Solidaritat Catalana: i ara què?

Dèiem fa uns pocs dies que no era massa complicat de preveure que els diferent partits polítics convidats a entrar a Solidaritat Catalana rebutjarien la proposta. Les dinàmiques internes dels partits, la seva història, la voluntat de persistir com a organització i de conservar les seves elits a nivell local, la pròpia ideologia diferenciada –més enllà de la independència– i un llarg etcètera d’altres arguments ens feia pensar que les possibilitats d’arribar a un acord eren realment baixes. I efectivament, una setmana després ben poc se’n parla d’aquesta possibilitat d’acord.

El partit que més havia centrat els interessos del que podia fer –per l’esperança encara d’alguns que pogués integrar-s’hi­–, ERC, ja ha rebutjat rotundament la possibilitat d’entrar en la coalició.  Per altra banda, i tal com era d’esperar, Reagrupament no va trigar ni un dia en donar suport a la proposta.

I a partir d’ara, què pot passar?

No és agosarat pensar que les mateixes persones que van estar darrere de la proposta de Solidaritat Catalana fossin conscients de les possibilitats remotes d’èxit de tal plantejament. Ara bé, no per això l’acte es converteix ja de per si en quelcom inútil. Rere la presentació d’una proposta unitària com aquesta s’hi podria estar articulant tan un argument polític com una justificació de pes per concórrer a les eleccions de la propera tardor. Anem a pams.

Amb la proposta de Solidaritat Catalana els seus membres ressalten i amplifiquen una argument polític que precisament, ja fa dies que un altre partit hi va a darrere: la unitat de l’independentisme més enllà de les preferències ideològiques en l’eix esquerra-dreta. El fet que ara apareguin més persones realçant la necessitat de crear una unitat independentista (i atenció, personalitats de relleu!) dóna més legitimitat i popularitat a la mobilització d’aquest discurs –atès que se n’obre el ventall de persones que li donen suport, i ja no és només quelcom atribuïble a Reagrupament.

I en segon lloc, el fet que els partits polítics amb representació a l’arc parlamentari hagin rebutjat la proposta d’unitat proporciona un recurs discursiu molt potent al nou partit: ells han buscat la unitat dels partits polítics –segons diuen, més enllà de les figures personals–, però són precisament aquests partits els que l’han rebutjat. Si això s’afegeix a un caldo de cultiu importantíssim d’insatisfacció tant amb els partits polítics actuals com amb el funcionament del sistema polític, crea una situació molt propícia per l’aparició d’un nou partit polític.

Què hem d’esperar per tant en els propers dies? Les dinàmiques polítiques poden donar moltes voltes en qüestió d’hores, però no seria massa agosarat preveure que algunes de les persones que han fet la proposta de creació de la Solidaritat Catalana s’integressin –d’alguna manera o altra– en un projecte polític amb l’objectiu únic i prioritari de la independència.

Està clar que queda per veure fins a quin punt persones com l’Uriel Betran o en López Tena estaran disposats a deixar els seus respectius partits polítics, però en el tauler d’escacs de la política catalana fa temps que s’hi entreveu l’entrada d’una nova figura… I en tot cas, tot sembla indicar que la presentació de la Solidaritat Catalana, més que simplement fer volar coloms, podria ben bé haver estat una jugada estratègica d’alta volada!

13 Responses to “Solidaritat Catalana: i ara què?”


  1. 1 Sílvia Juliol 27, 2010 a les 10:59 am

    Doncs es confirma que U. Bertran i A. López Tena deixen els seus respectius partits, per anar amb Solidaritat Catalana…això es posa molt interessant!

  2. 2 L'home del sac Juliol 27, 2010 a les 12:10 pm

    Segurament, la proposta era més que res una justificació del seu projecte. Alguna esperança de que algú s’hi afegís la devien tenir, però en tot cas, servia de presentació i justificació de la necessitat de presentar-se a les eleccions. I a en Laporta li ha servit per posar-s’hi al capdavant i atreure a gent potent cap a ell, sense haver de dependre de Reagrupament. Espero que finalment Rcat hi sigui, però no me’n fio gens. Hi ha mal ambient allí dins, gent de les executives comarcals que plega cansada de no pintar res… En Carretero s’ha fet una junta i unes llistes a mida, unes llistes que no van enlloc i que per si soles no tenen cap possibilitat d’èxit. I a més practicant el nepotisme i posant a la núvia en un lloc destacat… Gent de dins m’han confirmat el malestar de molta gent i que molts ja estan esperant per unir-se al partit d’en Laporta i deixara Rcat… Es veu que el principal problema entre en Carretero i en Laporta era per les llistes… En Laporta aportava gent potent, però en canvi en Carretero volia garantitzar un bon lloc pels seus, encara que no els conegués ningú ni tinguessin gaires mèrits.

    • 3 marcguinjoan Juliol 27, 2010 a les 1:02 pm

      Gràcies l’Home del Sac per la clarificació.
      Em quedo amb la frase “el principal problema entre en Carretero i en Laporta era per les llistes”, justament perquè tots plegats han estat emprat a bastament l’argumentació que era un partit més enllà de personalitats i que no hi havia ningú que fos imprescindible perquè liderés una candidatura.
      Pel que fa a les tensions territorials que comentes que ja han aparegut em sorprenen bastant precisament perquè encara no han fet res i ja tenen problemes interns per excés de concentració de poders. En tot cas, queda clar que el que es va dir fa cosa de mig any sobre la regeneració democràtica era fum com ja va quedar ben pal·lès quan hi va haver el problema de l’escissió de determinades persones a finals de gener del 2010 (i que vam narrar analitzar: https://elpatidescobert.wordpress.com/2010/01/31/quo-vadis-reagrupament/).

      Sílvia, el post va ser fer ahir al vespre hora quebequesa eh, de manera que estic lliure de sospites que sabés què és el que podia passar…. en tot cas, veurem què passa ara; jo crec que faran una coalició amb Reagrupament, però tot dependrà de les tensions que l’home del sac ens ha apuntat!

      • 4 sclaveria Juliol 27, 2010 a les 2:26 pm

        Ja ho sé ja…t’hauré de compar una bola de vidre…Ara no sé què passarà, perquè si Rcat es coaliciona s’haurien de fusionar masses personalismes (i no sé si podria ser possible!) Encara que Reagrupament és això: Agrupar, no?😉

      • 5 L'home del sac Juliol 29, 2010 a les 3:00 pm

        Pel poc que sé, els problemes entre Rcat i en Laporta no eren que aquest en fos el líder, cosa que tots donaven per feta, sinó la gent que hi volia incorporar, gent potent no lligada amb Rcat ni amb cap partit. Que si aquest no m’agrada, aquesta no sé què, la Lomas ha d’anar entre els primers…
        Total, que en Carretero deia que es tractava de donar suport a una llista i ara la llista l’ha fet ell, col·locant-hi als amiguets o a persones que han fet grans serveis a la pàtria (entent pàtria com els baixos del doctor).
        No sé com acabarà tot plegat, però cada dia hi ha una nou partit o coalició que diu que es vol presentar i demana als altres que s’hi uneixin… o després hi ha els que sí, però que no poden renunciar a la seva ideologia… Amb tants grupuscles serà molt difícil d’entendre’s… I el temps se’ns tira a sobre… La llista hauria de fer-se ja aquest agost mateix i no esperar a l’11 de setembre com diuen…

  3. 6 Higini Juliol 27, 2010 a les 3:31 pm

    La pregunta continua a l’aire: I ara, què?

    Solidaritat i R.cat s’agruparan? ERC i CiU no podrien dir que ells (Ridao aquesta setmana i Mas amb la Casa Gran) ja van apel·lar a la unitat i van ser RCAT i Solidaritat que van marxar-ne?

    És curiós que es vulgui allunyar-se de personalismes i el problema estigui en les llistes… Que es vulgui renovar i sigui la gent de sempre…

    Per què costa tant unir el sobiranisme? Per què només se sent el: “-Uniu-vos i seguiu-me!” i els altres responent: “Sí, uniu-vos i seguiu-nos a nosaltres”…

    Jo en sé d’alguns que veient això es fan un tip de riure….

    • 7 marcguinjoan Juliol 27, 2010 a les 7:58 pm

      Higini, no puc dir res més que quanta raó.

      S’allunyen del personalisme i tenen problemes per configurar les llistes. I mentrestant el sobiranisme continua dividit…

      Però tinc una pregunta, que em faig a mi mateix i que encara no en tinc gens clara la resposta: és que ens podem unir com hem fet en les consultes? i una mica més: això seria realment bo? o potser és que podem arribar a un objectiu comú -la independència- amb diferents expressions polítiques sense que això suposi un problema?
      Dos partits independentistes -CiU, ERC?- no em semblen massa tampoc. Tres ja seria una mica més dubtós, almenys a llarg termini… Jo de totes maneres crec però que la mare dels ous està en portar a CiU al nostre carro.
      Reagrupament, en Laporta i companyia els he entès sempre més com a una palanca que faci reaccionar a ERC en la direcció adequada, però a llarg termini, sense un discurs concret sobre la majoria de les coses que es debaten al parlament (no gaire freqüentment es decideix sobre coses relacionades amb la sobirania), veig difícil que puguin aguantar..
      En fi, dubtes en veu alta d’alguna persona que malgrat que intenta aparentar el contrari, no acaba de veure massa bé quina és la direcció a prendre..

  4. 8 Matilde Juliol 27, 2010 a les 4:23 pm

    A mi em fa molta llàstima tot plegat. I sincerament no li veig més futur que el del Pi i, amb Ciutadans. El fet que Laporta hagi intentat una Guardiolada 2, fitxant en López Tena i l’Uriel Bertran com va fer amb el noi de Santpedor, ja és significatiu. Però jo crec que tot plegat és una doble jugada: primer aconseguir que els 200 mil votants que van votar ERC només perquè era independnetista, o per castigar a CiU, no es quedin a casa. Això farà pujar la participació. D’altra banda evitar que aquest vot retorni a CiU, que ja ha dit per activa i per passiva que no té en el seu horitzó el referèndum d’autodeterminació. Per això la proposta és interessant per veure quin forat pot fer a la dreta catalanista.Ara a CDC, que semblava que només havia d’esperar a veure passar el cadàver del tripartit per la porta de casa seva, li ha sortit un competidor potent (també a ERC, però el partit republicà ja ha materialitzat les pèrdues). Perquè si al final, com avui s’ha anunciat, hi ha una candidatura independentista que incorpora noms de referència del moviment sobiranista, recolzada per Laporta, però no necessàriament encapçalada per ell, augmenta les probabilitats que obtingui representació parlamentària encara que sigui poca. I això afecta la majoria suficient de CiU per governar en solitari

    • 9 marcguinjoan Juliol 27, 2010 a les 8:11 pm

      Matilde, moltes gràcies pel comentari. És bo de veure que cada dia la gent s’atreveix més a opinar en aquest bloc més enllà dels clàssics tòpics que tots coneixem…

      Realment és difícil opinar sobre els fenòmens que fa temps que s’estan donant en el món del sobiranisme per la manca de dades empíriques que ens puguin orientar una mica sobre algunes preguntes que queden a l’aire:
      – quantes persones són les que estan desencantades amb ERC (i en menor mesura CiU) i que són de perfil independentista?
      – quin és el seu perfil polític? dreta, esquerra, centre, indiferent (existeix?)?
      – hi ha realment això que comentes d’abstencionisme independentista? de moment mai ningú ho ha demostrat amb dades però està clar que tractar amb abstencionistes sempre és complicat…
      – fins a quin punt els independentistes de CiU estan disposats a abandonar el partit ara que està a punt de guanyar per donar suport a una força que és possible que no entri al parlament?
      – qui s’atribuirà l’èxit de les consultes? perquè no ho poden fer només en López-Tena i el Bertran eh… això ha estat quelcom de dimensions tan grans que cap persona o grup hauria de poder-s’ho fer seu.

      Un altre cop, un mar de preguntes a fer i poques respostes per donar. En tot cas, estem en una etapa política interessantíssima!😉

  5. 10 Higini Juliol 29, 2010 a les 8:00 am

    Sembla que Rcat i Solideritat no s’entenen. A més, sembla que s’hi suma la plataforma d’en Canela i la CUP. Quatre forces independentistes noves més ERC…

    Uns no agrupen, els altres no són solidaris amb les pretencions de pujar llocs a les llistes dels altres… Tot plegat em sembla molt poc unitari. Potser és el sentiment independentista arribat a l’extrem.

    Sense unitat no es podrà posar seriosament el tema sobre la taula. I mentre no hi hagi unitat, no caldrà el PP, la llei d’Hond ja s’ocuparà de fer-los fora…

    Per què tenim 1389548390 partits, plataformes, agrupacions independentistes que van a la seva i l’espanyolisme va en un sol bloc?

    Tant personalisme hi ha?

    • 11 marcguinjoan Juliol 29, 2010 a les 10:59 pm

      Higini,

      RCat i en Bertran es comenta avui a Tribuna.cat que guarden mala relació de quan encara els dos eren moviments interns d’ERC i es van tirar els plats pel cap. Amb el López Tena hi ha alguna mala relació perquè RCat no es va bolcar al màxim amb el tema de les consultes.
      Pel que fa als escindits de la CUP (la CUP no es presenta a les eleccions, així es va decidir en una assemblea de tots els seus membres), no tenen el suport mateix ni de l’Esquerra Independentista. Dubto que s’acabin presentant perquè en pronostico un fracàs electoral més gran el del Partido Azul del Carmelo…😉
      El “xiringuito” del Canela i companyia tampoc no crec que acabi tirant endavant. Suposo que aquests s’integraran en la plataforma que les enquestes els donin més (o menys poc…) suport.
      Ara bé, si van separats ja et garanteixo que les probabilitats d’entrar són ben baixes. I no per la Llei d’Hondt eh, que a Barcelona n’hi ha “prou” de treure el 3% per entrar, si no perquè la divisió del vot i les poques expectatives d’entrar faran que la gent voti a opcions parlamentàries amb garanties d’entrar…
      I mentrestant no cal dir que a Esquerra estan ben contents! Molta gent pot fer el següent raonament: si la gent ja veu que el tripartit no sumarà i que governarà CiU i necessitarà suports puntuals d’algun partit de l’oposició, per què no fer ERC un partit més fort i que sigui una veritable força frontissa en el parlament?

  6. 12 Oriol Juliol 30, 2010 a les 4:59 pm

    A mi l’efecte que em fa tot plegat és que ara hi ha un pols contra rellotge entre les cúpules de SI i RCat. El moviment de Laporta & Co. d’ignorar en Carretero em fa l’efecte d’una OPA hostil sobre les bases de RCat. Si aquesta OPA triomfa i una part majoritària de les bases es passa a SI, la coalició i la discussió per les llistes serà només un pur tràmit d’adhesió. Si el triomf és parcial, la negociació es portarà a terme des de la postura de força que doni aquest triomf parcial. En les circumstàncies actuals de Rcat, veig factible que una part important de la militància (i ex-militància) es passi més o menys en bloc a SI.

    Crec que tothom és conscient que sense aquesta coalició no hi ha res a fer i només per això d’una forma o altra es farà. El quid de la qüestió és la posició amb què arribi cadascú al moment d’agafar la ploma i apuntar noms en un paper.

    La resta de plataformes, “xiringuitos” i demès, com bé dius tu Marc, fa l’efecte que en tenen prou amb seure i esperar com acaba tot plegat per apostar al cavall guanyador.

    • 13 marcguinjoan Juliol 30, 2010 a les 11:45 pm

      Estic d’acord amb tu Oriol. Fa un temps semblava que era RCat el partit que tenia més potencial i més militància, però podria ser que els darrers moviments de Solidaritat Catalana i aquesta deliberada distància amb RCat puguin servir per captar-ne militants i fer després la coalició electoral ja un pur tràmit d’absorció.
      Ara bé, els militants de RCat deixaran tan fàcilment al partit? i el deixaran abans fins i tot d’haver anar a les eleccions i només per passar a un partit del qual encara no se’n sap pràcticament res? No ho sé, però en tot cas em semblen moviments bastant poc nets de gent que en teoria diuen lluitar per un objectiu més enllà de les sigles…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: