Com expliquem la participació aquest 20J?

Aquest diumenge 47 municipis de Catalunya han celebrat consulta sobre la independència del país. La participació ha estat al voltant del 14%, la més baixa de totes les tongades que s’havien celebrat fins ara, si bé també és cert que la base sociodemogràfica de la població que era consultada aquest diumenge era la més desfavorable a l’obtenció d’uns bons resultats.

Al Pati Descobert hem anat presentant diferents estudis sobre com es pot explicar la participació en les consultes independentistes després de cada onada. Hi ha diverses variables que s’han erigit com a explicatives de la participació en les consultes, i el model s’ha mostrat bastant estable al llarg de les subseqüents onades. En aquest cas no ha estat menys. A continuació presentem els gràfics bivariats entre la variable participació i aquestes diferents variables.

La mida del municipi (transformada en el seu logaritme) ha estat sempre la variable més destacada per explicar la participació. Clarament, a mesura que augmenta el municipi, la participació decreix.

La tradició participativa és també rellevant al moment d’explicar la participació: en aquells municipis on normalment es vota més, també hi ha una major participació en les consultes.

La població estrangera ha influït negativament en la participació obtinguda, tot i que en aquest cas mitjançant el gràfic l’evidència no és tan clara.

Els votants d’ERC acudeixen massivament a les consultes, de manera que hi ha una relació molt clara entre l’augment dels votants d’Esquerra i la participació obtinguda.

En el cas de CiU la relació no és tan forta si bé encara és positiva.

En aquells municipis on hi ha una major diferència de participació entre les eleccions al Congrés i al Parlament de Catalunya (el que s’anomena abstenció diferencial) és on hi ha una participació menor. Bàsicament és al cinturó de Barcelona on hi ha la major abstenció diferencial. El fet de votar en les eleccions al Congrés i no al Parlament coincideix generalment amb la població castellanoparlant de Catalunya, les persones que al mateix temps són les que tenen menys propensió a votar en els referèndums d’independència.

Finalment, i per aquells que dominen en el tema, presentem el model explicatiu de la participació dut a terme mitjançant una regressió lineal en OLS. Les variables contemplades expliquen més del 70% de la variança de la participació i totes elles són significatives al nivell del 95%, a excepció de la variable onada5, que només ho és al 90%.

Què ens diu aquesta variable? Doncs analitza si, controlant per la resta de factors, el fet que la consulta s’hagi celebrat avui enlloc d’en una altra de les onades ha tingut algun efecte. I malgrat que aquesta variable no és significativa en un nivell convencional de significació, el coeficient de -2 ens indica que és probable que en aquesta darrera onada hi hagi hagut una certa tendència a la desmobiltzació.

Al Pati Descobert seguirem analitzant les consultes!

17 Responses to “Com expliquem la participació aquest 20J?”


  1. 1 aukeran Juny 21, 2010 a les 6:55 am

    Desde el comienzo de este referendum solo se han movido hasta la urna el votante independentista, digamos que algo así como el 80% de ERC, el 50% de IC y el 10% CiU. Los resultados son fiables y el apoyo a la independencia se mueve en la horquilla 15-25% dependiendo de las motivaciones puntuales de un determinado instante. Ahora ya está claro y es obvio que la independencia, durante los próximos años, no podrá plantearse como una opción democraticamente preferida y escogida por la población del Principado.

  2. 3 lector de Cornellà Juny 21, 2010 a les 7:18 am

    Bé, us heu equivocat bastant de les previsions que feieu segons el model, anant als llocs on votava més gent destaquen errors prou garrafals

    A Sitges preveieu un 16,4% i s’ha quedat amb un 10,5%.

    En canvi a Cornellà de Llobregat la participació ha arribat també al 10,5%, mentre li donàveu només un 7,2%, a més, a diferència del que dieu, en molts col·legis la participació d’estrangers arribava al 30% dels votants, (prou més alt que el percentatge d’estrangers empadronats).

    A Sant Feliu li donàveu un 15,3% i ha fet un 8,7%, Esplugues comptàveu un 12,1% i el resultat ha estat d’un escàs 6,7%.

    Mataró ha fet molt més del que prevèieu, arribant al 23,7%, tot i que sembla que quasi tot es pot atribuir aun molt elevat vot anticipat (18%!!) o sigui que potser aqui sí que la previsió baixa de vot era encertada pel que fa al dia de la consulta.

    Sembla doncs que el vostre model falla una mica bastant, potser que alhora de fer el model amb les dades existents us guieu una mica per certs prejudicis o us deixeu alguns paràmetres, potser haurieu de replantejar com heu fet aquest model, perquè no funciona bé.

    • 4 marcguinjoan Juny 21, 2010 a les 7:46 am

      Estimat lector de Cornellà,

      En els nostres càlculs no hi ha res de subjectiu. Podries aconseguir les mateixes dades tu mateix agafant com a referència els passats resultats obtinguts i fent una regressió lineal per OLS amb les variables que introduïm al final d’aquest post. Si del model explicatiu que te’n resulta en predius els valors esperats d’acord amb aquestes esmentades variables, obtindries els valors que presentem.
      Que potser et penses que hem anat un per un pels pobles pensant què ha de votar cadascú? això és un model estadístic i, com tots els models, té errors. I més quan la població és molt gran, on els factors que incideixen en l’explicació de la participació són molt variats i el nombre d’observacions fins al moment era baix. Per contra, el model funciona bastant bé pels municipis més petits.
      Amb tot, és molt rellevant que amb aquestes variables aconseguim predir el 70% de la variança!

      salutacions.

      • 5 lector de Cornellà Juny 21, 2010 a les 11:33 am

        No discuteixo que les dades fossin objectives, és el model el que no ho és, o més ben dit el fet d’utilitzar un model imperfecte que només funciona dignament per a pobles petits per a les poblacions grans, és una decisió subjectiva que s’ha demostrat no gaire encertada.

        Potser heu encertat el 70% dels llocs, però no pas el 70% dels votants, ni de lluny. Si un model funciona pitjor que el que un pot preveure intuïtivament cadria tenir un mica més de modèstia alhora de donar-li massa credibilitat.

        de bon rotllo eh

    • 6 tonirodon Juny 21, 2010 a les 9:18 am

      Hola lector de Cornellà!

      Gràcies pel comentari! Com diu en Marc, no hi ha pas res de subjectiu. Les previsions es basen en què ha succeït en el passat. En base a això, es projecta cap al futur. Com és consultes tinguem, més fàcil és de fer la predicció.

      Òbviament, però, no tots els pobles i ciutats es comporten igual. La predicció es basa en certs paràmetres comuns entre pobles.

      Fixa’t, a més, que el nombre d’encerts és molt més elevat que el nombre d’errors. Que falli a un lloc no significa que el model sigui incorrecte.

      En tot cas, si penses en possibles factors que poden incidir en la participació i que no s’hagin tingut en compte, estarem encantats d’incorporar-los!

      • 7 marcguinjoan Juny 21, 2010 a les 1:14 pm

        lector de Cornellà,
        simplement dir que el model falla per municipis grans per dos motius:

        – hi ha un nombre d’observacions molt menor: municipis de més de 100.000 habitants que hagin celebrat consulta són pocs, de manera que al model estadístic li costa afinar.

        – en els municipis grans hi ha molts factors que no es poden incloure en un model estadístic i que fan referència a les pròpies dinàmiques de funcionament de cada poble. Mentre que en els petits les variables que contemplàvem tenien la capacitat per afinar molt, en els grossos no.

        I no et pensis, ja m’agradaria trobar la clau per determinar amb més precisió els pobres grans eh!!

  3. 8 Roser Juny 21, 2010 a les 8:21 am

    Doncs jo trobo que és un plaer saber que passaré per aquí i em trobaré amb una cosa que als mitjans escasseja: una anàlisi rigorosa i gens tendenciosa sobre les consultes.

  4. 9 tonirodon Juny 21, 2010 a les 10:17 am

    Marc,

    No sé si ja ho has fet, però crec que pel tipus d’organització hauries d’incloure Mataró en la dicotòmica d’Osona (i canviar-li el nom). A més, ara ja hi ha municipis a Osona on la consulta s’ha organitzat per la coordinadora nacional. Potser podríeu anomenar-la “No Coordinadora” o “Paral·lela”😛

  5. 10 modest Juny 22, 2010 a les 6:30 am

    Dóna gust poder disposar d’una anàlisi rigorosa i amb tanta rapidesa. Una altra cosa són les insufiències del model, que com dieu en té, però semblen lògiques en un exercici amb tan poca trajectoria històrica. No obstant té gran valor la capacitat predictiva global, més enllà de les desviacions poble a poble.
    Felicitats i no pareu! El país necessita debats objectius, i el vostre blog li’n fa una aportació.

  6. 12 Sílvia Juny 22, 2010 a les 12:01 pm

    Jo estic totalment d’acord amb els últims comentaris. Felicitats per l’anàlisi!

  7. 13 Andrés Juny 23, 2010 a les 6:47 am

    Interessant.

    Es podria mirar la relació entre el vot a les CUP i la participació als referèndums?

    grazie

    • 14 tonirodon Juny 23, 2010 a les 10:04 am

      Andrés,

      Merci pel comentari. La base de dades no té integrats els vots de la CUP, perquè només contempla els partits que es presenten a la Generalitat i a les generals. En tot cas, els ho comento a veure si es pot fer.

      Pd/ Malgrat que sospito que la correlació serà altament positiva😛
      Pd2/ Per cert, molt xulo el teu bloc.

    • 15 marcguinjoan Juny 23, 2010 a les 2:25 pm

      Hola Andrés,

      La veritat és que la variable de vots a la CUP no està inclosa en la base de dades perquè treballem amb els resultats electorals del Parlament de Catalunya pel 2006, on evidentment les CUP no s’hi van presentar. Si incloguéssim resultats municipals això seria possible, tot i que tindria un problema clar de “N petita”, és a dir, que hi hauria poques observacions. La CUP en les passades municipals es va presentar en pocs municipis, de manera que crec que no tindríem dades per més de 30 pobles; desconec si podria arribar a ser estadísticament significatiu. En tot cas, el que està clar és que d’haver-se presentat en tots els municipis, aquesta variable seria altament significativa, atès que els seus votants són els més mobilitzats per aquest tema.

      salutacions!

  8. 16 Xavier Juny 29, 2010 a les 8:23 am

    Marc,

    Heu mirat de fer la mateixa regressió però prenent com a variable a explicar no el percentatge de participació sinó el seu logit? Ho dic perquè així com amb la població és evident que la relació no és lineal i per això cal fer servir el logaritme, quan es treballa amb percentatges, i més si no es fa en els valors centrals (vora el 50%), sovint resulta més útil fer servir el logit.

    Mireu-ho, si us plau, i enganxeu l’R^2. Crec que la predicció a les zones baixes de la participació pot millorar força (que sembla que és la crítica que es fa en aquest post).

    Gràcies per la feina, en tot cas.

    Salutacions


  1. 1 Tweets that mention Com expliquem la participació aquest 20J? « El Pati Descobert -- Topsy.com Retroenllaç en Juny 22, 2010 a les 6:43 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: