Un quilòmetre

Un quilòmetre és la distància que hi ha entre el número 10 de Downing Street i Buckingham Palace. Pels que hi hagueu anat, sabreu que el trajecte té dues cares: d’una banda, l’ebullició de la Whitehall, plena de trànsit i de turistes que s’obren pas entre la multitud. De l’altra, The Mall, camí que voreja el St James Park i que, si bé ple de turistes, ofereix una passejada amb calma i que resulta agradable. És precisament aquest el trajecte que el primer ministre britànic, Gordon Brown, va fer el passat 6 d’abril per demanar formalment a la Reina la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions.

Es tracta d’un trajecte que amb cotxe oficial no deu durar més de dos minuts. Tot i això, com diria Javier Cercas, un instant pot ser revelador de tota una trajectòria. Brown esgota un mandat que, com el camí a Buckingham Palace, ha estat dur, tosc i complicat, però també ha acabat mostrant un camí d’esperança, de calma i de possibilitats polítiques reals. Del Gordon ‘down’ s’ha passat a uns laboristes que encara es veuen amb opcions.

El problema és que la fuga de votants d’aquests anys ha estat especialment intensa. Per què? Dit d’una altra manera, per què els votants laboristes ara no opten un altre cop pel ‘seu’ partit? Per on ha de començar a treballar Gordon Brown i els seus per recuperar suports?

Podem establir vàries hipòtesis: la guerra d’Iraq, els escàndols de corrupció, la frustració de les expectatives, el suspens de la gestió governamental o la situació econòmica.

A través d’una anàlisi de regressió logística (veure peu de pàgina), tres grans factors apareixen com a determinants perquè votants dels laboristes en el passat deixin de fer-ho. Es tracta de la corrupció, les simpaties cap a Brown i la gestió de la crisi econòmica. Curiosament, la guerra d’Iraq, les expectatives frustrades i suspendre o no l’obra de govern no tenen impacte.

Considerar a Brown un candidat poc honest i amb qui no es pot confiar augmenta un 70% les probabilitats de donar l’esquena als laboristes. D’altra banda, la imatge de Brown no és molt positiva entre aquells que abandonen la “Casa Gran” del labour. Per exemple, entre aquells que el valoren amb un cinc, la probabilitat de no tornar-los a votar creix un 36%.

El factor determinant, però, és la gestió de la crisi econòmica. El següent gràfic mostra la probabilitat que els votants laboristes abandonin el seu partit (per votar a algun altre o abstenir-se) segons l’avaluació econòmica futura.

Els resultats mostren com el Labour no desperta molta confiança perquè solucioni la situació. Entre aquells que creuen que l’economia anirà millor, la probabilitat de deixar de votar el partit laborista encara es troba per sobre del 30%. Un percentatge elevat si es compara amb els Conservatives, als quals la gent els atorga més credibilitat per solucionar la situació.

Gordon Brown ha estat reconegut internacionalment per ser un dels líders que millor gestió ha fet de la crisi financera. Tot apunta que el Regne Unit serà un dels primers en abandonar els valors negatius. En canvi, al seu propi país els votants laboristes penalitzen Gordon Brown per no veure clar el futur econòmic. Curiosa paradoxa.

————————————————————————————–

Pd/ (nota metodològica). El càlcul s’ha fet amb la base de dades de juny del 2008 del British Election Study (es pot descarregar aquí). La VD defineix aquells que van votar els laboristes i ho tornarien a fer (1) i aquells que el van votar però no ho tornarien a fer (0). El model inclou variables de control socioeconòmiques i actitudinals. S’han fet testos de postestimació que descarten multicol·linealitat. Models posteriors canviant la VD (diferenciant entre aquells que votarien a Cameron, als liberals o anirien a l’abstenció) indiquen resultats similars.

8 Responses to “Un quilòmetre”


  1. 1 marcguinjoan Abril 13, 2010 a les 1:59 pm

    Moltes felicitats Toni, un article realment brillant! la veritat però és que no sé si aquest bloc té prou nivell com per anar publicant posts amb regressions logístiques amb gràfics de probabilitats… això pràcticament ho podries publicar com a paper! he vist coses molt pitjors!!😉

    Relacionat amb el que comentes, és realment xocant que el lablour tingui unes expectatives de vot tan baixes, tenint present que la gestió de la crisi sembla haver estat una de les més eficients. El que passa potser és que en Brown és un líder que no té absolutament gens de carisma, és una persona grisa, que no transmet confiança. Això, amb contraposició amb en Cameron, que és una persona que transmet imatge de modernitat i de “frescor”, pot fer que molta gent els deixi de votar! A més, els laboristes ja porten molts anys a Downing Street..

    • 2 tonirodon Abril 13, 2010 a les 2:12 pm

      Marc,

      És que l’altre dia li van dir a la Sílvia que últimament fèiem massa opinió… I vaig pensar: alerta! xD

      Totalment d’acord amb el que dius de Gordon Brown. Ara bé, jo no el donaria per mort. Feia uns mesos semblava totalment descartat i ha aconseguit aguantar de forma notable. A més, Cameron no desperta tanta simpatia com sembla. Et recomano aquest article (ara el poso al twitter): http://ves.cat/ad70

      Per cert, fent l’article he recordat els nostres ‘amics’ ànecs del llac de St James Park! Crec que abans que acabi el 2010 mereixen una visita!

  2. 3 aubachs Abril 13, 2010 a les 3:17 pm

    Molt interessant la introducció assagística i d’estampa costumista per després anar al gra de les dades…

    Per la data en què està feta l’enquesta, es va realitzar en un moment de males previsions electorals pel laborisme, però just abans que la gestió de la crisi tornés a situar el laborisme en uns percentages sensiblement superiors. En aquest sentit es podria explicar la ‘paradoxa’ pel fet que l’enquesta no recollia encara la gestió de la crisi per part de Brown.

    De fet, després d’una pujada de la diferència en favor dels conservadors, ara tornem a estar en una tendència cap a la reducció (vaig penjar l’altre dia l’evolució de les diferències en els sondejos). Això és en part a què efectivament en Cameron no ha aconseguit dotar d’un contingut coherent al seu projecte de canvi, basat en bona part en ser el ‘Blair dels tories’. De tota manera, les projeccions de vot darreres que he vist indiquen, quan s’extrapolen els resultats per regions i no pel conjunt de l’estat, que els tories podrien quedar-se a prop de la majoria absoluta, però cal veure fins on arriba la retallada i si en Cameron a aquestes alçades és capaç de canviar el ‘frame’ (mecatxis, ja ho he dit) que certs mitjans com The Guardian construeixen al voltant de la idea que és un ‘candidat buit’.

    • 4 tonirodon Abril 13, 2010 a les 3:38 pm

      Ivan,

      Totalment d’acord amb el que comentes. El problema és que no hi havia cap enquesta més actual… Com comentes, és interessant veure com evoluciona el discurs de Camerona. Avui sembla que ha volgut trencar amb aquesta idea en la presentació del seu programa. Per cert, (pels de teoria política), al programa hi inclou la possibilitat de fer referèndums a escala local si els ciutadans reuneixen més del 5% de signatures…

      I també m’interessa força com acabaran les grans expectatives dels Libdem. L’altre dia sentia a la BBC un analista que deia que si els laboristes aconsegueixen recuperar terreny, la coalició ‘Lab-lib’ no és descartable…

      Veurem què passa…

      (Me n’he adonat que les CCPP poden ser costumistes. Ho aniré intentant).

  3. 5 aubachs Abril 13, 2010 a les 4:07 pm

    El cas dels liberals és remarcable per la resistència que han demostrat. Una de les claus sembla ser que són molt bons retenint les circumscripcions per la feina dels diputat al seu districte, i de fet hi ha uns quants llocs al sud d’Anglaterra on són l’alternativa als tories. També a Escòcia treuen bons resultats, de fet, el que porta a un altre tema interessant, veure què fa el SNP (que no sembla que aconsegueixi els 20 diputats que en un moment d’optimisme l’Alex Salmond havia plantejat com a objectiu).
    apa

  4. 6 rA Abril 14, 2010 a les 12:51 pm

    Interessant, pero tinc dos “peros” amb la variable de “simpatia” del Brown.

    Primer, els anglesos escullen MPs (o com es diguin), i no directament el PM, amb el que no se fins a quin punt la simpatia de qui hauriem de fer entrar a la regressio.

    I l’altre punt es encara mes simple, i es que pensaria que la simpatia i la intencio de vot es determinen simultaniament, o sigui que no se molt be que fer-ne, de la correlacio.

    • 7 tonirodon Abril 14, 2010 a les 1:18 pm

      rA (?),

      És cert que els britànics escullen MP (es diuen així) i no directament el Primer Ministre. Malgrat tot, com bé pots imaginar, no hi ha dades a nivell de ‘constituency’. Per tant, s’assumeix que aquells que valoren bé Gordon Brown optaran pels laboristes. Fixa’t que no és una assumpció tan il·lògica, atès que la presidencialització de la política (fins i tot en un sistema com l’anglès) és un fenomen que ha anat en augment.

      A nivell estadístic la correlació existeix, però és molt feble. Ara bé, fixa’t bé que jo no agafo intenció de vot cap a tots els partits. Agafo només aquells que mantenen el vot als laboristes i aquells que els deixen de votar. La simpatia bé podria no ser un factor determinant (potser perquè la imatge de Brown podria resultar negativa però la imatge del partit no).

      Espero haver-te solucionat els dubtes.

  5. 8 marcsanjaume Abril 14, 2010 a les 9:29 pm

    Ep gran post Toni, no faré comentaris sobre la regressió logística oooohhh… :p Però sí que en faré sobre l’estil costumista, aposto per aquesta via. És més, exigeixo que a partir d’ara tots els posts siguin redactats a l’estil Quadern gris ¬¬’

    Una cosa, a mi em va fer molta gràcia el gag del Polònia on en Montilla traduïa Gordon Brown com a “Gran Marrón”…i al final serà veritat, pobres laboristes tenen un veritable gordon brown😉

    Una abraçada.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: