Proporcionalitat o personalisme?

Ahir al vespre vaig tenir l’ocasió d’assistir a l’assemblea oberta a Montreal del partit polític Québec Solidaire. En el marc de la meva tesi doctoral m’interessa estudiar l’estratègia dels partits polítics en determinats contextos, de manera que poder assistir en primera persona en un debat entre líders i militants és una oportunitat que no es pot desaprofitar. El partit polític és marcadament d’esquerres, ecologista i sobiranista, i disposa actualment d’un representat a l’Assemblea Nacional del Quebec, elegit en el districte de Mercier (al barri de Plateau de Montreal, per entrendre’ns, la Gràcia de Barcelona).

Québec Solidaire va obtenir en les darreres eleccions el 3,8% dels sufragis. Al Parlament quebequès s’hi escullen 125 diputats en districtes uninominals, de manera que per guanyar un representant “simplement” has de ser el partit que s’emporta mes vots en un dels districtes. Aixi doncs, si be en un sistema proporcional a aquest partit li haurien correspost al voltant de 5 diputats, el sistema de the first past the post nomes n’hi atribuí un.

Hom podria pensaria doncs que aquest partit estaria completament a favor de l’adopció d’un sistema perfectament proporcional (de fet per exemple, tant UPyD com IU a l’estat han demanat en nombroses ocasions la introducció d’un sistema més proporcional). Però per gran sorpresa meva, quan el diputat de Québec Solidaire –Amir Khadir– va abordar aquest tema, la proposta del partit conservava el principi de the first past the post, i només introduïa un segon nivell d’elecció mitjançant representació proporcional.

Per entendre’ns: la seva proposta consistia en mantenir els 125 diputats al Parlament, dels quals 75 serien escollits com actualment en circumscripcions uninomimals i amb el principi de the first past the post. Els altres 50 diputats Khadir proposava que fossin escollits a nivell de regió en districtes multinominals (i no a nivell nacional en un gran districte multinominal), de manera que es pogués conservar el principi d’elecció d’una persona i de representació del territori, mes que d’un partit (els diputats al ser escollits a la regió i no a nivell nacional encara conservarien el contacte amb el territori).

Si Québec Solidaire volgués introduir un sistema proporcional de veritat on ells s’hi veiessin beneficiats hauria escollit l’opció de dividir el país en districtes multinominals elegits per representació proporcional. Tanmateix, si el partit considera important mantenir el principi de la representativitat del territori, hauria escollit que 75 diputats fossin elegits en districtes uninominals, i els altres 50 restants en un districte únic nacional (a imatge i semblança del que passa a Alemanya).

Però no! Aquests 50 diputats escollits amb sistema de representació proporcional proposava que fossin escollits a nivell de regió, de manera que es pogués conservar el principi –inviolable en el mon anglosaxó– de la representació personal. Malgrat que dividir els 50 diputats en regions perjudica manifestament el partit de Khadir (és millor per ells tenir un gran districte de 50 diputats que, posem pel cas, 10 de 5, on difícilment podran entrar), els principis de la representació personalista estan tan arrelats en aquesta cultura que no se’n poden desvincular. Fins i tot aquells que se’n veuen mes perjudicats!

7 Responses to “Proporcionalitat o personalisme?”


  1. 1 tonirodon Juny 18, 2010 a les 6:24 am

    Marc,

    Molt interessant això que comentes. Pel que dius les dinàmiques polítiques porten a no qüestionar coses que ja estan molt interioritzades. La qüestió és: hi ha un moviment de fons per reformar el sistema electoral? M’imagino que no, oi? A més, si imaginem mai aquest partit sent majoritari a la Cambra, aleshores dirà que ja no serà necessari reformar-lo…

    Per cert, acabo de llegir sobre el Nunavut, l’autonomia inuit. Tenen una representació fixa al govern del Quebec els inuits?

  2. 2 marcguinjoan Juny 18, 2010 a les 12:49 pm

    Toni,

    Pel que sembla aquest partit té força bones relacions amb el Parti Québécois, actualment a l’oposició al govern quebequès, però amb moltes possibilitats que la seva líder, Madame Marois, esdevingui la propera primera ministra del país. Sembla que els dos partits poden arribar a un acord de retirada estratègica en determinades circumscripcions electorals de manera que no es facin nosa entre ells, i el debat del sistema electoral podria no estar tancat. Fa un temps se’n va parlar, i amb la perspectiva d’un acord pre-electoral de retirada estratègica entre els dos partits, jo no descartaria que es miressin el tema. Tot i que està clar que el partit més beneficiat pel sistema electoral actual és el PQ… per tant,ja es veurà. Suposo que també dependrà de si el PQ aconsegueix els 63 seients que donen la majoria o no.

    • 3 marcguinjoan Juny 18, 2010 a les 12:53 pm

      Ah! i pel que et refereixes a Nuvavut (http://en.wikipedia.org/wiki/Nunavut), no pertany al Quebec. És un dels tres territoris autònoms de Canadà, i tenen un representant per ells a la Cambra dels Comuns d’Ottawa. Que sàpiga jo no tenen cap representant al govern canadenc, simplement des de fa uns pocs anys gaudeixen d’una major autonomia i els garanteixen els drets lingüístics. És un tema interessant aquest de Nunavut, i per extensió, dels Inuits, perquè darrerament estan desenvolupant un projecte independentista a recés de la probable independència de Groenlàndia, per tal de crear una gran nació Inuit!
      un dia en podem parlar!

      • 4 tonirodon Juny 18, 2010 a les 1:04 pm

        Sí, sí, he vist que ho havia entès malament i que no formava part del Quebec. Per cert, hi anireu?😛

  3. 5 Marc Sanjaume Juny 18, 2010 a les 2:59 pm

    Ep em sembla que el tema Inuit quedarà pendent. El diputat Kahdir em va comentar que mentre no aconsegueixin canviar el sistema electoral es dedicaran a fer pactes de tota mena per intentar igualar la seva representació al que consideren la seva presència a l’opinió pública. Això ho anomenen “la proporcionalitat dins el sistema majoritari”. L’estratègia passa per convèncer els partits grans, bàsicament al PQ, de que es retirin de certes circumscripcions a canvi de no presentar candidats on fan mal al seu electorat.

    Apa, salut!

  4. 7 L'home del sac Juny 18, 2010 a les 6:53 pm

    Jo opino que tot país hauria de tenir dues cambres. Una escollida per districtes i una altra de proporcional a nivell nacional. Així hi ha la vinculació entre la persona i el territori i també una màxima representació de la diversitat d’ideologies i partits.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: