Anticipar l’inanticipable

“Si convoquem eleccions al juny, el risc és la Copa del món. Si ho fem en octubre, el risc és l’augment de preus”. No es tracta del diari personal de José Montilla ni de cap líder del tripartit. La cita s’atribueix a les càbales de Harold Wilson en els primers mesos del 1970. Avançar o no avançar les eleccions. Aquesta és la gran pregunta que ocupa el món periodístic català en els últims dies. La qüestió no és fútil: els presidents han de decidir quina és la convocatòria electoral que més els beneficia. No cal anar repetint el desgastat eslògan que diu que “és la seva atribució” i que “ho farà quan vulgui”. Ho farà quan li interessi. Així és la política i així serà.

Siguin a l’octubre o al novembre, en cap cas les eleccions catalanes es poden qualificar d’avançades, atès que ja s’haurien d’haver celebrat. Tanmateix, fa la diferència convocar-les per octubre o per novembre?

En el seu llibre La confrontación política, José María Maravall analitza les diferents raons que porten als primers ministres a avançar les eleccions. Un exemple: el 1971 governava a Àustria l’SPÖ en minoria. Kreisky, després de 16 mesos al poder i després de veure com el PIB se situava al 4,5%, va adduir que era el millor moment per anar a les urnes. Resultat: un 50,4% de vot, el resultat més elevat en la història recent del país.

L’avançament o no de les eleccions és, en essència, un problema d’optimització: el govern avalua les condicions electorals en cada període de la legislatura i decideix si ha de convocar eleccions o arribar fins el final, sense saber què passarà en el futur. Maravall identifica diferents raons: aprofitar un creixement econòmic, la popularitat del president/primer ministre o algun esdeveniment extern que el beneficiï.

En definitiva, els presidents acostumen a avançar les eleccions quan saben que tenen una bona situació i les urnes els reelegiran. En el següent gràfic es pot veure com el suport al govern és més elevat en aquelles eleccions que s’han anticipat. En canvi, en els comicis que van esgotar el termini legal, el suport al govern és més reduït (les dades són una mitjana de 80 eleccions de diferents països europeus).

Tanmateix, com tota la resta, el president Montilla té un dilema: la valoració del moment actual envers la seva aversió al risc futur. Les eleccions catalanes no es poden qualificar d’anticipades, però des de les files socialistes, un mes amunt, un mes avall, es considera crucial. O almenys tenen la voluntat d’assumir el risc. Que la popularitat augmenti o l’economia creixi significativament, és dubtós. Caldrà veure, doncs, quin és l’estratègia, sempre recordant allò que deia Morley: “en política sempre hem d’optar entre dos mals”.

1 Response to “Anticipar l’inanticipable”


  1. 1 Albert Setembre 6, 2010 a les 3:26 pm

    Potser estan esperant que esclati tot el tema del presumpte finançament irregular de CDC per així desgastar-los. La veritat és que les enquestes marquen una tendència a la baixa pels socialistes. També, suposo, provaran de provocar cops propagandístics (tot i que falsos o de nul·la eficiència) com les’epctacle que hem vist amb Chery. Saben que si els convoquen d’aquí poc perden i de molt. No hi perden res, doncs, allargant el termini, perquè pitjor difícilment poden estar.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: