Convicció… o inèrcia?

És ben sabut que molts matrimonis sobreviuen no pas per convicció o per gaire estimació sinó per allò de l’“anar fent”, és a dir, per la força de la inèrcia. Dit en altres paraules, cap dels dos cònjuges demana el divorci, però —i què me’n diuen?— tots voldrien tornar-se a casar amb la mateixa parella? Aquesta pregunta és la que s’ha fet l’exconseller del president quebequès, Jean-François Lisée, pel matrimoni polític entre el Quebec i el Canadà. Els resultats són sorprenents. Les enquestes solen atorgar actualment a l’opció independentista un 35% de suport a la província canadenca del Quebec; si la qüestió formulada a les enquestes inclou una sobirania-associació amb el Canadà el suport augmenta pocs punts. Igual que a Catalunya, encara que no pas a nivell estatal, ja que el CIS no formula aquesta pregunta des que el 2001 li sortiren un 35,9% d’independentistes a Catalunya, les preguntes formulades solen demanar a l’enquestat si donaria suport a un Estat propi, independent o sobirà. És a dir solen preguntar pel divorci polític.

Per Lisée, però, aquesta pregunta no captura allò de “la força de la inèrcia” i va decidir formular-ne una de nova en una enquesta rutinària efectuada per l’empresa CROP, líder del sector al país. En comptes de preguntar per la secessió, la nova pregunta era la següent: Suposi que el Quebec ja fa anys que és un Estat independent. En aquest Quebec independent, hi hauria un referèndum sobre si hauria de tornar a ser una província de Canadà. En aquest cas, vostè votaria: a) Tornar a ser una província de Canadà; b) Que el Quebec independent continués essent independent.

Curiosament mentre a la pregunta antiga els independentistes eren un 35%, amb la nova formulació un 49% no tornarien a “casar-se” amb el Canadà i continuarien essent independents. La xifra augmentaria fins al 58% entre la població francòfona. Per tant, sembla ser que, si més no entre els indecisos a realitzar el divorci, n’hi hauria molts a qui segurament faria mandra el procés secessionista, però si avui fossin divorciats no es tornarien a casar pas amb el Canadà. Queda clar, doncs, quin pot ser el pes de la inèrcia per al suport a la secessió. Quin resultat sortiria en una enquesta a Catalunya? Demanem-ho al CEO!

Article publicat a Tribuna Catalana.

2 Responses to “Convicció… o inèrcia?”


  1. 1 Jordi Redondo Juny 14, 2010 a les 1:24 pm

    Quin article més encertat. Altres vegades s’havia comparat amb la independència del fill quan se’n va de casa. La teva idea és millor, perquè parlem de nació a nació, d’igual a igual als espanyols, no pas de pare a fill.
    La inèrcia i la por és el que més mal fa. Els unionistes són d’aquests: “potser sí, però i després què?”. Cal fer una passa més i proposar, proposar i proposar com volem que sigui el nostre país independent, aquesta és la manera de convèncer: quin país volem per a nosaltres, si trenquem amb Espanya és per anar a un lloc millor, quin?. Igual com es trenquen les parelles, que ho fan per poder ser més feliços, els catalans hem de fer el mateix.


  1. 1 L’actualitat política en 7 enllaços Retroenllaç en Juny 13, 2010 a les 8:05 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: