Electorat socialista ‘mandrós’

Fa uns dies el flamant nou cap de campanya del PSC, Jaume Collboni, va explicar a Rac1 els diferents reptes de la propera campanya a les eleccions al Parlament de Catalunya. Segons va detallar, una de les claus de l’èxit socialista és “despertar al nostre electorat, que es troba en un estat una mica mandrós” (em sembla recordar que va dir quelcom així). Mandrós?

L’evidència de les dades que ens ofereix el CEO és contradictòria. Mirem primer els votants socialistes a les darreres eleccions que diuen que els tornarien a votar.

El percentatge de “fidels” és força elevat l’any 2007 i al principi del 2008. Un 80%, aproximadament, diu que mantindria el seu vot (els percentatges anteriors al 2007 són gairebé idèntics que el març d’aquest any). És a partir de meitats del 2008 que la volatilitat del vot al PSC augmenta. La xifra més baixa, de fet, la trobem el maig del 2010: el 56,7% de votants socialistes diuen que no els tornarien a votar.

Significa això que s’abstindrien? No necessàriament. Les enquestes del CEO ens permeten complementar aquesta informació. En el següent gràfic es pot veure el percentatge de persones que van votar al PSC que manifesta que probablement no aniran a votar. És a dir, que amb tota probabilitat (diuen) s’abstindran.

L’augment en aquest cas és més lleuger. El març del 2007 només el 6,5% de votants socialistes reconeixien que no anirien a votar. Aquest percentatge és del 15,5% en l’últim mes de la sèrie.

Es pot, doncs, concloure que una part (important?) de votants socialistes s’abstindran? Les dades no són definitives (ho serien més si disposéssim de la base de dades, però l’hermetisme del CEO ho impedeix) i és probable que una bona part acabi votant un altre partit abans d’abstenir-se. O fins i tot al contrari. En els temps que corren, la intenció de vot als socialistes s’oculta. La gent té menys predisposició a dir que els votaran.

Sigui com sigui, a Collboni i als seus se’ls gira feina, tant per motivar els mandrosos com per retenir els que s’escapen. Una famosa classificació de Milbrath divida els electors en gladiadors (participen sempre), apàtics i espectadors. La clau de volta es troba sempre en aquests últims. Si volen guanyar, caldrà que, com en algunes performances, passin d’espectadors a implicats.

7 Responses to “Electorat socialista ‘mandrós’”


  1. 1 Esther Juny 8, 2010 a les 11:29 am

    Molt interessant l’anàlisi. Tenia entès (pels treballs que hem fet a classe amb les dades del CIS i del què s’intueix de l’eslògan aquell de “Si tu no vas ells tornen”) que sí que és un electorat un pèl “mandrós” a l’hora d’apropar-se a les urnes. Això que expliqueu que tenen menys predisposició a dir què votaran em recorda a la teoria de l'”espiral del silenci”, però tampoc no ho veig gaire clar… no hi acabo de confiar gaire en les enquestes.

    Salut!

    • 2 tonirodon Juny 8, 2010 a les 11:39 am

      Hola Esther,

      Gràcies pels comentaris!

      Segurament hi ha diverses coses. Hi ha un electorat socialista a les generals que no vota mai al Parlament de Catalunya (abstenció diferencial), un altre que canvia el seu vot (vot dual) i uns altres que el mantenen.

      Tens raó amb això de l’Espiral del silenci. Caldria mirar-ho. És real que en temps de crisi la gent diu que no votarà aquell que ha implementat mesures anticrisi o que es troba al Govern (malgrat que després ho faci). Ara bé, si els ‘mentiders’ són importants o no, això ja és més difícil de saber…

      Pd/ Per cert, molt bones les diapositives que poses al bloc sobre Comunicació.

  2. 3 marcguinjoan Juny 9, 2010 a les 5:19 am

    Jo descartaria totalment l’opció de l’espiral del silenci. De fet, quan es fan les enquestes s’obtenen uns resultats d’intenció de vot directe, que sumen poc més del 50% del total de vots. Hi ha molt de vot amagat i incert, de manera que els analistes polítics coneixen el coeficient pel qual han de multiplicar la intenció de vot de cada partit per aconseguir una aproximació al que seran els resultats electorals. Doncs bé, pel que recordo, el PSC té un dels coeficients més baixos de tots, juntament amb ERC i ICV (en aquests casos el coeficient de multiplicació em sembla que era del voltant de 1,1; pel PSC era una mica superior). CiU crec que té un coeficient de 1,5 o 1,6, i en el cas del PP aquest es dispara i passa de x2.

    Així doncs, jo descartaria que hi hagués un espiral del silenci. En canvi, les dades que presentes, Toni, sembla que sí que poden indicar una certa tendència a la manca de mobilització de l’electorat del PSC, fins i tot entre aquells que van votar el partit en les darreres autonòmiques. A la pèrdua d’aquests vots per part del PSC, se li hauria d’afegir la ja típica abstenció diferencial i el vot dual que comentes… Déu ni dó com pinten les coses pels socialistes..!

  3. 4 Dani Juny 19, 2010 a les 9:17 am

    No entenc això de que no tenim la base de dades. Si vas aquí pots trobar l’estadística completa.

    Sobre el que dius del PSC, a la pàgina 181, pregunta 32, trobaràs que del 100% que recorden haver votat PSC, votarien PSC un 56,7%; no ho saben 12,9%; votarien CiU 12,7%; en blanc 5,5%; ICV-EUiA 3,3%; no votarien 2,6%; no contesten 2,2%; ERC 1,5%; etc.

    També cal destacar que dels que recorden haver votat ERC, a la mateixa taula, només un 43,9% diuen que repetirien; un 19,4% se’n van a CiU i un 10,1% al vot en blanc. Només un 4,4% de la fuga de vots d’ERC se’n va al PSC.

    • 5 tonirodon Juny 19, 2010 a les 11:34 am

      Dani,

      Gràcies pel comentari! Això que ens passes no és la base de dades. És, senzillament, la distribució de freqüències i algunes tabulacions. Amb això es poden veure certes tendències. Si tinguéssim la base de dades podríem aplicar tècniques multivariants i establir si aquells que diuen que no votaran el PSC realment ho faran.

      El problema amb les enquestes és que molta gent que ara diu no votar el PSC ho pot fer, senzillament, perquè no li agrada la gestió de l’economia, per exemple. Tot aquest vot ocult no el recull l’arxiu que dóna el CEO.

  4. 6 Dani Juny 19, 2010 a les 11:54 am

    Toni,

    Ja entenc el que dius de la predisposició. Les dades globals comentades, i el desglòs que he esmentat abans, efectivament parlen de la intenció de vot declarada, que no és l’única variable que s’utilitza per predir els resultats.

    Sí que ens pot parlar de tendències d’opinió més o menys comuns; per exemple, l’elector d’ERC se sent impulsat, en una bona part, a afirmar que no només no repetirà el seu vot sinó que se n’anirà a la competència. Això és degut al fet que, a diferència del PSC o CiU, ara ERC no està tenint només el seu vot tradicional i ferm sinó que també té votants incorporats en els darrers anys, que deuen tenir més ganes d’expressar el seu descontent.

    Un punt per a la reflexió és per què un servei públic, el CEO, paga una enquesta amb els diners de tothom i després la base de dades no és públicament accessible. Donen les tabulacions amb bastant de detall, però no donen les eines perquè altres persones que coneixen les tècniques puguin fer anàlisis pròpies. Ho comprendria molt bé per les enquestes que La Vanguardia encarrega a l’Institut Opina, però no per les que fa un ens públic.

  5. 7 tonirodon Juny 19, 2010 a les 12:41 pm

    Dani,

    Totalmetn d’acord amb el que comentes.

    Sobre les bases de dades, si remenes en aquest bloc (un article “Bases de dades: un bé públic?”), n’hem parlat abastament. El CIS feia un temps que les venia, fins que va decidir obrir-les al públic.

    El CEO al·ludeix a la necessitat del secret estadístic (i el CIS no en té?). Un argument poc de pes. Si aquest és el problema, que eliminin la variable que estableix el municipi on s’ha fet l’enquesta i ja està.

    Des del meu punt de vista, el CEO hauria de fer com el CIS i obrir les bases de dades. Entenc que se les quedin un temps, però no deixen de ser un bé públic que hauria d’estar al servei de la comunitat científica catalana. No fer-ho és incoherent i, a més, dóna la sensació que volen amagar vés a saber què.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: