Per què serà una manifestació multitudinària?

Les accions col·lectives, i les manifestacions en particular, difícilment tenen èxit ( d’assistència), ja que és necessària la confluència de factors tant estructurals com conjunturals que afavoreixin aquest tipus d’acció. Les estructures que donaran marc a la manifestació del 10 de juliol no han canviat; no obstant, s’observa que alguns determinants contextuals han virat. Aquestes petites modificacions poden portar a la fortalesa dels moviments socials i l’èxit de les accions que aquests generen. Seguidament apuntarem aquells canvis més destacats.

(1)   Les elits donen suport a la manifestació. El cas de la manifestació de dissabte, la major part els partits de Catalunya (PSC, CiU, ICV i ERC) han fet una crida a la ciutadania per tal que participin.  El suport dels partits permet que la manifestació es publiciti fàcilment, s’ofereixin recursos logístics (autobusos des de diferents poblacions, informació…), i es presenti l’assistència a la mateixa com una acció normalitzada. A més a més, la transversalitat de les elits fa que moltes altres associacions i entitats simpatitzants mobilitzin als seus afiliats.

(2)   Els alineaments electorals. En períodes preelectorals -on la força electoral pot canviar- els grups socials no representats, però organitzats, es tornen atractius pels partits establerts. Els partits que tenen en ment les eleccions de la tardor s’apressen a “fer-se seus” els diferents moviments (PDD o Òmnium), per així compartir-ne els èxits. D’aquesta manera interessa a certs partits l’èxit de les accions que produeixen aquests moviments; atorgant-los visibilitat i importància.

(3)   La descohesió del poder. Si es produeixen fractures internes del poder no només es debilita la posició dels mateixos partits, sinó que produeix l’enfortiment dels moviments socials, com també de les seves accions. Això s’ha exemplificat amb la no-unanimitat en el lema que ha d’encapçalar la manifestació (“som una nació volem decidir vs. Senyera), fet que ha generat una desacreditació del partits a favor d’una serietat dels moviments que havien pactat el lema de la manifestació.

(4)   Estructures de mobilització. Una de les conseqüències que han introduït les consultes sobre la independència és la  creació de noves estructures organitzatives a nivell municipal. Aquestes organitzacions -que es troben coordinades entre elles- permeten més fàcilment la mobilització i l’organització de  la ciutadania als territoris implantats: tenen canals de comunicació ràpids i eficients, i poden establir incentius selectius.

Tot i això, no s’ha d’oblidar que els últims mesos hi ha hagut canvis latents a la població que provenen: a) del desgasament que ha portat el procés de la Sentència del Tribunal Constitucional, b) del treball realitzat per les entitats per mobilitzar a la ciutadania, i c) la incorporació a l’agenda mediàtica d’aquests temes que repercuteixen a l’agenda política.

Els factors contextuals auguren un èxit a la manifestació de dissabte 10 de juliol. Esperarem quin és el resultat final. De moment la societat civil s’ha organitzat al carrer, ara cal que els líders polítics manifestin el seu descontent a l’esfera política.

Article publicat a Crònica

10 Responses to “Per què serà una manifestació multitudinària?”


  1. 1 L'home del sac Juliol 10, 2010 a les 12:16 pm

    Esperem que així sigui. Jo en pocs minuts marxo cap allà.

  2. 2 marcguinjoan Juliol 10, 2010 a les 2:31 pm

    Doncs així ho esperem. Realment els factors conjunturals en aquest cas s’han alineat de tal manera que seria una gran sorpresa que aquesta manifestació no fos la més gran de la història de la democràcia a Catalunya.
    Ara queda la gran pregunta: què cridaran els assistents? quines banderes es portaran? hi haurà com es preveu un clamor en favor de la independència?

  3. 3 Sílvia Juliol 11, 2010 a les 2:06 am

    1.500.000 de persones ( segons Òmnium!). Parlant com a catalana, només puc dir que m’ha emocionat veure tota aquella gent, realment m’ha impressionat. Les banderes que portaven eren estalades i senyeres. Els càntic superaven de bon tros la defensa de la totalitat de l’estatut. El clamor responia més a un esgotament de la via autnomista: la majoria de càntics feien referècia a el dret de decidir ” Sóm una nació, tenim el dret de decidir”; i altres anaven més encaminats cap a la independència: s’ha cantat el tradicional: in-inde-independencia; Montilla cabró, som una nació; l’etaca…Realment impressioant!

  4. 4 L'home del sac Juliol 11, 2010 a les 10:14 am

    El que han cridat els assistents ha estat molt clar. La gran majoria no estava per altra cosa que no fos la independència, encara que ara els polítics en fan les lectures que els interessen.

    El tema de l’assistència és un altre a discutir. No em crec que hi hagués un milió de persones perquè veig impossible mobilitzar tanta gent i encabir-los allí al mig, però tampoc em puc creure que només hi haguessin 50.000 persones. He estat en d’altres manifestacions en que els que feien el recompte de “contrastant” havien donat xifres més altes i no eren ni de bon tros com la d’ahir… Llàstima que ja no tinguem als de contrastant per fer aquestes coses…

  5. 5 aubachs Juliol 12, 2010 a les 7:48 am

    Ja fa anys que es va començar a banalitzar el número de manifestants, i contrastant feia una gran feina perquè al marge que es pogués criticar el seu mètode (que semblava força raonable) eren una font fiable i amb múltiples recomptes al llarg del temps. Recordo que el passeig de gràcia ple de gom a gom (crec recordar que calculant 3 persones per m2, donava uns 250.000 manifestants (si comptem també els carrers adjacents). Tenint en compte que la manifestació continuava per la diagonal (fins i tot em van dir que arribava a Francesc Macià) i que per la banda de davant de l’inici oficial de la manifestació també s’estirava fins a la Pça Tetuan). Jo estava situat a ps. Gràcia amb GranVia i abans de començar la manifestació tot el passeig ja estava ple. Així, ens estaríem movent en una manifestació de la mateixa o fins i tot major magnitud que la de la guerra d’iraq, no sé si el milió és físicament possible tot i que la dispersió de gent per la Rbla. Catalunya i per les dreceres cap a la pça Tetuan em sembla que pot ser perfectament la manifestació més multitudinària mai celebrada a BCN. I respecte el to de la manifestació, qualsevol que hi fos sap que no es van sentir gaires crits de ‘defensem l’estatut’ …

  6. 6 aukeran Juliol 12, 2010 a les 2:09 pm

    Los resultados de Lynce proceden de un recuento fotográfico, por lo que los valores finales que ofrezcan no dejarán de ser una evidencia visual contrastable. Poco a discutir. Los recuentos de otras manifestaciones (aborto, sindicatos, orgullo, etc) han levantado siempre ampollas, pero su maquinita contadora de cabezas no se equivoca.

    Mi valoración: Las elites y los movimientos sociales que mencionas en el post hace ya tiempo (si tal tiempo hubo) que perdieron su autoritas. Los asistentes han sido los habituales de las grandes movilizaciones independentistas (un número de entre 50.000 a 100.000 manifestantes es coincidente con el público presente en los partidos de la selección catalana, por ejemplo) que han aprovechado la fiesta para escridasar a la Milletada. Un Port Aventura para la gente de las esteladas i despres tothom content cap a casa.

    Mi conclusión: a pesar de todo lo ocurrido (engendramiento bastardo, preñez tóxica y aborto inducido del tal llamado estatuto) sorprendentemente los posicionamientos políticos de la población permanecen inamovibles, como si el pais estuviera formado por gentes que viven en aldeas irreductibles. Hasta que no aparezca un proyecto político que emulsione este allioli, otros (tambien incluidas las 300 familias) seguiran marcando el ritmo del pais. Divide et impera.

  7. 7 aukeran Juliol 14, 2010 a les 6:42 pm

    Recuento definitivo de Lynce, sobre 70.000 asistentes. En las fotografias aereas se ve una asistencia esponjada. ¿que interpretación política dais a esta cifra?

    • 8 marcguinjoan Juliol 14, 2010 a les 7:34 pm

      Aukeran,

      En termes absoluts és difícil de comptabilitzar, està clar. Dit això, dos mínims apunts:

      1. Aquesta manifestació és la més gran que s’ha fet mai a Catalunya. I era predominantment independentista, un tema més difícil de mobilitzar en comparació amb la manifestació contra la guerra o contra l’assassinat de l’Ernest Lluch.

      2. Els que van anar a la manifestació poden certificar que l’assistència no era “esponjada”. Per això de fet hi havia tanta gent esperant als carrers perpendiculars per entrar. I per això quan es va acabar la manifestació a Plaça Tetuan hi havia gent que encara no havia començat a caminar a Passeig de gràcia amb diagonal.

      Si s’hi volen veure poques persones o si es vol comparar l’assistència a la manifestació amb la gent que va anar aquell dia a la platja es pot fer. Tampoc no descobrirem ara les fantàstiques habilitats del nacionalisme espanyol per manipular dades, però l’evidència estava dissabte al carrer.

      salutacions!

      pd. que curiós que les mateixes fonts no analitzin les persones que hi havia a Plaça Espanya el diumenge a les celebracions per la victòria del combinat estatal al Mundial. Que els fa por alguna cosa? perquè allà hi havia gent, cert, però no comparem una cosa i l’altra eh…

      • 9 aubachs Juliol 15, 2010 a les 8:27 am

        Els càlculs que posen l’assistència a la manifestació en 60/70 mil persones no se sostenen ni tan sols aplicant els mateixos criteris que esmenta l’empresa, fins i tot en el supòsit més restrictiu -que és poc realista perquè si em permeteu la broma seria més aviat un dissabte de rebaixes que no pas una manifestació. Un simple recompte de superfícies amb una ocupació mínima ja dona xifres molt més altes d’assistents, partint d’una aproximació mínimament rigurosa, com vaig intentar fer.

        Un altre tema és la barreja d’opinions i criteris objectius que barreja el text de l’empresa en qüestió; expressions com ‘sinceramente pensamos’ o ‘entendemos el sentimiento de frustración’ no són criteris a incloure en una anàlisi de la realitat, ni tampoc afegeix credibilitat expressar que segons el seu parer hi hagi gent ‘obsessionada’ amb les xifres. Tota aquesta retòrica no caldria si hi ha uns criteris que es puguin defensar racionalment i consistent.


  1. 1 Kasundena.cat » Catalunya és una nació Retroenllaç en Juliol 11, 2010 a les 5:19 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: