Les conseqüències de la limitació de finançament en campanya

La setmana passada vaig tenir l’ocasió d’assistir a unes jornades de finançament polític comparat entre França i el Canadà a la Université de Montréal. En una de les conferències, la professora de la Simon Fraser University (Columbia Britànica, Canadà), Marie Rekkas, va presentar un interessant paper titulat “Campaign Spending Limits, Incumbent Spending, and Election Outcomes”, que ha elaborat conjuntament amb K. Milligan (en podeu veure una versió on-line aquí.

En la presentació s’analitzava quines eren les conseqüències sobre la limitació del finançament al Canadà sobre els resultats electorals. Per posar-nos en context, és important mencionar que a les eleccions federals del Canadà, els partits polítics tenen un límit màxim de despesa per cadascun dels 308 districtes uninominals que s’escullen, en base a una complexa fórmula matemàtica. Aquesta estableix diferents límits i condicions que en determinen el seu càlcul.

De manera rapida, la llei estableix un màxim de 2,07$ pels primers 15,000 electors; uns addicionals 1,04 dòlars pels electors entre 15.000 i 25.000; i 0,52$ per tots els restants. A part d’això, es pot concedir un bonus (parcial o total, fins a un màxim del 25% de més de pressupost) per baixa densitat demogràfica del districte. La despesa queda repartida de la següent manera:

Però anant al gra: quines són les conseqüències segons els autors de la limitació del pressupost dins de cada districte? Doncs d’acord amb Milligan i Rekkas, aquesta limitació té efectes en la reducció de la distància entre el guanyador i el primer perdedor, el nombre de partits i el nombre de candidats que es presenten. Deixant de banda que l’efecte probablement és directe entre la limitació i la distància entre el guanyador i el primer perdedor, i indirecta amb les altres dues, aquestes conclusions obren uns quants debat important.

Situats en el nostre país, on el finançament dels partits és un dels temes més obscurs i menys regulats del sistema democràtic, i independentment de les conseqüències que la limitació del pressupost pot tenir sobre el sistema polític, creieu que seria necessari limitar el pressupost dels partits polítics en campanya? I si la resposta és afirmativa, com?

I més enllà: què s’hauria de fer amb les donacions a partits polítics? Regular-les? Fer-les totalment publiques? Limitar-les? I amb els espots gratuïts de televisió i ràdio en mitjans publics?

Advertisements

2 Responses to “Les conseqüències de la limitació de finançament en campanya”


  1. 1 tonirodon Juny 11, 2010 a les 7:06 pm

    Marc! Obro la veda! 😛

    M’he llegit el paper. Molt interessant. M’han quedat dubtes, a veure si us els va solucionar.

    Ho controla pel tipus de campanya? Vull dir: si entenem campanyes electorals de manera tradicional, aleshores cert que poden ser cares. Però les campanyes (la forma i el fons) estan canviant. Obama es va gastar molts diners en la seva campanya, però també és cert que tenia un exèrcit de fidels que feien servir les xarxes socials.

    M’ha encuriosit això del bonus. Bonus per baixa demografia? Es participa generalment menys que a les ciutats? Perquè l’argument contrari també podria servir.

    (la resta de coses me les guardo o el comentari esdevé mortal…)

    • 2 marcguinjoan Juny 11, 2010 a les 7:56 pm

      Toni, no, no controlava pel tipus de campanya. Simplement assumeix variabilitat en el límit de pressupost i aleshores estudiava el que passaria. Ella només es posa en qüestions monetàries, sense voler incidir en la qualitat de la campanya ni en els mètodes emprats. Aquesta noia és economista i simplement vol incidir en les conseqüències sobre la campanya de la limitació econòmica.

      Pel que fa al bonus, l’argument usat és el següent: a Canadà hi ha circumscripcions extremadament diferents (veure http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Canada_Fed_election_2008_Ridings.svg/480px-Canada_Fed_election_2008_Ridings.svg.png). Mentre que a Toronto cada barri escull bàsicament un diputat, al territori de Nunavut (al nord, en blau cel, on hi ha totes les illes) s’hi escull també només un representant. Per tant doncs, és molt més difícil arribar a tota la població en un territori immens com Nunavut que no pas a un barri de Toronto, on la població està concentrada i un sol cartell electoral el veuen milers de persones!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: