Apunts i derivades de la sentència del TC

Després de quatre anys d’espera el Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs a l’Estatut presentat pel Partit Popular. Cal recordar que aquest és el primer dels set recursos que pesaven sobre el text, encara queden per resoldre el del Defensor del Poble, Enrique Múgica,  i els de La Rioja, Múrcia, País Valencià, Aragó i les Illes. La sentència no ha estat cap novetat ja que s’ajusta a les especulacions que s’havien filtrat els darrers mesos: 14 articles declarats inconstitucionals i una trentena més que queden sota una interpretació constitucional encara per determinar. Sembla ser que la sentència explicita la manca de validesa jurídica del preàmbul; a la vegada, segons han publicat diversos mitjans, reitera la indissolubilitat de la nació espanyola remarcant la seva sobirania única. Així doncs, si bé la sentència no retalla tots els articles apuntats pel PP, manté el pols de legitimitats i nega, en definitiva, la legitimitat política catalana supeditant-la a la sobirania de la nació espanyola. A continuació, apuntem alguns aspectes que considerem interessants per fer una lectura de la situació política postsentència:

1)   Les conseqüencies de la sentència són de naturalesa diversa: a) Jurídiques: cal fer una anàlisi a fons de la sentència per veure quins aspectes de l’estatut queden retallats, el “fallo” publicat no conté els fonaments jurídics de la trentena d’interpretacions de l’articulat que probablement es faran públics d’aquí uns dies. b) Polítiques: obre un conflicte de legitimitat que ja havia estat anunciat: el TC ha dictat sentència i modificat un text legal que havia estat referendat per la ciutadania de Catalunya i les Corts generals.

2) Al cap de 4 anys d’especulacions i espera la pregunta és: “i ara què?”, la pilota és a la taulada catalana. a) Malgrat el temps transcorregut la primera impressió és que els partits catalans no havien preparat una resposta concreta. Tot apunta que ahir a la nit el president Montilla i Artur Mas pactaren unes declaracions crítiques però tranquilitzadores i un programa a curt termini: a) declaració institucional pactada al Parlament; b) mobilització ciutadana encara per concretar que els dos líders han demanat que sigui massiva. Aquesta darrera resposta es podria interpretar com una delegació a la societat civil de la defensa de l’Estatut. b)   Més enllà d’aquestes primeres reaccions cal preguntar-se si hi haurà estratègies polítiques a llarg termini. Sembla ser que l’aposta, ara per ara, és fer un front comú dels partits que donaren suport a l’Estatut del 30 de setembre. No obstant les eleccions són a la cantonada,  se’n especula un possible avançament, el front comú es podria trencar tan bon punt els partits es vulguin desmarcar per dibuixar un perfil propi.

3)   Finalment caldrà tenir presents les derivades de la sentència a nivell estatal. Els dos grans partits estatals, que són qui triaren els jutges del TC, podrien estar satisfets amb la sentència emesa. Ara bé, si la sentència té una interpretació restrictiva vàlida per d’altres Estatuts ben aviat es podria veure una involució autonòmica a nivell estatal patrocinada pels dos grans partits estatals i la doctrina interpretativa del TC.

Esperem que aquests punts, encara molt verds, permetin generar debat i seguir l’actualitat d’aquest escenari postsentència estatutària.

7 Responses to “Apunts i derivades de la sentència del TC”


  1. 1 marcguinjoan Juny 29, 2010 a les 4:03 am

    Marc, moltes gràcies per aquest anàlisi tan ràpid. Sembla que, igual que en Mas i en Montilla, ja tinguessis preparada la resposta… hehe
    Molt a primer cop d’ull diria que aquesta sentència és dura però potser no tant com s’havia insinuat (en un anterior post havíem parlat de fins i tot involució autonòmica respecte d’estatut del 79…). Ara bé, políticament està clar que és un cop molt dur a les aspiracions dels que (encara) confiaven en una Espanya plural. Estic amb tu que probablement s’avançaran les eleccions, de manera que és probable que la unitat dels partits catalans duri només el que trigui el president a convocar els comicis. Jo aposto per a finals de setembre.
    En tot cas, el tema de la campanya ja està garantit. El discurs dels partits és també bastant imaginable, a excepció d’un: què farà CiU? Després d’una sentència com aquesta voldran girar més cap al sobiranisme o en Mas confia encara amb un referèndum pel concert econòmic?
    A part d’això, queda a davant una nova manifestació: serà capaç el PSC de sortir al carrer en una manifestació que estarà plegada d’estelades i càntics a favor de la independència? defensaran encara l’estatut i l’Espanya federal?
    en fi, molts dubtes que planen sobre aquest tema. Suposo que els anirem desgranant els següents dies…

    • 2 rafel Juny 29, 2010 a les 7:59 am

      Aquesta sentència, claríssimament, és una involució autonòmica respecte l’estatut del 79. Com podem explicar, sinó, que el català deixi de ser la llengua preferent a casa nostra???

      • 3 marcguinjoan Juny 29, 2010 a les 1:31 pm

        Rafel, la veritat és que aquest matí he llegit diferents opinions. En dos temes cabdals que regulava l’estatut com són la justícia i la llengua sembla que n’hi ha un -justícia- on el TC sí que ha passat el ribot de manera espectacular. Diuen alguns que era d’esperar perquè al cap i a la fi la majoria dels magistrats del TC són juristes i no volen que els prenguin part de les seves atribucions.

        Ara bé, en temes de llengua encara no n’estic segur. En Xavier Bosch diu “En l’àmbit lingüístic, que és el moll de l’os del nostre país, la nostra cultura i la nostra identitat, el Constitucional mena el català al pitjor dels escenaris de la democràcia, i això que ens queda ens porta molt més enrere que a l’Estatut del 79.”
        Per contra, a Vilaweb diuen “els magistrats han declarat inconstitucional l’adjectiu ‘preferent’, però no que el català sigui la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament”.
        Suposo que encara és una mica prematur per veure l’abast de la tragèdia, però en tot cas: algú s’ha sorprès?

        Per cert, interessant un primer article d’anàlisi a Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/3748747/sentencia-lestatut-obre-nova-era-politica-catalunya.html

      • 4 marcguinjoan Juny 29, 2010 a les 1:44 pm

        Per cert, el mateix Iceta diu que en la sentència del TC queda reflectit un pensament i una visió de les autonomies molt ‘més restrictiu’ que el que va fer possible la Constitució espanyola del 1978.
        L’esperit de la norma sí que queda més tancat, perquè ara ja se sap que cap més estatut ens pot garantir més autonomia. Ara bé, jo crec que en tema de competències en dóna alguna més..

  2. 5 aubachs Juny 29, 2010 a les 7:28 am

    A ningú pot sorprendre massa la línia que ha seguit el TC. Ahir al vespre repassava les entrades que havia fet els darrers anys, i es pot dir que els trets per on anava el model autonòmic espanyol s’estaven clarificant de fa ja uns anys (interpretació d’articles per ‘tancar’ el model autonòmic, jurisprudència constitutional sobre el concepte de nació i sobirania, etc.). D’altra banda, la retallada no és gran perquè el procés de l’actual estatut -i el que en quedi després de què el TC redacti la motivació de la sentència- ha estat una constant rebaixa de plantejaments. Comparat amb la situació immediatament anterior no suposa doncs un gran retrocès, però si mirem en perspectiva la percepció és ben diferent. La qüestió fonamental és com bé dius, marc, quin plantejament elaboraran els partits -i no només, tot i que sí principalment CDC- un cop queda clar que el model autonòmic era pel nacionalisme espanyol un punt d’arribada i pel nacionalisme català un punt de sortida. I una darrera cosa la idea d’avançar eleccions a aquesta alçada de legislatura no té massa sentit, perquè si tenim en compte els terminis el concepte com a tal -ambigu com és però- el concepte ‘anticipar’ ja no procedeix, perquè ja toca convocar les eleccions tenint en compte que els dos mesos d’estiu són a la pràctica inhàbils..

  3. 6 rafel Juny 30, 2010 a les 10:05 am

    Per descomptat, la sentència no sorprèn.

    A veure si serveix per bastir la tan nombrada UNITAT que ens cal i construir el nostre propi camí. Malauradament, però, les dinàmiques partidistes amb els ulls posats a les eleccions, desdibuixaran, ben aviat, aquest somni. I, això, tampoc ens hauria de sorprendre.

  4. 7 nu Juliol 6, 2010 a les 2:12 pm

    Ei!!!
    Nice article!!
    Només deixar una breu reflexió que en Marc ha tocat però de la que, em sembla, se’n pot anar més enllà, que és la qüestió democràtica.
    Des de la meva reflexió, considero que el fet que el TC sotmeti a judici un text aprovat democràticament dues vegades (inclòs tres si ens posem en plan laxe) posa l’Estat democràtic pel darrera de l’Estat de Dret, cosa que em sorprèn prou.
    El TC en sí és una figura que serveix per defensar la constitució, text fundador de l’Estat espanyol.
    La defensa de la constitució serveix a objectius que van més enllà de la mera defensa d’una norma, sinó que obeeix, i en això podríem estar tots d’acord, a la defensa última de les persones, que són les sobiranes, i que han de (o haurien de) poder ser mestresses d’elles mateixes (uh, llibertat positiva no? si Berlin ho veiés…).
    Per tant, ens trobem amb el problema de la legitimitat i que ens fa preguntar-nos fins a quin punt el TC ha de poder jutjar l’Estatut.
    En el fons, la història ens mostra que el poble pot ser manipulat o conduït a situacions dramàtiques (penso, lògicament, en l’holocaust) i que per tant hi ha motius per pensar en un organ que en última instància ens eviti aquestes situacions. Però, és clar, que l’escenari és ara diferent i que per tant ni es tracta del mateix ni tenim motius per pensar que el nou Estatut ens pot portar a una situació tant traumàtica com la de fa 50 anys…
    Per tant, el fet que tanmateix el TC sotmeti l’Estatut a judici significa que l’essència de l’estat canvia en ordre, i que passem la sobirania popular per darrera d’altres aspectes (profundament importants, igualment).
    En la meva opinió, això és fer que tot plegat perdi el sentit. En el pitjor dels casos, ja no és doncs el poble qui és sobirà, sinó el TC.
    alaaaa no sé si m’he expressat bé, però vaja…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: