Les eleccions al Regne Unit amb diferents sistemes electorals

Fa poc més d’una setmana es van celebrar les eleccions al Regne Unit. El que semblava que podia ser el definitiu trencament del bipartidisme al país anglosaxó, ha quedat en foc d’encenalls. El Partit Conservador i el Laborista han “intercanviat” resultats electorals, mentre que els Liberals de Nick Clegg, amb grans expectatives fa poques setmanes i amb la possibilitat de fins i tot superar el partit de Gordon Brown, han acabat finalment obtenint menys representants a la Cambra dels Comuns que els que tenien fins al moment. La Llei de Duverger –que, dit de manera senzilla, afirma que un sistema majoritari propiciarà el bipartidisme- ha tornat a actuar impedint els Liberals d’obtenir uns bons resultats electorals.

La desproporcionalitat del sistema en aquest cas ha estat de les més altes de la història. Seguint l’índex de desproporcionalitat de John Loosmore & Victor J. Hanby –el més usat dels que existeixen; es calcula sumant els valors absoluts de les diferències entre el percentatge de vots obtinguts i el percentatge de representants obtinguts, dividit entre dos. S’expressa amb percentatges i el seu valor màxim és 50% (màxima desproporcionalitat) i el mínim 0% (màxima proporcionalitat)– en aquestes eleccions el valor obtingut ha estat del 22,7%. Elevadíssim fins i tot en eleccions amb sistemes majoritaris.

Però fem una mica de política ficció. Què hauria passat al Regne Unit amb diferents sistemes electorals que introduïssin total o parcial proporcionalitat al sistema. Atès que en les eleccions passades del Regne Unit només es van escollir 649 diputats dels 650 que conformen la cambra –per mort durant la campanya d’un candidat– emprarem aquest mateix valor per fer els càlculs.

Presentem 5 escenaris diferents: a) un únic districte nacional on s’escullen 649 diputats amb representació proporcional; b) Un districte per cadascuna de les nacions (Anglaterra, Gales, Escòcia i Irlanda del Nord), c) un districte per província (Gales, Escòcia i Irlanda del Nord, i els 9 districtes en què està dividida Anglaterra), d) els resultats electorals obtinguts amb un “districte superposat” (upper tier en anglès; semblant al sistema alemany) a nivell nacional que afegeix, als ja 649 diputats escollits per circumscripcions uninominals, 100 diputats més en un únic districte nacional per representació proporcional; i e) aquest mateix escenari afegint però 250 diputats de més.

Els resultats són els que es poden observar a la següent taula*:

* Tots els càlculs els hem fet amb la Regla d’Hondt i assumirem que no hi ha cap barrera electoral d’entrada.

Tal com era d’esperar, el sistema que genera menys desproporcionalitat és el de districte únic nacional de 649 diputats (semblant al que succeeix a Holanda o a Israel). Alhora, també és el que registraria un nombre efectiu de partits polítics més elevat, és a dir, un sistema més fraccionalitzat. De manera gràfica podem comparar a continuació la distribució del parlament sortint amb el que hi hauria hagut en un sistema perfectament proporcional:

Obtinguts

Districte Nacional

Tal com es desprèn de la taula, els resultats per 12 districtes o amb un districte nacional únic no varien massa. On s’hi que es veuen aquestes és amb l’establiment d’un llindar superior de 250 diputats. En aquest cas, i suposant que el Parlament passés a tenir 899 diputats, els resultats obtinguts serien un entremig entre el sistema majoritari actual i el proporcional.

Llindar electoral +250

Sembla ser que una de les condicions dels liberals per formar govern amb els conservadors al Regne Unit ha estat el canvi de sistema electoral. Hem vist aquí com el simple mètode d’atribució d’escons pot fer variar molt considerablement els equilibris de forces, l’estabilitat del sistema i fins i tot d’això en depèn l’entrada de partits polítics de caire populista o d’extrema dreta. És probable que el Regne Unit introdueixi certs canvis sobre el sistema electoral. Quins seran ja és més difícil de saber. En tot cas, és del tot probable que no es decantaran per un sistema de total representació proporcional.

Quedant-se dins dels propis sistemes majoritaris, l’establiment d’un llindar electoral per representació proporcional, o fins i tot el mètode australià d’atribució de representants serien formes que, conservant la filosofia majoritària dels sistemes de Westminster, aconseguiria garantir una major proporcionalitat. De tot això però ja en parlarem algun altre dia!

Article publicat a Crònica

18 Responses to “Les eleccions al Regne Unit amb diferents sistemes electorals”


  1. 1 marcsanjaume Mai 18, 2010 a les 1:51 pm

    Marc, ja et vaig dir que em sembla un post per ensenyar a classe, guardem-lo. Ah, i exigeixo un altre post explicant detalladament el mètode australià (el país dels marsupials, per cert).

    Salutacions!

    • 2 marcguinjoan Mai 18, 2010 a les 3:38 pm

      Marc, el dia que hi hagi una assignatura sobre sistemes electorals es podrà ensenyar… des d’aquí ja demano ser-ne el professor de pràctiques :P!
      I sí sí, és interessant que un dia expliquem el mètode australià. Per fer-ne un petit tastet simplement dir que és un sistema majoritari on s’escull per tant només un representant per circumscripció, però els votants enlloc de votar només per un, fan una llista de prioritats, de manera que si no s’arriba a la majoria absoluta amb la primera opció, es van eliminant els pitjors candidats fins a obtenir-la. Serveix doncs per escollir el “menys dolent” i perquè el que s’hagi escollit no creï massa odis entre els votants dels altres partits.

  2. 3 tonirodon Mai 18, 2010 a les 5:46 pm

    M’encanta Austràlia i m’encanten els marsupials.

    Uns comentaris: veig que l’UKIP i el BNP surten bastant perjudicats amb l’actual sistema (la qual cosa no està tant malament). M’ha sorprès que els partits escocesos i gal·lesos no treguin més bons resultats amb el sistema… Potser (atenció que m’aventuro en sistemes electorals!) això només té en compte els efectes mecànics i no els efectes psicològics (contrafàctic impossible, d’altra banda). Suposo que aquests partits (bàsicament SNP i Plaid) amb un nou sistema es veurien més afavorits per la seva possible capacitat de treure beneficis dels ‘hung parliament’. Peix al cove en versió anglesa (A fish in the bag? xD)

    Una última cosa. Víctor Hondt si es despertés i veiés que has elevat la seva formula a la categoria de Llei li agafaria un patatús. Cert és que Hondt seria una llei si agafes l’accepció de “regla”, però potser millor dir-li formula.

    Pd/ Professor de pràctiques? Home! Demana-la tota! xD

    • 4 marcguinjoan Mai 18, 2010 a les 10:17 pm

      Toni, en efecte aquí només estem canviant l’efecte mecànic del sistema, és a dir, la transformació de vots en escons, però ens deixem la part psicològica. Qualsevol canvi de sistema electoral implica un canvi en la part mecànica, però també en la part psicològica, ja que els votants s’aniran adaptant al nou sistema i votaran en conseqüència. Davant d’un sistema proporcional per exemple la gent, més enllà de la mecànica, farà menys vot estratègic; partits que abans no eren viables ara potser sí que ho seran i en conseqüència la gent estarà més disposada a votar-los.
      El gran problema d’això però és a qui afectaria. I esclar, tots els partits petits en un sistema més proporcional es beneficiarien de la major proporció, però se’n veurien especialment goig aquells que no tenen el suport geogràficament concentrat, és a dir, BNP i UKIP. De fet, això és el que passa a l’estat espanyol amb IU i UPyD.
      Cal vigilar per tant molt en el canvi electoral al RU. Està clar que ningú no proposa la total proporcionalitat, però fins i tot amb la creació d’un llindar electoral aquests partits podrien treure representació.
      Per això, el sistema australià personalment crec que cobraria força en una hipotètica reforma!

      pd. cert, no és una llei, és una regla; ja ho he canviat!

  3. 5 marcsanjaume Mai 18, 2010 a les 6:38 pm

    Marc, no acabo d’entendre lo del mètode marsupial, vull dir australià. O sigui, els candidats només són una prioritat🙂 Evidentment hauries de demanar l’assignatura sencera! Estic amb en Toni, els efectes psicològics multiplicarien el pes dels partits que ara no són viables a moltes circumscripcions. A més, el fet que l’SNP i el Plaid siguin partits territorialitzats em sembla que seria encara més determinant.

  4. 6 marcguinjoan Mai 18, 2010 a les 10:20 pm

    Marc, en efecte, els candidats són un rang de prioritats. Mira: Under this system, members of the House – one for each electoral division – are elected by an absolute majority of the votes cast. Voters are required to express a preference among all the candidates contesting the same seat. A candidate is elected if he/she gains an absolute majority or 50% + 1 vote. If none of the candidates in a division obtains an absolute majority of the first preference votes, a second round of counting is held. At this point, the candidate with the least number of votes is eliminated and the votes which he/she obtained in the first round are redistributed among the remaining candidates on the basis of the electors’ second choices. This procedure is repeated until such time as one of the candidates obtains an absolute majority.
    (http://www.ipu.org/parline-e/reports/2015_B.htm).

    Fixa’t per altra banda però que els partis territorialitzats obtenen resultats relativament proporcionals. En canvi, els que es veuen realment perjudicats són els que tenen el suport dispers, com el BNP o l’UKIP… aquests són els que es beneficiarien més en d’adopció d’un sistema totalment proporcional!

    • 7 Toni Rodon Mai 19, 2010 a les 8:59 am

      Molt interessant el sistema marsupial. M’ha agradat. La llàstima és que potser la gent fa segones opcions inversemblants pensant que ells només volen la primera.

  5. 8 aubachs Mai 19, 2010 a les 10:32 am

    Suposo que marsupial ho deveu dir pel Brown, que no sap on ficar-se… He estat aquests dies per allà dalt, i -ja ho vaig apuntar al bloc l’altre dia- hi ha un seguit de pràctiques (cultura política?) que fan enveja. el procés de negociació ha estat modèlic (clar que estudiant a Westminster i Eton les formes estan garantides…). Sembla que els conservadors estan disposats a plantejar-se el ‘marsupial’ (AV) que és el que els perjudicaria menys (i afavoriria menys també als lib-dem). És similar al que es fa servir a les eleccions a alcalde de Londres. Segons algunes projeccions els diferents sistemes electorals farien que els lib-dem treguessin escons dels conservadors, encara que s’ha de tenir en compte que els lib-dem competeixen amb el labour al nord d’Anglaterra i al sud amb els tories. Com afectaria això al vot estratègic seria interessant. El que deu estar content és el Lloyd George (des de la tomba, esclar), un libdem al govern…

    Respecte l’extrema dreta (de fet UKiP i BNP no són el mateix, els primers són uns frikis molt curiosos) està implantada localment en alguns districtes. I els nacionalistes s’han sentit exclosos, però almenys el SNP, millorarien possiblement amb qualsevol canvi.

    apa

    • 9 marcguinjoan Mai 19, 2010 a les 1:33 pm

      Aubachs,
      desconeixen bastant les dinàmiques de competició en cada zona del Regne Unit m’atreviria a dir que els lib-dem es veurien beneficiats per l’adopció del sistema australià. La majoria de votants crec que té com a primera preferència o bé a tories o a wigs, essent la seva última preferència els wigs o els tories, de manera que els lib-dem probablement caurien entremig. En cas que el més votat no aconseguís la majoria absoluta, s’eliminaria el darrer vot, la qual cosa faria caure a bastant de vot tori i wig. Això podria portar finalment a què els lib-dem fossin l’opció més desitjada si bé la menys votada en primera ronda.
      Sospito que en el sistema australià s’hi poden desenvolupar determinades actituds estratègiques per tal d’eliminar de la competició el candidat més temut, que no pas el menys desitjat! en fi.. es requereix un post sobre el tema!!

  6. 10 aubachs Mai 19, 2010 a les 4:45 pm

    El meu comentari respecte als libdems quedava ambigu: l’AV és el sistema que segons les diverses projeccions que he vist (hi ha el corresponent lobby que defensa la reforma i ha fet diversos càlculs) menys afavoriria els lib-dem, en el benentès que amb qualsevol sistema dels plantejats hi sortirien guanyant (si no recordo malament de l’ordre de 20 diputats). Aquest no és el sistema que ells voldrien evidentment, però un canvi més radical fa més por als dos grans. Afegir que quan parlem de whigs ens referim en tot cas als lib-dem, que en són d’alguna manera els hereus, (de fet ja no se’n fa gaire referència en aquests temes, tot i que el nom està bé). El labour va nèixer com a partit cap a finals del s.XIX i no serà fins ja entrat el s.xx que esdevé l’alternativa de govern (entre altres amb l’extensíó del vot). Això sí, els tories són tories de fa més temps i no han ‘canviat’, com a bons conservadors…;)

  7. 11 aubachs Mai 19, 2010 a les 4:47 pm

    El meu comentari respecte als libdems quedava ambigu: l’AV és el sistema que segons les diverses projeccions que he vist (hi ha el corresponent lobby que defensa la reforma i ha fet diversos càlculs) menys afavoriria els lib-dem, en el benentès que amb qualsevol sistema dels plantejats hi sortirien guanyant (si no recordo malament de l’ordre de 20 diputats). Aquest no és el sistema que ells voldrien evidentment, però un canvi més radical fa més por als dos grans. Afegir que quan parlem de whigs ens referim en tot cas als lib-dem, que en són d’alguna manera els hereus, (de fet ja no se’n fa gaire referència en aquests temes, tot i que el nom està bé). El labour va nèixer com a partit cap a finals del s.XIX i no serà fins ja entrat el s.xx que esdevé l’alternativa de govern (entre altres amb l’extensíó del vot). Això sí, els tories són tories de fa més temps i no han ‘canviat’, com a bons conservadors…;). Prenc la paraula respecte la necessitat de veure com podria afectar l’estratègia política de partits i votants, espero l’entrada…tictac…

  8. 12 marcguinjoan Mai 20, 2010 a les 2:42 am

    els liberals segons l’AVUI ja parlen d’un sistema alternatiu que podria ser entès com a l’australià: “Durant la campanya, Clegg considerava que el sistema alternatiu, que implica votar diferents candidats segons ordre de preferències, era poca cosa més que un “petit pas”.”
    em penso però que aquest “petit pas” serà el màxim que podran arrencar als conservadors eh…

  9. 13 aubachs Mai 20, 2010 a les 8:34 am

    Exacte, això és al que em referia, i insistia per duplicat…(perdó), aquest és el canvi més factible que els liberals poden esperar dels tories. Els laboristes de pas en no haver pogut pactat s’estalvien pagar un preu alt (una reforma de més abast) i haver de pensar-se si acabarien amb un sistema electoral proporcional que generés un partit frontissa -els libdems- ‘massa’ gran. En tot cas a l’espera de l’anàlisi en aquest sentit que fareu ben aviat…).
    apa!

    • 14 marcguinjoan Mai 20, 2010 a les 1:38 pm

      Aubachs, tot i que tu creus que en un hipotètic referèndum com el que es vol al Regne Unit en què es preguntés sobre l’adopció del sistema proporcional la gent hi votaria a favor? jo crec que els sistemes majoritaris estan molt interioritzats en els països d’arreu anglosaxona, de manera que difícilment podria tirar endavant una reforma de tantes dimensions… aniria una mica en contra de la “moral britànica”, i ja sabem tots que a aquesta gent els agrada molt la parafernàlia!😛
      per això, continuo pensant que pel Regne Unit la solució és el marsupialisme institucional😉

  10. 15 marcsanjaume Mai 20, 2010 a les 3:56 pm

    Una cosa, sóc un veritable ignorant el el tema, però aleshores al final pot ser que sigui una reforma de fum i no alteri la desproporcionalitat del sistema? Si més no pel que fa els efectes mecànics?

  11. 16 marcguinjoan Mai 20, 2010 a les 5:09 pm

    Marc, en primer lloc dir que els efectes mecànics són els únics que es canvien sempre. Els psicològics són una conseqüència del canvi en els efectes mecànics, que es dóna amb el canvi de sistema electoral.
    I estaria per veure quin és l’abast de la reforma i com es comporta aquest sistema australià en els llocs on s’aplica (desconec si és només a Austràlia), però en tot cas algun cert efecte segur que hauria de tenir, i aquest hauria de ser en favor d’una major proporcionalitat. Queda clar que hem d’analitzar aquest sistema eh…

  12. 17 aubachs@yahoo.co.uk Mai 20, 2010 a les 5:40 pm

    Començo amb una pregunta: El sistema ‘marsupial’ és molt semblant a l’acord de govern que han signat libs i tories, oi (no sóc expert -en això tampoc…-)? Als anglesos els hi agrada molt la parafernàlia però també són molt pragmàtics, no ho veig impossible . Probable és una altra cosa, pel que deia en l’altre (s) comentari. Total, no tinc ni idea, però dependria de com es posicionessin els partits, i en concret el món del laborisme, que en ppi plantejaven la mateixa reforma (amb la que pensaven podrien fer més difícil la majoria tory (per això aquests prefereixen no tocar res). I el que menys altera tant el sistema com els resultats és la proposta AV. Els altres són complexos i estic d’acord que la vinculació diputat-districte està força arrelada com a cultura política.

    • 18 marcguinjoan Mai 20, 2010 a les 9:27 pm

      Aubacs, per la informació que m’ha arribat i pel redactat que vaig llegir a l’AVUI d’ahir diria que sí, que era idèntic al sistema australià.
      Jo no sé fins a quin punt els laboristes estarien disposats a perdre representants a canvi que fos molt difícil pels conservadors d’arribar al poder amb majoria absoluta. La dinàmica bipartisista aquesta beneficia manifestament als dos partits principals, de manera que hi ha poc incentius per canviar de sistema si no es fa xantatge. I en aquest cas se n’ha fet, està clar, però no sé si serà tan gran com per tirar endavant una reforma ambiciosa. Al cap i a la fi, els dos partits grossos sempre es poden posar d’acord per no tirar endavant la reforma; i si els liberals es posen farrucs sempre poden convocar eleccions anticipades.
      Al Quebec per exemple va passar una cosa semblant el 2007: el Parti Québécois va quedar en tercera posició i els liberals havien de governar en minoria. En un sistema tradicionalment bipartidista i amb majories fortes un govern d’aquest estil no va aguantar i es van celebrar eleccions. Liberals i PQ van guanyar i el que s’havia colat en segona posició el 2007, l’ADQ, va caure en picat. Per tant, els liberals han de vigilar com juguen aquesta majoria que tenen… no sempre és tan fàcil com pot semblar tenir la clau de govern.
      (I si no que els ho diguin als d’esquerra…)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: