Penjant d’un fil…on a knife edge

Finalment demà arriba el gran dia al Regne Unit amb les eleccions generals, de primer ordre, o com n’hi vulguin dir, més emocionants dels darrers anys. Tot apunta que cap partit obtindrà els 326 diputats, la majoria absoluta, i això significa que l’escenari postelectoral podria ser un hung parliament , és a dir per formar govern caldria que els partits negociessin aliances, puntuals o permanents. Aquesta situació d’incertesa general és el resultat de dos elements relacionats entre ells: el sistema electoral i el context polític.

Ja vam explicar fa pocs dies com és el sistema electoral per escollir els diputats de la Cambra dels Comuns, es pot dir que demà en comptes d’unes eleccions se’n celebren 649, que són les constituencies (un mot que fa de mal traduir) en joc d’on sortirà cada diputat. De fet, haurien de ser 650 però la mort d’un candidat de Thirsk & Malton ha fet que el 650è diputat sigui escollit el proper 27 de maig. Doncs bé, el fet que el nombre de votants indecisos a hores d’ara sigui de gairebé un terç del cens fa gairebé impossible projectar possibles resultats en escons fent cas d’enquestes d’intenció de vot. El sistema majoritari first past de post provoca que un petit canvi d’intenció de vot en una circumscripció decanti la balança cap a un candidat o un altre. Per tant, és molt difícil preveure quina serà la correlació de forces parlamentàries per formar un nou govern ja que moltes constituencies poden canviar de color al darrer moment (aquí poden veure un projector d’escons).

Una anècdota que il·lustra perfectament les paradoxes del sistema electoral britànic l’ha protagonitzada Ed Balls, secretari d’Infància del govern de Gordon Brown, que fa pocs dies va demanar al seu propi electorat que si veien que a la seva constituency els liberals podien guanyar l’escó als conservadors votessin liberal en comptes de laborista. El món al revés. Poques hores més tard Brown desautoritzava les declaracions de Balls demanant als seus votants que es mantinguin fidels al partit.

Però les paraules de Balls també apuntaven a la gran novetat de la política britànica: l’ascens espectacular dels liberaldemòcrates (LibDem) de Nick Clegg que a hores d’ara les enquestes situen en un 24% d’intenció de vot davant del 35% dels conservadors de David Cameron i el 30% dels laborlistes de l’actual primer ministre Gordon Brown. L’èxit de Clegg als debats televisats i les propostes innovadores del seu partit l’han impulsat cap a l’escena mediàtica malgrat que les darreres enquestes situen al seu partit força per sota dels laboristes. En tot cas, l’aparició d’una tercera opció ha comportat que l’electorat vegi com el ventall de possibilitats s’amplia. Un votant anglès pot triar a hores d’ara entre mantenir un Primer Ministre fortament desgastat, optar pels conservadors de Cameron com a canvi de Govern o votar els liberals de Clegg que proposen una reforma a fons del sistema electoral i la introducció d’una constitució britànica escrita. A més a més, escocesos i gal·lesos poden optar també per l’SNP i el Plaid Cymru respectivament que ja han anunciat la seva voluntat conjunta de fer acords puntuals en defensa de les respectives circumscripcions però d’evitar fer un acord de govern estable. D’altra banda, els xenòfobs del BNP i els ecologistes de Green Party intentaran entrar a la Cambra dels Comuns.

Davant de l’escenari d’un hung parliament tothom va amb la calculadora a la mà i mira de reüll Nick Clegg. Aquest ja ha aclarit que hauria de consultar amb el seu partit si entraria en un govern de coalició o no, en tot cas ha manifestat que si els laboristes obtenen la tercera posició en percentatge de vot, encara que fos el primer partit en escons, no hi voldria pactar. D’altra banda els conservadors han rebut una oferta formal dels unionistes de l’Ultser que oferirien els seus 9 possibles diputats a Cameron a canvi de més inversions a Irlanda del Nord. Caldrà esperar, doncs, a veure quin són els resultats finals i sobretot quines són les negociacions posteriors en un parlament que tot apunta que la majoria hi penjarà d’un fil.

– Previsions de les darreres enquestes i seguiment a la BBC

– Previsions de resultats a Escòcia

– Anàlisi del company Aubachs

1 Response to “Penjant d’un fil…on a knife edge”


  1. 1 Lídia Mai 6, 2010 a les 9:30 am

    “Un votant anglès pot triar a hores d’ara entre mantenir un Primer Ministre fortament desgastat, optar pels conservadors de Cameron com a canvi de Govern o votar els liberals de Clegg que proposen una reforma a fons del sistema electoral i la introducció d’una constitució britànica escrita.” Em sembla que ja tinc clar què votaria… jeje Bon post!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: