte entre el PQ i l’ADQ i el BQ per convocar el referèndum. Tot i així la darrera setmana el Govern canadenc va fer una oferta de reforma constitucional (que després no va complir) i aquesta podria haver modificat les preferències dels votants. Crec que Blais i Massicote tenen coses més específiques de les enquestes. El treball del post és una tesina de màster que em va semblar interessant, no sé si s’ha publicat a alguna revista…

  4. 5 Albert Setembre 14, 2010 a les 10:41 pm

    Al contrari, crec que s’està consolidant una important base independentista. Enmig d’un mes d’agost que tampoc ha passat res, que la majoria de gent es troba de vacances, són molt estranyes les fluctuacions. A Can Godó no les deuen tenir totes.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: