Catalunya al mirall quebequès

La sentència del TC ha agafat la meitat dels membres del Pati Descobert d’estada al Québec. Tot preguntant-nos com s’articularà la resposta davant d’una sentència que sembla satisfer als dos grans partits espanyols; resulta inevitable establir paral·lelismes amb una nació que té punts en comú amb la nostra.

L’episodi més conegut de la política quebequesa és l’històric referèndum del 1995, guanyat pels federalistes amb un marge escassíssim de 50.000 vots. No obstant, per comprendre perquè els quebequesos van assolir aquell gairebé 50% a favor de la secessió convé anar una mica enrere. El 1987 el Govern federal, de la mà del president Mulroney, assajà d’integrar el Québec al pacte constitucional canadenc, eren els acords del Llac Meech de 1987. Aquests oferien el reconeixement de Québec com a “societat diferenciada” i un paquet de mesures constitucionals (dret de veto en cas de reforma, retirada de programes federals, diverses competències exclusives i el nomenament de tres jutges de la Cort Suprema).

El Québec, signà l’acord, malgrat la reticència dels sectors més sobiranistes, però fou en va ja que el nou text acabà essent sabotejat per la resta de províncies que retardaren la seva signatura, necessària per l’aprovació, provocant que el 1990 es deixés estar el projecte de reforma. Si bé és cert que el Québec podia demanar més, havia admès ser reconegut com a “societat diferenciada” i no com a nació; i si també és cert que sabia la reticències del Canadà anglès a reconèixer-lo, va fer falta aquesta darrer decepció per convèncer-se que era pràcticament impossible que això succeís.

Doncs bé, aquest és un escenari si més no semblant al que es viu avui dia a Catalunya. La sentència de la Cort Suprema espanyola tanca la porta de manera definitiva a una manera d’entendre la relació amb Espanya que ha estat central al catalanisme polític: el pacte entre pobles, el reconeixement mutu i l’autogovern. Aquí, les formulacions confuses de la Constitució espanyola, regions i nacionalitats per exemple, queden finalment interpretades per les estructures d’un Estat que no distingeix entre l’àrbitre, el Tribunal Constitucional, i els jugadors d’un bàndol: PP i PSOE.

Quina serà la reacció catalana a aquest nou escenari? Com es reconstrueix a partir d’ara la narrativa catalanista? La reacció a la decepció constitucional quebequesa fou brutal: l’independentisme augmentà fins un històric 72%, el Primer Ministre provincial, Henri Bourassa, es convertí de la nit al dia en nacionalista i diversos líders polítics abandonaren el Partit Liberal per fundar el Bloc Quebequès d’orientació secessionista. La sacsejada menà la política de la província a l’escenari quasi secessionista del 1995. Quina serà la conseqüència a Catalunya? Serà una sacsejada de les mateixes dimensions? Quants independentises hi ha l’endemà de la sentència si fa uns mesos ja arribaven al 40%?

La pista quebequesa pot donar respostes a aquells que busquen articular una estratègia sobiranista. En aquell cas el lideratge fou fonamental i dos homes marcaren la deriva política: Lucien Bouchard i Jacques Parizeau. El primer, després de la decepció de Meech optà per la valentia d’abandonar la cadira al govern federal i fundar el Bloc Quebequès; el segon, liderà el Partit Quebequès cap a la fi de l’etapisme i aconseguí guanyar les eleccions convocant un referèndum secessionista el segon any de mandat. Així doncs en aquell cas es produí un canvi en la inèrcia establerta que permeté obrir un nou escenari i posar sobre la taula una resposta en forma de sobirania-partenariat. Serà aquesta la resposta a Catalunya?

Publicat a Crònica.

6 Responses to “Catalunya al mirall quebequès”


  1. 1 marcguinjoan Juny 30, 2010 a les 2:20 pm

    Marc, moltes felicitats per l’article. Aconsegueixes trobar un paral·lelisme fantàstic entre les dues situacions. Només voldria fer un petit incís: malgrat que el Canadà anglès mostrés reticències als acords del Llac Meech, la societat canadenca està molt més oberta i és molt més respectuosa amb la realitat nacional quebequesa que a l’estat espanyol.

    Aquí el Quebec disposa de moltes més competències que no pas Catalunya, els jutges de la Cort Suprema són més independents que els del TC, ningú no dubta que tot ha d’estar en francès (des de l’etiquetatge del menjar, els fàrmacs, les administracions o el cinema), els quebequesos tenen l’opció de renunciar a l’aplicació de lleis federals que no els satisfacis, i no ho oblidem, el Quebec rep diners del Canadà… la situació és similar però nosaltres els catalans tenim una sèrie de greuges amb l’estat espanyol que em sembla que són més greus que els dels quebequesos amb els canadencs. En aquest sentit, el nostre independentisme només pot fer que créixer…

  2. 2 fals Pp Juny 30, 2010 a les 8:40 pm

    Una de les coses més incomprensibles i més sospitoses que s’estan produint és l’actitud de l’Estat espanyol amb una regió com la catalana, de la que en treu, segons les darreres estimacions, 20.000 milions d’euros anuals. A una joia com aquesta la lògica més elemental indicaria que l’haurien de portar en safata, i en canvi, la realitat del dia a dia indica el contrari.
    El contrast amb el Quebec és molt gran, perquè es pot entendre que a un no li costa gaire treure’s de sobre algú al que has de mantenir; costa més d’entendre que maltractis al que et manté. No té cap lògica econòmica…t’hi jugues rendes futures! A no ser que sàpigues que el podràs obligar eternament (llegeixi’s llarg termini) a que et mantingui.
    Darrerament els mantenidors estan posant en qüestió el seu paper, i comencen a pensar en auto-matnenir-se.

    • 3 marcguinjoan Juny 30, 2010 a les 10:19 pm

      FalsPp, estic d’acord amb tu. Simplement dir que el PP no es preocupa gens per Catalunya perquè sap que aquí els vots són difícils d’aconseguir, i que d’intentar fer un moviment per captar-ne suposaria perdre’n molts a la resta de l’estat. Per tant, posats a anar malament, ho fan el pitjor possible amb Catalunya. I posen un titella de torn com la Sánchez Camacho que quan surt la sentència de l’estatut no pot fer més que riure perquè s’han carregat el que el poble català havia aprovat en referèndum…

  3. 4 rafel Juliol 1, 2010 a les 11:50 am

    Certament, un article molt interessant. Sempre esdevé gratificant trobar paral·lelismes fora de casa nostra, que ens indiquen que el somni és possible.

    De totes maneres, hi ha diferències… Una, d’important i que el documental Adéu Espanya va posar sobre la taula, com una de les principals diferències amb països com el Canadà; a saber:
    Art. 8.1 de la CE 1978:
    “Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la
    Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.”

    • 5 marcguinjoan Juliol 1, 2010 a les 1:46 pm

      tens raó Rafel, però fins a quin punt tu creus que l’estat espanyol trauria les tanquetes al carrer per defensar la unitat de la seva sacrosanta nació? per ells no ho dubto que ho volguessin fer: però què diria Europa? i les nacions unides?
      L’article 8 de la CE és una demostració de “poderío” important però que dubto que pugui ser d’aplicabilitat en l’actualitat. En tot cas, si Espanya treiés les tropes al carrer quedaria immediatament desacreditada davant la comunitat internacional…

  4. 6 L'home del sac Juliol 2, 2010 a les 1:11 pm

    Crec que alguna cosa s’està movent, i des de ja fa temps. Com que es mou molt a poc a poc, potser no ens n’adonem massa, però es mou.
    Estic veient molta gent a la que l’autonomia ja els anava bé dient clarament que cal la independència.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: