L’oferta electoral a les properes eleccions catalanes

S’acosten els comicis que hauran de conformar el parlament dels propers quatre anys a Catalunya i pràcticament no hi ha setmana que no aparegui un nou partit que manifesti interès en presentar-s’hi.

En un època on els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens permeten arribar a una quantitat d’informació inabastable fa uns pocs anys, ara més que mai sembla que diferents moviments que fins al moment no havien fet el salt a la política de partits, ara en veuen la necessitat (i la possibilitat). Potser, ens aventurem a hipotetitzar, és precisament per les facilitats per fer visible el seu discurs que tota aquesta oferta electoral emergeix. De manera indicativa, la gran majoria d’aquests partits fan de la xarxa un mitjà de comunicació molt important.

Analitzem molt breument quins partits es poden presentar a les eleccions al parlament de Catalunya i quines són les seves expectatives:

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): partit de govern actualment. L’actual president de la Generalitat José Montilla encapçalarà la llista dels socialistes. A hores d’ara les enquestes indiquen un retrocés de vot que els faria molt complicat tornar a entrar al Palau de la Generalitat.

Convergència i Unió (CiU): principal partit de l’oposició. Artur Mas es presenta com a candidat per la federació a les eleccions per tercera vegada. Les enquestes indiquen que aquest cop sí que podria obtenir la Presidència de la Generalitat, tot i que sense la majoria dels escons.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Joan Puigcercós es presenta per primera vegada com a cap de llista de la formació independentista que haurà de fer mans i mànigues per no perdre vots. En les darreres eleccions les enquestes pronosticaven un gran retrocés de la formació però ho van saber pal·liar. Caldrà veure què passa aquest cop i si són capaços de frenar l’avenç d’altres formacions independentistes.

Partit Popular de Catalunya (PP): un PP totalment aïllat de la realitat catalana. Sembla que ha de mantenir els mateixos resultats, sense poder tenir, a priori, cap paper destacat en el proper parlament.

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA): Joan Herrra es presenta per primer cop com a cap de llistes a les eleccions al Parlament. ICV-EUiA té un electoral molt fidel; s’espera que l’únic partit que ha manifestat la voluntat de reeditar el tripartit mantingui resultats. Com a novetat en aquestes eleccions el partit es presentarà amb un candidat del Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal (PACMA).

Ciutadans de Catalunya-Ciudadanos (C’s): el partit espanyolista d’Albert Rivera ha tingut un paper bastant poc destacat en la present legislatura. Molt tocat per escissions i baralles internes sembla difícil que pugui entrar en el proper parlament, especialment per la competència que pot tenir per part d’UPyD.

Unión, progreso y democracia (UPyD): la branca d’UPyD a Catalunya fa un temps que es va barallar amb la direcció central del partit controlat de manera fèrria per Rosa Díez, i es van escindir. No se sap si UPyD reclutarà candidats entre els militants que van quedar, però sembla complicat a hores d’ara que puguin obtenir algun representant a la cambra catalana, especialment també per la concurrència amb C’s. La fusió entre ambdós partits sembla a hores d’ara molt complicada.

Els Verds: presentats cada cop sota diversos noms, els partits verds són l’eterna ideologia que mai entra al parlament. Obtenen un no gens menyspreables resultats en el conjunt del país però queden sempre molt lluny d’entrar en qualsevol demarcació.

Reagrupament (RCat):  la formació escindida d’ERC i liderada per Joan Carretero ha gaudit d’una propaganda no gens menyspreable per part dels mitjans de comunicació. Estan obrint moltes seus per tot el país i compten amb bastants militants. Les enquestes de vot no han indicat mai que pogués entrar però per tractar-se d’un partit que encara no ha fet pública la seva entrada a la competició i del qual no se’n coneix el cap de llista, gaudia d’un percentatge de vot  directe que no tancava ni molt menys les portes a la seva entrada al Parlament per la demarcació de Barcelona.

Solidaritat Catalana (SC): partit creat per Joan Laporta, Alfons López-Tena i Uriel Bertran. Compten amb pocs militants i sembla que actualment puguin estar allargant una possible coalició amb Reagrupament per poder arribar a un acord electoral en forma de coalició que els afavoreixi. És completament incert el seu suport electoral tot i que és probable que pogués superar a RCat. Difícilment però si les dues formacions concorren separades poden obtenir bons resultats, perquè el seu electorat és el mateix. Sembla que l’acord és només un joc de cadires i hi ha motius per pensar que s’hi acabarà arribant.

Crida per la Terra: partit sorgit d’alguns membres de les CUP i entorn sense el suport de la direcció de la Candidatura a nivell nacional. No se sap si es presentaran però en tot cas les expectatives de vot sense comptar amb el suport de la majoria dels membres de l’Esquerra Independentista és molt baix.

Plataforma per Catalunya (PxC): partit dretà i xenòfob que ja ha anunciat que presentarà una candidatura al Parlament de Catalunya amb la seva figura principal Josep Anglada com a cap de llista. Amb un discurs molt centrat en contra de la immigració és probable que aconsegueixi captar bastants vots, especialment en aquells municipis on ja hi té representació i on hi ha un percentatge molt elevat d’immigració. Si no aconsegueix massa ressò en campanya, és molt complicat que entri al Parlament.

Candidatura Reusenca Independent (CORI): El peculiar cantautor Ariel Santamaria, regidor de l’ajuntament de Reus, ha decidit fer el salt a les eleccions catalanes. Amb caps de llista per cada circumscripció de Reus i amb un programa entre friki (juantxi que li diuen) i d’esquerres, no tenen cap possibilitat d’obtenir bons resultats.

Partit Pirata (pirata): Partit de recent creació en defensa de la societat de la informació i el coneixement i del dret a decidir-ho tot. Forma part d’una xarxa que en altres països europeus ha tingut un cert èxit. Aquí no se li ha d’esperar uns gens bons resultats.

Montserrat Nebrera: Fa un temps que Montserrat Nebrera va manifestar la necessitat de crear un partit de centre dreta, liberal i espanyol, una branca moderada del PP, partit del qual en va marxar després de perdre les primàries contra Alícia Sanchez-Camacho. No està gens clar que es presenti i sembla ser que l’espai electoral d’aquesta formació seria extremadament reduït, sobretot tenint present que ja estarà parcialment ocupat pel PP, C’s i UPyD.

Aquesta és la principal oferta de partits per les properes eleccions. No cal oblidar però altres formacions que tradicionalment han concorregut a les eleccions al Parlament com ara Escons Insubmisos-Alternativa dels Demòcrates Descontents, el Partit Republicà Català, el Partit Obrer Socialista Internacionalista, o el Partit Comunista del Poble de Catalunya.

Entrarà alguna formació independentista nova?  Quina d’elles, faran coalició? Què passa amb els partits espanyolistes? Separats sembla que ho tenen difícil, però poden arribar a un acord? Quines sorpreses ens prepara el nou parlament?

Tot plegat ho seguirem analitzant aquí, a  El Pati Descobert!

7 Responses to “L’oferta electoral a les properes eleccions catalanes”


  1. 1 L'home del sac Agost 25, 2010 a les 9:04 pm

    Hola,
    et tenia per una persona molt imparcial quan parlaves de política, però en aquest escrit t’has passat en el teu comentari de Solidaritat Catalana. Com pots dir que els seus líders tenen por de passar per una assemblea, quan precisament el que han proposat és fer unes votacions entre els militants per escollir les persones i l’ordre que aniran a les llistes? Reagrupament no va fer pas això, va col·locar les persones a dit. En Laporta ho tenia molt més fàcil amb Reagrupament, ja que en Carretero l’hagués col·locat a dit de número 1 per solucionar-li la papereta i ja està. L’assemblea l’únic que va fer és dir sí o no a la llista i evidentment no se’n va presentar cap més perquè ningú més estava en condicions d’aconseguir el suport de prou gent com per confeccionar-les: no n’hi havia prou amb les ganes i voluntat de ser candidat, sinó que s’havien d’aconseguir 134 persones més que volguessin també ser candidats. Una autèntica bajanada.

    • 2 marcguinjoan Agost 25, 2010 a les 9:46 pm

      L’home del sac, gràcies pel comentari. Independentment de si era cert o no el que comentava era una opinió personal que quedava totalment fora de lloc en l’anàlisi. Ja ho he canviat, espero que et satisfaci més.
      En tot cas, gràcies per estar sempre atent i per fiscalitzar les errades!

  2. 3 fals Pp Agost 29, 2010 a les 11:31 am

    Amb aquesta gran oferta de possibilitats, si els que tenim decidit que votarem tenim el problema de triar, m’imagino que els indecisos encara en deuen tenir més, per la confusió que els deu crear i, per tant, deu reforçar el seu posicionament abstencionista. Això, que és una simple intuició, és cert? Algú ha estudiat si hi ha cap relació entre el nombre de partits que competeixen en unes eleccions i l’abstenció?

    • 4 marcguinjoan Agost 29, 2010 a les 2:07 pm

      Bé, malgrat que pensant en termes d’oferta i demanda la intuïció ens podria portar a pensar que existeix algun tipus de relació entre el nombre de partits que es presenten a les eleccions i la participació (falsPP tu dus que és negativa perquè pot confondre a la gent; però per altra banda no pot ser que mobilitzi a persones que amb l’oferta de partits convencionals no estan satisfets?), la literatura no ha trobat suficient evidència empírica de relació entre les dues variables.

      Cal pensar que l’oferta dels partits no viables (per fer-ho fàcil, els que no tenen opcions d’entrar al Parlament) és més una qüestió expressiva que racional i meditada, de tal manera que la seva incidència tant sobre el sistema de partits com sobre el comportament dels electors és mínima!

  3. 5 Sílvia Agost 29, 2010 a les 3:19 pm

    Des del Racional Choice crec que s’ha establert l’assumpsició: 1) Els individus trien en primer lloc si votar o no votar 2) després els individus que han triat votar escullen el partit. En principi es descarta que es faci una elecció al mateix nivell de partits i abstenció. Però bé, el rational choice també s’ha posat molt en dubte…

  4. 6 mercè Setembre 22, 2010 a les 1:19 pm

    Jo crec que aquesta vegada guanyara ERC.El PP baixara molt un O. L’esquerres surtirant un 10.

  5. 7 fentuntreballdesocialsd'eleccions Novembre 23, 2010 a les 8:12 pm

    no m’e enterat de rres nomes buscava informació pes entendre-ho una mica millor però,crec que no en treuré aigua clara…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: