Egoisme i altruisme econòmic

La influència del vot en l’economia és un dels temes estrella de la Ciència Política. A qui beneficia que l’economia vagi bé? A qui perjudica? La teoria clàssica diu que els ciutadans premien el Govern quan els números són positius i els castiguen quan són dolents. Es tracta d’una teoria de referència, que dista de ser perfecta, però que s’agafa com a punt d’inici per estudiar la influència de l’economia sobre el vot.

Aquests dies estic fent un mini-curs a la UAB amb Lewis Beck (Michigan), expert en vot econòmic i en la influència de l’economia sobre aspectes actitudinals o de comportament polític. L’altre dia explicava una tipologia que, per molt coneguda que sigui, no està malament recordar-la.

La tipologia surt del següent dubte: assumim que l’economia té influència sobre el vot. Però quina economia? La percepció pròpia o la global del país? A partir d’aquí distingim dos tipus. El vot es pot basar, en primer lloc, en qüestions econòmiques personals. Si és el cas es tracta de vot egotròpic. Si es basa, sobretot, en la situació econòmica del país (més enllà de qüestions individuals), l’anomenarem vot sociotròpic.

Normalment les persones acostumen a creure que la situació econòmica global és pitjor que la personal. Malgrat tot, en un context de crisi econòmica com l’actual, vaig pensar: continua així? És a dir, quin patró segueix l’avaluació de la situació personal i l’avaluació de l’economia en un conjunt?

El CEO ens pot donar part de la resposta.

Com es fa palès, el percentatge de persones que creuen que la seva situació personal és pitjor ha augmentat més de deu punts percentuals en tres anys. L’avaluació de la situació de Catalunya, però, ha augmentat molt més, sobretot durant l’any 2008. Per tant, es confirma que les persones semblen ser més pessimistes amb l’estat general de l’economia que amb el particular.

Tot i això, hi ha diferències segons el partit de referència? El governador de Sicília, Verres, l’any 70 aC, després d’obtenir nombroses comissions il·legals, va afirmar: pecunia non olet. És a dir, “els diners no puden”. Però puden a vot?

9 Responses to “Egoisme i altruisme econòmic”


  1. 1 Sílvia Mai 20, 2010 a les 11:44 pm

    Ei! Molt interssant i molt interessant el curs. Em pregunto quines variables utilitza per definir el vot econòmic. Estudis anteriors (Balcells 2003?) concloïen que la única variable econòmica que explica el vot als països de la UE era el creixement de l’atur. Cosa que lliga amb la tesi de Przeworki. És així? Bé, alguns com Maravall crec que explicaven que la despesa pública (que deu ser sociotròpic) mitigava aquest tipus d’efectes, no ho sé. Il·lustra’ns…

  2. 4 tonirodon Mai 21, 2010 a les 1:03 pm

    Oi tant! Farem un (i dos) skypes! xD

    • 5 Sílvia Mai 21, 2010 a les 1:09 pm

      Si vols posem un ordinador a la taula ( amb l’skype i la webcam oberts), tu sopes a l’hora de dinar (però això només és un petit inconvenient)…i així tenim la teva presència entre nosaltres!

  3. 6 marcsanjaume Mai 21, 2010 a les 2:04 pm

    Home jo m’hi apunto, que això del comportament és interessant. Fa gràcia això de pensar que els altres en general van pitjor que tu, als altres països també surt això? No és una mica la mítica “picaresca” aquest tema?

    Apa, salutacions.

  4. 7 Marina Mai 22, 2010 a les 10:20 am

    N’hi ha moltíssims models molt interessants que relacionen els resultats macro de la economia i els resultats en les eleccions. N’hi ha un, concretament, que ix a partir d’un article de Frizt Scharf que a mi m’agrada molt (clar que els supostos de partida són mol forts però també és el primer en allunyar-se un poc del individualisme metodològic i tindre en compte la influència de les organitzacions, de la ideologia, etc).

    Sílvia, tu que preguntes per la variable econòmica que determina el vot. En este cas, Scharf el que té en compte és l’atur i la inflació a la vegada (la posició de la eco en la curva de Philips) com a variable instrumental. Construeix una taula de doble entrada amb per una banda el tipus de Política Econòmica del partit en el govern (keynesiana o monetarista) i per una altra l’actuació dels sindicats (reivindicativa o no) que determinen l’estat de la inflació i l’atura i, a partir d’ahí, saber què votaran les diferents classes socials en ixa situació macro.

    L’article és “Una interpretació de la inflació i l’atur en Europa Occidental d’acord amb la Teoria de Jocs” (1987). Si no m’equivoque.

    Res, que tot això que parlaveu m’ho ha recordat i, al meu parer, este és un anàlisis molt curiós i ben fet. Si vos interessa, m’ho podeu dir, ja ho sabeu.

    Jo també vull Skype sempre (però Marc, se trenquen les M! xD)

    • 8 tonirodon Mai 23, 2010 a les 10:21 am

      Marina! Es nota que estem d’exàmens i qualsevol distracció ajuda eh!😛

      Volem (vull) el paper. O sigui que ja me l’enviaràs.

      I ja que puges el nivell, afegeixo:

      És interessant el que comentes de Sharf, sobretot perquè intenta combinar dades agregades i fer un model més precís. El que vam veure l’altre dia és precisament la millora d’un model, però individual (enquestes). El problema de la percepció econòmica és que actua l’heurística (sempre veuràs pitjor l’economia quan el partit governant no és el teu, i viceversa) i que les percepcions sobre l’economia són endògenes (és a dir, l’optimisme econòmic crea creixement i el creixement crea optimisme). Una de les formes de trencar-ho és utilitzant enquestes panel (molt escasses, d’altra banda) i utilitzant la mateixa variable a t-1. Tanmaetix, encara queda força camí per “solucionar” tots els problemes estadístics.

      Per últim, recomano el llibre de Carles Boix “Democracy and Redistribution”, que ofereix una perspectiva molt interessant entre sistemes democràtics i economia.


  1. 1 La versió socialista de l’economia « El Pati Descobert Retroenllaç en Juny 1, 2010 a les 8:47 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: