Voleu dir que hi cabem tots?

Si res no indica el contrari, Solidaritat Catalana i Reagrupament no es presentaran plegats a les properes eleccions catalanes. El Janus català ha actuat de nou. Mentre tots els indicadors i la sensació ciutadana ens confirmen una vegada rere l’altra que l’independentisme és l’opció de futur, els partits que l’han de liderar perden vots o no es posen d’acord per ves a saber quines raons. Irracionalitat en estat pur.

No són els únics partits nous que es presentaran. Per part de l’espanyolisme tot sembla indicar que Ciutadans i UPyD aniran a les eleccions per separat. A part d’això, Plataforma per Catalunya ja fa uns quants mesos que ho va confirmar, així com el partit freak de la CORI o el Partit Pirata. Per no parlar de què farà Alternativa de Govern, plataforma creada per Montserrat Nebrera per avaluar les possibilitats de presentar-se…

Per què? En un moment en què els mitjans 2.0 faciliten la projecció d’un missatge i que nous horitzons determinen nous reptes, multitud de personalitats i col·lectius s’animen a donar el pas endavant i presentar candidatura al Parlament.

Abans d’entrar en les implicacions vegem primer on estan ubicats els partits polítics catalans en base a la seva posició en l’escala esquerra-dreta i en l’eix catalanisme-espanyolisme. S’han inclòs també totes aquelles plataformes que han afirmat la seva voluntat de participar-hi.

(*D’esquerra a dreta i de dalt a baix: C: Crida per la Terra; Rcat: Reagrupament; SC: Solidaritat Catalana; (…); V: Verds; (…); PxC: Plataforma per Catalunya; AG: Alternativa de Govern. Obviem tant a la CORI com al Partit pirata per la impossibilitat d’ubicar-los en aquest eix bidimensional. La ubicació de cada partit és elaboració pròpia)

Com podem comprovar, la majoria de les posicions de l’eix bidimensional estan ocupades per diverses formacions. Ara bé, on estem ubicats els catalans? En la següent figura podem veure la distribució:

Font de dades: Baròmetre d’opinió política 13, maig 2008 (CEO)

Com es pot comprovar, el posicionament dels electors catalans està molt focalitzat en les posicions de centre i centre-esquerra pel que fa a l’eix ideològic i pel que fa al sentiment nacional entre la catalanitat i l’espanyolitat, amb una important tendència cap al catalanisme. L’oferta electoral doncs s’hauria de cenyir, en bona lògica, a aquest posicionament en l’eix bidimensional. Qualsevol partit polític que ocupés un espai minoritari no hauria de treure un percentatge de vots suficients com per obtenir representació, de manera que a mitjà i llarg termini hauria de retirar-se de la competició.

Els nous partits polítics que entren a concórrer per primer cop en les eleccions haurien de saber molt bé on ubicar-se. Malgrat que tant Reagrupament com Solidaritat Catalana han insistit en què no s’emplacen en cap punt de l’escala ideològica, les seves propostes semblen situar-los més aviat en la part dreta de l’escala ideològica. Si ens mirem però els percentatges de cadascuna de les cel·les de la segona figura,  podem observar que el catalanisme és un moviment que decanta cap a l’esquerra. Farien bé ambdós partits de saber bé cap a on orienten el seu discurs.

Però el que és més important: tenint en compte que una part important del sobiranisme més d’esquerres es decanta per Esquerra, si aquest parell de partits volen tenir alguna opció d’entrar en el nou parlament, haurien de sumar el màxim d’esforços conjunts. L’espai de competició és reduït, i la llei electoral no afavoreix la dispersió del vot. Concórrer per separat a les eleccions molt probablement portaria tant a Reagrupament com a Solidaritat Catalana a  caure en el pou de l’oblit. I en un moment en què la societat catalana s’ha mostrat tan clara, la manca d’estratègia d’uns pocs líders polítics no hauria de frustrar l’articulació d’un moviment polític que de concórrer conjuntament a les eleccions, faria forat en el mapa electoral de Catalunya.

Article publicat a “El Singular Digital

34 Responses to “Voleu dir que hi cabem tots?”


  1. 1 Marc Fargas Setembre 2, 2010 a les 8:57 am

    El primer gràfic és molt ilustratiu!

    El segon seria interesant tenir-lo amb dades del 2010 per comparar😀

  2. 3 tonirodon Setembre 2, 2010 a les 9:20 am

    Marc (el de l’article, no pas el del comentari),

    Ja que hem començat el curs acadèmic (som-hi!) deixa’m ser una mica crític.
    – Dius que a la part dreta no hi ha gent. Cert. En tot cas, com bé saps convé tenir en compte que la dreta té connotacions negatives i la gent l’evita. La mateixa pregunta feta de forma diferent (és a dir, preguntat allò que s’assimila a la dreta, com liberalisme o seguretat, entre d’altres) dóna resultats difernets). Això sense tenir en compte que potser dreta i esquerra ja no tenen sentit.. (un debat llarg!)
    – Tanmateix, la principal crítica és en la multidimensionalitat dels eixos. En teoria, l’objectiu de Solidaritat Catalana (i d’altres partits que tenen la independència com a gairebé únic tema) és transcendir aquesta divisió. Ni eix ideològic ni identitari. Quan no pots competir en els principals eixos de disputa, en busques un que transcendeixi aquesta divisió.
    – Per últim, fer servir mitjanes per la distribució ideològica és perillós, perquè la ideologia és com un “mirall”. Els ciutadans allunyen els partits contraris i apropen els seus. Per exemple, els votants de CiU que són de centre consideren el seu partit de centre i els que són de dreta el consideren de dreta. És un fenomen que no es produeix tan clarament en d’altres partits com el PSC.
    – Dit això: crec que l’èxit electoral d’aquests partits rau precisament en, com dius, una vella idea: “fer forat”. És a dir, imposar un missatge transversal i que no estigui monopolitzat per altres partits. O això o un líder carismàtic que arrossegui.

    Veurem…

    Pd/ Tot això que he dit no invalida pas el que has escrit, simplement complemento.

    • 4 marcguinjoan Setembre 2, 2010 a les 1:21 pm

      Toni, estic totalment d’acord amb els teus comentaris. Evidentment no seré jo qui et discutiré res sobre eixos, la meva tesi no va sobre això, hehe!
      només et diria que jo dubto que els partits es puguin allunyar dels eixos con diuen fer RCAT i SCI: malgrat que ells ho pretenen, el seu discurs respira un aire una mica dretanós, o com a mínim jo -i força gent amb la que he parlat- ho percebem.
      Tot i això, sí que veiem que amb partits com la CORI o el pirata és difícil ubicar-los en un eix dreta-esquerra. Potser en aquests casos estem vivint -com ha passa a Europa- el naixement d’un nou eix, més relacionat amb fins on arriba la llibertat individual, la protecció dels drets d’autor, fins on m’ha de regular l’estat la meva vida privada, etc.

  3. 5 Jordi Solà Setembre 2, 2010 a les 9:25 am

    Sí, el primer gràfic és molt il·lustratiu però potser que aclareixis que la ubicació de les forces que són parlamentàries és, si fa no fa, objectiva, fruït de les enquestes i que mostra a on ubiquen els electors cada formació mentre que per representar les que no són parlamentàries no hi ha enquestes que permetin ubicar-los enlloc i has d’ubicar-les on a tu et sembla que van.

    • 6 marcguinjoan Setembre 3, 2010 a les 10:48 am

      Jordi, la ubicació de les forces és sempre personal meva. Tenia efectivament l’opció de mirar per les forces amb representació parlamentària on l’ubicaven els electors, però ho vaig considerar problemàtic per tres motius:

      -poques dades per determinats partits (com ara PP o C’S)
      -la ubicació dels partits en l’eix ideològic varia moltíssim entre els seus electors i els que no ho són
      – però sobretot perquè en l’enquesta no es demana ubicar el partit en l’eix catalanisme-espanyolisme. Només en l’ideològic…

      No cal dir que això genera problemes de validesa. Dit això, he intentat consensuar les posicions de cada partit amb altres persones i hem estat força d’acord…

  4. 7 E.T. Setembre 2, 2010 a les 9:26 am

    Moltes felicitats per l’article, crec que és molt interessant i està molt ben explicat.

    De totes maneres, crec que si Solidaritat Catalana es presenta amb Reagrupament, en cas que tinguin opció d’entrar a un govern, no es posarien d’acord per a pactar una estratègia comuna. Per molt que ambdós vulguin l’independència, per mi són partits molt diferents i jo no votaria mai Solidaritat si es presentés amb Reagrupament, de totes maneres tampoc tinc clar si votar Solidaritat presentant-se sola perquè els polítiques que desenvoluparan tiraran massa cap a la dreta pel meu gust. Jo m’ubicaria dins del 5,5% de la segona fila del segon gràfic.

  5. 8 cèlia Setembre 2, 2010 a les 12:20 pm

    Marc, però segons em sembla entendre, si contraposem el primer gràfic amb el segon, el PP tampoc entraria i al govern, i té uns quants diputats, no?
    I Ciu no treuria gran cosa tampoc.
    Bé, no ho acabo de veure clar..

    • 9 cèlia Setembre 2, 2010 a les 12:21 pm

      perdó, on dic govern, òbviament és Parlament.

      • 10 marcguinjoan Setembre 2, 2010 a les 1:28 pm

        Cèlia, tens absolutament tota la raó. Això és el que comenta el Toni dels miralls ideològics: malgrat que el partit ideològicament pot estar -segons els meus estàndards de valoració; també podria ser que m’estigués equivocant- ubicat en un determinat punt, els seus votants poden considerar que aquest està més a l’esquerra, com és el cas de CiU. Per això, els votants de CiU són més d’esquerra del que ho és el partit, així com també ells consideren que el partit és més d’esquerres.
        En el cas del PP, tres quarts del mateix.
        Això em fa pensar que podríem fer un article sobre on s’ubiquen els electors de cada partit, i on aquests mateixos electors ubiquen el partit que ells voten. Veuríem com els votants de cada partit se situen més al centre que no pas el que la seva ideologia demostra.
        Tot i això, em penso que una resposta del Toni exhaustiva a aquesta pregunta serà molt més convincent. Ell és el qui

  6. 11 Pratxanda Setembre 2, 2010 a les 12:51 pm

    Pratxanda. 2.3 o 2.2 de la Segona columna. Les segones de les dos primeres files.

    Fantàstic els gràfics! Els has creat amb Creately? En volia fer un igual, però ja copiaré el teu… tot citant-lo és clar. Fora bo fer-ne un quan sapiguem totes les candidatures en fessis un complet.

    D’altra banda, no creus que C’s està més a l’esquerra que UPyD? És a dir que C’s és, o es pretén definir com a centre-esquerra (social liberal) i UpyD no, estan més en contra de l’esquerranosisme. Centre esquerra i centre dreta, respectivament.

    D’altra banda, CiU no està (o arriba) més a la dreta que DemCat? vull dir que a CiU hi ha liberals, democristians i conservadors. A can Laporta i can Carretero, només liberals.

    Estic d’acord amb Cèlia.. Com es que CiU guanya? D’altra banda a aquesta coalició el grup majoritari sempre és els dels que votarien SI en cas de referendum. Entre el 40 i el 56% D’entre aquests, només que un de cada 10 es passi a SCI… més el que esgarrapi a ERC i abstencionistes, vols dir que no entren?

    • 12 marcguinjoan Setembre 3, 2010 a les 10:50 am

      Pratxanda, els gràfics estan creats amb Power Point i amb Excel respectivament. Com he comentat més amunt, les dades del primer gràfic no provenen d’enquestes sinó de la meva pròpia construcció.
      La manca de dades sobre l’eix nacional és el principal problema per elaborar aquest gràfic amb dades empíriques…

  7. 13 L'home del sac Setembre 2, 2010 a les 12:59 pm

    Crec que una opció clarament independentista no ha de ser ni de dretes ni d’esquerres. L’hem de poder votar tots sense preocupar-nos per això. No sé perquè diuen que són més aviat de dretes. Jo no crec que siguin gaire més de dretes del que ho pugui ser ERC ara mateix, que segons com també pregona cert discurs liberal.

    • 14 Jordi Solà Setembre 2, 2010 a les 3:18 pm

      Una opció clarament independentista que només és independentista i no és cap altra cosa només pot rebre vots de la minoria a qui només preocupa la independència i no preocupa res més.

      I resulta que la minoria independentista que és independentista i que alhora que li fan nosa les dretes i les esquerres resulta que tendeix a ser de dretes. Demoscòpicament parlant coincideix força, tot i que no del tot.

  8. 16 Jordi Solà Setembre 2, 2010 a les 4:08 pm

    Marc, pots trobar un article de Josep Maria Reniu sobre on s’ubiquen els electors de cada partit de la pàgina 13 a la 24 d’Eines per a l’Esquerra Nacional: Una revisió de l’espai polític i electoral català. (És tota la revista, no puc linkar només l’article)

    Aquí no hi és però en els vells articles de l’Isidre Molas sobre l’estructura de la competència política a Catalunya els partits tendien a situar-se més o menys en el centre de gravetat de la seva massa d’electors. Podria equivocar-me, perquè parlo de memòria, però diria que això que en general són més de centre que els seus electors no té base empírica.

    De totes formes que els electors de CiU (o d’altres forces) siguin més de centre que la formació a que representen dependrà de les eleccions en les que et fixis: com que a les eleccions generals una franja considerable d’electors de CiU passa a votar el PSC, l’electorat de CiU a les generals esdevé més dretà que no a les autonòmiques. Aquests que els voten a totes i que són el pinyol són més dretans.

    • 17 marcguinjoan Setembre 2, 2010 a les 7:01 pm

      Jordi, moltes gràcies per l’article. Li farem una ullada abans de publicar qualsevol cosa més sobre el posicionament d’electors i de votants. En tot cas, el que comenta la Cèlia que CiU i PP obtenen un percentatge de vot superior al que el seu espai electoral determinaria està clar: d’algun lloc per tant deuen sortir els seus vots…

      • 18 Jordi Solà Setembre 3, 2010 a les 9:40 am

        En aquest mateix article trobaràs una de les explicacions: l’abstencionisme no és distribueix de forma homogènia en l’eix bidimensional sinó que és més elevat en les posicions més d’esquerra i més catalanistes, en les posicions més d’esquerra i ni fu ni fa i en la posició central, la més poblada.

        De manera que els nuclis dels votants de CiU i del PP estan en posicions poc abstencionistes i els nuclis dels votants d’ERC, ICV i PSC no.

        Es correspondria al tòpic aquell que els de dretes s’abstenen menys.

      • 19 tonirodon Setembre 3, 2010 a les 9:54 am

        Això que els més abstencionistes són els de dretes en podríem parlar força…

        En general, la probabilitat d’abstenir-se segons posició ideològica segueix una relació quadràtica: augmenta a mesura que un es desplaça el centre i torna a baixar a la dreta.

        Que l’esquerra s’abstingui més, és dubtós, i que aquesta abstenció podria arribar a provocar canvis en els resultats electorals, encara ho és més. En definitiva, que la posició ideològica determini la fidelització, també és discutible.

  9. 20 Joan Setembre 2, 2010 a les 9:04 pm

    aquest gràfic dels eixos dreta/esquerra i catalanisme espanyolisme es molt discutible

    el psc, icv i erc respectivament no estan pas situats tant a l’esquerra, tampoc l’autoanomenada crida per la terra

    upyd és al costat equivocat, ells mateixos es defineixen com a liberals, no son pas menys de dretes que ciutadans

    sí que es mes correcte el del barometre del CEO, ja és sabut que la majoria del sentiment popular al principat se situa en posicions catalanistes i d’esquerres,

    • 21 tonirodon Setembre 3, 2010 a les 9:45 am

      Discrepo. Els partits dels quals es poden treure mitjanes es troben en la situació correcta. Això no vol dir que altres enquestes (i altres escales) els situïn en una posició diferent.

      Les dades no deixen de ser mitjanes. Si calculem la desviació típica per cada mitjana, veurem que per alguns partits és més elevada que per altres. Com acostuma a passar, cadascú interpreta la ideologia dels altres segons el seu prisma.

    • 22 Jordi Solà Setembre 3, 2010 a les 9:56 am

      Les forces que no són parlamentàries és opinable on s’han de posar però per a les que són parlamentàries hi ha enquestes per determinar on les ubica la gent.

      I segons això, PSC i ERC estan posats on els toca. I ICV hauria d’estar al costat d’ERC però més cap a la dreta.

      Ho pots comprovat tu mateix a l’article que he citat una mica més amunt.

      • 23 marcguinjoan Setembre 3, 2010 a les 10:57 am

        Gràcies Jordi, ara mateix ho he vist i en efecte, ICV hauria d’estar una mica més a la dreta. Convindrem però que conclusions extretes a partit d’enquesta també poder estar esbiaixades no?

    • 24 marcguinjoan Setembre 3, 2010 a les 10:53 am

      Joan, és evident que l’eix bidimensional éa discutible. Més amunt ja he comentat que l’he hagut de fer segons les meves pròpies consideracions i no amb dades empíriques.. tot i que amb dades empíriques n’estic segur que també generarien problemes!😉

  10. 25 Joan Marc Setembre 3, 2010 a les 7:41 am

    Molt interessant l’estudi-article, Marc. Serveix per treure’n grans conclusions.
    jm

  11. 26 Jordi Solà Setembre 3, 2010 a les 10:21 am

    Toni, escric aquí avall perquè ja no es pot respondre on toca.

    Els que deien no haver votat en les autonòmiques del 2006 estan distribuïts com estan distribuïts, que és com mostra la pàgina 22 de l’article aquell que he referenciat. Potser l’abstencionisme en aquelles eleccions és una mica especial però en tot cas és en referència a aquelles eleccions que diem qui és elector d’ERC i qui de CiU. De moment, fins a les properes.

    Al marge d’això es poden fer totes les generalitzacions sobre el la distribució habitual de l’abstencionisme segons eix ideològic i segons l’eix nacional. Però quan consideres ambdós eixos alhora la probabilitat d’abstenir-se no segueix una relació quadràtica.

    • 27 tonirodon Setembre 3, 2010 a les 10:31 am

      Jordi,

      No, és clar. Però una cosa és abstencionisme i l’altra fidelitat…

      No he estudiat la probabilitat d’abstenir-se en eixos bidimensionals. Per tant no sé si segueix o no una relació quadràtica. M’imagino que dependrà de quin tipus de “tècniques” (proximitat, direccionalitat, mixtes) utilitzis, de l’escenari electoral i de quins eixos considerem. Hi ha molt debat sobre això i la cosa no queda clara. Parlava bàsicament d’escenaris unidimensionals, en què, generalment, la relació quadràtica es produeix.

      • 28 marcguinjoan Setembre 3, 2010 a les 11:01 am

        i a part d’això caldria tenir present la incorporació de variables contextuals…
        és evident que hi ha situacions socioeconòmiques, lingüístiques i culturals que afavoreixen al mateix temps el fet d’ubicar-se en un punt de l’escala determinat i de votar en un percentatge menor, de manera que fent una simple taula de contingència (el mateix que faig jo, al cap i a la fi eh..) no podem determinar els efectes directes de la ideologia sobre l’abstencionisme. Per fer-ho, hauriem de desenvolupar un model explicatiu amb variables de control.. i és precisament quan es fa això que l’evidència en favor que l’esquerra és més abstencionista no és tan àmplia!

  12. 29 Jordi Solà Setembre 3, 2010 a les 12:23 pm

    Comparteixo en general el que dieu però al meu entendre la major distorsió és la que es deriva d’argumentar en un sentit o en un altre sobre actituds subjacents (la fidelitat o l’abstencionisme intrínsec a una posició) amb dades marcades per la cojuntura.

    Tipificarem els votants en formacions, estudiarem l’abstencionisme o determinarem el grau de fidelitat d’un electorat prenent com a referència un procés electoral o una sèrie curta de processos electorals recents (els que permet la memòria) que poden reflectir millor o pitjor aquests comportaments subjacents. No és trivial quines eleccions o quin conjunt d’eleccions prens com a referència perquè segons quina referència adoptis tindràs major o menor evidència en favor de l’abstencionisme d’uns o d’altres.

  13. 30 ricard Setembre 3, 2010 a les 4:29 pm

    Marc(s),

    Moltes felicitats, com sempre, per l’article. Ajudeu molt a fer un anàlisis realista de la situació política actual del país.

    La única cosa que em falta, com ja has comentat de forma encertada anteriorment, seria fer l’anàlisis amb data de 2009-2010, degut que segons la major part d’analistes l’espai política català s’ha “esbiaixat”.

    felicitats de nou i endavant les atxes!

    Ricard

  14. 31 Jordi Setembre 4, 2010 a les 10:10 am

    Home del sac, la independència és un primer pas per arreglar tot lo altre igual que la jubilació és un primer pas per arreglar els problemes laborals.

    Allò que trobes al final del camí no soluciona els problemes de ningú mentre hi arribes. Esperaràs al dia de la jubilació per resoldre les teves possibles mancances formatives, els problemes salarials o un hipotètic mobbing? Enlloc de demanar augment de sou demanaràs la jubilació als 30?

  15. 32 Bernat Salbanyà Setembre 4, 2010 a les 11:14 am

    Jo el que trobo veritablement interessant és la visió del negoci polític que mostren els dos gràfics. (No oblidem que els vots també són diners)

    Si hagués de fundar un nou partit, clar està que tenim més d’un 5% de votants en el quadrant Esquerra-Espanyolista. Una clientela bastant desatesa.

    De fet aquí és el gran ‘territori’ que té UPyD, i si voleu C’s, per créixer sense competidors, inclòs fent forat en els marges, que és on hi ha el ‘tall rodó’ de l’electorat!

    El mal negoci de l’independentisme dretà queda molt clar. El pastís és petit per anar-lo dividint. Situació ben diferent del que passa al quadrant Esquerra-catalanista.

    Més articles com aquest, si us plau!

    Bernat


  1. 1 Amb quants eixos convivim? « El Pati Descobert Retroenllaç en Març 1, 2011 a les 2:15 am
  2. 2 Amb quants eixos convivim? - Ara.cat Retroenllaç en Març 21, 2011 a les 2:00 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: