Viatges electorals (III): Ruanda

El petit país africà és i serà recordat durant molt anys pel genocidi tutsi de l’any 1994 i per les successives turbulències ètniques entre els hutus i els tutsis. Després d’uns anys en què ha intentat tornar a la normalitat, Ruanda celebrava aquest mes d’agost les segones eleccions des de la guerra civil dels noranta, les quals tenen precisament l’objectiu de consolidar la fràgil democràcia del país. El president actual, Paul Kagame, va aconseguir la victòria amb un 93% dels vots i servirà el país per set anys més. L’any 2003 va aconseguir la victòria amb un 95% dels vots. Segons les fonts oficials, els comicis del mes d’agost van tancar amb una participació del 95%. Com deuen suposar els lectors, tot plegat és un pèl estrany…

Però siguem bons (ingenus?) i pensem que, efectivament, el 93% dels votants han decidit escollir Kagame de nou. Quins actius té? Després del massiu genocidi, Kagame ha aconseguit estabilitzar la regió i fer prosperar el país en termes notables. De fet, l’autoanomena com la “Singapur d’Àfrica”. Al mateix temps, les polítiques de memòria li han donat una alta popularitat, atès que s’han perseguit líders hutus amb una carrera criminal destacable. Tampoc li ha faltat el suport (i, suposem, els diners) des dels seus avaladors internacionals, els Estats Untis i el Regne Unit. Tot plegat ha portat a Kagame i el seu partit, el Front Patriòtic de Ruanda, a donar la imatge dels tutsis com “els jueus d’Àfrica” i a prometre, com els seus homòlegs israelians, un potent principi: “mai més”.

Toquem, però, de peus a terra. La realitat no és sempre la que es ven. Les llibertats que Kagame ha donat a la població no són més grans que les atorgades per Mugabe a Zimbabue. L’oposició també ha estat anihilada. Dels tres oponents principals, dos es troben a la presó i el tercer es troba a l’exili. A més, hi ha partits que s’han volgut presentar per “motius burocràtics”. Molts dels que ho han intentat, denuncien diverses organitzacions pels drets humans, han acabat detinguts. En definitiva, només tres oponents s’han acabat enfrontant a Kagame, tots tres de plataformes properes al partit del president.

“La llibertat és un procés”, ha dit Tito Rutaremara, portaveu del partit de Kagame. “Volem crear la nació”, ha reblat. Caldrà veure-ho. L’exclusió dels altres, però, no sembla pas el millor mecanisme per aconseguir-ho.

0 Responses to “Viatges electorals (III): Ruanda”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: