L’essència de l’estat de les autonomies

Ha augmentat Catalunya el seu autogovern? Té des de l’any 1979 més competències? Hom diria que el desplegament de l’Estatut del 79 i l’aprovació del dissortat Estatut del 2006 ha anat donant a la Generalitat i al Parlament més eines i instruments per gestionar. De fet, un dels objectius de l’Estatut del 2006, tot i que l’anterior encara no s’havia desenvolupat en la seva totalitat, era precisament augmentar el sostre competencial de la Generalitat.

Per tant, a efectes empírics, si agaféssim el nombre de competències que la Generalitat ha anat assumint i els dibuixéssim en un gràfic, esperaríem una línia ascendent.

Com vam explicar la setmana passada, l’Índex d’Autoritat Regional mesura en quin nivell un estat es troba descentralitzat. Vèiem que l’Estat espanyol apareix en les posicions de dalt. L’Índex també realitza un càlcul a nivell de regions i, en el cas d’Espanya, a nivell de comunitats autònomes. Recordem que oscil·la entre 1 (nul·la descentralització) i 24 (màxima descentralització). En concret recull les CCAA d’Andalusia, Astúries/Cantàbria, Catalunya, Galícia, Navarra i el País Basc. Aquest n’és el gràfic.

Com podeu apreciar, a partir de 1981-1983 la tendència és absolutament plana. És a dir, segons aquest índex, Espanya es trobava l’any 2006 al mateix nivell de descentralització que a principis dels vuitanta.

Es tracta, en primer lloc, d’un índex que no recull realment el que ha passat. Catalunya ha anat assumint durant tres dècades nombroses competències (presons, policia…) i l’índex obvia aquesta tendència.

Per què? Aquest indicador només recull aspectes substancials, relatius a qui ostenta la capacitat de decidir el finançament o al nomenament de jutges. En definitiva, intenta captar la descentralització d’aspectes teòricament essencials. I és precisament aquí on radica l’interès de la qüestió. Segons l’Índex, l’Espanya de les autonomies és, en essència, la mateixa que la que es va establir en la dècada dels vuitanta, malgrat l’augment competencial, el peix al cove, els pactes del Majestic o aquest pseudofederalisme que alguns diuen predicar.

L’Índex s’acaba el 2006. Seria interessant veure la tendència del 2006, any en què entra en vigor l’Estatut, a l’actualitat. M’imagino, però, com la resta de lectors, que seguirà pla. Ben pla.

2 Responses to “L’essència de l’estat de les autonomies”


  1. 1 Marc Sanjaume Juliol 19, 2010 a les 8:36 am

    Ep Toni és molt interessant aquest índex que comentes. El problema que li veig és que potser no afina prou per comparar CCAA. A més a més, la descentralització fa de mal quantificar. Els casos del Québec o Catalunya, per exemple, són paradigmàtics, sobre el paper poden semblar molt descentralitzades però després resulta que no ho són tant. D’altra banda, hi pot haver regions que tinguin els mateixos poders que Catalunya però no els hagin tuitlitzat per fer polítiques diferenciades, caldria afegir el grau de desenvolupament competencial tal com dius.

    Com va per aquí?¿

    Salutacions!


  1. 1 L’essència de l’estat de les autonomies // la tafanera Retroenllaç en Juliol 19, 2010 a les 12:05 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: