La dretanització de la protesta: El cas del Tea Party

La protesta és un fenomen que ha anat evolucionant en les societats occidentals en els darrers anys. Si fa unes dècades el ciutadà protesta es relacionava amb una persona crítica amb el sistema polític o econòmic –i generalment d’esquerres- en l’actualitat el perfil del ciutadà que protesta és molt més heterogeni.

És en aquest nou perfil de ciutadà-protestant on podem englobar el naixement als EUA del Moviment Tea Party . Aquesta agrupació, que vol evocar la revolució americana de 1773, va sorgir a principis del 2009 donant el tret de partida a una sèrie de manifestacions coordinades a diferents ciutats dels Estats Units. Aquestes protestes eren la resposta a les lleis de caire socialdemòcrata que havia implementat o pensava implementa l’administració Obama. Les reivindicacions d’aquest moviment es concreten en reduir els impostos, defensar les llibertats individuals i advocar que l’estat interfereixi mínimament a la vida dels ciutadans. Enquestes recents apuntaven que al voltant d’un 18% dels ciutadans americans veien amb bons ulls aquest moviment. El perfil d’aquesta persona és el d’un home blanc, republicà, casat i major de 45 anys. Sens dubte, característiques ben diferenciades del que tradicionalment era el perfil de protestant: home jove, d’esquerres i amb nivells elevats d’estudis.

Però per què s’han produït recentment aquestes protestes? I per què aquestes han virat cap a posicions ideològiques més conservadores?

El primer factor està relacionat amb la desafecció i la desconfiança política. A mesura que augmenta el grau de desafecció institucional i la desconfiança amb les eleccions i les institucions, més mobilització es produirà. La literatura demostra que hi ha una relació clara entre aquests factors. Les reformes que el President Obama ha volgut implementar conjuntament amb la crisi econòmica han fet incrementar considerablement la desconfiança a les institucions. Segons Gallup , 6 de cada 10 ciutadans als EUA consideren que els polítics no tenen en compte les opinions de les persones com ells (el que en termes politològics es coneix com a confiança política externa)

En segon lloc, i d’acord amb l’estudi realitzat per Brücker i Grüner hi ha una relació entre el nivell de creixement de l’economia i donar suport a plataformes d’extrema dreta i partits polítics nacionalistes a les democràcies occidentals. Aquests autors exposen que quan no es produeix creixement econòmic o aquest és molt lleuger  hi haurà més suport a aquest tipus de plataformes. Malgrat tot, els autors adverteixen que és difícil que aquestes plataformes guanyin majories.

En conclusió, s’observa que les èpoques de crisi econòmica porten a una major desconfiança en les institucions i poden incrementar el suport de plataformes  d’ideologia populista o fins i tot d’extrema dreta. I el Tea Party n’és un primer exemple. En vindran més? Són les societats de l’Europa occidental encara més vulnerables a aquest tipus de moviments?

3 Responses to “La dretanització de la protesta: El cas del Tea Party”


  1. 1 aukeran Juliol 3, 2010 a les 9:37 pm

    Más que derechización, que es un termino más aplicable al ámbito europeo, pienso que en EEUU se trata más de libertarismo, el famoso “stateless”. Aquí nos hemos acostumbrado a que el Estado lo es todo y debe solventar todos los problemas.

  2. 2 Sílvia Juliol 4, 2010 a les 7:51 pm

    Hi ha un debat molt extens relacionat amb l’eix esquerra-dreta. No hi ha consens sobre allò que significa dreta o allò que significa esquerra. No obstant, un dels ítems més antics i més clars per definir aquestes categories és el posicionament davant l’economia i el paper de l’estat envers els ciutadans. Segurament el concepte ‘dreta’ és molt ampli i es pot matitzar de moltes maneres, però no crec que sigui erroni. En tot cas, gràcies pel comentari.

  3. 3 tonirodon Juliol 5, 2010 a les 1:49 pm

    Sílvia,

    Jo crec que et deixes un factor. Aquest és, senzillament, la victòria d’Obama. Recordem que el partit Republicà portava força anys al Govern. En guanyar Obama i davant d’un PR força perdut i sense líder, han sortit aquests per l’ala dreta del partit i s’han mobilitzat.

    Però ja saps que la bromera a la cervesa, no al carrer. Duraran quatre dies.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: