Un estudi de cas: 25A a Granollers

A la ciència política no tot són estudis quantitatius – o l’intent d’estudis quantitatius, com diria el politòleg R.Taagepera– sinó que també existeixen altres metodologies (igualment vàlides) per estudiar la realitat. Nosaltres a  partir del mètode de l’observació participant traurem algunes conclusions del 25-A.

Primer de tot contextualitzaré el lloc de l’observació (ja se sap que de les metodologies qualitatives, molt sovint, no es poden generalitzar si no tens prou observacions). El lloc observat va ser Granollers Decideix, concretament a la zona de la Fontverda ( un dels 23 col·legis electorals que s’havien instal·lat per la consulta). És un barri on es concentra la vella immigració (dels 70’s) i la nova immigració. Per tant, la composició socioeconòmica d’aquest barri és complicada. És a dir, reunia gent amb característiques tan personals com agregades poc propenses a participar políticament: pel seu nivell socioeconòmic, nivell educatiu, la taxa d’estrangers o el percentatge de vots a ERC, CiU o ICV.

Però podem exposar algunes constatacions de la tendència dels ciutadans d’aquest barri:

1)      Molts veïns no volien anar a votar. Alguns exposaven que no en volien saber res d’aquest tema. Altres esgrimien arguments difícilment creïbles: deien que no estaven empadronats a la ciutat quan eren veïns de tota la vida, o aquells que exposaven que mai votaven i no canviarien la seva actuació per aquell cas.

2)      Els joves d’aquell barri no tenien cap mena d’interès: ni de forma positiva ni negativa. Simplement eren políticament apàtics. La teoria ja exposa que en la participació electoral (com definiríem aquest cas) els joves participen menys que la gent més gran. Tot i així, es podria esperar que fos un tema més atractiu per les noves generacions (degut al canvi d’identificació nacional que es produeix en les generacions més joves).

3)      Davant del grup d’estrangers, es perceben diverses actituds davant la consulta. Aquells ciutadans de pell negra (no sabem el país en concret) eren molt favorables a participar-hi -tot i els majors inconvenients. Fins i tot molts anaven a buscar amics i familiar perquè també participessin a la consulta. En canvi, els ciutadans llatinoamericans no percebien aquesta necessitat de votar. Seria interessant saber a què es deu aquesta diferència. Alguns apunten que és atès que les estructures mentals dels primers s’han construït amb la idea d’independència, ja sigui pel problema del Sàhara, per la idea de colònia prèvia o pels problemes interns que haguessin tingut al seu país natal.

4)      Cal una menció especial a la pregunta que es va formular: Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat dins de la Unió Europea? S’observa que hi ha una petita diferència davant la pregunta que es proporcionava des de la Coordinadora nacional, la de Granollers s’estalviava alguns complements del nom de l’Estat com: de dret, independent, democràtic i social. Això va poder fer trontollar la elecció a alguns ciutadans…

Tot i les preocupacions que es van tenir en un principi es van obtenir un total de 174 vots al col·legi electoral de la Fontverda. Un 75% sí, un 20% no i un 5% blancs. Aquests resultats van contribuir a la participació de Granollers que es va situar en un 17,11%, amb un 88,7% sí, un 8,1% no i un 3,1% en blanc. Uns 5 punts per sobre del que havien apuntat les prediccions.

5 Responses to “Un estudi de cas: 25A a Granollers”


  1. 1 marcguinjoan Mai 3, 2010 a les 1:03 pm

    “Uns 5 punts per sobre del que havien previst alguns estudis”. Quins estudis??? home Sílvia, ja podries citar un article publicat al mateix bloc no?😉

  2. 2 sclaveria Mai 3, 2010 a les 2:25 pm

    Era perquè no quedés massa auto-ensabonada.


  1. 1 L’actualitat política en 7 enllaços Retroenllaç en Mai 2, 2010 a les 10:13 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: