Cafè per a tot el món

La descentralització dels estats és una qüestió que es troba a l’ordre del dia. En els darrers anys nombrosos governs han decidit crear entitats subestatals, dotant-les de poder i de gestió autònoma. Ara bé, quin Estat es troba més descentralitzat? És a dir, quin Estat s’ha aprimat més a base de cedir poders i competències a governs subestatals? S’acostuma a parlar d’Alemanya, Suïssa o els Estats Units com a paradigmes de la descentralització. Per antonomàsia s’afirma que són els estats federals els més descentralitzats del món. Recordeu la pregunta sobre model territorial en les enquestes, en què les persones associen l’opció “estat federal” amb una major quota d’autogovern. Una assimilació perillosa, perquè federalisme no significa necessàriament més competències ni tenir més competències implica viure en un Estat federal.

Aquests dies estic remenant les dades d’un índex que precisament pretén mesurar en quina mesura un Estat es troba descentralitzat. Es tracta de l’Índex d’Autoritat Regional (RAI). És la suma de dos conceptes (self-rule i shared-rule, dels quals en parlarem un altre dia) i té un rang d’1 (mínima descentralització) a 24 (màxima descentralització). He construït un gràfic que us adjunto (dades any 2006).

Bòsnia i Hercegovina, per motius diguem-ne “necessaris”, apareixen al capdavant de la llista. Com esperava, Alemanya, Bèlgica, Sèrbia i Montenegro i els Estats Units el segueixen. L’estat espanyol se situa en vuitè lloc, amb una puntuació de 22,1. Hi ha diverses sorpreses: el Canadà es troba només uns punts percentuals per sobre d’Espanya i Suïssa una mica per sota. Altres estats amb la imatge de descentralitzats es troben força lluny. És el cas d’Àustria o el Regne Unit.

Convé precisar que es tracta d’un índex i, per tant, la realitat pot quedar lleugerament distorsionada. Tampoc té en compte les idiosincràsies de cada país.

Advertència. Que ningú malinterpreti les dades. La descentralització es pot fer bàsicament per dos motius. En primer lloc, perquè es considera que el poder, com més a prop de la gent, millor. És l’aplicació del principi de subsidiarietat. En segon, un Estat pot descentralitzar-se perquè considera una bona via per acomodar les realitats nacionals.

Les dades ens recorden que els problemes Catalunya-Espanya no són només una qüestió de descentralització, sinó de l’acceptació de la pluralitat interior. Ho deia Ferran Mascarell a La Vanguardia aquest diumenge: “La Espanya que ens proposa [el TC] és regressiva i retardatària i de nou actua com si tingués el dret de propietat de Catalunya”.

Pd/ En el proper article mostraré dades de Catalunya i d’altres comunitats autònomes. Encara són més sorprenents.

4 Responses to “Cafè per a tot el món”


  1. 1 aubachs Juliol 9, 2010 a les 10:34 am

    Caldria veure com queda l’índex post-sentència del TC…

    M’ho vaig estar mirant fa temps i al marge de la crítica habitual -i fàcil- de ‘comparative politics’ l’índex deixa de banda aspectes importants com l’estatus institucional de la regió i els drets que se’n puguin derivar, ni de la capacitat de ‘defensa’ competencial, no a nivell global del sistema sinó en relacions un-a-un.

    En certa manera és la distinció que apuntes pels motius de la descentralització, però en aquesta dicotomia hi ha dos factors extra de complexitat. Primer, que el principi que relaciona ‘eficiència’ i ‘proximitat’, és històric en el sentit que ha anat canviant amb el temps: l’emergència dels estats moderns es basa justament en la idea contrària, i d’altra banda més recentment és també l’aproximació que prenen els estats de benestar. De fet ara hi ha aquest debat en alguns casos. I segon, i més important, és que aquests dos discursos (eficiència vs. reconeixement) són simultanis i fins i tot competitius, és a dir, donat un mateix model de descentralització, els actors de l’estat/nacionalisme d’estat intenten situar el terreny del debat en el primer punt, els actors de la regió/nac. subestatal hi atribueixen un reconeixement a la seva especificitat.

    consti que no critico l’índex, al contrari, serveix per trencar alguns ‘conventional wisdom’, com la idea que els sistemes federals són ‘bons’ o ‘millors’ per gestionar estats plurinacionals, quan en el seu orígen el federalisme no tenia aquesta intencionalitat.

    apa, fi del rotllo, però és que hi he posat moltes hores en aquest tema…

    • 2 tonirodon Juliol 9, 2010 a les 10:51 am

      Aubachs,

      Totalment d’acord amb el que comentes. Ara estic fent uns gràfics d’evolució de l’Índex i són realment interessants. Deixaré l’article preparat que diumenge vaig al Canadà a veure l’altre patienc!😛

  2. 3 Aukeran Juliol 9, 2010 a les 7:33 pm

    Es podria calcular aquest RAI per al Principat?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: