Els nous partits poden confiar en la campanya electoral?

L’última setmana es va estar presumint sobre quin dia finalment se celebrarien les eleccions catalanes. Tot sembla indicar que es faran el 28 de novembre. Això modifica els temps pre-electorals previstos, ja que alguns partits assumien que les eleccions se celebrarien el 24 d’octubre. Alguns opinadors exposaven que aquest temps era essencial, sobretot per què els nous partits es poguessin fer un espai (RCat i SC). Però realment aquest temps addicional pot condicionar els resultats electorals? I anat més enllà, les campanyes electorals i els períodes electorals serveixen d’alguna cosa?

Estudis previs mostren que en el temps pre-electorals, i en concret a les campanyes electorals, s’hi poden trobar quatre tipus d’efectes: 1) El Reforç, 2) L’activació, 3) La Conversió i 4) La Desactivació. El primer efecte, com la paraula indica, es produeix  quan les campanyes electorals reforcen la decisió que el votant ja tenia en un inici. És a dir, les campanyes provoquen que els ciutadans no variïn la decisió de vot. Val a dir que aquest efecte és el predominant, i en la gran majoria de països desenvolupats aquesta opció representa més d’un 70% dels electors.

El segon efecte que es pot trobar és l’activació, aquest s’identifica en aquells ciutadans que en períodes pre-electorals no saben a qui votar, però en el moment decisiu, voten pel partit què a les anteriors eleccions havien fet.

El tercer efecte és la Conversió, aquest el representen aquells ciutadans que canvien el vot respecte la seva intenció de vot. És un percentatge molt reduït, però els casos en què es dóna es degut a un canvi en la posició de l’escala ideològica dels ciutadans i/o respecte l’avaluació que tenen dels candidats principals.

En quart lloc, s’ha observat que es produeix l’efecte de desactivació. Els desactivats són aquells ciutadans que en un principi tenien la intenció de votar a un partit concret, però finalment no ho fan, i opten per l’abstenció. El nombre de desactivats incrementa sobretot quan es produeix una campanya negativa, és a dir, aquelles en el qual els partits no mostren el seu programa sinó que se centren en desprestigiar al partit adversari, o també quan  empitjora l’avaluació dels candidats què anaven a votar.

Com s’observa en els períodes pre-electorals poques coses canvien, i tot roman sense sorpreses; per tant el possible canvi de dates en la celebració de les eleccions produirà pocs efectes als resultats. L’estratègia de RCat i SC és una campanya activa en la que busquen ampliar l’horitzó, però han d’estar atents amb la avaluació que facin els ciutadans dels candidats, ja que corren el risc de què els seus electors es converteixin en ciutadans desactivats.

Article publicat a Crònica.

7 Responses to “Els nous partits poden confiar en la campanya electoral?”


  1. 1 L'home del sac Setembre 3, 2010 a les 6:23 pm

    Si continuen fent el ruc, aquesta quarta opció no és descartable…

  2. 2 Albert Setembre 4, 2010 a les 10:56 am

    Pel que fa a l’activació, els de Solidaritat ho tenen més fàcil. Acaben de néixer, no han sofert cap desgast i els mitjans sembla que els fan força cas. Reagrupament pot patir, sobretot, el tercer. La conversió de molta votants a Solidaritat.

  3. 4 Joan Setembre 5, 2010 a les 12:00 pm

    perdoneu

    em sembla que aquests de RCat no es menjaran un rosco, i el Laporta menys encara

    necessiten la premsa (i no només l’entorn propi d’internet, molt actiu però autoreferencial i tancat), i els mitjans ja estan repartits, els de CiU que els havien dat peixet per erosionar ERC ara estaran ocupats intentant que Mas arribi a la majoria, i els del PSC els ignoraran

    es mobilitzaran ells, i encara potser hi perdran alguna cosa pel camí gràcies a les baralles

    Al final no hi haurà cap novetat essencial respecte al de les darreres, pugna entre CiU i PSC+aliats, i per Ciu que no entrin aquests suposats sobiranistes al final pot ser un problema si no fa majoria absoluta, perquè si no té aquests per pactar, que és del que es tracta, haurà d’optar per ERC o pel PP,cosa que no té cap ganes d’escenificar

  4. 5 albert Setembre 5, 2010 a les 2:48 pm

    RCAT pot fer 6-8 diputats perfectament, ja surt inclús al diari del Godó!!
    te una implantació al territori i un treball diarimolt fort, a la que comencin la campanya, reforçaran el missatge de gent seria, despresa i amb voluntat de millorar radicalment el país, ciu sense por, per entendren’s, i a més no tenen al friki del Laporta ni als que tenen ‘mono’ de càrrec que l’acompanyen

    per tant, el contrast serà molt fort i tindran la seva quota d’electors, que ‘els provaran’

    al temps

  5. 6 Miquel Quintana Setembre 5, 2010 a les 6:39 pm

    Les campanyes electorals així com les pre – campanyes, tenen la virtut que avui són de quatre anys. Aquesta divisió sobre els quatre efectes que comentes potser haurien de ser però la realitat és un altra. Els partits de govern han de fer valer la seva tasca feta, els resultats obtinguts. Els partits de la oposició han de posar de manifest el que el govern no ha fet o no ha fet com caldria i exposar quines són les línies d’actuació que ells portarien per millorar.
    Però el més important d’una campanya és el programa de cada formació política. I fer un programa no és pas una feina fàcil si es vol presentar de forma correcta. Per la campanya de les municipals de 2007, en el cas de CiU a Sant Cugat del Vallès, el programa és va fer de forma correcta i molt estudiada. I tant sols per la raó que junt amb les propostes hi havia la dotació econòmica que allò representava. Una tasca dura i complexa. Una tasca que molta gent va agrair. Però tant sols la gent que realment té un interès real per la política i per la seva ciutat. De totes formes, ja m’agradaria disposar d’un estudi que permeti veure quantes persones llegeixen els programes dels partits. Ho dic perquè ara llegir costa molt i és tasca difícil. Però sense aquest estudi, gosaria a dir que els lectors/lectores són un percentatge mínim i l’experiència m’ho ha demostrat. I es veu quan algú pregunta del per què d’alguns temes i al respondre que era una part del programa electoral, malauradament respon que no el coneixia.
    Llavors, malgrat aquesta desafecció que es comenta, no serà que l’interès dels ciutadans i ciutadanes van en un sentit i no justament en el mateix que van els polítics?. I la forma més fàcil d’amagar la seva incompetència és dir allò tant senzill i tant utilitzat de “tots els polítics són iguals”. Una mentida que ha passat a formar part de la nostra vida.

  6. 7 Sílvia Setembre 6, 2010 a les 10:20 am

    Moltes gràcies pels vostres comentaris. Encara els resultats de les eleccions són una incertesa, però des de que RCat i SC no van en una mateixa llista les possibilitats d’entrar al parlament d’aquests dos partits és molt més difícil, d’acord amb la Llei electoral (que estableix un 3%). A veure què passa…

    Miquel, molt bé, els programes electorals s’haurien de fer així, malhauradament no sempre es fa d’aquesta manera. Cal puntualitzar una cosa, els ciutadans poden tenir dos tipus d’eficàcia (que al teu discurs barreges): eficàcia externa que es defineix com l’eficàcia dels polítics ( tots els polítics són iguals i/o tots els polítics només busquen el seu benefici) però hi ha l’eficàcia interna que és el nivel de competència que es consideren els propis ciutadans ( sóc capç d’entendre la política) Pots tenir molta eficacia interna i no externa, a la inversa, i hi ha toa mena de combinacions que porten a resultats socials diferents. En tot cas, els ciutadasn no valoren programes racionalment per votar-los, sinó que sobretot fan cas de la identificació partidista (com una drecera) per crear-se una opinió. Llegir-se tots els programes i saber per exemple detalls de lleis econòmiques o d’impostos pot ser molt costòs.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: