Viatges electorals (I): Egipte

Què es fa a l’estiu? Es viatja. Què més? Tot allò que no es fa durant l’any. Si més no, s’intenta. Per una o altra raó, arribats a la meitat del període de vacances, un servidor ha hagut d’enfrontar-se a uns sistemes polítics i d’informar-se sobre uns processos electorals concrets. He decidit de compartir el viatge. Avís per a navegants: els llocs no són pas comuns. Comencem per Egipte.

El país de les piràmides i del Nil, però també del canal de Suez i d’un creixement econòmic recent força sòlid, celebra eleccions parlamentàries al novembre. S’escollirà l’Assemblea Popular –es renova cada cinc anys- i el Partit Nacional-Democràtic (PND), el del president Hosni Mubarak, té l’objectiu de no perdre el 89% dels vots que va obtenir l’any 2005 en les “eleccions” presidencials. Ai las!

Aquí rau un dels grans problemes democràtics d’Egipte: precisament, la manca de democràcia. Hi ha un acudit, força popular pel que he pogut comprovar entre els egipcis, que il·lustra la situació. Es veu a Déu llegint un diari i adonant-se que Mubarak ha segut al tro d’Egipte des de fa tres dècades. Immediatament ordena a l’arcàngel Gabriel que expliqui al president que és l’hora de donar el poder al poble. “Sí? Per anar a on?”, diu Mubarak.

Poca cosa sembla que hagi de canviar en el futur recent. El partit de Mubarak té el poder sobre tots els aparells de l’Estat. Les eleccions presidencials, que es celebraran el setembre del 2011, no deixen de ser una pantomima controlada per l’aparell: el PND fins i tot pot escollir els rivals de l’oposició.

Tot plegat genera una participació del 20% sobre els votants registrats, els quals no arriben al 40% de la població. El juny d’enguany es van celebrar eleccions a la Cambra Alta (Shura). El govern va donar una xifra de participació del 14%, tot i que alguns observadors independents el situen al 2-3%. Misèria i companyia.

Els Germans musulmans (Muslim Brothers) van obrir fa uns anys una mínima escletxa al sistema. Prohibits com a organització, van poder presentar algunes candidatures independents. Van aconseguir un terç de l’Assemblea Nacional en la primera ronda. En la segona la policia simplement va tancar molts col·legis electorals i va arrestar els principals líders de l’oposició.

Tanmateix, no tot és foscor. ElBaradei, exap de l’Agència Internacional de l’Energia atòmica i Nobel de la pau, està considerant de presentar-se a les eleccions. La llibertat de premsa que obren els mitjans privats i la successió (potser) imminent de Mubarak obren noves perspectives. Moltes coses, però, han de canviar. ElBaradei ho deixava clar al The Economist de fa uns mesos: “Estic desesperat. No podem tenir un quarter general, no podem recollir fons ni fer mítings públics. Només puc anar a visitar alguns llocs. I encara, perquè quan marxo els arresten a tots”.

0 Responses to “Viatges electorals (I): Egipte”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: